dissabte, de febrer 27, 2010

No son paraules, són fets.

El Govern del President Montilla treballa per donar el màxim suport a les persones afectades per la crisi, per això ha impulsat l’Acord dels 30 compromisos per front a la crisi i reactivar l’economia.

En el marc d’aquets compromisos, la consellera de Treball Mar Serna impulsa una iniciativa que té per finalitat millorar la situació dels autònoms i mitigar l’impacta de la crisi.

Més de 5.000 persones, es beneficiaran de la Renda per a la Formació de Treballadores i Treballadors Autònoms.

La renda està adreçada als treballadors afiliats al règim especial de treballadors/es autònoms que, havent realitzat una activitat professional o empresarial a Catalunya, hagin cessat la seva activitat econòmica a partir de l’1 de gener de 2009 i no disposin de recursos econòmics ni rebin cap altre prestació, subsidi o ajut públic amb la mateixa finalitat. 
Tindran una renda durant sis mesos de 425 euros, vinculada a una formació obligatòria de 180 hores. El Govern destina en aquesta mesura 13 milions d’euros.

Aquesta setmana, també s’ha signat entre els Governs de la Generalitat i el de l’Estat, el traspàs de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a la Generalitat, aquest traspàs es farà efectiu el proper dilluns 1 de març, té un cost efectiu d' 11,91 MEUR i comportarà el traspàs de 249 llocs de treball més 35 places en procés de selecció, a més de la cessió de 7.400 m2 d'oficines.

Aquest acord responent a la voluntat dels dos governs i a l'interès dels agents socials, inclou la creació d'un consorci que garantirà l'eficàcia del servei, evitarà duplicitats i facilitarà totes les gestions a través d'una oficina única d'atenció als ciutadans.

Catalunya és la primera comunitat en assumir aquestes competències, això implica que la Generalitat assumirà les següents tasques: vigilància i exigència del compliment dels convenis col•lectius en els àmbits de la prevenció de riscos laborals; l'ordenació del treball i les relacions sindicals; l'ocupació i les migracions laborals (col•locació, formació ocupacional, agències de col•locació..); arbitratge, mediació i conciliació en vagues i conflictes laborals (sota acceptació o petició de les parts); i assistència tècnica: informació, col•laboració i assistència tècnica a empreses, treballadors i altres administracions.

En el seu dia el Govern va crear l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball que serà la que reunirà tota la inspecció laboral a Catalunya, i garantirà així més eficiència en la lluita contra els accidents laborals. Aquesta Agència disposarà d’uns 400 inspectors i subinspectors de treball, incorporant part dels que ara depenen del Ministerio de Trabajo. Amb aquest traspàs serem més eficaços en la lluita contra els accidents laborals.

dijous, de febrer 25, 2010

El President lidera la sortida de la crisi.

