divendres, de novembre 12, 2010

20.000 LLOCS DE TREBALL EN EL SECTOR DE LES ENERGIES NETES.

A la propera legislatura cal seguir treballant en la línia de definir les directrius del model energètic de Catalunya, les bases estant dissenyades en el Pla de l’Energia 2006-2015. Una de les premisses més importants és aconseguir un nou model més sostenible gràcies a l’estalvi i l’eficiència energètica.

Els principals objectius pel que fa al foment de l’estalvi i l’eficiència energètica és obtenir un estalvi final d’energia l’any 2015 del 10,6% respecte al consum previst si no es fes res. Pel que fa a la intensitat energètica final, es preveu una millora de l’1,74% fins al 2015.

I pel que fa a la promoció de les fonts energètiques renovables. A l’any 2015, el percentatge de participació de les energies renovables en el consum d’energia primària a Catalunya ha de ser de l’11%, de l’ordre de tres vegades més que en l’actualitat, per tal d’assolir un 20% l’any 2020.

En aquesta línia la PROPOSTA feta pel President Montilla en les seves propostes per Catalunya, de crear un fons d’eficiència energètica dotat en 2.000 milions d’euros per a finançar projectes d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables ha de permetre assolir aquests objectius i impulsar l’activitat econòmica, crear llocs de treball i avançar cap un model més sostenible.

Aquests fons es promourà amb recursos que provinguin tant d’institucions europees com el Banc Europeu d’Inversions com sobretot del sistema financer. A través de l’Institut Català d’Energia en la vessant energètica, i de l’ICF en la vessant econòmica i financera, la Generalitat facilitarà que es posi aquest fons a disposició dels municipis, de les empreses i dels ciutadans.

La tipologia de projectes serà àmplia, des de projectes de gran volum fins al finançament de projectes a petita escala. Per exemple:

• Projectes realitzats per les empreses de serveis energètics per realitzar les inversions i el manteniment d‘edificis públics i privats.

• Ajuntaments que vulguin millorar l’eficiència del seu enllumenat públic, de la xarxa semafòrica i de senyalització, i en general de la gestió eficient dels seus edificis públics.

• Empreses que vulguin fer inversions per fer més eficients els seus processos productius.

• Empreses que vulguin elaborar productes i processos innovadors que puguin ser patentats i venuts.

• Promocions privades que vulguin realitzar actuacions en matèria d’eficiència energètica o instal•lacions d’energia renovable.

• Suport a projectes en instal•lacions particulars per la màxima eficiència energètica i a projectes de pimes per promoure processos, instal•lacions i il•luminació més eficient.

La mesura tindrà un gran impacte positiu sobre l’economia, el consum energètic i el medi ambient. El volum d’inversió mobilitzada serà un autèntic impuls per a l’economia. La inversió canalitzada a través del fons tindrà un impacte multiplicador en inversió privada afegida.

Generarà fins a 20.000 nous llocs de treball (fent un càlcul prudent de 10 llocs de treball per milió d’euros d’inversió). Molts d’aquests llocs de feina serien qualificats, a nivell d’enginyeria, i tindran estabilitat en el temps, ja que caldria donar resposta a les necessitats de manteniment futures. Però també es generaran llocs de feina d’instal•ladors i es podrà recol•locar una part de l’excedent de treballadors de la construcció.

Es reduiran les emissions de CO2, permetent així fer front als compromisos ambientals marcats per la UE. o Es generarà un important estalvi en la factura energètica, a mig i llarg termini, que revertirà en els municipi, les empreses i els usuaris beneficiats pels projectes. Es reduirà la dependència energètica de l’exterior. Dinamitzarà les empreses vinculades al clúster d’eficiència energètica.

En definitiva, es vol fer un salt endavant i definitiu en l’estalvi i l’eficiència energètica a nivell social i econòmic. El volum d’inversió actuarà com a motor inicial d’uns projectes i activitats que tenen un llarg recorregut a les properes dècades i ajudarà a consolidar una indústria d’alt valor afegit, en la que Catalunya ja té un gran nombre de pimes i grans empreses que aposten pel sector.

dilluns, de novembre 08, 2010

NI DE DRETES NI INDEPENDENTISTES.



D’aquí tres setmanes, el 28 de Novembre, els ciutadans i els ciutadans, amb el nostre vot lliure, secret i democràtic, elegirem el nou Parlament de Catalunya, del qual en sortirà la majoria parlamentaria a qui li tocarà dirigir el país en els propers 4 anys. Diputades i Diputats que en representació de la ciutadania elegiran el president/a de la Generalitat de Catalunya.

Les propostes electorals del PSC giren al voltant de tres elements fonamentals: la gestió realitzada, el nou programa electoral i el candidat a la Presidència.

Avui tenim un país millor preparat per afrontar el reptes del present i del futur que no pas teníem l’any 2003. Això s’ha aconseguit amb un gran esforç inversor, per la priorització de les polítiques socials, per l’acord amb els sectors econòmics i socials i el treball per l’equilibri territorial. Destacar també el desplegament estatutari a través de l’acord de finançament –el millor de la nostra historia- o el traspàs de competències importants, com la inspecció de treball o la gestió del servei de rodalies ferroviàries i, a partit del proper 1 de gener, també els regionals.

Diguem‐ho clar: Catalunya avui és molt millor que el 2006, i encara molt més respecte el 2003. Hem canviat realment Catalunya, a tall d’exemple: més de 400 nous equipaments educatius entre escoles, llars d'infants, instituts o escoles d'idiomes; més de 150 nous equipaments de salut, alguns de tan esperats com l'Hospital de Mollet del Vallès o les noves consultes externes i l’ampliació d’urgències de l’Hospital de Granollers; 140 barris que han tingut un projecte propi de recuperació urbana, amb més infraestructures de l'aigua, amb la dessaladora del Prat al capdavant que ens assegura aquest bé essencial en cas de sequera; més d’un centenar d'equipaments culturals com noves biblioteques, auditoris, arxius i museus; la nova terminal T‐1 de l'Aeroport de Barcelona, el nou aeroport de Lleida‐Alguaire i els aeroports de Girona i Reus, més grans i actius que mai; els més de quinze mil nous investigadors a temps complet, catalans que ja no han de marxar fora, i alhora atraient els millors talents d'Europa i del món que han volgut venir aquí; els més de deu mil nous professionals d'atenció a la dependència, disset mil nou cents mestres i quatre mil sis cents metges més, així com set mil sis cents mossos nous.

Fer una Catalunya més forta i una societat més justa –que forma part indestriable del nostre adn- és l’objectiu del nostre programa polític, un projecte catalanista i federalista de prosperitat econòmica i justícia social basat en el treball i l’esforç, capaç d’aprofitar al màxim les potencialitats del país, cercant la màxima unitat civil i la màxima cohesió social.

Les nostres principals prioritats passen per la defensa de la integritat de l’Estatut que és el millor instrument que tenim per a desplegar l’autogovern de Catalunya al servei de la ciutadania. No estem per falses dreceres ni per quatre anys d’embolics identitàris. Passen també per l’impuls de l’Espanya plural i l’estat federal.

Volem seguir fent un país modern i competitiu en infraestructures, en educació i universitats, en recerca i desenvolupament, en la gestió de l’aigua, de l’energia i els residus. Catalunya té futur, i pot reprendre de manera relativament ràpida el camí del creixement i de la creació d'ocupació. Els socialistes n’estem convençuts. Perquè hi ha dades que ho corroboren. Perquè creiem en les nostres capacitats, en allò què som, en les nostres virtuts col∙lectives, que ens permetran refer la nostra economia. I perquè observem que el país ja ha començat a posar‐se en marxa per superar la situació.

Seguirem treballant per una societat més justa en salut, en dependència, en polítiques socials, en escoles bressol i suport a les famílies, en immigració regulada i integrada amb igualtat de drets i deures. I tot això, en un context en que l’Estat del Benestar està avui sota amenaça per l’ofensiva ideològica conservadora, que a Catalunya expressa CiU i que requereix del PSC una defensa nítida i ferma del paper indispensable de les polítiques redistributives.

Finalment el president Montilla ha demostrat al llarg de quatre anys que és persona digna de confiança, home de paraula que compleix els seus compromisos, treballador, tenaç, que ha fugit de la gesticulació i de la teatralitat de la política espectacle. En temps difícils com els que encara ens toca viure, persones serioses. Ara toca PSC.


Publicat al periòdic el 9Nou el 8 de novembre de 2010.

divendres, de novembre 05, 2010

Ara punt i a part.


