És convenient recordar que en els governs s'hi entra i se'n surt per la voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans. És bo que en fem memòria aquells que, en un moment determinat de les nostres vides, ens dediquem activament a la política. En les darreres setmanes, i no és molt aventurat suposar que anirà en augment en la mesura que s'acosti la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, hi ha dirigents polítics que expressen un sentit patrimonial dels governs. Dit d'una altre manera, consideren que si no hi estant ells, res pot funcionar.
Això és el que li està passant a Artur Mas i CiU, amb les seves afirmacions de voler reconstruir Catalunya. Qui està a l'oposició té sens dubte l'obligació de controlar el govern, però aquesta afirmació denota la incapacitat de reconèixer quelcom d'important pel país, i és allò que en la seva llarga etapa de responsabilitat governamental no van saber o no van voler fer: ampliar el marc competencial (el nou Estatut) i dotar de més recursos a la Generalitat (nou model de finançament). Per cert, totes dues qüestions portades al Tribunal Constitucional pels seus antics socis, el Partido Popular.
Tenim prou problemes. El que cal és treballar per un país cada dia millor, i després ja decidiran les ciutadanes i els ciutadans. Un president i un govern seriosos han d'afrontar els reptes del dia a dia, com ara assumir el traspàs del servei de rodalies ferroviàries que diàriament fan servir milers d'usuaris, tot i sent conscients que arribar als nivells de qualitat que volem no serà fàcil, pels problemes de qualitat i manca d'inversions estructurals històriques; som conscients que aquesta situació no s'arranjarà d'avui per demà. El que cal és desplegar les polítiques i les inversions per tenir un transport públic fiable i de qualitat. CiU en 23 anys no en va voler saber res. Aquest traspàs s'ha produït també gràcies a l'acord al qual van arribar els governs de l'Estat i de Catalunya, sobre les inversions que s'havien de produir per millorar les infraestructures ferroviàries en rodalies, 4.000 milions d'euros fins el 2015.
Un altre exemple seriós, en temps de dificultats, és donar seguretat al sistema públic de salut. Al Vallès Oriental es segueixen millorant els equipaments sanitaris, i les darreres setmanes hem pogut veure com s'obria l'ampliació del CAP de l'Ametlla, l'edifici de consultes externes de l'Hospital de Granollers, i com s'estan acabant les obres d'ampliació de les urgències del mateix Hospital; a més, hi ha la constatació que abans de l'estiu entrarà en funcionament el nou Hospital de Mollet del Vallès. S'ha demanat també, per part del Servei Català de la Salut, les llicencies d'enderroc i construcció del nou hospital lleuger de Granollers, situat a l'antic edifici de la Policlínica, una inversió de 13 milions d'euros que permetrà tenir 60 llits nous d'hospitalització, 4 quiròfans i un altre servei d'urgències.
L'agenda mediàtica del país està plena de grans debats. Però dels principals problemes, el primer és l'economia. L'objectiu principal és crear les millors condicions per sortir el més aviat millor de la crisi i començar a crear llocs de treball. Des d'aquest punt de vista és important l'acord impulsat pel govern del president Montilla amb els agents econòmics i socials (sindicats i patronals), que s'ha concretat en la signatura de 30 compromisos per a l'ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya. Estem en un període de transformació profunda a nivell global, i cal treballar estratègicament per trobar l'encaix de Catalunya en el nou ordre internacional. I és en base a un ampli consens de concertació social que podrem afrontar millor els reptes per tirar endavant l'economia catalana.
Davant de la retòrica de l'èpica, que també observem amb inquietud que massa sovint respon a actituds personals i messiàniques, ara és hora -en temps d'incerteses- de polítiques serioses que portin estabilitat al país.
(publicat al diari digital Aravallès).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada