divendres, de desembre 14, 2007

Un any de govern



Article publicat al 9Nou el 14 de desembre


El Govern de Catalunya té els objectius clars. Ara fa un any, tres partits polítics de caràcter nacional i progressista, fruit dels resultats que es van produir a les eleccions al Parlament de Catalunya, ens vàrem posar d’acord en un programa de govern i que José Montilla Aguilera fos investit, amb majoria absoluta, com a 128è President de la Generalitat de Catalunya. És hora de fer un primer balanç de la seva gestió.
Dos són les principals línies argumentals de l’acció del govern. La primera, la defensa de l'autogovern amb la màxima fermesa, i la segona, el desplegament de noves polítiques socials, que són una de les prioritats principals en aquesta etapa de govern. La no dissociació de la política nacional i la social, aquesta és la màxima del govern del President Montilla, també l’estabilitat institucional com a garantia de bon govern cara a les ciutadanes i els ciutadans. Som tres partits amb horitzons diferenciats, però amb la visió del que toca ara a Catalunya.
Jo entenc que avui, tot i que és ben palès els dèficits que la manca d’inversions en els darrers anys ha produït en els serveis bàsics i que afecten la vida diària dels ciutadans, no ens podem perdre en debats identitaris i simbòlics, en bona part aixecats per CiU, que té una part de responsabilitat amb el desgavell que avui patim. És hora de treballar per un millor i més gran benestar per a tota la gent de Catalunya. No es tracta de ser conformistes, és hora de deixar enrere la política de la queixa i el lament i, assumint riscos, treballar per aconseguir allò que volem.
L’actual Estatut és el millor reconeixement de la nostra realitat nacional en els darrers tres segles. El Govern de Catalunya ha començat ja el seu desplegament i les negociacions i acords amb el Govern d’Espanya pel traspàs de noves competències, alguns ja acordats com l’Hospital Clínic, la seguretat privada, l’ordenació i gestió del litoral, l’assignació d’ISBN i ISSN, la convocatòria de places de notaris i registradors, i en aquests moments en procés de traspàs les Rodalies, Inspecció de Treball i beques i ajuts a l’ensenyament. I el que ha estat més important, l’acord històric entre el Govern de Catalunya i el d’Espanya pel compliment d’allò que disposa l’Estatut pel que fa a la inversió en infraestructures de l’Estat, per eixugar el dèficit acumulat; aquest acord significa més inversió que mai, 38.815 Milions d’euros per als propers 7 anys.
La política per les persones no va ser només un eslògan. Si analitzem els pressupostos de la Generalitat del proper any 2008, veurem que 54 % del pressupost es dedica a les polítiques de caire social. Per exemple, avui, que en motiu del darrer informe PISA hi ha una preocupació certa pel nostre sistema educatiu, ja podem constatar que l’educació ha estat un dels pilars de l’actuació del govern, s’han creat places per a 6.875 docents, s’han millorat les instal·lacions amb la nova construcció i grans ampliacions de 122 centres, s’han destinant més recursos perquè 380.000 alumnes rebin ajudes per menjador, transport escolar i/o llibres de text, s’han creat 4.194 places més per a 0-3 anys, s’han compromès conjuntament amb els ajuntaments 29.832 places públiques d’educació infantil, hi ha funcionant 1.155 aules d’acollida i la sisena hora a primària ha arribat al 90 % de l’alumnat.
L’augment de la població pressiona diversos serveis, com el sanitari, 130.000 targetes sanitàries noves , era i és evident que en aquest terreny cal fer un esforç enorme; el Govern ha destinat el 27’4 % del total del pressupost, 8.678 milions d’euros, s’han creat places per a 2.752 professionals sanitaris, s’han construït o millorat 181 centres sanitaris, i s’han reduït les llistes d’espera en un 8 %.
Per disposar dels recursos necessaris, per desplegar una política social eficaç, és imprescindible tenir recursos. El model de finançament que s’abordarà el proper any serà clau, com també ho és tenir una economia dinàmica. Cal animar en la línia demanada per diversos sectors empresarials, una Catalunya emprenedora, per això es positiu que en el darrer any hi hagi hagut en recerca un augment d’un 43’7 % del pressupost en R+D+I, i que per l’impuls de l’acord estratègic per la competitivitat de l’economia s’hagin destinat 1.806 Milions d’euros.
Hi ha, de ben segur, més d’una raó per estar enfadats, per la situació d’alguns serveis. Tan cert és això, com que els actuals governs progressistes de Catalunya i Espanya, encapçalats pels presidents Montilla i Rodríguez Zapatero, són els que més han invertit en recursos per superar aquesta situació. No és de rebut que alguns dirigents polítics apel·lin a recuperar la dignitat com a país, quan precisament la seva no acció de govern ens ha portat al actual estat de les coses.
Seria bo superar la Catalunya de la queixa permanent i el mal humor. A mi m’agrada més un país optimista, emprenedor, obert al futur, conscient de les seves oportunitats. Jo crec, com també ho fan milers de catalanes i catalans, que el govern que encapçala el president Montilla transmet seguretat i confiança, que és el que Catalunya necessita per fer front als reptes de futur.

