L’ecologisme conservador? Què?

El candidat de CiU, Artur Mas, en les sessions que està fent aquests dies per explicar les seves propostes, ha afirmat que els temes de sostenibilitat els han d’abraçar les forces centrals del país perquè, sinó, aquesta bandera queda en mans de formacions polítiques que en fan d’això una “superideologia” amb una visió molt estreta de les altres coses del país. I això li permetia afirmar que s’aturava el país.

Res més lluny de la realitat, segons la seva explicació l’ecologisme conservador diu NO a tot, però el sr. Mas s’oblida que son els Alcaldes de CiU que diuen NO a la MAT, que son Alcaldes de CiU que diuen NO a una gestió racional de l’aigua per a tots i que son Alcaldes de CiU que diuen NO a l’energia eòlica.

És per exemple el govern d’esquerres i catalanista, que modifica la proposta de túnel de bracons de CiU que destrossava la vall de Bianya, perquè finalment el túnel estigui ja en funcionament però perfectament integrat en el paisatge.

També va fer una critica a la poca implicació del Govern en el desenvolupament i a l’aportació en el mix energètic de les energies renovables a Catalunya, de nou aquí el sr. Mas torna a desinformar. A Catalunya hi ha un mixt energètic en la instal•lació i després tota l’energia entra a la xarxa de distribució que es consumeix conjuntament, fent impossible determinar el mixt energètic del consum. Ara bé, el sr. Mas o no sap o està desinformat sobre el Mixt energètic. A Catalunya el 28% de la potència instal•lada és energia renovable, sobretot gràcies a l’energia hidràulica.

Però el 2003, quan CiU va perdre les eleccions, l’energia eòlica i fotovoltaica només representava un 0,90% de la energia instal•lada, i al 2010, ja representa un 7,13%: en 6 anys hem multiplicat per 126 la potència instal•lada a Catalunya d’energia fotovoltaica, de 1,3 MW el 2003 a 164,3 MW el 2009, i en 6 anys hem multiplicat per 7,2 la potència instal•lada a Catalunya d’energia eòlica, de 86 MW el 2003 a 624 el 2009.

Pel que fa a la gestió de residus, l’Artur Mas diu que s’han de prendre decisions valentes. Decisions valentes com les que han pres els governs d’esquerres, perquè al 2003, CiU va deixar una política de residus buida de contingut. Decisions valentes com les que han pres els governs d’esquerres: hem definit quines han de ser les infraestructures de residus pels propers anys. Les hem posat en el mapa, les hem concretat i ens hem compromès a fer-ho. CiU mai es va atrevir a aprovar un pla de residus. CIU va actuar amb por. Por al rebuig, por a perdre vots. Hem posat canons a l’abocament i a la incineració. Hem tancat dipòsits irregulars. Hem estès la recollida selectiva a tots els municipis de Catalunya.

Diu que porten anys amb abocadors saturats, que han acabat la seva vida útil, i que en el país s’hauran de prendre decisions que, agradin o no, s’hauran d’adoptar. Sobretot diu que s’hauran de col•locar plantes de valorització energètica al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però CiU, juntament amb el PP a Girona s’oposen al procés de construcció de la incineradora actual. Hem de ser valents i coherents, sr. Mas.

I pel que fa a l’aigua segueix apostant pel Roine. I el sr. Mas no sap que estem solucionant el problema de l’aigua: gràcies a la política de dessalinitzadores. Ell insisteix en fer una obra faraònica com el trasvassament del Roine, una aigua que qui tindrà l’aixeta serà el Govern francès. Una obra cara, amb un impacte ambiental immens i una inseguretat en el subministrament.