Set anys de governs d’esquerres i progressistes, han servit per travar un programa de transformacions socials, desplegant l’Estatut, com mai ha tingut i s’ha fet a Catalunya. Més mestres, més mossos, més metges. Millor finançament i més inversions. Aquest govern deixa Catalunya, des de la meva opinió, en millors condicions per afrontar la sortida de la crisi econòmica que es comença a albirar. Amb la nostra acció de govern, hem posat Catalunya al dia.

La gent del PSC, diem que cal un punt i apart, perquè tenim clar el què som i cap a on volem anar. Tenim clars els valors que inspiren el nostre projecte i donen sentit a la nostra acció política. Tenim clar el què defensem com a projecte polític: el catalanisme social. El catalanisme que s’articula de la suma del progrés col∙lectiu de la nostra societat, i el reconeixement de la nació catalana dins un Estat plural i federal. Aquestes són les nostres dues ànimes, indestriables.I és amb la força de la suma dels fets, dels valors i del projecte que presentem la nostra proposta per Catalunya. Una proposta realista però ambiciosa, innovadora però conseqüent.

Amb el nou Estatut gaudirem dels nivells d’autogovern més grans de la nostra història. Ara hem de seguir defensant la nostra ambició nacional. Els socialistes varem liderar el procés d’elaboració de l’Estatut, i hem liderat i continuarem liderant la seva defensa i el seu desplegament íntegre. L’Estatut és el millor instrument que tenim per desplegar l’autogovern de Catalunya al servei de la ciutadania.

No estem per falses dreceres ni per quatre anys d’embolics, quan tenim al davant sortir de la crisi i preservar l’estat del benestar, front les propostes d’aprimament de les corrents polítiques neo-liberals.

Amb l’acció davant la crisi, hem evitat la fractura social. Ara hem de donar-li la volta i convertir la crisi en oportunitat. Amb les polítiques socials, hem garantit el benestar. Ara hem de reformar-lo per a preservar-lo, justament perquè és el que més ens importa.

Retornarem el creixement als sectors més característics de la nostra economia. Reforçarem sectors incipients però d’alt potencial en llocs de treball, i lligarem estretament aquestes estratègies amb la formació ocupacional. Proposarem als joves aturats que retornin a la Formació Professional amb una beca o crèdit salari. L’eficiència energètica és un repte per a la sostenibilitat que cal convertir en riquesa i ocupació.

L’empresari modern estarà en el centre de les polítiques econòmiques socialistes. La nova llei d’educació començarà a donar fruits, un servei públic més extens i amb millors resultats. Traurem tot el partit econòmic i social de les noves infraestructures i seguirem millorant el nostre capital físic.

A Catalunya, no ens podem estar mirant el melic tot el dia, cal afrontar els reptes, impulsar les reformes i liderar els canvis necessaris perquè el nostre país i la nostra societat guanyin el futur.

Volem guanyar les properes eleccions, per seguir governant el país des de la socialdemocràcia, una esquerra pràctica sense lligadures, per millorar la vida dels homes i dones que viuen a Catalunya.

Publicat a la revista digital Aravallès.

diumenge, de setembre 26, 2010

SET ANYS DE GOVERN D’ESQUERRES. LA POLÍTICA DE L’AIGUA.


Les esquerres estem governant Catalunya, des de finals de l’any 2003 amb el President Maragall i el President Montilla des de l’any 2006, en que va prendre el relleu.

El PSC n’ha estat el partit central de la coalició de govern. Molt ha canviat al país en aquest anys, s’ha fet un gir evident en polítiques socials, en la millora de l’autogovern –estatut i nou model de finançament- i en inversió en les infraestructures necessàries per tenir una Catalunya equilibrada territorialment i sobretot competitiva per sortir millor i més ràpid de la crisi.

El Govern del President Montilla, es va fitxar diversos objectius: polítiques socials, vertebrar i cohesionar el territori, marcar un full de ruta clar en matèria econòmica que garanteixi el progrés, garantir la seguretat i desenvolupar en tots els seus aspectes l’autogovern.

La feina del govern ha donat bons resultats, el país ha millorat, els serveis de l’estat del benestar s’han ampliat i s’han dut a terme inversions que la dreta nacionalista havia bandejat durant 23 anys.

Després d’anys de treball intens, ara toca fer balanç. Voldria parlar d’aigua, durant aquesta legislatura, s’ha realitzat la major inversió en matèria hídrica que ha fet mai un govern de Catalunya. La darrera sequera ha posat damunt la taula, quelcom que tots sabíem, que l’aigua és un recurs escàs i fràgil en un país com el nostre, però també hi ha posat de manisfest la manca de planificació i de inversions dels governs anteriors de CiU.

L’objectiu ha estat i és donar plenes garanties de subministrament en quantitat i qualitat, fins i tot en períodes de sequera severa. En aquests moments s’han fet i s’estan fent obres per valor de 1.700M€ que permetran la disponibilitat de 389Hm3 nous en l’horitzó 2015.

El paradigma d’aquestes inversions són la dessalinitzadora del Llobregat –ja en funcionament- l’ampliació de La Tordera i la que s’ha de fer al Foix, la recuperació i descontaminació d’aqüífers, la reutilització d’aigües, la millora de les xarxes de transport que permet estalviar aigua i millorar-ne l’eficiència.

S’ha treballat en garantir la qualitat ambiental de rius i lleres, s’han invertit més de 800 milions d’euros en sanejament d’aigües residuals.

Tot això s’ha fet seguint les indicacions de la nova directiva d’aigua europea, és a dir que la gestió de l’aigua no només ha de satisfer la demanda, sinó que també ha de garantir-ne la funció social i ambiental.

Avui podem afirmar que gràcies a les polítiques en matèria d’aigua del govern Montilla, tenim més garantia de subministrament per a tots els usos de l’aigua. Que el nombre de depuradores ha crescut fins a les 404 front a les 297 que hi havia en funcionament l’any 2003.

He vist que en el programa de CiU, es segueix insistint en el transvasament del Roine, no se a quines raons i lògiques econòmiques obeeix la proposta. Des del meu punt de vista avui per avui aquesta obra hidràulica faraònica no està justificada atès les garanties de subministrament en l’horitzó 2015 amb les actuacions avui en marxa. A més poden comprometrà seriosament i impedir projectes de l’ús de l’aigua en la línia que proposa “compromís per Lleida” per citar-ne algun.

Compliment de les actuacions previstes (pla de Govern 2007-2009)

Construir infraestructures de millora de la disponibilitat i qualitat de l’aigua.
• Dessalinitzadora del Llobregat. Finalitzada. Juliol 2009.
• Ampliació i millora del tractament d’aigües de l’estació potabilitzadora d’Abrera.
Finalitzada. Febrer 2009.
• Ampliació dessalinitzadora de la Tordera. Finalitzada, en fase de proves.
• Connexió Fontsanta-Trinitat. En execució (prevista pel 4art trimestre 2010).
• Desdoblament de l’artèria Cardedeu-Trinitat. En servei des d’octubre 2010.
• Perllongament de la conducció Abrera-Fontsanta fins al Prat de Llobregat.
Finalitzada al juny 2007.
• Interconnexió de les xarxes del Maresme Nord i ATLL. En execució (prevista
pel segon semestre de 2010).
• Potabilitzadora de la Ratera. Acabada al juliol 2008.
• Conducció des de l’embassament de la Llosa del Cavall per a l’abastament
en alta de les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. En execució.
• Conducció Anoia-centre fins al futur dipòsit d’Igualada. Finalitzada, excepte
els dipòsits.

Aprovar el Pla d’Abastament Sectorial d’aigua de Catalunya.
L’ara anomenat Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC)
està previst que s’aprovi abans de finalitzar la legislatura. El consell de l'ACA ja l'ha
aprovat.
L’aprovació comportarà la creació dels Consells de Conca.

Aprovar el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Industrials(PSARI) 2009.
Elaborat. Està inclòs en el Programa de Gestió, i entrarà en vigència amb
l’aprovació del PGDCFC.

Aprovar el Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (PRAC).
En tramitació. Té per objecte reutilitzar el 32% dels cabals depurats, a l’horitzó
2015. (209 Hm3/any).