dijous, de desembre 13, 2007

Programa del govern de l'Ajuntament de Granollers


L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va presentar el Programa d’actuació municipal, per al període 2007-2011. El Programa d’actuació municipal (PAM) defineix els objectius generals, els eixos programàtics i els projectes de ciutat que desenvoluparem durant els propers quatre anys. L’horitzó de l’any 2011 haurem materialitzat un conjunt d’accions que seran fruit de la participació ciutadana i d’una clara estratègia de govern. D’un govern que treballa des de la proximitat, escoltant, parlant i compartint les idees, els suggeriments i les opinions de la ciutadania.
Aquest programa és un full de ruta que l’equip de govern de l’Ajuntament de Granollers seguirà any rere any amb la voluntat de gestionar, impulsar i generar noves oportunitats per a la ciutat i per a la ciutadania, per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, per cohesionar més la societat des de l’equitat, per fer créixer l’economia, per millorar el benestar de les persones, per satisfer les necessitats educatives i culturals, per guanyar ocupació.
Volem una ciutat que s’identifiqui en els valors de la justícia, la igualtat, solidaritat, també de la sostenibilitat i en els valors cívics de la convivència, del diàleg i la pau, i amb un govern que promogui polítiques de benestar i de progrés.

El programa de govern està estructurat en 21 projectes de ciutat, que abasten des de les polítiques urbanístiques que tenen la seva concreció en el desenvolupament del Pla d’ordenació urbanística, nous eixos estructurats com el cobriment del ferrocarril o les actuacions a les places i carrers, que donen sentit i relliguen diversos barris de la ciutat fins a l’habitatge de compra o de lloguer com un dret, és per això que s’assumeix el compromís d’iniciar la construcció de 1.200 habitatges amb règims de protecció pública. D’altra banda, les polítiques socials milloraran i dotaran de més serveis sanitaris, de més atenció i cura de les persones amb el clar objectiu de treballar per la igualtat i la cohesió. Respecte les propostes en educació, esports i cultura pensem que hem de donar un pas endavant amb més protagonisme de la societat civil, és a dir, més confiança i coresponsabilitat.
El programa de govern s’inscriu en un principi: que totes i cadascuna de les mirades de les granollerines i dels granollerins han de servir per construir un projecte col·lectiu, la nostra ciutat.
(el programa és pot consultar a la pagina web de l'Ajuntament).

divendres, de desembre 07, 2007

Una bona noticia, el tren orbital

Article publicat a la Revista del Vallès, el 7 de desembre de 2007.