Jo crec que avui tots coincidim en una cosa, que la crisi econòmica que encara avui travessa el país ha estat d’una dimensió i d’una complexitat sense precedents. Estic convençut que el desig de fons existent en el país és que ens posem d’acord per lluitar contra la crisi. Lluitar contra la crisi ha estat la primera prioritat dels socialistes. Prioritat que coincideix, sens dubte, amb l’objectiu també dels agents econòmics i socials de Catalunya.
Durant el debat que s’ha produït al Parlament, el president de la Generalitat, en totes les seves intervencions ens ha presentat un diagnòstic realista de la situació econòmica que està vivint Catalunya i Espanya. Cal remarcar que el Govern de la Generalitat va ser un dels primers a afrontar la situació de crisi parlant clar a la societat catalana, sense amagar que venien uns temps difícils. Ho demostren els onze plans que des de l’abril del 2008 el Govern de Catalunya ha desplegat, que s’han concentrat en quatre grans eixos: contribuir al sosteniment de l’activitat econòmica, donar suport a l’activitat empresarial i facilitar-ne el finançament, ajudar els sectors socials més desfavorits i adoptar una política d’austeritat pressupostària.
Fets tangibles, amb propostes, actuacions i incentius fiscals que han permès dinamitzar l’economia del país ajudant a mantenir l’activitat en sectors clau de la nostra economia. Aquesta dedicació a pal•liar els efectes econòmics i socials de la crisi han de persistir.
Avui més que mai hem de fer els esforços necessaris per sortir de la crisi i a més hem de recuperar la nostra competitivitat. No només mesures pal•liatives a curt termini, sinó també propostes de reformes estructurals que ens permetin millorar la productivitat i donar passos clars cap a una economia més sostenible.
Mesures que cal abordar-les a Catalunya, però també en el conjunt de l’Estat. Avui com en altres ocasions, Catalunya, per la seva rellevància econòmica, té una gran responsabilitat per fer aportacions i propostes de canvis i de reformes, amb plantejaments i accions compartides. Creiem que hem de fer valer, al conjunt de l’Estat espanyol el model català de relacions econòmiques i socials.
En el Ple monogràfic d’ahir es van aprovar tot un seguit de mesures i reformes que creiem que són necessàries i que cal abordar-les des d’una perspectiva estatal, el Govern de Catalunya a de seguir liderant aquest debat a través dels mecanismes de relació institucional.
Propostes que tenen a veure amb la millora del finançament empresarial i l’accés al crèdit, amb la simplificació administrativa i a millorar la transparència dels mercats, amb la necessitat d’arribar a un consens per al manteniment i millora de l’actual estat del benestar. També amb mesures de control, transparència, i gestió responsable del sector financer. També amb la reforma del sistema i el mercat energètic per fer-lo més eficient i sostenible, també continuar mantenint els compromisos d’inversió pública en infraestructures de mobilitat i per ferrocarril en compliment del que preveu la disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya. I impulsar la inclusió del corredor mediterrani en la xarxa transeuropea del transport.
El Govern ha de seguir orientant les seves polítiques amb mesures a curt termini per pal•liar els efectes de la crisi, però ha de continuar desenvolupant mesures estructurals que ens han de situar en una millor posició de sortida de la crisi, amb una economia i unes empreses més fortes i preparades per afrontar els reptes de l’economia oberta o global en una aposta per la internacionalització de la nostra economia.
S’ha de continuar treballant per millorar el finançament empresarial mitjançant els instruments que la Generalitat ha creat amb aquesta finalitat. Impulsar noves polítiques industrials sectorials en sectors emergents, també en sectors madurs. Impulsar la creació del Consell de Política Industrial de Catalunya. També l’impuls a la reforma educativa i molt en particular el reforç a la formació professional i als cicles formatius i la renovació dels programes d’acceleració formativa al llarg de la vida.
També hem fet una altra cosa. Hem constatat l’esforç realitzat aquests darrers set anys pel Govern de Catalunya pel que fa a la reducció de la morositat de les administracions públiques. En aquest cas de la Generalitat. S’han anat reduint els terminis de pagament a les empreses que contracten amb la Generalitat. I, per tant, li hem dit el Govern segueixi treballant per reduir el termini de pagament amb l’objectiu d’arribar als seixanta dies.
Mesures, en definitiva, per combatre la crisi econòmica i garantir la cohesió social; per millorar l’entorn legal, per injectar liquiditat al sistema econòmic, en especial a les petites i mitjanes empreses; per afavorir el desenvolupament empresarial; per millorar l’ocupabilitat, i per impulsar un model econòmic més sostenible.
En definitiva, avui més que mai és imprescindible prendre decisions complexes. I és en aquest sentit, que cal valorar positivament la proposta del President de la Generalitat, José Montilla, de convocar una cimera entre el consell d’institucions de l’acord estratègic i els representants dels grups parlamentaris, amb l’objectiu d’actualitzar les mesures que conté l’acord, i, si s’escau, ampliar-les i establir prioritats, tenint en compte el context econòmic actual. No es tracta d’ajudar el Govern. No, no, del que es tracta és d’ajudar el país.
Un cop més, el president de la Generalitat i el Govern ha fet a tots els grups parlamentaris una proposta de mà estesa, de continuar amb la política de pactes. És una invitació, per tant, a sumar-se a l’acord estratègic que, per cert, és on dissenya el canvi de model productiu. I és a on, també, es dissenyen polítiques que acaben afectant el 30 per cent del pressupost de la Generalitat.



diumenge, de febrer 21, 2010

Treballant per l’acord.

