dijous, d’octubre 20, 2011

Corredor del Mediterrani, oportunitat de futur.

Ens hem de felicitar per la confirmació que el corredor ferroviari del Mediterrani serà prioritari per a la Unió Europea i per a l'Estat espanyol. S’obren noves perspectives de creixement i competitivitat de la nostra economia, que sens dubte han d’ajudar a crear riquesa i ocupació al nostre país.

Aquesta decisió és positiva, es just reconèixer el paper de tots els sectors socials, econòmics i polítics que han ajudat a que la Unió Europea l’adoptes, i destacar el paper i la bona feina ben feta dels Governs d’esquerres a Catalunya i Espanya, corregint errors del passat, cal recordar en aquest sentit que la dreta va prioritzar en tot moment el corredor Central.

Els Governs de José Maria Aznar van apostar en tot moment i de forma exclusiva pel Corredor Central, l’any 2003 quan calia proposar el Corredor Mediterrani com a eix prioritari europeu, per tal que fos inclòs en el mapa d’infraestructures europees de 2005, no ho va fer.

Govern que et tot moment comptava amb el suport parlamentari de CiU.

La importància d’aquesta decisió comporta el fet que una part dels recursos per tirar endavant les infraestructures les paga Europa, tanmateix fins a l’any 2010 el govern socialista ha executat inversions en el corredor per 8.400 milions d’euros.

Ara el que toca, és no perdre el tren, i que el corredor sigui una realitat el més aviat possible, necessitem dons el treball conjunt de totes les administracions per prioritzar les inversions i potenciar els sectors econòmics i industrials que han de crear noves oportunitats i el que és important en aquests moments de incerteses i de crisi, la creació de nous llocs de treball.







divendres, d’octubre 14, 2011

La salut, un dret de tothom

Els socialistes defensem valors que penso, des del meu punt de vista donen sentit als projectes personals i col•lectius: la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat que s’han expressat en el que s’ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials per a tothom. Serveis amb una presència potent de les polítiques públiques com a garantia d’accés als mateixos de tots els ciutadans sigui quina sigui la seva condició econòmica i social. De fet la consideració de drets universals no arriba al nostre país fins al primer govern de Felipe González, no estem parlant de tants anys.

Les polítiques neoliberals que avui estant presents a bona part dels governs europeus, han vingut menystenint-los en el passat, i continuen avantposant, en masses ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

El desenvolupament industrial que tants avantatges ha comportat també ha anat acompanyat d’un deteriorament de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica, i de recursos naturals, així, la crisi actual no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar si volem sobreviure.

Tanmateix en aquest escenari d’incerteses, la seguretat en les polítiques de salut esdevé també un element central i clau en el progrés econòmic i social, i no com algú podria pensar una política sectorial més de govern. Nosaltres creiem que el sector salut, al igual que el vinculat a l’economia verda o la del coneixement i la recerca, crea economia local, nacional i global, en la que haurem de recolzar una part important de la nostra sortida de la crisi.

Justament aquesta situació de crisi econòmica, ens ha portat un endeutament col•lectiu important, (no només ni majoritàriament de les administracions públiques ) que serà necessari disminuir en els propers anys. Ara bé, la temptació fàcil en situació de dificultats, i ho estem veien en la dreta governant, és posar en qüestió el sistema existent i retallar linealment les partides pressupostàries dedicades a la salut.

Això és el que han fet el govern de CiU a Catalunya, els governs del PP a d’altres comunitats autònomes, i tot que no coneixem el programa del PP (perquè per poc que puguin l’amagaran fins el 21 de novembre), farà el PP si guanya a Espanya, les properes eleccions generals.

Necessitem seguir afinant les polítiques en salut per a garantir una millor gestió i així poder oferir una millor atenció sanitària a tots els ciutadans que garanteixi la qualitat, l’accessibilitat i l’equitat.

Els socialistes entenem que la salut és un instrument de cohesió social d’ un país, i les actuacions en aquest àmbit han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans, i per tant el fet de mantenir i incrementar els recursos en salut i també en educació constitueixen els eixos fonamentals bàsics de les polítiques públiques.