La mobilitat de les persones i el transport de les mercaderies és fonamental per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
No hi ha cap dubte que hi ha problemes de mobilitat per moure’s a l’entorn de Barcelona, a les vies principals, però també a carreteres comarcals i locals, degut a la mobilitat quotidiana per motiu de treball i estudi. Només hem de mirar què passa quasi cada dia, per adonar-nos-en.
Les causes de la congestió, les hem de buscar, al meu entendre, en la nostra forma de viure i en l’organització social i econòmica: es viu en una ciutat, però moltes vegades es treballa o s’estudia en una altra. Els problemes de congestió a la xarxa viària té conseqüències negatives en la qualitat de vida de tots nosaltres, incideix també en la pèrdua de competitivitat econòmica de les empreses del país i produeix més impacte.
La línia orbital ferroviària de Mataró a Vilanova i la Geltrú, passant per La Roca, Granollers, Montmeló, Parets i Mollet del Vallès, és també necessària per articular el sistema de ciutats de la segona corona metropolitana, i significa una important aposta pel ferrocarril de rodalies, per tal de proporcionar millores d’accessibilitat en aquells punts d’alta densitat residencial. És una excel·lent notícia que la Comissió d’Urbanisme de Catalunya hagi informat favorablement el document d’objectius i criteris i els informes ambientals preliminars d’aquesta nova línia de tren, i que seran sotmesos a la consideració dels ajuntaments implicats i del Departament de Medi Ambient.
La Ronda del Vallès serà també una eina eficaç per millorar la mobilitat per carretera entre el Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme, amb impactes positius sobre la qualitat de vida, la competitivitat, l’impacte ambiental i la seguretat i la salut de les persones. La construcció de la Ronda donarà servei a més polígons industrials als quals serà més fàcil arribar, racionalitzarà el trànsit i millorarà la seguretat dels desplaçaments, i permetrà l’organització d’un transport públic d’autobusos per carretera més eficient.
Les dues infraestructures, el ferrocarril i la carretera, són necessàries per millorar la mobilitat en el conjunt del Vallès Oriental i de la Regió Metropolitana de Barcelona. Les dues tenen objectius diferents i complementaris sobre el transport de persones i de mercaderies, i tindran un impacte positiu sobre el territori.
I des d’aquesta percepció és bo que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques tingui ja en calendari i avançant el projecte ferroviari.

diumenge, de novembre 25, 2007

Les rondes viàries i ferroviàries, una necessitat

Article publicat al 9Nou el divendres 23 de Novembre de 2007.
El debat al voltant de la Ronda del Vallès, que vindria a substituir el quart cinturó -no és el mateix traçat, ni tenen les mateixes funcions- i el tren orbital ferroviari, no el podem deslligar del debat i de la reflexió del model de mobilitat del conjunt de la regió metropolitana de Barcelona.No hi ha cap dubte que hi ha problemes i situacions de congestió a les vies principals, i en determinades hores en vies comarcals i locals, de la regió metropolitana, a causa de la mobilitat quotidiana per motiu de treball i estudi. Només hem de mirar què passa cada matí a la xarxa viària, per adonar-nos-en. Alguns factors de l´organització social i econòmica del país incideixen en aquesta situació. Separació d´usos sobre el territori, increment de la població de Catalunya i de la població activa, a les famílies treballen o estudien més d´una persona, l´evolució a l´alça dels preus de l´habitatge que ha portat al desplaçament cap a zones no tan cares, la pròpia precarietat del mercat laboral que no contribueix a realitzar canvis de lloc de residència. Aquests factors fan que cada dia més d´un milió de vehicles surtin a les carreteres; aquests cotxes porten al voltant d´1,2 milions de persones del total d´1,7 que surten del seu municipi per anar a treballar o estudiar. El trànsit de mercaderies també manté creixements sostinguts, i el mitjà que més creix és del transport per carretera: de les 425 milions de tones amb origen o destinació a Catalunya, 337 ho fan per carretera.Tot plegat fa que es mantinguin i s´agreugin els problemes de congestió a la xarxa viària, i aquests incideixen molt negativament en la qualitat de vida dels catalans (més temps i més estrès a la carretera), en la competitivitat econòmica (més cost dels transports) i més impacte ambiental (més emissions de partícules en suspensió, i més emissions de gasos amb efecte hivernacle).Les causes de la congestió les hem de buscar, al meu entendre, en la nostra forma de viure i en l´organització social i econòmica, canvis que no poden canviar de tendència bruscament. Cal gestionar la realitat, i el Govern de Catalunya ho està fent, canviant la tendència de creixement urbanístic, és a dir, passant d´un model de baixa densitat i de separació d´usos promogut en el passat, a un creixement en forma de ciutat compacta. Això ha de permetre reduir les necessitats de mobilitat en mitjà termini, no immediatament. No podem obviar la realitat. Basant-se en discursos ben intencionats no solucionarem els problemes. Avui la responsabilitat ens porta a adoptar decisions per satisfer les necessitats de mobilitat actuals i de futur en diverses direccions: millorant les infraestructures existents; planificant-ne de noves, per donar resposta a les necessitats de mobilitat en el mitjà i llarg termini, com la línia orbital ferroviària que uneixi Mataró fins a Vilanova, passant per Granollers, Mollet, Sabadell, Terrassa i Vilafranca del Penedès, entre d´altres ciutats, línia de tren de la qual el seu estudi informatiu sortirà a exposició pública el proper any 2008 i que pot ser una realitat en els propers 8-10 anys; desdoblant la línia de tren Barcelona-Vic, de la qual el Govern d´Espanya ja està fent els estudis corresponents per encarar l´obra constructiva; projectant i construint infraestructures viàries com és el cas de la B-500 que possibilitarà una millor comunicació entre el Barcelonès Nord i els Vallesos i la ronda del Vallès, que comunicarà transversalment el Baix Llobregat, els Vallesos i el Maresme.Les infraestructures viàries no es poden pensar només perquè les facin servir en exclusiva els vehicles privats per transportar persones o mercaderies; també el transport públic necessita carreteres de qualitat i sense congestió, igual que s´han de projectar amb la màxima qualitat i respecte de l´entorn.En el debat que a l´entorn de les infraestructures s´està produint, s´ha volgut contraposar la construcció de la ronda del Vallès i la línia de tren orbital. Al meu entendre, les dues són necessàries per millorar la mobilitat; les dues tenen objectius diferents i complementaris sobre el transport de viatgers i mercaderies, i tindran un impacte positiu sobre la qualitat de vida, la competitivitat econòmica del conjunt del país, i també sobre la seguretat i la salut de les persones.També he expressat la meva opinió favorable a un model de creixement territorial compacte. Per tant, des d´aquesta lògica, que segur que comparteix molta gent i també les autoritats planificadores –conselleria de Política Territorial i Obres Públiques- i que, a més, té les competències últimes per aprovar el planejament, enlloc està escrit que una nova infraestructura com les que estem definint hagi de comportar necessàriament la urbanització a curt, mitjà o llarg termini del territori; dependrà de la voluntat del planificador i en darrera instància del conjunt de la societat.Ara també tindrem una magnífica oportunitat en el debat i aprovació del pla territorial de la regió metropolitana per definir els espais que s´han de destinar a la construcció de les ciutats, i el que hem de destinar a espais lliures per la seva producció agrària o senzillament per a la seva protecció natural.