Fer la concentració parcel•lària de 55.000 ha, especialment a la

zona Segarra-Garrigues, Peramola, Balaguer i Conca de Tremp
De 2007 a mitjans del 2010 s’han concentrat 12.284 ha de conreu, principalment
a les zones del nou regadiu Segarra-Garrigues, i actualment s’està treballant en la
concentració parcel•lària de 44.785 ha addicionals. A finals del 2010 es preveu
arribar a les 18.256 ha concentrades.

Desenvolupar el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes

(PSARU) 2005.
Executat en un 90% amb una inversió de 869 M€ i un total de 736 actuacions.

Articular ajuts als ens locals per a actuacions d’abastament en alta.
Des del maig de 2006 s’han resolt diverses ordres d’ajuts per import de 101M€.

Protegir, millorar i regenerar les masses d’aigües subterrànies.
• En redacció el projecte constructiu d’activació de les basses de recàrrega
a l’aqüífer del Baix Llobregat.

dilluns, de setembre 06, 2010

La socialdemocràcia més necessària en temps de crisi.

Estic convençut que pel PSC la política no és un joc de poder o ambició, és una forma de manifestar el nostre compromís social que ens impulsa a treballar pels valors i principis que conformen el socialisme democràtic.

La dreta (PP i CiU) sempre que pot desacredita tot el que té a veure amb les polítiques públiques.

Ara bé, si hi pensem una mica, només cal observar que en tota l’etapa de governs democràtics a Espanya, més de dues terceres parts de la governació ha estat responsabilitat del partit socialista. Tots hem estat en alguna mesura beneficiaris de les polítiques socialdemòcrates que han afavorit les llibertats individuals però sobretot, la igualtat i la justícia social.

Només ens cal fer un petit exercici de memòria, com era i com estava el país fa 30 anys i com és ara, quan portem els nostres fills i filles a l’escola, o van a la universitat, quan fem ús dels serveis mèdics, o per exemple quan fem ús de les grans infraestructures de transport –carreteres, autopistes, ferrocarrils- o de serveis –abastament i sanejament d’aigua, per citar-ne un-. Tot això no hagués estat possible sense les grans inversions de diner públic.

Mai abans tantes persones tenen tantes oportunitats a la vida, i això en bona part es deu a la contribució dels socialistes a la política de casa nostre.

Pel PSC, el sector públic i les polítiques públiques són una eina fonamental per la millora de la societat i de les condicions de vida dels homes i les dones. Considerem que el bon funcionament del sector públic és essencial per a garantir els valors fonamentals i el respecte als drets de les persones i que són, també, una peça primordial per fer real els principis de llibertat, igualtat, solidaritat i justícia social.

Avui la dreta espanyola i catalana (PP i CiU) fan front comú, aprofiten la situació de crisi econòmica per proposar menys despesa pública i menys despesa social, els socialistes justament, volem potenciar-los i prestigiar-los.

D’aquí a poques setmanes, tots els ciutadans i les ciutadanes serem cridats per renovar el Parlament de Catalunya, del que sortirà el nou President de la Generalitat. A diferència de CiU i d’altres partits independentistes, el PSC no farà bandera de les diferències identitàries.

El nostre és un compromís amb Catalunya, sí, però sobretot amb els ciutadans i les ciutadanes que hi viuen. Les persones son el nostre punt de referència, i per tant l’objectiu de les polítiques públiques.

El nostre és un compromís amb la justícia social, volem i aquest és uns dels nostres reptes per demà, millorar la qualitat, modernitzar i fer més eficaços els serveis públics, perquè segueixin arribant a tothom. Cal reformar per mantenir no per eliminar, com voldria la dreta en cas de governar.

El govern catalanista i d’esquerres del President Montilla, ha demostrat amb escreix i amb fets, quins han estat els objectius d’una política progressista, augmentar les inversions en polítiques públiques –mai en tant poc temps s’han fet a Catalunya tantes escoles, tants centres d’assistència primària, hospitals o km de carreteres- i aixecar el sostre de l’autogovern de Catalunya. El nou Estatut és fruit de l’acció de l’actual govern i això, precisament, és el que sap greu a CiU i a molts sobiranistes.

Estatut que com tots sabem va ser recorregut al Tribunal Constitucional pel PP, antic soci de CiU i d’Artur Mas.

Avui, més que mai, per ser un temps de dificultats econòmiques, fa falta posar en primer terme les polítiques públiques com a defensa de la majoria de la ciutadania.

En temps de dificultats, gent seriosa, gent compromesa amb el país, gent compromesa amb la justícia social.

Article publicat a la revista OPINIONS
de l'agrupació del PSC de Vilanova del Vallès.

dijous, de setembre 02, 2010

Polítiques d’esquerres. Sí, perquè no.


CiU fa dies, setmanes, que fa afirmacions en el sentit que a Catalunya es necessita un canvi en la governabilitat, i que són ells els que encarnen i representen aquest canvi. Després de set anys de governs d'esquerres, hem posat el país al dia; Catalunya està més preparada que mai pel futur. El canvi real, que és perceptible a traves de l'acció de govern, és el què s'ha produït en els darrers anys amb governs progressistes, i en els quals el PSC ha tingut un paper central. El president Montilla i el seu govern han fet front als grans reptes de Catalunya, com abans ho va fer el govern presidit per Pasqual Maragall.

Hem fet que els serveis socials siguin un dret per a tothom, amb la Llei de serveis socials i la Llei de la dependència completem l'estat del benestar. Avui, 100.000 persones reben un ajut o prestació gràcies a la Llei de la dependència i 63.000 familiars han vist reconeguda la seva tasca com a cuidadors. Durant l'any 2009, 260.714 persones s'han beneficiat de la Llei de prestacions socials econòmiques, que complementa les rendes més baixes. Els serveis socials estan sent una xarxa de protecció eficaç durant la crisi.

Estem construint l'escola que li pertoca al segle XXI, modernitzant el sistema educatiu des de la llar d'infants fins el batxillerat i la FP. Durant aquests anys s'hauran inaugurat 2 escoles de mitjana per setmana -noves o grans reformes. Hem introduït de manera decidida l'ordinador a l'aula, i s'han incrementat un 186 per cent els ajuts d'escolarització perquè tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats. Tenim més professors i professores: l'any 2003, 49.160; 66.570 l'any 2010.

El govern d'esquerres està fent la major inversió en obra pública i infraestructures dels darrers 30 anys a Catalunya, per sortir enfortits de la crisi i per recuperar anys de moltes arengues i poques concrecions. La inversió de la Generalitat, l'Estat i els ajuntaments representa més de 14.000 milions d'euros. Gràcies a les mesures preses pel govern, Catalunya està en millors condicions per lluitar contra la crisi -que sabem que angoixa a moltes persones i famílies- i sortir-ne més aviat i en millor situació.

Despleguem amb determinació l'Estatut -que el volem tot sense les retallades del Tribunal Constitucional-, gràcies al qual s'ha negociat i acordat el millor sistema de finançament que hem tingut mai -disposarem de 4.000 milions d'euros anuals més- i durant 7 anys l'Estat està obligat ha invertir 34.750 milions en infraestructures. Catalunya ha assumit 19 noves competències, entre elles les rodalies ferroviàries o la inspecció de treball. De fet, el nou Estatut i el nou finançament van ser sempre menystinguts per CiU, que va preferir pactar amb el PP d'Aznar, i pel que sembla ara està preparant el terreny a Rajoy.

Catalunya ha canviat, ha anat endavant, s'ha transformat de la mà dels governs d'esquerres, dels socialistes i del president Montilla. El canvi real s'està produint i molts i moltes no volem que s'aturi.

Article publicat al diari digital "Aravallès".

dimarts, de juliol 20, 2010

Que s’ho facin mirar.



El Congrés dels Diputats no ha pogut aprovar cap resolució a favor de l’Estatut de Catalunya, per un excés de tacticisme electoral dels partits de l’oposició.

Tot perquè la resolució presentada pel grup parlamentari socialista, era una proposta ambiciosa que demostra el compromís dels socialistes per treballar en la recuperació i el desenvolupament d’allò que el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional.

A la vista del text aprovat el divendres passat pel Parlament de Catalunya, i el text presentat al Congrés dels Diputats, no entenc perquè CiU han preferit votar amb el PP –que recordem és qui va presentar el recurs d’inconstitucionalitat- i a més fer campanya perquè altres partits tampoc hi votessin a favor.

Un altre vegada han posat per davant els seus interessos i no els de Catalunya.

En el fons no volen admetre la fermesa del President de Catalunya, José Montilla en defensa de l’Estatut de Catalunya.