Com no podia ser d’altre manera, les reflexions i les propostes sobre la situació econòmica són els que preocupen al conjunt de les persones. La crisi econòmica ha afectat, i segueix afectant, de manera dura les empreses i la gent del nostre país.

Aquesta darrera setmana ha monopolitzat els debats al Congres del Diputats, en el que s’ha palesat altre vegada que més enllà del soroll i de la crítica en el que està instal•lat el PP, el seu líder Mariano Rajoy, no té una proposta seriosa per remuntar la situació de crisi que afecta la nostra economia.

El President Zapatero ha ofert una oferta concreta de pacte a totes les forces polítiques, sobre la base de quatre temes concrets: mesures per millorar la competitivitat de l’economia espanyola i fomentar la creació de llocs de treball; política industrial per impulsar la renovació del model productiu; compliment del pla de consolidació fiscal per assegurar la reducció del dèficit públic i un sobre el sistema financer per assegurar-ne l’estabilitat, l’accés al crèdit de les empreses i la morositat.

CiU, per boca de Duran i Lleida, ha mostrat la seva predisposició ha arribar a un acord a Madrid, hi alguns ens preguntem i a Catalunya què passa?, malgrat el Govern de la Generalitat ha estat des del primer dia al davant de les polítiques per fer front a les causes més dures de la crisi, en forma de plans per acompanyar a les persones que ho passen pitjor i per crear les condicions per sortir el més aviat millor de la crisi i començar a crear llocs de treball, CiU i el seu candidat Artur Mas no han estat a l’alçada de les circumstàncies de la conjuntura econòmica actual i que a Catalunya ens afecta d’una manera especial, si atenem que una part important de la nostra activitat és la industrial que no volem que és destrueixi.

Som conscients que estem en un període de transformació profunda a nivell global i que cal treballar estratègicament per trobar l’encaix de Catalunya en el nou ordre internacional, tant en termes econòmics com socials. Això ho han entès govern, empresaris i sindicats, i s’ha concretat en la signatura de 30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya.

Dimecres hi haurà un debat al Parlament sobre la situació de l’economia a Catalunya, veure’m la predisposició de CiU a fer pinya o si pel contrari pensen més en les eleccions de la tardor.

El President Montilla ha recordat que “aquí ja fa molts mesos que estem treballant, dialogant amb els sindicats, les patronals, i els conjunt de sectors de la nostra societat” i que “estem disposats a pactar, dialogar i a concertar amb l’oposició, però no al preu d’acceptar mesures que posin en risc el benestar i la cohesió, o que suposin una retallada de drets socials”.

Tindrem oportunitat de comprovar si CiU i el PP venen amb responsabilitat a aquest debat, quan Catalunya se l’està jugant, o per el contrari vindran amb les receptes de sempre.

dijous, de febrer 18, 2010

Un nou impuls a les energies renovables.