divendres, de maig 04, 2007

UNS PRESSUPOSTOS AL SERVEI DE LES PERSONES

Article publicat al 9Nou del dia 4 de maig de 2007

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya d’aquest any assoleixen la xifra de 32.218,6 milions d’euros, un 8,5% més que l’any passat. Són uns pressupostos que continuen garantint el rigor i la continua millora en la gestió. Les despeses corrents creixen per sota dels ingressos corrents, incrementant l’estalvi per aquestes operacions (18’7%). Això permetrà un menor recurs a l’endeutament per finançar la inversió. També redueixen el dèficit fins a situar-lo en 254,5 milions d’euros, complint escrupolosament el Pla de Sanejament aprovat pel Govern l’any 2004, que preveia reduir el dèficit de 1.264 milions d’euros, generat pels governs de CiU.
Són uns pressupostos que no augmenten els impostos i contemplen millores fiscals, que afecten especialment als joves, els autònoms i les pimes, es rebaixa mig punt el tipus de l’impost d’actes jurídics documentats per als joves menors de 32 anys que constitueixin una hipoteca, passant de l’1% al 0’5% i es redueix la tributació de l’AJD del 0’3% al 0’1% en les sol·licituds d’avals que realitzin les petites i mitjanes empreses i autònoms amb seu a Catalunya a societats de garantia recíproca.
El pressupost que es comença a debatre al Parlament de Catalunya, manté els alts nivells d’inversió, 5.099,7 milions d’euros, i consolida l’augment de la inversió que s’ha registrat des del 2005. Durant el període 2003-2006, la inversió ha crescut un 95,4%, hem passat de 360€ per habitant al 2003 als 630€ actualment.
Però els pressupostos del 2007 tenen una clara orientació cap a les polítiques socials i els serveis a les persones (educació, salut, seguretat, habitatge). Es fa especial incidència en la despesa social. Algunes dades que ho palesen són la millora de recursos en Salut: 8.592 milions€ (un 26,7 per cent del pressupost). Inversió en 90 nous centres d’atenció primària, set nous hospitals i cinc nou centres especialitzats en salut mental. Metges i personal sanitari: 1.095 persones més.
Protecció social i dependència: 1.361,3 milions; 18.700 noves places per a la gent gran. Ajuts econòmics que beneficiaran a 40.500 persones grans dependents.
Educació: 5.317,3 milions€ (16,5 per cent del pressupost). Incorporació de 4.254 nous professors i personal docent per donar resposta a la creixent demanda del sector. El finançament ordinari de les universitats públiques augmenta un 12 per cent.
En polítiques de seguretat: els recursos augmenten un 19,7 per cent. Incorporació de 1.910 mossos d’esquadra i personal de comissaries, i 158 bombers.
En polítiques d’habitatge i actuacions urbanes es destinaran 615,8 milions€ (un 56,5 per cent més que el darrer any) que permetrà l’inici de la construcció de 10.000 nous habitatges de protecció oficial.
Però aquests pressupostos també fan una aposta decidida per tenir un país de primera, amb una economia competitiva, que segueixi creixent i millorant. Es destinaran 1.805,9 milions€ per a les mesures que contempla l’Acord Estratègic per la competitivitat de l’economia catalana, i que són actuacions dirigides a millorar les condicions bàsiques de competitivitat, a facilitar la internacionalització de les empreses catalanes i a augmentar la qualitat de l’ocupació i la cohesió social. A la recerca i innovació (R+D+i) es destinaran 279,8 milions€ (43,7% més). I 1.300 milions per al suport financer a les petites i mitjanes empreses i a l’activitat empresarial.
Per al PSC, aquests són uns pressupostos al servei del país, perquè són uns pressupostos al servei de les persones i, com diu el President de Catalunya, José Montilla, l’important són els fets i no tant les paraules.

diumenge, d’abril 22, 2007

NOUS REPTES, IGUAL DE COMPROMESOS

Publicat al 9nou del 20/04/2007



Aquests darrers quatre anys, des del PSC hem treballat perquè a Montseny, a Fogars de Montclús, a Sant Celoni, a Granollers, a Mollet, a la Llagosta, a la Roca, a Cardedeu, a la Garriga, a Lliçà de Vall, a Sant Feliu de Codines... és a dir, a les viles i ciutats a on hem tingut grups municipals al govern o a l’oposició, fer avançar les polítiques municipals a favor de les persones, per fer els nostres pobles més equilibrats, més respectuosos amb el medi ambient. Hem treballat en la millora de tots i cadascun dels barris de les ciutats, hem fet de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats per a tothom una de les fites de les nostres polítiques; la millora de la seguretat dels nostres conciutadans ha estat essencial per a nosaltres; hem treballat i treballem conjuntament amb el Govern de la Generalitat per ampliar l’oferta educativa amb més centres i nous projectes educatius. Al llarg d’aquests anys hem millorat l’oferta sanitària amb més CAP i les actuacions en marxa als tres hospitals de la comarca del Vallès Oriental. La promoció de l’habitatge públic digne i adequat a un preu assequible ha estat i és una de les fites que ja comença a ser una realitat.

Avui però, també apreciem que el context social a les nostres ciutats s’ha anat modificant. Una nova etapa associada als fenòmens de la globalització ha aparegut amb tota la seva força. Fa temps que se’n parla però és en els darrers anys que aquesta nova realitat s’està manifestant. L’augment sostingut de la immigració, la proliferació dels nous usos de l’espai públic, les transformacions en el mercat de treball, les dificultats d’accés a l’habitatge, les noves percepcions d’inseguretat, el perllongament de l’etapa juvenil i l’allargament de l’esperança de vida, la massiva incorporació de les dones al món laboral i a nous espais de responsabilitat pública, o les noves formes de família, són transformacions que prenen forma en els carrers i en la vida quotidiana de tots els ciutadans i ciutadanes.

Nous temps que indubtablement no estan exempts de problemes que sovint no tenen una solució ni fàcil ni immediata. Els socialistes, però, estem convençuts que els nous reptes que tenim plantejats avui només els podem encarar correctament si els pensem també com a noves oportunitats per afermar el model de cohesió, de convivència i de benestar que des del 1979 anem construint.

El PSC encara les properes eleccions municipals pensant en les persones, a fi d’atendre les seves dificultats quotidianes i concretes, i amb l’objectiu de millorar permanentment la qualitat de vida de la ciutadania. Perquè per a nosaltres la ciutat i el seu entorn ha de ser generador d’oportunitats per a tothom.

Avui més que mai, afirmem que treballarem per una societat cohesionada, que es fonamenta en un compromís recíproc de drets i de deures per a tothom. Des d’aquesta perspectiva, avui la convivència és un dels principals valors a defensar.