RESOLUCIÓ PARLAMENT

PSC / CiU/ ERC / ICV – EUiA

- Mostra la disconformitat amb el contingut de la sentència
- Tot respectant les institucions en què s’organitza l’Estat de dret

- En reivindicació de l’Estatut i per manifestar el compromís de les institucions catalanes de defensar-lo íntegrament i d’extreure’n tot el potencial d’autogovern que conté.

- Preàmbul de l’Estatut (es reprodueix tot el preàmbul).


RESOLUCIÓ ACORDADA

ENTRE EL PSC I EL PSOE

(que no s’ha pogut aprovar)

- Constata el malestar creado en Catalunya por la sentencia

- Desde el acatamiento de las sentencias del TC .

- Reconoce la necesidad de desarrollar una fuerte acción política para preservar y garantizar plenamente el anhelo de autogobierno de los ciudadanos catalanes en el marco de la España plural.

- Insta al gobierno de España a desarrollar a través de todos los mecanismos políticos, jurídicos, legislativos y de cooperación institucional, el potencial de autogobierno contenido en el acuerdo estatutario entre las instituciones catalanas y españolas que fue refrendado por los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya.

- Reitera que la realidad nacional catalana, tal y como se expresa en el preámbulo del Estatut (*), el autogobierno de Catalunya, la dignidad de sus símbolos e instituciones, la lengua y la cultura catalanas, el derecho civil y la tradición jurídica catalana y una financiación justa, tienen perfecta cabida en el marco jurídico y político definido por la Constitución de 1978.

(*) Cal recordar que el Preàmbul ja va ser votat pel Congrés dels Diputats el 2006.







dijous, de juliol 15, 2010

Salut, balanç positiu.

Ahir en el Parlament, li vaig preguntar a la consellera de Salut de Catalunya, Marina Geli, pel balanç de l’actuació del Departament de Salut al Vallès Oriental.

Nosaltres creiem que la salut és un dels elements més preuats pels ciutadans, nosaltres també creiem que els poders públics tenen un paper essencial en la garantia d’accés a l’assistència sanitària. La justícia social pren forma, des del nostre punt de vista, també amb el finançament de l’atenció sanitària via els pressupostos públics.

El Govern del President Montilla, entre altres coses, ha destacat pel seu compromís per garantir a tota la ciutadania l’accés a una assistència sanitària integral. El Vallès Oriental, des del meu punt de vista, va ser una comarca oblidada pels anteriors governs de CiU en salut en un moment especialment delicat: el creixement rapidíssim de la població en un primer moment per moviments de canvi de residència de la primera a la segona corona metropolitana i després pels fenòmens migratoris de països tercers, tot plegat tensionant a vegades el sistema.

En aquests darrers set anys s’ha anat reparant un greuge històric tant en atenció primària com hospitalària. Hem apreciat un creixement tant en equipaments, amb nous edificis, amb més metges i metgesses, amb més personal, (el creixement ha estat d’un 43 per cent de 2711 a 3877 persones de l’any 2003 a l’any 2009) amb més recursos en despesa corrent (de 606€ per habitant a 816€ és a dir de 224 milions d’euros a l’any 2003 a 322 milions d’euros l’any 2009, un creixement del 43 per cent), tot plegat per millorar l’oferta i la seva qualitat. Tretze ampliacions i nous centres d’assistència primària acabats, la millora i l’ampliació de l’hospital de Granollers (nou edifici de consultes externes, reforma i ampliació d’urgències, ampliació de 16 llits a l’hospital l’any 2006 i dos equips d’hospitalització a domicili -16 llits virtuals-) i urgències centre o els vuit centres d’assistència primària que en aquests moments estan en procés de construcció.

El proper diumenge el president de Catalunya, el senyor José Montilla, inaugurarà un nou hospital, el de Mollet del Vallès. Un d’aquests nous hospitals que el líder de CiU Artur Mas ha criticat tot dient que es fan massa hospitals a Catalunya, que després s’hauran de mantenir. Aquesta no és la nostra opinió, aquesta no és l’opinió de les 150.000 persones dels dos vallesos que atendrà aquest nou hospital, que veuran millorada la qualitat de la prestació del servei assistencial sanitari.

dijous, de juliol 01, 2010

Vivim temps difícils. Però ens en sortirem

Vivim temps difícils. Hi ha molts ciutadans i ciutadanes que s’ho passen malament, s’han quedat sense feina i molts no en troben, i moltes empreses tenen dificultats per tirar endavant. Davant d’aquesta situació, que no és exclusiva d’Espanya ni de Catalunya, i que la estant patint en gran mesura aquells que no l'hem provocat, es necessari adoptar mesures que ens ajudin a disminuir el dèficit i fer més competitiu el nostre model productiu. Els governs van aprovar una sèrie de mesures de reducció del dèficit. Mesures que comporten demanar al conjunt dels ciutadans alguns sacrificis, que sabem que no han complagut a una part important de la gent que confia en el PSC. Però si sempre és bo encarar els problemes de cara, ara té més sentit que mai. Els ciutadans, que ja tenen clar que estem en temps difícils, volen claredat sobre els problemes que pateix la nostra economia. No hi ha receptes màgiques per afrontar la crisi. Per nosaltres, els drets socials que hem guanyat als darrers trenta anys són irrenunciables, però si volem que l’Estat els pugui seguir oferint de manera equitativa al conjunt de ciutadans, hem de fer reformes per poder tornar a créixer, hem de treballar més i millor per ser més competitius, i hem de ser més eficients que altres economies. Per això s’han hagut d’acordar mesures per reduir el dèficit i l’endeutament del conjunt del país, el públic –dels menors dels estats europeus– i del privat.

Hem vist però, que algunes formacions polítiques bàsicament PP i CiU, per intentar no perdre ni un vot, estant disposats a dir que les reformes que estem fent tots els governs d’Europa no són les correctes ni són necessàries. Ara el que no els hem escoltat és cap proposta alternativa.

El model econòmic i social a Espanya, en els darrers 30 anys, ha estat un model positiu. Dues terceres parts de tot aquest període han estat governs presidits per socialistes. Ens ha tocat gestionar totes les crisis econòmiques que ha patit el país i ens n'hem sortit de totes, fent que les estructures productives fossin més modernes, que l’economia generés més riquesa per poder distribuir-la equitativament.

Aquest segueix sent el nostre objectiu i el nostre compromís, encara que pel camí i a curt termini puguem perdre algun vot, perquè sabem que tenim un país que té moltes potencialitats, perquè estem fent els deures, perquè la nostra economia està diversificada i sortirem de la crisi més capacitats del que hem entrat. Perquè volem crear riquesa per mantenir l’estat del benestar que tant d’esforç ha costat a moltes generacions –el sistema de salut pública, l’educació finançada amb recursos públics, els serveis socials a l’abast de tothom que els necessiti–.

Article publicat al butlletí municipal.



dijous, de juny 03, 2010

La despesa en pensions i altres consideracions.

La crisi econòmica global, que té les seves arrels en la mala gestió del sistema financer a escala mundial, està generant a tot Europa una situació de la qual no es pot lliurar cap govern. Una situació en què cal aplicar mesures de contenció per no augmentar el fort dèficit públic, que s’ha produït com a conseqüència de la crisi. Tots sabem, i aquí hi ha una part de la contradicció, que els principals responsables d'aquesta situació no són precisament aquells qui més la pateixen, com ara les famílies i les empreses productives.

Les retallades anunciades en algunes partides pressupostàries, per tal d'ajustar els comptes públics, són necessàries fins que la recuperació de l'economia estigui consolidada. Estem en un període preelectoral, i alguns partits polítics, en particular el PP i CiU, tot i perjudicar els interessos generals, no dubten a seguir amb el tacticisme de negar el seu recolzament a unes mesures que estan impulsant tots els governs europeus.

Hi ha una mesura sobre la qual s'està fent molta demagògia, i és la despesa en pensions. No me'n puc estar d'explicar que és precisament amb el darrer govern socialista, presidit per Rodríguez Zapatero, que les pensions han augmentat de manera important. De fet, la despesa en pensions ha crescut un 51,2% entre l'any 2004 i 2010. Les pensions mínimes en un 49%, i han guanyat en poder adquisitiu un 25%. Una pensió de jubilació amb cònjuge a càrrec ha passat de 6.788 euros a 10.152. L'any passat les pensions van tenir una revalorització del dos per cent, en tant que la inflació al novembre va ser del 0,3%.