El Govern de Catalunya ha presentat les zones de desenvolupament prioritari per instal•lar parcs eòlics.
La delimitació de zones de desenvolupament prioritari (ZDP) s’emmarca en el desplegament del Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal•lacions fotovoltaiques a Catalunya.
La voluntat del Govern és impulsar l’energia eòlica ordenant i racionalitzant la instal•lació de parcs eòlics en el territori, optimitzant l’aprofitament dels recursos i també agilitant la tramitació.
L’establiment d’un nou model eòlic permetrà complir l’objectiu de 3.500 MW d’energia eòlica instal•lats l’any 2015, establert al Pla de l’Energia de Catalunya, i afavorirà un salt qualitatiu perquè Catalunya recuperi una posició de referència en el sector.
Exceptuant els parcs eòlics autoritzats o en tràmit abans de l’entrada en vigor del Decret citat, les ZDP seran les úniques àrees on es podran ubicar parcs eòlics, és a dir, instal•lacions de més de 5 aerogeneradors o més de 10 MW.
La proposta de delimitació de les ZDP s’ha fet tenint en compte els següents requisits: recurs eòlic suficient, capacitat d’evacuació a la xarxa elèctrica, viabilitat ambiental, urbanística i paisatgística i la protecció del patrimoni cultural.
L’adjudicació per a la instal•lació de parcs eòlics de cada ZDP es decidirà mitjançant concurs públic, i es tindran en compte tant els factors tècnics com els beneficis territorials associats a cada oferta.
Els municipis tindran veu i vot en la comissió de valoració de les propostes rebudes mitjançant la presència de representants dels consells comarcals.
Els tràmits administratius per obtenir l’autorització es faran amb un interlocutor únic (la Direcció General d’Energia i Mines) i es reduirà la seva durada fins a uns 18 mesos.
Fora de les ZDP es podran fer petites instal•lacions eòliques, miniparcs, de com a màxim 10 MW o 5 aerogeneradors .
Catalunya, tot i que va pionera en la instal•lació d’energia eòlica a Espanya, és avui només la setena comunitat en potència instal•lada, amb 652 MW en servei (n’hi ha 268,3 més en construcció, 973,3 autoritzats i 534,7 en tràmit). La lentitud en la tramitació i la falta de consens amb el territori han retardat la instal•lació de parcs i impedit que es desenvolupés un clúster econòmic i industrial vinculat a les energies renovables.
Aquest nou model no suposarà la massificació d’aerogeneradors en el territori, dons els parcs eòlics s’instal•laran allà on es donen els condicionants tècnics perquè funcionin, aquestes localitzacions estan distribuïdes al llarg del territori i cada una té una potència màxima, de manera que no hi haurà una proliferació, sinó una instal•lació ordenada i racional d’aerogeneradors.

dimecres, de febrer 17, 2010

Continuem transformant Granollers.


L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha presentat les principals accions del govern municipal per el proper any i mig, és el que recull el programa d’actuació municipal 2010-2011. És un document que defineix les estratègies de govern que, compartides amb els ciutadans i ciutadanes, continuaran transformant Granollers.

A l’inici d’aquest mandat, el govern municipal es va comprometre a presentar cada any el programa d’actuacions que en aquesta ocasió, fa especial èmfasi en les polítiques socials, d’atenció a les persones i de reactivació econòmica.

Per fer front a la difícil situació econòmica en que estem vivint, l’Ajuntament de Granollers ha pres el compromís, juntament amb el Consell econòmic i social, de promoure accions que es concreten en l’acord local contra la crisi i pel foment de l’activitat econòmica. Un compromís formalitzat fa mig any i del que ja s’està executant el 94 per cent de les accions. Actuacions que passen per l’increment de la despesa social, l’aposta per la formació i l’orientació laboral i el suport a les empreses i als emprenedors. Unes mesures que tenen la finalitat d’impulsar l’economia local i destinar més recursos municipals en ajudes directes, beques escolars, teleassistències i programes destinats a les persones que busquen feina.


L’Ajuntament pretén dinamitzar l’activitat econòmica i afavorir l’ocupació mitjançant una important inversió en obra pública. El pressupost municipal d’enguany destina més de 27 milions d’euros a inversions. Unes comptes a prop de 100 milions d’euros, en els quals la despesa social torna a augmentar un 7 per cent amb la intenció de donar suport a les persones més necessitades.

La inversió més important del pressupost de 2010 correspon a la construcció de 193 habitatges de promoció pública al barri del Lledoner, als quals es destinaran més de 12,6 milions d’euros. Gairebé 2 milions s’invertiran en equipaments culturals com la sala de concerts i la continuació de les obres del Centre Audiovisual a Roca Umbert, i a l’ampliació del Museu de Ciències Naturals La Tela.

A més Granollers invertirà 6,5 milions d’euros en ocupació i sostenibilitat local, mitjançant el nou Fons Estatal del Govern presidit per José Luis Rodriguez Zapatero, que es destina a promocionar l’activitat econòmica i la innovació. De la mateixa manera que durant el 2009 el Fons Estatal d’inversió local han permès realitzar 34 actuacions, que han ocupat 417 persones,de les quals 107 estaven en atur.