Els socialistes hem estat al capdavant del procés de transformació i millora de les nostres viles i ciutats. Volem seguir treballant per aprofitar les noves oportunitats que segur que tindrem, també amb més competències i recursos econòmics que l’Estatut de Catalunya reconeix als ajuntaments, i amb un govern, el de Catalunya, el del President José Montilla, que vol treballar colze a colze amb els ajuntaments. Tenim magnífiques oportunitats de millora i progrés.

Volem seguir cohesionant les nostres ciutats mitjançant l’atenció preferent als barris i a les famílies, garantint la seguretat, la convivència i el civisme en l’espai públic, desenvolupant noves polítiques de ciutadania en favor de la igualtat d’oportunitats, endreçant més i millor el territori en el marc d’un desenvolupament sostenible.

Volem un futur millor i malgrat s’han realitzat progressos importants en els darrers temps, ens segueixen preocupant les desigualtats, estem al costat de la gent, de la gent que estimen les seves ciutats, i conjuntament, volem continuar trobant els camins que ens portin cap a un nou futur de progrés.

El nostre és un compromís pel bon govern, que implica una aposta decidida per una democràcia de qualitat, i que també es fonamenta en criteris d’eficàcia i eficiència dels recursos públics.

Volem seguir governant des de la proximitat. Això requereix una actitud d’escolta activa, de sensibilitat propera, de diàleg intens. En aquest sentit, dialogar i concertar accions amb els ciutadans i les xarxes socials és avui imprescindible.

Per això ens presentem en aquesta nova convocatòria electoral amb programes renovats, amb idees noves per afrontar el reptes dels nous temps. Amb el compromís de treballar per uns pobles millors, més integradors i cohesionats, també més sostenibles. Un compromís cívic i ètic dels nostres candidats i candidates, perquè volem fer-nos de nou mereixedors de la confiança de les persones. Perquè volem treballar des dels ajuntaments amb il·lusió, transparència i honestedat.

dijous, de març 29, 2007

Política energètica del Govern


Avui en el Ple del Parlament, en nom del nostre grup parlamentari he preguntat al president de la Generalitat sobre les mesures d’estalvi energètic i potenciació de les energies renovables que pensa adoptar el Govern de la Generalitat.

Senyor president de la Generalitat, aquests dies hem tingut ocasió d’assistir a debats interessant, tanmateix en l’agenda política tenim qüestions que com a mínim són igual d’importants pel futur del nostre país.
Per exemple, com contribuïm des de Catalunya perquè Espanya compleixi els objectius assignats en el Protocol de Kioto, com afrontem el debat el debat que ens ha arribat amb força, que no desapareixerà perquè tenim un problema, nosaltres també, al voltant del canvi climàtic.
Caldrà, senyor president, haurem de reflexionar i prendre decisions sobre el model territorial, haurem de reflexionar i prendre decisions sobre la política energètica que necessitem impulsar i que necessàriament haurem de coordinar amb l’Estat i la Unió Europea.
L’accés a l’energia, en quantitat i qualitat, a un cost raonable i respecte al medi
ambient també és un dret dels ciutadans. Catalunya és un país petit, depenent
energèticament, amb pocs marges per actuar de forma substancial sobre l’oferta.
La nostra estratègia com a país passa per actuar de forma proactiva sobre el màxim desenvolupament possible del seu potencial d’energies renovables que, a més a més, pot ser una font de dinamisme econòmic important, i des del vessant de la demanda apostant per l’estalvi i per l’eficiència energètica com una de les prioritats polítiques.
El meu grup creu que també des de Catalunya podem fer una contribució important a les polítiques que han de portar a canviar les tendències anunciades per la comunitat científica i que ens han de portar també a guanyar la batalla per fer front a deteriorament del planeta.
Haurem de desplegar les nostres polítiques coordinadament amb els objectius fixats per la Unió Europea.
És per això, senyor president, que li volem preguntar sobre quines són les primeres mesures que en política energètica impulsarà el seu Govern.