El govern d'Espanya mantindrà aquest any la compensació als pensionistes per la desviació de la previsió d'inflació (1%) que es farà efectiva en una paga al mes de gener de 2011 i que, per tant, es traslladarà cada mes en la quantia de la nòmina de cada pensionista. També al 2011 es revaloritzaran les pensions mínimes, les pensions no contributives i les del SOVI. Més de tres milions de pensionistes veuran com les seves pensions creixen en poder adquisitiu, la resta en la desviació d'inflació que tinguem l'any 2010.

Els plans d'austeritat presentats pels governs de la Generalitat de Catalunya i el d'Espanya són un exercici de responsabilitat entre present i futur, perquè reduir el dèficit avui vol dir també pensar en un futur millor, preservar el conjunt del nostre model econòmic i social, i garantir un futur creixement de l'economia que sigui sòlid i sostingut. Aquests plans d'austeritat afectaran més, i en primer lloc, als càrrecs públics, perquè volem predicar amb l'exemple, als qui tenen la feina més estable, que no veuen perillar la seva feina, i als qui tenen més ingressos, les rendes més altes han de contribuir més a ajudar la resta de la societat.

dijous, de maig 27, 2010

Més respostes a la crisi.


La crisi econòmica que té les seves arrels en la mala gestió del sistema financer a escala mundial, està generant a tota Europa una situació de la que no és pot lliurar cap govern, en la que cal aplicar mesures de contenció per no augmentar el fort dèficit públic.

A Espanya la situació també es difícil, mai s’ha negat. En aquesta situació el Govern d’Espanya, ha adoptat un seguit de mesures per contenir les polítiques de dèficit que han estat necessàries durant el darrers dos anys.

Hi ha veus (generalment de dretes) que expressen que aquestes mesures representen la retallada en polítiques socials més gran de l’historia del país.

El món al revés. L’any 2003 a Espanya es destinava a despesa social 114.000 milions d’euros, un 14% del PIB, avui la despesa es de 180.000 milions d’euros, un 17% del PIB.

El Govern de Rodriguez Zapatero en sis anys ha incrementat un 58 % els recursos destinats a despesa social.

Alguns exemples, en pensions la despesa a passat de 71.000 M€ a 108.000M€ un creixement del 51 per cent, s’ha fet un gran esforç. Seguim tenint trams de pensions baixes però en aquests sis anys, han pujat les quantitats de les pensions no contributives i les pensions mínimes que s’han equiparat al salari mínim. En conjunt totes han guanyat en poder adquisitiu respecte al increment de preus al consum.

Ha estat aquest govern el que va impulsar i aprovar la Llei de la Dependència, amb els vots contraris del PP i CiU, com a un nou dret al nostre país, avui més de 500.000 persones tenen drets reconeguts gràcies en aquesta Llei, 1.600M€.

És des de 2004, que el el Salari Mínim Interprofessional ha augmentat un 35%.tots els anys per sobre de l’IPC.

Avui el 83 % de les persones aturades, rep algun tipus de prestació o ajuda, quan governava el PP, aquestes prestacions tant sols arribaven a un 64% de persones.

La despesa en educació s’ha duplicat en aquests sis anys, la meitat destinada a beques de 800 a 1400 milions d’euros.

Quina és la realitat de la que estem parlant, que la contenció de 5.000 milions d’euros que s’aplicarà aquest any, no afecta a cap partida de despesa social. I que el proper any 2011 la repercussió de las mesures adoptades tant sols significarà una disminució del 1,5 per cent de despesa social, davant d’un augment del 58 per cent en sis anys.

Aquest Govern ha fet de les polítiques públiques i socials, un eix central de la seva actuació, cosa que no van fer els anteriors governs de dretes del PP, que no van apujar les pensions per sobre de l’IPC, ni el Salari Mínim Interprofessional, i que tampoc van destinar cap recurs a la Llei de la Dependència.

dijous, de maig 13, 2010

L’ecologisme conservador? Què?

El candidat de CiU, Artur Mas, en les sessions que està fent aquests dies per explicar les seves propostes, ha afirmat que els temes de sostenibilitat els han d’abraçar les forces centrals del país perquè, sinó, aquesta bandera queda en mans de formacions polítiques que en fan d’això una “superideologia” amb una visió molt estreta de les altres coses del país. I això li permetia afirmar que s’aturava el país.

Res més lluny de la realitat, segons la seva explicació l’ecologisme conservador diu NO a tot, però el sr. Mas s’oblida que son els Alcaldes de CiU que diuen NO a la MAT, que son Alcaldes de CiU que diuen NO a una gestió racional de l’aigua per a tots i que son Alcaldes de CiU que diuen NO a l’energia eòlica.

És per exemple el govern d’esquerres i catalanista, que modifica la proposta de túnel de bracons de CiU que destrossava la vall de Bianya, perquè finalment el túnel estigui ja en funcionament però perfectament integrat en el paisatge.

També va fer una critica a la poca implicació del Govern en el desenvolupament i a l’aportació en el mix energètic de les energies renovables a Catalunya, de nou aquí el sr. Mas torna a desinformar. A Catalunya hi ha un mixt energètic en la instal•lació i després tota l’energia entra a la xarxa de distribució que es consumeix conjuntament, fent impossible determinar el mixt energètic del consum. Ara bé, el sr. Mas o no sap o està desinformat sobre el Mixt energètic. A Catalunya el 28% de la potència instal•lada és energia renovable, sobretot gràcies a l’energia hidràulica.

Però el 2003, quan CiU va perdre les eleccions, l’energia eòlica i fotovoltaica només representava un 0,90% de la energia instal•lada, i al 2010, ja representa un 7,13%: en 6 anys hem multiplicat per 126 la potència instal•lada a Catalunya d’energia fotovoltaica, de 1,3 MW el 2003 a 164,3 MW el 2009, i en 6 anys hem multiplicat per 7,2 la potència instal•lada a Catalunya d’energia eòlica, de 86 MW el 2003 a 624 el 2009.

Pel que fa a la gestió de residus, l’Artur Mas diu que s’han de prendre decisions valentes. Decisions valentes com les que han pres els governs d’esquerres, perquè al 2003, CiU va deixar una política de residus buida de contingut. Decisions valentes com les que han pres els governs d’esquerres: hem definit quines han de ser les infraestructures de residus pels propers anys. Les hem posat en el mapa, les hem concretat i ens hem compromès a fer-ho. CiU mai es va atrevir a aprovar un pla de residus. CIU va actuar amb por. Por al rebuig, por a perdre vots. Hem posat canons a l’abocament i a la incineració. Hem tancat dipòsits irregulars. Hem estès la recollida selectiva a tots els municipis de Catalunya.

Diu que porten anys amb abocadors saturats, que han acabat la seva vida útil, i que en el país s’hauran de prendre decisions que, agradin o no, s’hauran d’adoptar. Sobretot diu que s’hauran de col•locar plantes de valorització energètica al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però CiU, juntament amb el PP a Girona s’oposen al procés de construcció de la incineradora actual. Hem de ser valents i coherents, sr. Mas.

I pel que fa a l’aigua segueix apostant pel Roine. I el sr. Mas no sap que estem solucionant el problema de l’aigua: gràcies a la política de dessalinitzadores. Ell insisteix en fer una obra faraònica com el trasvassament del Roine, una aigua que qui tindrà l’aixeta serà el Govern francès. Una obra cara, amb un impacte ambiental immens i una inseguretat en el subministrament.

dimecres, de maig 12, 2010

Compromís amb la sostenibilitat.



En un context energètic com l’actual es posa de manifest la necessitat de continuar una transició cap a un sistema més sostenible, cal fomentar l’estalvi i l’ús eficient de l’energia per part d’empreses i del conjunt de la societat, i cal també potenciar l’ús de les energies renovables.

És per això que el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya fa temps que cooperen en aquesta matèria i han signat un conveni per impulsar les energies renovables, gràcies al qual el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç aportarà 3,1 milions d’euros per impulsar l’ús de les energies renovables a Catalunya.

D’aquesta manera es continua la col•laboració entre l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE).

L’objectiu del conveni és el desenvolupament de les mesures de suport públic corresponents a Catalunya per a l’any 2010, que estan incloses al Pla d’Energies Renovables i també al Pla de l’Energia 2006-2015.

El conveni estableix que l’ICAEN gestionarà aquests fons, que servirà per subvencionar les actuacions en àrees com l’energia solar tèrmica de baixa temperatura o la biomassa tèrmica. L’objectiu és diversificar les fonts energètiques i avançar en la reducció del consum de combustibles d’origen fòssil.