En conjunt del centenar de propostes recollides al Programa d’Actuació Municipal estan encaminades a fer una ciutat amb més espais per al vianant, nous equipaments, noves oportunitats i més qualitat de vida per a la ciutadania. Una Ciutat que treballa activament contra la crisi econòmica i els seus efectes. Tenim nous reptes per assolir i estem convençuts que treballant junts els farem possible.

dijous, de febrer 11, 2010

Parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.


El projecte de llei que declara el parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, va tenir ahir el recolzament dels grups parlamentaris que donem suport al Govern de Catalunya, per tal de que pugui seguir la seva discussió en la comissió de medi ambient.

La proposta de nou parc natural inclou dues reserves naturals parcials, una de marina a l'entorn de les Medes i una de terrestre al Baix Ter; una reserva natural integral a la zona emergida de les Medes; una zona perifèrica a la reserva natural parcial marina, i un àmbit de protecció d'espais agraris. El projecte preveu un parc natural de 8.192,19 hectàrees, de les quals 2.037 són marines.

La iniciativa significa un pas més per preservar i fer créixer el patrimoni natural i la biodiversitat i és també una oportunitat ambiental i també econòmica i dinamitzadora per al territori.

L’aprovació d'aquesta llei pot ser una oportunitat de futur que posi en valor el medi natural, el patrimoni cultural. Però, també conjuntament amb aquest objectiu, ha de servir per revitalitzar l'agricultura del seu entorn i impulsar l'activitat turística lligada a aquests nous valors que ens ofereix el parc.

Com va dir el diputat del PSC Esteve Pujol, que serà el nostre ponent en aquesta llei, “El text que aprovi definitivament aquest Parlament ha de saber conjugar tots aquests objectius, ha de ser la suma de tots els elements, cap d'ells en detriment de cap altre; els pagesos han preservat durant molts anys el territori, no els ha de quedar cap ombra de dubte de l'equitat del tracte a tots ells, independentment de la ubicació dels seus terrenys i que tindran garantida la seva activitat. El parc ha de servir, d'una vegada per totes, per desencallar un tema històric a les comarques gironines, com és la Platja de Pals i Radio Liberty. Cap de les institucions, cap de les organitzacions, cap de les entitats implicades ha de veure amb recel el parc, ni en la seva definició ni en la seva gestió. Aquesta és la feina que tenim tots i totes a fer a partir del tràmit d'avui, aquesta és la feina realment positiva per al nostre país i per a aquest parc de les comarques gironines, de la Costa Brava.”

CiU i el PP, van presentar esmenes a la totalitat, els arguments en que basen la seva oposició és en que la proposta de parc i el procés s'ha fet d'esquenes al territori i sense diàleg, en el fons els interessa poc una gestió respectuosa d’aquesta part del territori del Baix Empordà, ara el que prima, entra d'altres, són interessos partidistes davant d’un procés electoral proper.

dimecres, de febrer 10, 2010

Un govern reformista i seriós.