El president de la Generalitat José Montilla, ha respòs el següent:
Sí, gràcies, senyor president. senyor diputat, com vostè sap un dels compromisos del Govern de la Generalitat és fomentar un creixement econòmic sostenible i territorialment equilibrat, i la garantia de subministrament d’energia i el seu ús són factors claus per al desenvolupament econòmic i territorial de qualsevol país, i l’objectiu del Govern és garantir el subministrament energètic a tot el territori però sense deixar de ser exigents amb l’ús que fem d’aquesta energia, no?
I per aquest motiu el Govern de la Generalitat té el propòsit d’avançar
significativament en matèria d’estalvi i eficiència energètica, fomentant un ús més racional de l’energia entre les nostres empreses, llars i institucions, i impulsant l’augment del pes de les energies renovables en el còmput global de la potència instal·lada.
El programa que acaba d’aprovar el Govern conté mesures molt ambicioses, tant pel que fa a l’augment del pes de les energies renovables, com per allò que té relació amb l’estalvi i l’eficiència energètica. En aquest sentit, el Govern va donar el passat 20 de març un nou impuls al Pla per a l’estalvi i l’eficiència energètica. Aquest programa, aprovat en aquesta sessió de govern, comptarà amb més de cinquanta milions d’euros d’aportacions i pretén aconseguir un estalvi equivalent a 1,9 tones de petroli fins al 2010, milions de tones, i una important reducció de les emissions de CO2.
Pretenem millorar a curt termini l’eficiència energètica promovent les inversions
necessàries i avançant amb la conscienciació ciutadana per tal d’introduir certes pràctiques en l’ús de l’energia com costums habituals de la població, i el programa també suposarà la posada en marxa de diferents actuacions com ara programes de millora tecnològica, canvis d’equips per altres més eficients, línies de finançament d’inversió, campanyes de difusió i conscienciació o un pla renove d’electrodomèstics que proporciona subvencions per canvi d’aparells domèstics poc eficients.
En definitiva, tot un conjunt de mesures que en compliment del Pla d’energia han de millorar l’eficiència energètica apropant-nos als valors vigents en els països del nostre entorn, i tot això, senyor diputat, ha de servir tant per millorar la nostra competitivitat, com la nostra contribució a la sostenibilitat global.
Moltes gràcies.


dilluns, de març 26, 2007

La sanitat a Granollers i la Comarca: la solució al problema està plantejada

Article publicat a la Revista del Vallès (23/03/07)
Hi ha un desajust entre l’oferta i la demanda de serveis sanitaris a Granollers i a la Comarca. El creixement demogràfic els darrers anys ha estat dels més alts de Catalunya i els equipaments no han crescut igual.
El creixement previst per l’any 2.015 és de 450.000 hab. Avui la població del Vallès Oriental és de 377.975, a més, el progressiu envelliment de la població, el desenvolupament tecnològic i els avenços en el diagnòstic, fan augmentar la demanda notablement.
Les propostes anunciades ens fan albirar una solució al problema: el pla de viabilitat de l’Hospital de Granollers, els Governs Territorials de Salut i el nou sistema de pagament, posen les bases del compromís de l’Hospital amb el Departament de Salut. Un compromís basat en la confiança que genera l’Hospital.
Les mancances les tenim en l’atenció primària, la sociosanitària, l’atenció de salut mental i l’atenció especialitzada.
Ja sabem que s’ampliarà el CAP de Sant Miquel i el de Canovelles, el compromís d’un CAP nou al carrer Tetuán, un Centre per a la salut mental i 90 llits d’atenció sociosanitàra al Centre Geriàtric de l’Hospital. Les ampliacions dels hospitals de Mollet i Sant Celoni, són compromisos de Govern.
He deixat pel final l’atenció especialitzada perquè les consideracions equivocades del candidat de CiU a l’alcaldia de Granollers, podrien confondre el ciutadà i convertir un missatge altament positiu, en un niu de confusió.
Ara tenim mancances en el nombre de llits, en les consultes externes i en l’atenció ambulatòria, en el nombre de quiròfans, de serveis diagnòstics i en els serveis d’urgències. Tot plegat es pot resoldre amb el moviment valent que va suposar canviar la titularitat i la gestió de la Policlínica del Vallès.
L’any 2008 estarà acabat el nou edifici d’atenció ambulatòria a l’Hospital. De 32 consultoris passarem a 76, les places d’hospital de dia de 17 a 46 i els gabinets d’exploració, de 13 a 21. Després s’ampliaran els quiròfans de 6 a 12, el servei de diagnòstic per la imatge, el creixement del servei d’urgències i la remodelació d’una planta d’hospitalització on s’ubicaran 30 llits.
Es construirà un centre per a l’atenció de malalts mentals. Aquí es preveuen 100 llits. Aquest estarà al voltant de l’Hospital i alliberarà una planta d’hospitalització, que permet la construcció de 30 llits més. En total 84 llits més.
Per cert les reformes ja dutes a terme han reduït la llista d’espera quirúrgica a un terç en el període 2005-2006.
Amb el mateix horitzó (2010), es treballa en el pla funcional de l’edifici de Policlínica. Allí és previst ubicar un servei d’Urgències que substitueixi i amplií el que ara està a l’Av. del Parc, 4 quiròfans per cirurgia sense ingrés i de curta estada, 2 quiròfans de cirurgia menor, serveis diagnòstics i 50 llits que podrien ser ampliables a 80. D’això se’n diu hospital lleuger, un centre a peu de ciutat, amb professionals experts, d’alta capacitat resolutiva, de treball ràpid i adaptable en el temps a les necessitats. Per exemple, es podran atendre durant l’hivern, el pacients que entrant per Urgències, requereixi’n ingrés i la resta de l’any, els pacients en llista d’espera quirúrgica.
Aquest nou equipament s’entén com una continuïtat de l’Hospital.
Tindrem els equipaments sanitaris adequats per Granollers i el Vallès Oriental. Deixem-nos de romanços, sumem i treballem-hi tots.