El foment de les energies renovables és un dels eixos del nou model energètic que el Govern propugna per a Catalunya. En aquest sentit, el compliment del Pla de l’Energia 2006-2015 permetrà que les energies renovables, molt menys contaminants, suposin el 10% del consum total d’energia primària l’any 2015 a Catalunya.

Des de l’any 2004 el Govern de Catalunya, ha impulsat de manera clara les energies renovables, passant de menys de 100 MW instal•lats a l’any 2003 a més de 900 MW aquest any. I s’ha invertit com mai en eficiència energètica i renovables 2 Milions d’euros l’any 2003 als 85 Milions d’euros a l’any 2009.

Avui més que mai el foment de les energies renovables i de l’estalvi i eficiència energètica son claus, en el marc de les polítiques de reducció de la nostra dependència energètica exterior, si tenim en compte que el model energètic català i espanyol es caracteritza per l’elevada dependència exterior de fonts d’energia d’origen fòssil, i per tant tota aposta decidida per les energies netes així com per la reducció del consum energètic mitjançant l’estalvi i l’eficiència energètica, s’erigeix com a factor clau per garantir el bon subministrament i el progrés de la nostra societat.



dimecres, de maig 05, 2010

Una resposta adequada.


El Parlament de Catalunya va aprovar fa uns dies una resolució en defensa de l'Estatut i per la renovació del Tribunal Constitucional (TC) amb els vots de tots els grups menys del PP i del grup mixt (115 a favor i 16 en contra). En aquesta resolució el Parlament mostra el seu convenciment que l'Estatut és plenament legítim, pel fet d'haver estat referendat pels ciutadans, i insta a totes les institucions de l'Estat a respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i a desplegar-lo; també expressa la convicció sobre la seva plena constitucionalitat.

El Parlament s'adreça als presidents del Congrés dels Diputats i del Senat per tal que traslladin als grups parlamentaris d'ambdues cambres la inexcusable necessitat de procedir a la designació dels magistrats desprès de la vacant produïda per la defunció d'un dels membres del TC, i a desbloquejar el procediment de designació de quatre magistrats del Constitucional, pendent des de fa més de dos anys en el Senat. També és constata que, després de cinc intents fallits de dictar sentència, el TC no està en condicions d'exercir les tasques que constitucionalment té assignades i és promouran totes les accions necessàries a fi de que es declari incompetent per dictar sentencia. També es demana que s'impulsi una proposta de reforma de la llei orgànica del TC que impedeixi la prolongació forçosa del mandat dels magistrats que integren el Tribunal en els casos de bloqueig dels corresponents processos de renovació dels seus membres.

El president Montilla ha liderat en tot moment les negociacions per poder arribar a una resposta consensuada de la majoria de forces polítiques de l'arc parlamentari català (sobretot dels partits que varem donar suport a l'Estatut) per fer front a la situació creada per la incapacitat de l'alt tribunal d'emetre sentència.

Ja ho he manifestat en alguna altre ocasió, és possible treballar per un projecte d'una Espanya diferent, que reconegui la pluralitat de territoris des d'una concepció federal; de fet, part del camí recorregut des de l'aprovació de la Constitució va en aquesta direcció. Que està passant doncs? És bo recordar que el PP va votar en contra de l'Estatut després d'haver intentat que ni tant sols fos admès a tràmit; fins i tot va recollir milers de signatures per tota Espanya demanant un referèndum il·legal sobre el text. I a més, el PP bloqueja al Senat la renovació dels membres en mandat caducat del TC. Tot plegat tampoc és tant incongruent si recordem que no van votar una part de la Constitució.

Tot i aquesta situació, el govern de la Generalitat ha anat desplegant l'Estatut. Tenim un nou sistema de finançament (4.000 milions d'euros anuals; per primera vegada en la historia Catalunya se situarà per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes en ingressos per càpita provinents del sistema). La inversió en infraestructures és històrica (34.746 milions fins el 2013). Catalunya rebrà inversions públiques de l'Estat en proporció al seu pes al PIB espanyol al llarg de set anys. I s'han materialitzat traspassos, com la gestió del servei de Rodalies de Renfe, l'expedició del primer permís de treball per als treballadors estrangers i la inspecció de treball o l'Hospital Clínic.

(publicat a la revista digital Aravallès)

divendres, d’abril 23, 2010

Després de 30 anys


El Pla territorial metropolità de Barcelona.

El Govern de la Generalitat, després de 30 anys d’autogovern de Catalunya, ha aprovat definitivament el Pla territorial metropolità de Barcelona, un territori que aplega el 70% de la població del país. L’àmbit metropolità disposa així per primera vegada, d’un instrument de conjunt per tal d’ordenar el seu territori.

El Pla és fruit de l’esforç i la iniciativa conjunta del Govern de la Generalitat i dels ens locals de l’àmbit metropolità i té com a principals objectius: Evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori i fomentar el desenvolupament urbà de qualitat; potenciar l’activitat econòmica, la competitivitat del territori i satisfer la demanda d’habitatge; preservar el patrimoni natural i agrari del paisatge; potenciar l’ús del transport públic i racionalitzar les infraestructures viàries.

S’ha apostat clarament, per un model de desenvolupament territorial que fomenti les trames urbanes amb unes densitats de població que redueixin tant com sigui possible el consum innecessari de sòl i eviti la proliferació d’urbanitzacions aïllades.

El sistema d’infraestructures de mobilitat, té com a finalitat garantir l’accessibilitat apropiada a cada part del territori amb el mínim impacte sobre el medi. És prioritza les actuacions sobre la xarxa ferroviària, amb la intenció de que aquest mode de transport tingui un paper més rellevant en la mobilitat de la regió metropolitana, (el desdoblament de la línia de Barcelona a Vic o el tren orbital Mataró Vilanova i la Geltrú en son una mostra clara).

També es resolen temes que s’arrossegaven des de fa més de 20 anys com l’antic 4 cinturó, avui transformat en una Ronda del Vallès que connectarà les comarques de la segona corona metropolitana i que s’ha decidit que arribi de Sabadell a Granollers.

Hi ha un esforç clar per garantir la protecció dels espais oberts, basat en la protecció de nous espais interconnectats al voltant dels espais ja protegits i facilitant la permanència de les àrees de valor agrari, no és una dada menor, el 75 per cent del territori serà considerat espai obert, 241.000 hectàrees.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, ha fet els deures, tenim al davant una proposta d’ordenació territorial, clara i coherent, que ha de permetre un desenvolupament urbanístic ordenat i sostenible amb un horitzó temporal establert a l’any 2026.

dissabte, d’abril 10, 2010

Si que ho volem.

He assistit a l’acte en el que el President de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, ha celebrat a Pinós, a on ens ha explicat un grapat de raons de perquè tornarà a presentar-se a les eleccions i ha ratificat la seva voluntat de seguir al capdavant del govern de Catalunya.

Ha fet un discurs solemne, però també ha estat fet des del cor, adreçat als sentiments i a la intel•ligència de les ciutadanes i els ciutadans.

El President ha afirmat que “Segueix creient en una Catalunya de tots i per a tots. Una Catalunya oberta que dóna oportunitats a qui vulgui aprofitar-les, que no discrimina i que no es tanca, que reclama respecte i ofereix una mà estesa als que la respecten. Una Catalunya que vol pesar més a Espanya i a Europa. Una Catalunya que sap que la riquesa està en el contacte amb els altres, que així es fa més forta, imparable”.

També ha dit que “Segueixo creient en el respecte a les idees de tots i en que l’única forma de seguir avançant és aconseguir posar-nos d'acord en els temes importants. Governar a partir del diàleg i l'acord és el que intento des que vaig començar a fer política, i així seguiré, perquè hi segueixo creient”.

“Com segueixo creient en el socialisme, com ideal de justícia social, com a impuls permanent a favor de les reformes que proporcionen més llibertat i més oportunitats a tothom.”

Parlant de Catalunya i Espanya ha afirmat que “Sóc català i catalanista, com la majoria dels nostres conciutadans. Sóc espanyol i federalista, com la majoria de catalans i catalanes. Sóc europeu i europeista, com la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Sóc progressista i de centreesquerra, com la majoria dels treballadors i treballadores, com la majoria de la gent del país.” I ha remarcat “Segueixo creient i crec en l'Estatut i el defensaré sempre allà on calgui i davant de qui calgui, perquè aquest és l'Estatut que van acordar el Parlament de Catalunya i les Corts generals, l'Estatut que va ser referendat majoritàriament pels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya”.