El Govern de la Generalitat, ha aprovat el projecte de Llei de reforma de l’impost de successions i donacions, donant compliment als acords de mandat del govern d’entesa.
Amb aquesta reforma dràstica, que ara serà debatuda en el Parlament per la seva aprovació definitiva, Catalunya s’equiparà als països amb una fiscalitat en successions més favorable als hereus.
Gràcies a la nova regulació, l’impost de successions desapareix per al 94 per cent dels contribuents i passa a ser un tribut que pagaran exclusivament els grans patrimonis. De fet en quedaran exemptes el 99 per cent de les herències entre cònjuges i el 97,5 per cent de les de pares a fills.
D’aquesta manera, el Govern corregeix les situacions d’injustícia que es donaven en l’actualitat –quotes excessivament elevades per als patrimonis petits i mitjans– i, a la vegada, manté la funció social d’aquest impost: redistribuir la riquesa i contribuir a la igualtat d’oportunitats.
Aquesta és una reforma justa perquè eximeix les classes mitjanes d’aquest impost però el manté per als grans patrimonis i contribueix així a la redistribució de la riquesa.
Amb la voluntat d’alliberar de l’impost els patrimonis petits i mitjans, el Govern eleva de forma radical els mínims exempts, que passen de 18.000 a 500.000 euros (més un màxim de 150.000 addicionals) per a les herències entre cònjuges i de 18.000 a 275.000 euros (més un màxim de 125.000 addicionals) per a les herències de pares a fills. Es manté la bonificació del 95% per a l’habitatge habitual del difunt, amb un límit de 500.000 euros.
El projecte de llei aprovat també preveu noves reduccions dissenyades per fomentar l’emprenedoria entre els joves i el manteniment de l’activitat empresarial, les donacions als descendents (fills o néts) per a la constitució o adquisició de la primera empresa gaudiran a partir d’ara d’una bonificació del 95%. La companyia haurà de tenir la seva seu fiscal i social a Catalunya i l’emprenedor no podrà ser major de 35 anys. També amb la voluntat de contribuir a mantenir l’activitat empresarial, el Govern ampliarà a les persones sense parentiu però amb vincles laborals o professionals amb l’empresa, la reducció del 95% de què actualment gaudeixen les transmissions d’empreses (via donació o herència).
S’amplia del 95% al 97% la reducció per a les societats laborals, aquelles en què més del 50% del capital està en mans dels treballadors.
Amb aquest projecte que ha presentat el govern del President Montilla i que estava en el Pla de Govern i en les propostes electorals del PSC, és dona un pas substancial en la reforma d’aquest impost. Davant d’això, esperem que CiU i el senyor Mas expliquin alguna proposta, ja que fins ara només els hem sentit criticar, la supressió com ells i el Partido Popular han defensat, tant sols pretén beneficiar els grans patrimonis.

dimecres, de febrer 03, 2010

La principal preocupació del President és la lluita contra la crisi, i a CiU tant li fa desplegar l’Estatut.


El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha expressat que en opinió dels partits polítics que representa, no toca abordar ara com s’organitza territorialment l’administració a Catalunya.

Tot el dia els tenim criticant al Govern de la Generalitat, i posant-se la defensa de l’Estatut a la boca, però el que veiem és que es una defensa de “boquilla”. L’avantprojecte de la Llei de Vegueries, que el Govern ha aprovat i ha enviat al Parlament per el seu debat i aprovació, no respon a un caprici. Justament és desplegar l’Estatut que disposa que l’organització territorial bàsica del país s’articula en municipis i vegueries.

Aquest projecte de Llei, el que cerca és un millor i més eficaç funcionament de les entitats supramunicipals i de la seva relació amb els pobles i ciutats de Catalunya i organitzar els nivells de funcionament dels propis serveis de la Generalitat per apropar-los als diferents territoris. Tot això sense incrementar-ne les despeses econòmiques ni el personal al servei de les Administracions.

El Govern del President Montilla afronta, després de 30 anys, la nova divisió territorial de Catalunya desplegant les normatives estatutàries.

CiU i el PP, sempre coincidents en els seus arguments, diuen que aquesta Llei no és prioritària, que tenim una crisi econòmica a la que hi hem de dedicar tota l’atenció. Precisament, el que fa el Govern.

Avui l’acord signat entre la Generalitat i el món local per als Plans d’Ocupació inclosos en el Pla Montilla contra la crisi, demostrant amb claredat que el Govern té com a prioritat la lluita contra la crisi econòmica i els seus efectes. Representa el primer pas per donar llum verda als Plans d'Ocupació Local, si destinaran 100 milions d’euros.

Aquests plans es fan en col•laboració amb ajuntaments i consells comarcals i es generaran uns 25.000 contractes nous. Se’n podran beneficiar les persones aturades sense prestació, treballadors desocupats inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya que hagin exhaurit (o estiguin a un mes de fer-ho) la prestació i/o subsidi de l’atur i no hagin participat en el programa de plans d’ocupació del 2009 i treballadors desocupats que percebin l’ajut del Programa Temporal de Protecció per Desocupació i Inserció (PRODI); de l’Ajut Temporal Extraordinari (ATE) de la Generalitat per a Treballadors Autònoms, i de la Renda Mínima d’Inserció. Aquests contractes tindran una durada de 6 mesos i ocuparan el 70% de la jornada laboral del treballador, que haurà de dedicar el 30% restant del temps a formar-se.