El governs neoliberals entre els que es troba en aquests moments el de CiU, que està abandonant ràpidament plantejaments més socials que encarnava en anteriors etapes de govern, entén les polítiques de salut només com l’acció de donar serveis sanitaris als ciutadans, i si per tan si poden traspassar aquesta funció a la iniciativa privada millor, però això pot acabar comportant falta d’igualtat d’oportunitats d’accés en condicions d’equitat a la salut.

Amb l’excusa de la crisi, el govern de CiU esta impulsat un canvi del model sanitari a Catalunya. Tots som conscients de les dificultats econòmiques per les que travessa el país, ara la justificació pressupostària no avala, de cap manera, la reorientació de les prioritats en salut. La lletania de que el sistema està mal finançat apuntant cap al govern central, no cola, hem d’explicar amb claredat que qui marca la prioritat en la despesa i cap on la dirigeix és el govern de la Generalitat de Catalunya.

Els socialistes hem estat els garants del sistema públic de salut. Hem universalitzat com deia abans l’assistència sanitària en termes d’equitat.

En 10 mesos, el govern de CiU a més de retallar i paralitzar les inversions i els projectes en curs, tancar llits i quiròfans d’hospitals, allargar les llistes d’espera, limitar les urgències a molts centres d’assistència primària, han aconseguit confondre als professionals i desconcertar a la ciutadania i ens porta a un deteriorament general en la qualitat dels serveis. La descapitalització del sistema públic de salut si s’ha arriba a consumar –nosaltres ens hi oposarem-, te com a resultat un creixement ja anunciat del sistema de salut privat, ja ens ho recorda tot sovint el conseller de sanitat invitant a tots a fer-nos d’una Mutua.

Si governar és prioritzar, que ho es, no hi ha dubte que a l’hora de triar d’on cal retallar despeses, la sanitat no és precisament una bona opció per tirar el país endavant.

article publicat al 9Nou el 14 d'octubre.






dissabte, d’octubre 08, 2011

Energia i sostenibilitat ambiental

El programa electoral del PSC per les properes eleccions generals ha estat aprovat aquest migdia pels membres del Consell Nacional. El manifest destaca que els socialistes “ens comprometem a lluitar per una Catalunya cohesionada socialment i ambiciosa nacionalment en el marc d’una Espanya federal”.

Hi ha un paquet important de mesures en matèria d'energia i sostenibilitat ambiental, aquestes són algunes de les propostes:

Els socialistes sempre hem defensat valors que donen sentit als nostres projectes personals i col•lectius: la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat que s’han expressat en el que s’ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials per a tothom.

Amb aquestes garanties, a les darreres dècades ens vàrem adonar que no n’hi havia prou, perquè el desenvolupament industrial que tants avantatges ha comportat també va anar acompanyat d’un deteriorament de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica. S’han transformat i destruït ecosistemes i l’ús de recursos naturals –sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits– supera els que el propi planeta disposa o pot generar. Així, la crisi actual no és tan sols financera, sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar. Afegim el consum desordenat i excessiu de sòl i d’aigua, la proliferació de residus de tot tipus sense tractar i la fabricació d’aliments sense suficients garanties que requereixen una nova concepció de la vida i de l’organització social.

Tots aquests problemes encara no estan resolts. Més encara, les polítiques neoliberals que han vingut menystenint-los en el passat continuen ara avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que cal avançar, com hem fet des de l’any 2004, en una política ambientalment ambiciosa i alhora responsable, que incorpori el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica; els valors de la responsabilitat; l’equilibri en les relacions amb la natura; l’estalvi, la mesura i l’eficiència en l’ús dels recursos; un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles; la recerca de noves formes de consum, producció i transport; una reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i encaminada a substituir les activitats insostenibles i la investigació en nous productes sense impacte en la salut i en la conservació del planeta.