“Segueixo creient que Catalunya no vol ni dreceres, ni invents, ni sorpreses, ni passes enrere. I no tenim, a diferència que altres, més bandera que la senyera, l’Estatut i Catalunya”.

El President Montilla, ens demana la seva confiança perquè vol seguir treballant per transformar el present, per construir un futur millor “Crec en Catalunya i en la seva gent .Crec en el seu caràcter treballador i emprenedor. Crec en el potencial de les dones i els joves, mai no aprofitat del tot. Crec en la generositat i l'empenta dels més grans. Crec en la força del teixit econòmic, social, sindical i associatiu del nostre país”.

Avui a Pinós com a tot Catalunya feia un dia magnífic de primavera, hem començat de nou a fer realitat els nostres somnis que ens portarà a tenir un nou govern catalanista i progressista.

dimarts, d’abril 06, 2010

Què fem per sortir de la crisi

En aquests moments, una de les prioritats fonamentals és sortir de la crisi. Ho és perquè la situació de l’economia, i de retruc les conseqüències que té sobre el dia a dia de tots nosaltres, es situa com una de les principals preocupacions dels ciutadans i ciutadanes.

El govern de Catalunya fa unes propostes des del realisme i des del coneixement dels problemes que ens afecten. Per sortir de la crisi, cal un canvi de model productiu i econòmic que Catalunya ja està fent, i que va començar ara fa cinc anys amb l’Acord Estratègic signat entre el Govern, els Sindicats i els Empresaris. Aquesta transformació s’hauria pogut fer mentre CiU governava, perquè sempre és millor fer les coses quan aquestes van bé, però no ho van fer. És de la mà dels socialistes que s’ha començat a impulsar aquest canvi de model.

Estem fent reformes a l’Administració Pública i duent a terme mesures de simplificació administrativa, que representen un estalvi per a les empreses de més de 900M€; Apostem decididament per la Recerca i el Desenvolupament i, tot i la crisi, enguany s’incrementa un 21% el pressupost en R+D, més de 3.500M€. En el futur, gràcies al Pacte Nacional per a la Recerca, el Govern invertirà fins a 17.500 M€ en els propers 10 anys, i el sector empresarial, 56.000 M€ més, per arribar al 3,5% del PIB en R+D al 2020.

Estem construint l’escola del segle XXI, amb l’aprovació de la primera Llei d’Educació de Catalunya, que s’està desplegant i aplicant progressivament, i hem incrementat un 186% els ajuts a l’escolarització perquè tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats.

A més s’està fent un gran esforç en inversió pública i, en els darrers anys, les administracions han doblat els recursos destinats (al 2003, un 4,4% del PIB i al 2010, un 7,3% del PIB). La Terminal 1 del Prat, l’aeroport de Lleida-Alguaire, l’ampliació dels ports de Barcelona i Tarragona, la posada en servei del canal Segarra-Garrigues, la construcció de la Ronda del Vallès, el 3er carril de l’AP7, la dessalinitzadora del Prat i l’ampliació de la de la Tordera, l’arribada de l’AVE a Barcelona o el Pla de millora de les rodalies ferroviàries, en fase d’execució, en són una bona mostra.

Aquests són fets, però també paraules. El nostre compromís per una Catalunya més cohesionada socialment, més prospera i amb un autogovern fort.

(article publicat al diari digital Aravallès).

dilluns, de març 29, 2010

Un acte positiu.

Aquest darrer dissabte 27 de març, durant una hora moltes ciutats a nivell de tot el planeta han fet un acte simbòlic d’apagar la il•luminació dels seus monuments, i també molts ciutadans hem baixat el nostre consum energètic, seguint la invitació de l’organització ecologista WWF. Mitjançant l’apagada de llums s’ha volgut conscienciar sobre la necessitat de prendre mesures, de manera global contra el canvi climàtic i sobre la importància de poder arribar a un acord entre el països industrialitzats i els que estan en vies de desenvolupament, entre empreses i societat civil, per contenir les emissions de CO2.

Iniciatives com aquesta serveixen perquè entre tots augmentem el compromís en defensa del medi ambient. Ha estat un acte positiu en favor de les polítiques de mitigació del canvi climàtic.

Accions con les d’ahir, posen en qualsevol cas de relleu que en el treball contra el canvi climàtic hem de ser constants. Petites actuacions i compromisos individuals poden contribuir molt en aquesta direcció, no tenim perquè deixar-ho tot en mans de les grans decisions polítiques, si be, el repte de la política en aquest cap és enorme.

Ja sabem que en un context energètic com l’actual, més en un país com el nostre d’alta dependència energètica dels recursos exteriors, es necessari definir estrategies per fer una transició cap a un model econòmic més sostenible, fomentant l’estalvi i l’eficiència energètica per part de les empreses i del conjunt de la societat, així com potenciant l’ús de les energies renovables, tot continuant les activitats d'I+D+i en el sector energètic. L’esforç del Govern de la Generalitat en aquest camp es més que notable.

L’anunci de que el IREC (institut de recerca en energia de Catalunya) posarà en marxa un parc eòlic marí que permetrà, a més, disposar d’un laboratori per a millorar el coneixement sobre la producció d’electricitat en el mar, va justament en aquesta direcció.

Sens dubte la política energètica ha de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a la millora de la qualitat del medi ambient. En aquest sentit i en la línia de la revisió que ha fet el Govern del Pla de l’energia de Catalunya, son prioritàries actuacions per avançar en polítiques en favor de l’estalvi i l’eficiència energètica i el bon ús dels recursos energètics, conscienciació, sensibilització i implicació activa de la societat. El foment de les energies renovables, sent conscients que, avui per avui, per sí soles no poden assegurar el subministrament a la societat.

La tendència clara cap a la descarbonització de les economies serà una realitat més aviat que tard. És per això què l’economia, l’energia i el canvi climàtic plantegen greus i grans reptes de futur per al nostre món i per a la nostra societat.

dissabte, de març 20, 2010

Els boscos i l’aigua.

Demà 21 de març amb l’arribada de la primavera a l’hemisferi nord i la tardor a l’hemisferi sud, es celebra des de ja fa més de 4 dècades el Dia Forestal mundial.

Els excessos comesos en el darrer segle per la indústria de la fusta, de la mineria, els incendis forestals, el canvi d’usos en el sòl, la pèrdua també d’activitats tradicionals, el creixement demogràfic, el canvi climàtic, etc., ha provocat que al voltant d’un 78 per cent dels boscos primaris hagin estat destruïts i la resta estiguin amenaçats.

Davant d’aquests riscos, el gran objectiu és aconseguir el manteniment dels ecosistemes forestals i de tota la biodiversitat que emmagatzema. Avui és necessari desenvolupar una gestió forestal sostenible, que aconsegueixi un equilibri entre la productivitat, els aspectes socials, el manteniment de la biodiversitat, la qualitat de l’aigua, el paisatge,, el desenvolupament rural i l’equilibri territorial.

Aconseguir una major eficiència i estalvi en el consum de fusta, fomentant el reciclatge i reutilització del paper i cartró (per cada tona de paper reciclat, evitem la tala d’una dotzena d’arbres). Cal fer polítiques actives per a disminuir el risc d’incendis, fomentat una gestió dels boscos que tingui en compte justament els beneficis socials, econòmics i ambientals que comporta pel conjunt de la societat.

S’ha d’afavorir la producció i consum de productes forestals procedents d’explotacions amb certificat de gestió forestal sostenible, així com productes derivats amb certificació en el seus procés productiu. Hem d’evitar el consum de productes forestals de procedència il•legal.

La restauració d’ecosistemes forestals amb l’objectiu de connectar formacions fragmentades ens ha de servir per millorar la biodiversitat i també augmentar la capacitat d’absorció dels nostres boscos dels gasos efecte hivernacle.

L’Assemblea General de les Nacions Unides, va declarar també el 22 de Març Dia Mundial de l’Aigua, reconeixent així el valor d’aquest recurs i la seva contribució tant a la productivitat econòmica com al benestar social i ambiental. Aquest any està dedicat a la qualitat de l’aigua.

Ara que a Catalunya, estem immersos en el debat per a l’adaptació a la implementació dels principis de la Directiva marc de l’aigua a través d’unes polítiques de l’aigua orientades a la sostenibilitat ambiental, de garantia, econòmica i social, és necessari recordar tots els dies que encara vora 1.500 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable i que quasi el 39 per cent de la població mundial -2.600 milions de persones- no tenen serveis de sanejament millorats.

