Els socialistes defensem valors que penso, des del meu punt de vista donen sentit als projectes personals i col•lectius: la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat que s’han expressat en el que s’ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials per a tothom. Serveis amb una presència potent de les polítiques públiques com a garantia d’accés als mateixos de tots els ciutadans sigui quina sigui la seva condició econòmica i social. De fet la consideració de drets universals no arriba al nostre país fins al primer govern de Felipe González, no estem parlant de tants anys.
Les polítiques neoliberals que avui estant presents a bona part dels governs europeus, han vingut menystenint-los en el passat, i continuen avantposant, en masses ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.
El desenvolupament industrial que tants avantatges ha comportat també ha anat acompanyat d’un deteriorament de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica, i de recursos naturals, així, la crisi actual no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar si volem sobreviure.
Tanmateix en aquest escenari d’incerteses, la seguretat en les polítiques de salut esdevé també un element central i clau en el progrés econòmic i social, i no com algú podria pensar una política sectorial més de govern. Nosaltres creiem que el sector salut, al igual que el vinculat a l’economia verda o la del coneixement i la recerca, crea economia local, nacional i global, en la que haurem de recolzar una part important de la nostra sortida de la crisi.
Justament aquesta situació de crisi econòmica, ens ha portat un endeutament col•lectiu important, (no només ni majoritàriament de les administracions públiques ) que serà necessari disminuir en els propers anys. Ara bé, la temptació fàcil en situació de dificultats, i ho estem veien en la dreta governant, és posar en qüestió el sistema existent i retallar linealment les partides pressupostàries dedicades a la salut.
Això és el que han fet el govern de CiU a Catalunya, els governs del PP a d’altres comunitats autònomes, i tot que no coneixem el programa del PP (perquè per poc que puguin l’amagaran fins el 21 de novembre), farà el PP si guanya a Espanya, les properes eleccions generals.
Necessitem seguir afinant les polítiques en salut per a garantir una millor gestió i així poder oferir una millor atenció sanitària a tots els ciutadans que garanteixi la qualitat, l’accessibilitat i l’equitat.
Els socialistes entenem que la salut és un instrument de cohesió social d’ un país, i les actuacions en aquest àmbit han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans, i per tant el fet de mantenir i incrementar els recursos en salut i també en educació constitueixen els eixos fonamentals bàsics de les polítiques públiques.
El governs neoliberals entre els que es troba en aquests moments el de CiU, que està abandonant ràpidament plantejaments més socials que encarnava en anteriors etapes de govern, entén les polítiques de salut només com l’acció de donar serveis sanitaris als ciutadans, i si per tan si poden traspassar aquesta funció a la iniciativa privada millor, però això pot acabar comportant falta d’igualtat d’oportunitats d’accés en condicions d’equitat a la salut.
Amb l’excusa de la crisi, el govern de CiU esta impulsat un canvi del model sanitari a Catalunya. Tots som conscients de les dificultats econòmiques per les que travessa el país, ara la justificació pressupostària no avala, de cap manera, la reorientació de les prioritats en salut. La lletania de que el sistema està mal finançat apuntant cap al govern central, no cola, hem d’explicar amb claredat que qui marca la prioritat en la despesa i cap on la dirigeix és el govern de la Generalitat de Catalunya.
Els socialistes hem estat els garants del sistema públic de salut. Hem universalitzat com deia abans l’assistència sanitària en termes d’equitat.
En 10 mesos, el govern de CiU a més de retallar i paralitzar les inversions i els projectes en curs, tancar llits i quiròfans d’hospitals, allargar les llistes d’espera, limitar les urgències a molts centres d’assistència primària, han aconseguit confondre als professionals i desconcertar a la ciutadania i ens porta a un deteriorament general en la qualitat dels serveis. La descapitalització del sistema públic de salut si s’ha arriba a consumar –nosaltres ens hi oposarem-, te com a resultat un creixement ja anunciat del sistema de salut privat, ja ens ho recorda tot sovint el conseller de sanitat invitant a tots a fer-nos d’una Mutua.
Si governar és prioritzar, que ho es, no hi ha dubte que a l’hora de triar d’on cal retallar despeses, la sanitat no és precisament una bona opció per tirar el país endavant.
article publicat al 9Nou el 14 d'octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada