dimecres, de maig 31, 2006

Mai més

Avui recordem que Granollers va ser bombardejada el 31 de maig de 1938 per l’aviació italiana, amb un resultat de més de 224 víctimes.
Representants de tots els grups municipals de l'Ajuntament –exceptuant el PP- i joves estudiants han participat en l’encesa d’espelmes i en l’ofrena floral en record a les víctimes que ha tingut lloc aquest matí a la mateixa hora en que es va produir el bombardeig.
En el primer acte d’aquesta jornada dedicat a recordar aquest fet tràgic de la Guerra Civil sobre Granollers, que va matar més de dues-centes persones, l'historiador Joan Garriga i l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, han tingut un record per als impulsors de la campanya Mai més. Un record, sobretot, per a aquelles persones ja desaparegudes que van activar aquesta commemoració coincidint amb el seu 50è aniversari. El missatge continua vigent aquest 31 de maig, un dia que ha de servir per reflexionar sobre el valor de la pau, com a clara aposta de futur. Aquest és l’objectiu amb l’organització de les diverses activitats programades aquest any, amb el bombardeig poètic d’aquest vespre sobre el centre de la ciutat, com a acte central.
Aquest matí, al cementiri municipal, l’alcalde de la ciutat ha recordat les víctimes del bombardeig del 31 de maig de 1938 i els seus familiars. Josep Mayoral també ha destacat la implicació social en la commemoració d’aquest any, sobretot del col·lectiu més jove. Mayoral ha parlat també de futur i de la necessitat de fer present el passat a favor de la pau i del diàleg. L’alcalde ha convidat, a més, tota la ciutadania a participar en les activitats programades amb motiu d’aquest 68è aniversari del bombardeig de la Guerra Civil sobre Granollers.
Ahir el Ple de l’Ajuntament de Granollers va aprovar una moció amb l’abstenció del PP, de deixar sense efecte la medalla de la ciutat que en el seu dia se li va atorgar al General Francisco Franco.

divendres, de maig 19, 2006

Fan riure


Desprès de dos anys sistemàtics, de desqualificacions i mentides al voltant del debat de l’Estatut de Catalunya, els del PP s’han enfadat perquè els hem posat davant de la realitat que ells mateixos han creat.
Catalunya som tots, es tingui la posició ideològica que es tingui. Ara bé, qui ha dit barbaritats en tot aquest procés ha estat el PP. Va ser Àngel Acebes el que va dir “ETA se convierte en el tutor de la reforma del Estatuto de Cataluña” (25-11-2005), o “Busca el desguace de España” (3-9-2005), o el campió Javier Arenas “La propuesta de Cataluña supondrá un coste de miles de millones de euros para Andalucía y Chaves lo sabe, ya que lo que el sistema catalán plantea es trincar toda la tela de golpe y después, a ver lo que suelto poco a poco”, (11-10-2005) “¿Sabes que ahora las comunidades más pobres son las que dan dinero a las ricas?” -falques radiofòniques del PP d’Andalussia (14-2-2006)- i José Maria Aznar “Cualquier persona sabe que millones de españoles, la mayoría de ellos, viven con la angustia de que puede, de que existe un riesgo, que España pueda dividirse” (3-11-2005). I podríem seguir.
Estem explicant el que és una obvietat, del que han estat aquests últims dos anys de campanya del PP contra l’Estatut, contra Zapatero i contra Catalunya. Els vots del NO, només els aprofitarà el PP.
I també estem explicant des de fa dies, perquè aquest és un Estatut magnífic, per fer més i millors polítiques a favor de les persones.

divendres, de maig 12, 2006


Article publicat al diari el 9Nou 12 de maig de 2006.



Sí al nou Estatut, sense embuts, si volem avançar. En les properes setmanes, fins al dia del referèndum, l´important no és valorar la feina feta pel govern de Catalunya, presidit per Pasqual Maragall, que ja avanço que, des del meu punt de vista, és positiva. Dos anys marcats per un intens treball traduït en un important nombre d´actuacions, lleis i decisions. Un treball que confirma que aquests han estat dos anys de construcció d´una Catalunya millor.L´important per a Catalunya, i per als ciutadans i les ciutadanes, és aprovar el text del nou Estatut, que significa un avenç profund en l´autogovern des de tots els punts de vista. Catalunya assoleix el nivell d´autogovern més gran de la seva història, superior al que establia l´Estatut de 1932 i l´actual de 1979.
El nou Estatut inclou 180 competències noves, que afecten directament la vida de cada dia de tots nosaltres. Per exemple, la Generalitat gestionarà el servei de rodalies de Renfe, tindrà competències en educació infantil, en política de beques per als nostres estudiants, tramitarà els permisos de treball a immigrants, tindrà les competències en inspecció de treball o les polítiques d´habitatge es decidiran des de Catalunya.
El nou Estatut defineix un bon model de finançament, que es basa en dos grans eixos, més autonomia tributària per a la Generalitat, per tal de garantir més recursos per al funcionament dels serveis bàsics i millorar la seva eficàcia i qualitat, així com de les infraestructures per fer del país un territori punter i, en segon terme, uns mecanismes de solidaritat potents, justos i més transparents, que no desincentivin les comunitats autònomes com Catalunya que fan un esforç fiscal més important.
No és lícit afirmar que l´Estatut no suposa una millora per a Catalunya. Haurem d´escollir entre fer un salt endavant o quedar-nos on som.El nou Estatut, per si mateix, no resol els problemes socials i d´altres tipus, que avui són presents a la societat catalana, però és una eina poderosa en mans del Govern de la Generalitat per fer polítiques al servei dels ciutadans, que és, en paraules del president Maragall, la qüestió més important.
Si amb l´actual marc estatutari i els actuals recursos econòmics aquest govern d´esquerres ha estat capaç de fer el que ha fet en polítiques socials i d´infraestructures, que no serà capaç de fer amb més competències i més recursos.
Això, conjuntament amb un nou model d´articulació institucional a Espanya, no de matriu centralista sinó de reconeixement plural dels seus pobles i territoris, és el que preocupa les dretes de Catalunya i d´Espanyam, que encapçalades pel PP, han intentat i intentaran frenar totes les reformes que impulsem els socialistes.
La campanya del no ha trobat ressò en les posicions més conservadores i més ràncies de la dreta espanyola. Només cal escoltar la COPE de Jiménez Losantos, o l´aznarista més entusiasta com Angel Acebes afirmant que aquest Estatut havia estat tutelat per ETA. El PP intenta deslegitimar el nou Estatut, com va intentar deslegitimar la victòria socialista del 2004. Sempre la mateixa estratègia. Quan no governen, intenten evitar que s´apliquin les lleis que no els agraden.
Davant de tota la campanya de mentides que hem hagut de suportar a les darreres setmanes per part del PP, en el seu intent de desgastar el govern Zapatero, enfrontant Catalunya amb la resta de pobles d´Espanya, no acabo d´entendre en clau de país, i del seus interessos, la posició d´ERC, que amb el seu vot negatiu a l´Estatut acabarà sumant els seus vots amb els del PP.
ERC ha demostrat una manca de maduresa política impròpia d´un partit que es reclama de govern. El que ens hi juguem és tant important que es fa difícil entendre que s´hagi pres una decisió pensant en els interessos del partit, sense oferir cap alternativa viable.Els socialistes treballarem, conjuntament amb els altres partits que donen suport al nou Estatut, per assegurar-ne la seva aprovació i una gran victòria del SÍ en el Referèndum, conscients que una victòria del NO frenaria el nostre autogovern i que sols tindria un guanyador clar: la dreta centralista i reaccionària del PP.

dimecres, de maig 10, 2006

Ara, el Referèndum per al SÍ


Avui el Ple del Senat ha aprovat, per 128 vots a favor contra 125, el text del nou Estatut de Catalunya. El President del Govern d’Espanya, José Luis Rodriguez Zapatero, ha estat molt explícit i clar al afirmar “este Estatuto no se para, este Estatuto prepara Catalunya para un futuro mejor”.
El portaveu de l’Entesa Catalana, Isidre Molas, ha expressat en la seva intervenció que aquest Estatut "no és l’Estatut de cap partit polític, és el de tots".
Ara, qui haurà de decidir són els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, en el Referèndum que es celebrarà el 18 de juny. Jo votaré que SÍ, perquè no m’agrada el centralisme i l’olor de naftalina del PP, però tampoc les idees independentistes d’altres (que crec que no ens porten enlloc). Votaré que SÍ perquè m’agrada la Catalunya sensata i no la dels marges.
Amb el pas que avui s’ha fet, Espanya nació de nacions, pren consistència. És la unitat a partir del principi d’igualtat de drets de tots els ciutadans i de la garantia d’autonomia de tots els territoris.
Estem per avançar, estem pel SÍ; no li donarem cap satisfacció a la dreta del PP.