Per tot això, proposem:

• Encoratjar l’augment de les energies renovables promovent la creació d’un teixit industrial competitiu al voltant de l’anomenada economia verda, amb un important potencial d’exportació, internacionalització i creació d’ocupació. Impulsar una política industrial encaminada al desenvolupament de totes les tecnologies vinculades a les energies renovables. Una política encaminada a fomentar nous productes i que aposti per un nou model de negoci en el sector energètic que aprofiti les oportunitats dels nous mercats. Ens comprometem a crear un fons públic del clima i l’energia per finançar aquest canvi de model.

• Establir un objectiu d’un 33% d’energies renovables per al 2020.

• Establir un model regulatori transparent, sòlid, estable i predictible en el futur que garanteixi el preu de venda sense modificacions en un període llarg de temps que doni seguretat a les inversions a llarg termini que requereix el sistema energètic.

• Reformar l’actual llei d’energia per adequar els models energètics als nous reptes i objectius del segle XXI (reduir la dependència energètica, equilibris de balances comercials -els cost de importació d’energia, la aposta per les tecnologies a partir de fons renovables).

• Establir indicadors de preus transparents i previsibles per tal que el sector privat afronti les inversions d’un canvi de model energètic.

• Mantenir dels objectius de reducció de les emissions de CO2 per no perdre la cursa de les noves tecnologies.

• Completar una xarxa de transport que connecti el sud del mediterrani i el nord d’Europa. Ampliar la capacitat REE d’integrar més renovables. Crear innovació en la gestió de xarxes. Abordar el desenvolupament de eòlica marina i altres tecnologies a partir de programes que faciliti la obtenció de llicències.

• Substituir progressivament l’energia nuclear, amb el compromís que les centrals nuclears ubicades a Catalunya deixin d’operar no més enllà de l’any 2027, el que implica el tancament esglaonat dels reactors un cop compleixin els 40 anys de vida útil pel que varen ser dissenyats.

• Aplicar estrictament els resultat de les proves d’estrès a les centrals nuclears en la implementació de les mesures de seguretat, de forma que la renovació de les llicències d’operació per part del Govern, tenint en compte l’edat del parc nuclear espanyol, sigui per a cinc anys.

• Establir un impost a la energia nuclear de 0,0037 euros Kwh.

• Resoldre definitivament l’emmagatzematge dels residus d’alta activitat.

• Racionalització i eficiència energètica: fer que les xarxes de transport, distribució i comercialització d’energia siguin més intel•ligents i permetin la generació distribuïda i l’optimització de la gestió de la mateixa mitjançant la gestió integrada de la demanda, eficiència energètica, gestió i acumulació (vehicles elèctrics, generació elèctrica en els propis edificis, etc.).

• Revisar i establir sistemes de fiscalitat ecològica i social que permetin gravar activitats que tenen efectes negatius sobre el medi ambient, incentivant les externalitats positives, socials i ambientals.

• Gestió de l’aigua: treballarem per una gestió sostenible que es fonamenti en el principi que l’aigua és un bé limitat i en la gestió de l’aigua amb polítiques de control de la demanda i no d’augment de l’oferta.

Continuar amb les polítiques d’impuls d’un consum responsable i estalviador, la reutilització i la dessalinització i farem una gestió integrada dels recursos de les pròpies conques, sense recórrer a transvasaments entre conques hidrogràfiques, seguint així els principis del que s’ha vingut en anomenar la Nova Cultura de l’Aigua i complint estrictament la directiva europea 2.000/60/CE per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en la política d’aigües i la llei 11/2005 de 22 de juny, per la qual es modifica la llei 10/2001 de 5 de juliol, del Plan Hidrológico Nacional. En aquesta línia, remarquem la nostra oposició a qualsevol nou transvasament de la conca de l’Ebre. També apostem per reduir la pressió sobre els aqüífers subterranis, tot evitant la sobreexplotació dels seus recursos. També reforçarem els controls dels abocaments contaminants, alhora que continuarem millorant els processos de depuració de les aigües residuals tant d’origen industrial com urbà.

el programa sencer el podeu consultar a www.socialistes.cat