Aquest acord significa abordar una de les mesures de més impacte del Pla Montilla perquè afecta a moltes persones i a tots els municipis.

El President Montilla, ha manifestat: “La lluita contra la crisi és la meva principal preocupació com a president i la del Govern”.

dimarts, de febrer 02, 2010

La política dels fets o l'èpica de la inestabilitat.




És convenient recordar que en els governs s'hi entra i se'n surt per la voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans. És bo que en fem memòria aquells que, en un moment determinat de les nostres vides, ens dediquem activament a la política. En les darreres setmanes, i no és molt aventurat suposar que anirà en augment en la mesura que s'acosti la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, hi ha dirigents polítics que expressen un sentit patrimonial dels governs. Dit d'una altre manera, consideren que si no hi estant ells, res pot funcionar.

Això és el que li està passant a Artur Mas i CiU, amb les seves afirmacions de voler reconstruir Catalunya. Qui està a l'oposició té sens dubte l'obligació de controlar el govern, però aquesta afirmació denota la incapacitat de reconèixer quelcom d'important pel país, i és allò que en la seva llarga etapa de responsabilitat governamental no van saber o no van voler fer: ampliar el marc competencial (el nou Estatut) i dotar de més recursos a la Generalitat (nou model de finançament). Per cert, totes dues qüestions portades al Tribunal Constitucional pels seus antics socis, el Partido Popular.
Tenim prou problemes. El que cal és treballar per un país cada dia millor, i després ja decidiran les ciutadanes i els ciutadans. Un president i un govern seriosos han d'afrontar els reptes del dia a dia, com ara assumir el traspàs del servei de rodalies ferroviàries que diàriament fan servir milers d'usuaris, tot i sent conscients que arribar als nivells de qualitat que volem no serà fàcil, pels problemes de qualitat i manca d'inversions estructurals històriques; som conscients que aquesta situació no s'arranjarà d'avui per demà. El que cal és desplegar les polítiques i les inversions per tenir un transport públic fiable i de qualitat. CiU en 23 anys no en va voler saber res. Aquest traspàs s'ha produït també gràcies a l'acord al qual van arribar els governs de l'Estat i de Catalunya, sobre les inversions que s'havien de produir per millorar les infraestructures ferroviàries en rodalies, 4.000 milions d'euros fins el 2015.

Un altre exemple seriós, en temps de dificultats, és donar seguretat al sistema públic de salut. Al Vallès Oriental es segueixen millorant els equipaments sanitaris, i les darreres setmanes hem pogut veure com s'obria l'ampliació del CAP de l'Ametlla, l'edifici de consultes externes de l'Hospital de Granollers, i com s'estan acabant les obres d'ampliació de les urgències del mateix Hospital; a més, hi ha la constatació que abans de l'estiu entrarà en funcionament el nou Hospital de Mollet del Vallès. S'ha demanat també, per part del Servei Català de la Salut, les llicencies d'enderroc i construcció del nou hospital lleuger de Granollers, situat a l'antic edifici de la Policlínica, una inversió de 13 milions d'euros que permetrà tenir 60 llits nous d'hospitalització, 4 quiròfans i un altre servei d'urgències.

L'agenda mediàtica del país està plena de grans debats. Però dels principals problemes, el primer és l'economia. L'objectiu principal és crear les millors condicions per sortir el més aviat millor de la crisi i començar a crear llocs de treball. Des d'aquest punt de vista és important l'acord impulsat pel govern del president Montilla amb els agents econòmics i socials (sindicats i patronals), que s'ha concretat en la signatura de 30 compromisos per a l'ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya. Estem en un període de transformació profunda a nivell global, i cal treballar estratègicament per trobar l'encaix de Catalunya en el nou ordre internacional. I és en base a un ampli consens de concertació social que podrem afrontar millor els reptes per tirar endavant l'economia catalana.

Davant de la retòrica de l'èpica, que també observem amb inquietud que massa sovint respon a actituds personals i messiàniques, ara és hora -en temps d'incerteses- de polítiques serioses que portin estabilitat al país.

(publicat al diari digital Aravallès).