dilluns, de maig 08, 2006

Habitatge públic


Des del començament del mandat actual a l’Ajuntament, una de les prioritats del govern municipal de Granollers ha estat la producció de sòl, per tal de construir habitatge públic, que fos assequible i de qualitat. Avui dilluns, 8 de maig, s’ha iniciat el termini d’admissió de sol·licituds per accedir al sorteig que donarà dret a comprar un dels 147 habitatges de protecció pública que promou l’Ajuntament de Granollers a través de la societat municipal Granollers Promocions. La previsió municipal és que el sorteig públic dels pisos tingui lloc a la tardor. En total, són 147 habitatges, places d’aparcament i trasters amb promocions situades al pla de Baix, entre Tres Torres i Can Bassa (108 habitatges), al carrer de Maria Palau (12 habitatges), al barri del Congost, al carrer de la Font de l’Escot (8 habitatges) i a Can Comas (19 habitatges), al centre. Els 108 habitatges del sector del pla de Baix, que ja s’estan construint, es distribueixen en tres blocs situats a l’avinguda de Marie Curie i un al carrer de Ramon Dagà. 84 d’aquests habitatges seran de venda en règim general i 24 de preu concertat.
Per poder participar en la convocatòria i posterior adjudicació mitjançant sorteig de tots aquests pisos, els sol·licitants han de complir, entre d’altres, els requisits següents: que almenys un dels membres de la unitat familiar resideixi o hagi residit a Granollers de forma continuada un mínim de cinc anys consecutius durant els últims 20 anys, ser major d’edat, estar al dia del pagament de tributs i/o qualsevol altre deute municipal, no ser propietari o copropietari de cap habitatge, a excepció dels casos en què es gaudeixi d’un habitatge com a conseqüència d’una resolució judicial de separació o divorci.
Respecte als ingressos econòmics, els sol·licitants que vulguin accedir a un habitatge en règim general, han de tenir uns ingressos màxims inferiors a 5,5 vegades l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) corresponent a Granollers. Pel que fa als habitatges de preu concertat, els ingressos propis han de ser inferiors a 6,5 vegades l’IPREM corresponent a Granollers. L’Ajuntament de Granollers, preveu la construcció l’any vinent de 220 habitatges de promoció municipal al nou sector del Lledoner.

diumenge, de maig 07, 2006


El text de l’Estatut, que dimecres aprovarà el Senat, i que es votarà en referèndum el 18 de juny, representa un avenç profund en l’autogovern de Catalunya des de tots els punts de vista. Més recursos econòmics perquè el govern de la Generalitat de Catalunya pugui fer polítiques per a les persones, més de 180 noves competències que afecten directament la vida dels ciutadans. No és ètic dir que l’Estatut no suposa una millora per a Catalunya. El 18 de juny, haurem d’escollir entre fer un salt endavant o quedar-nos on som.
Les dretes de Catalunya i d’Espanya, amb el PP de Rajoy, Acebes, Zaplana i Aznar al capdavant, ja sabem el que volen: cap pas endavant i, al mateix temps, a veure si a Catalunya es posa en qüestió el govern d’esquerres, del qual el PSC és la seva columna principal. El PP està contra totes les reformes que impulsen els socialistes.
La dreta nacionalista de Catalunya, CiU, i el seu candidat, Artur Mas, també té més interès en criticar el govern de Pasqual Maragall que en el resultats del referèndum. Mostra poc interès perquè surti el SÍ.
Ara és l’hora de demostrar qui pren decisions en favor del interessos del país. ERC ho ha fet més pensant en els interessos del partit que en els de Catalunya.
Les persones d’esquerres no volem ni podem debilitar Catalunya. Hem de treballar perquè hi hagi un suport contundent al nou Estatut, perquè, objectivament, dóna més competències i més recursos econòmics per fer polítiques a favor de les persones.
Hem d’explicar que si volem avançar, hem de votar que SÍ.