Hem de compatibilitzar el desenvolupament econòmic i l’equilibri ecològic, assumint la defensa del patrimoni natural i la biodiversitat com una responsabilitat de primera magnitud, l’aigua i la biodiversitat és un element essencial per al manteniment de la vida. Valorant la gestió feta en els darrers anys a Catalunya, cal seguir destinant esforços a la millora de la qualitat ambiental de les nostres masses d’aigua fluvials.

El pla de gestió de l'aigua de Catalunya, ha de reafirmar la necessitat d’un gran pacte basat en la garantia de disponibilitat i qualitat, en una gestió sostenible i eficient, en el foment de la recerca i la incorporació de noves tecnologies per la generació de nous recursos, en la potenciació de formules de regeneració i reutilització i també en la modernització dels regadius.

L’aigua no és nomes un recurs territorial,econòmic o identitàri, és un dret universal. Tots i cadascú de nosaltres hem de fer un ús conscient i responsable de l’aigua.

dimecres, de març 17, 2010

A una setmana de la nevada.

El darrer dilluns 8, Catalunya va viure una de les nevades més intenses de les darreres dècades, se’n van veure afectats òbviament, els transports i les principals vies circulatòries i ferroviàries. Les comarques gironines i punts de l’alt maresme van patir talls de llum, al quedar-se sense subministrament elèctric, , hi van haver 139 línees de mitjana tensió i un nombre indeterminat de línees de baixa tensió afectades, per la caiguda indiscriminada d’arbres sobre torres d’alta, mitja i baixa tensió i amb tota probabilitat també per una inversió no suficient de les companyies elèctriques per reforçar les xarxes de distribució per fer arribar amb garanties el subministrament als seus clients.

Talls de llum, que se’n allargat fins el cap de setmana.

Passada una setmana, és hora de veure com ha actuat el Govern de Catalunya. Una conclusió en podem extreure, el serveis públics funcionaven perfectament al cap de 24 hores. La reacció va ser ràpida i eficaç malgrat l’excepcionalitat de la nevada.

Ara bé, és cert que es va tardar massa a restablir el subministrament elèctric a molts pobles. Cal recordar a les companyies elèctriques, en especial a Endesa –que és la principal distribuïdora- que les inversions i el manteniment de la xarxa són responsabilitat seva i cal exigir-los uns compromisos d’inversió-. Arribat aquest punt m’han sorprès les crítiques dels partits de l’oposició, que justament van facilitar a partir de l’any 1998 la privatització de tot el sector, i fins i tot el PP va impedir que Fecsa-Endesa fos participada majoritàriament per una empresa catalana (Algú se’n recorda del senyor Pizarro i la seva abrandada intervenció al Parlament, quan hi va haver l’apagada de Barcelona, per cert molt aplaudida per mitjans conservadors) .

Com ha actuat el Govern de Catalunya? En una situació com la viscuda, és evident que tot és millorable la informació, la coordinació i la capacitat de resposta. Ara a mi em sembla que el Govern es va posar mans a la feina immediatament per reconduir la situació d’emergència.

A diferència d’altres polítics, com Artur Mas –conseller en cap en el govern de Jordi Pujol- que l’any 2001, que en una altre gran nevada, anava de discoteques en lloc d’afrontar les seves responsabilitats, el President de la Generalitat José Montilla va estar des de primera hora de la tarda del dilluns supervisant totes les actuacions que s’havien de prendre, la prioritat era treure les persones que en aquells moments es trobaven atrapades en trens o en vehicles a les vies de comunicació, restablir el subministrament elèctric i tornar a la normalitat a les vies de comunicació.

Jo crec que són molt significatives les dades següents, que ens indicant l’esforç que s’ha fet aquesta setmana:

• Es van habilitar 241 grups electrògens (i se n’estan instal•lant 89 més).

• Més de 1.200 tècnics i 2 helicòpters estan treballant en la reposició del servei.

• S’han creat 4 unitats de reconeixement de la Generalitat per inspeccionar sobre el terreny l’estat de la xarxa i la reposició del servei.

• S’han mobilitzat més de 13.000 efectius (entre Mossos d’Esquadra, bombers, agents forestals, operaris d’obres públiques, personal del Servei d’Emergències Mèdiques, i tècnics de Protecció Civil)

• 20 helicòpters entre Mossos d’Esquadra i Bombers de la Generalitat.

• 6.812 serveis entre Mossos i Bombers

• 84 màquines llevaneus van ajudar a netejar les carreteres (cal sumar els llevaneus dependents de les diputacions provincials i de les concessionàries d’autopistes).

• La Unitat Militar d’Emergències de l’Exèrcit (UME) es va traslladar a Catalunya dos dies a 96 especialistes, amb 5 llevaneus i 36 vehicles.

Ara el que cal es assegurar el consum ordinari d’electricitat durant la Setmana Santa i estiu i així poder mantenir la competitivitat i el lideratge de l’economia de Catalunya.

També recuperar els boscos, la nevada ha afectat aproximadament 120.000 hectàrees. Cal prioritzar les infraestructures de protecció dels boscos, els tallafocs, els camins rurals, el perímetres de protecció prioritària, que garanteixen que tot i la nevada no incideixi en incrementar el perill d’incendis forestal.



dissabte, de març 13, 2010

Tant de bo, no tinguéssim residus nuclears.

MTC a Habog, Holanda


Tant de bo, no tinguéssim residus nuclears, però els tenim.

No els podem fer desaparèixer, ni els podem ignorar.

Quan és va decidir en el seu dia que una part del mix energètic, provingués de l’energia nuclear, hi va haver un oblit, o més ben dit una decisió que no es va adoptar: quina seria la solució d’emmagatzematge dels residus nuclears, perquè aquesta energia comporta la generació de residus.

Els residus nuclears que s’ha generat des de la implantació de la primera central nuclear a l’any 1968, fins que finalitzi la vida útil de la darrera (per cert, vull recordar que va ser un govern socialista qui va decretar una moratòria en la construcció de centrals a Espanya) s’han de gestionar de la millor manera possible.

Des del meu punt de vista, amb independència de quin sigui el futur de l’energia nuclear a Espanya, és necessari comptar amb les capacitats adequades per gestionar el combustible gastat i els residus procedents de les centrals nuclears en funcionament i els que tenim en dipòsit a França i el Regne Unit.

Hi ha dues possibles solucions a la gestió d’aquests residus: una de individualitzada, que cada central els gestioni a les seves pròpies piscines, o en magatzems temporals individualitzats en la mesura que aquestes piscines és vagin saturant. Perquè suposo, que més enllà de que és sigui partidari o no de l’energia nuclear, tothom prioritza la seguretat per davant d’altres qüestions, en tant que les centrals estiguin operatives.

L’altre solució disposar d’un magatzem temporal centralitzat, que segueixo pensant, és la resposta més adequada a la gestió dels residus radioactius a Catalunya i a Espanya, des del punt de vista tècnic, estratègic, econòmic i de seguretat.

Tant és així, que el Ple del Congres dels Diputats el passat 23 de febrer va aprovar, amb el vot de tots els grups, sobre la base de dues mocions de ERC i IC-Verds, i amb l’activa intervenció del coordinador dels diputats socialistes a Madrid Francesc Vallès, una proposta en la que el Congrés torna a instar al Govern de l’Estat a ubicar un magatzem centralitzat, sobre la base d’aconseguir el més gran consens social, territorial i institucional, especialment amb les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments.

Aquí radica la qüestió, ja ho varem manifestar el març del 2008, a la comissió d’economia del Parlament, quan entre d’altres consideracions, varem dir, que sobretot s’havia de prioritzar una qüestió per a nosaltres important, consens polític, territorial i social, com a condició imprescindible per a la seva ubicació.

El President Montilla, ha manifestat en seu parlamentària que en una decisió com la d’ubicar el MTC, ha d’haver-hi unió i no divisió, i per tant un requisit bàsic per una instal•lació d’aquestes característiques és que hi hagi consens.

En aquest cas, pel que fa a la seva ubicació a Catalunya, avui no existeix.

Constatat que avui, no hi ha consens, el Parlament de Catalunya ha manifestat que rebutja la ubicació del MTC a Catalunya, i ha aprovat donar suport al Govern i instar-lo a sol•licitar al Govern de l’Estat, que és qui té la competència, que es desestimi de manera definitiva la seva ubicació a Catalunya.