Una resposta adequada.

El Parlament de Catalunya va aprovar fa uns dies una resolució en defensa de l'Estatut i per la renovació del Tribunal Constitucional (TC) amb els vots de tots els grups menys del PP i del grup mixt (115 a favor i 16 en contra). En aquesta resolució el Parlament mostra el seu convenciment que l'Estatut és plenament legítim, pel fet d'haver estat referendat pels ciutadans, i insta a totes les institucions de l'Estat a respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i a desplegar-lo; també expressa la convicció sobre la seva plena constitucionalitat.

El Parlament s'adreça als presidents del Congrés dels Diputats i del Senat per tal que traslladin als grups parlamentaris d'ambdues cambres la inexcusable necessitat de procedir a la designació dels magistrats desprès de la vacant produïda per la defunció d'un dels membres del TC, i a desbloquejar el procediment de designació de quatre magistrats del Constitucional, pendent des de fa més de dos anys en el Senat. També és constata que, després de cinc intents fallits de dictar sentència, el TC no està en condicions d'exercir les tasques que constitucionalment té assignades i és promouran totes les accions necessàries a fi de que es declari incompetent per dictar sentencia. També es demana que s'impulsi una proposta de reforma de la llei orgànica del TC que impedeixi la prolongació forçosa del mandat dels magistrats que integren el Tribunal en els casos de bloqueig dels corresponents processos de renovació dels seus membres.

El president Montilla ha liderat en tot moment les negociacions per poder arribar a una resposta consensuada de la majoria de forces polítiques de l'arc parlamentari català (sobretot dels partits que varem donar suport a l'Estatut) per fer front a la situació creada per la incapacitat de l'alt tribunal d'emetre sentència.

Ja ho he manifestat en alguna altre ocasió, és possible treballar per un projecte d'una Espanya diferent, que reconegui la pluralitat de territoris des d'una concepció federal; de fet, part del camí recorregut des de l'aprovació de la Constitució va en aquesta direcció. Que està passant doncs? És bo recordar que el PP va votar en contra de l'Estatut després d'haver intentat que ni tant sols fos admès a tràmit; fins i tot va recollir milers de signatures per tota Espanya demanant un referèndum il·legal sobre el text. I a més, el PP bloqueja al Senat la renovació dels membres en mandat caducat del TC. Tot plegat tampoc és tant incongruent si recordem que no van votar una part de la Constitució.

Tot i aquesta situació, el govern de la Generalitat ha anat desplegant l'Estatut. Tenim un nou sistema de finançament (4.000 milions d'euros anuals; per primera vegada en la historia Catalunya se situarà per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes en ingressos per càpita provinents del sistema). La inversió en infraestructures és històrica (34.746 milions fins el 2013). Catalunya rebrà inversions públiques de l'Estat en proporció al seu pes al PIB espanyol al llarg de set anys. I s'han materialitzat traspassos, com la gestió del servei de Rodalies de Renfe, l'expedició del primer permís de treball per als treballadors estrangers i la inspecció de treball o l'Hospital Clínic.

(publicat a la revista digital Aravallès)