dilluns, de febrer 12, 2007

SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC, ÉS HORA DE DECISIONS.

Article publicat al 9 Nou del dia 12 de Febrer de 2007

La nostra és una societat molt mediàtica. Això té els seus avantatges i els seus inconvenients. El debat sobre el canvi climàtic ha arribat amb una força indiscutible, i el tenim aquí per quedar-se.

De ben segur que en aquest debat no hi faltaran pinzellades catastrofistes. La inflació de debats i d’informació no és dolent en si mateix, si això ajuda a una presa de consciència. Les dades contrastades per la comunitat científica -el darrer informe del Grup Intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic de l’ONU és aclaparador- ens indiquen que s’estan produint canvis preocupants que afecten el planeta.

Cal plantejar-se d’una vegada que la natura i els recursos naturals no són infinits, que no són inesgotables. Els recursos energètics sobre els quals hem assentat els creixements econòmics, un estil de vida que cada cop tendeix a un consum no controlat, ja sabem avui que no són sostenibles. Entre d’altres raons, perquè les seves reserves disminueixen dia darrera dia.

Tres quartes parts dels recursos energètics que consumim són d’origen fòssil, creen contaminació, provoquen l’efecte hivernacle. Davant de la realitat exposada pels científics, i acceptada per la comunitat internacional, cal dissenyar i desplegar polítiques que ens portin a guanyar la batalla per fer front al deteriorament del planeta, perquè tenim un compromís amb les generacions que ens hauran de substituir. Hem d’entendre que el planeta no és nostre, i si és d’alguns, ho és més de les generacions futures.
Polítiques que hauran de passar, no tan sols en la modificació de la política energètica, que ha de passar per la inversió en solucions alternatives i renovables, sinó en la variació dels estils de vida. Les accions dels governs seran importants, en la mateixa mesura que serà necessària una acció del conjunt de la societat i de la suma dels compromisos individuals.

El debat ambiental, cada cop més, té un caràcter transversal, que recorre les societats, els seus grups socials, les seves organitzacions polítiques i els propis governs. Cal començar a definir polítiques que centrin els seus objectius en la gestió dels límits dels creixements, que no enfonsin l’economia i que ofereixin als ciutadans opcions que, tot i satisfent les seves necessitats, no degradin el medi ambient.

El desafiament que tenim al davant és innegable. Cal preservar el capital natural i recuperar el destruït. Les senyals d’alerta de què la salut del planeta no és la millor, són aquí. Els científics ens diuen que un canvi climàtic provocat per l’activitat humana pot ser un perill clar per la civilització i per al propi planeta. És hora d’actuar i no girar-nos l’esquena a nosaltres mateixos.

En un món global, calen sens dubte accions a escala planetària. Tanmateix, això no pot ser la coartada perquè als nostres nivells de decisió i acció no prenem mesures individuals i públiques.

Individualment, començar a canviar el nostre model de consum ajudarà a modificar tendències. Ara bé, són els governs els que han d’impulsar i fixar polítiques i objectius, establint mecanismes que obliguin a reduir de manera clara amb índexs mesurables les emissions de CO2 i altres gasos contaminants. Són els governs els que s’han de creure els seus propis plans energètics implantant els grans potencials d’energies renovables que tenim.

Avui, a Catalunya tenim un govern d’esquerres, que en el seu marc d’actuació posa en primer plànol les polítiques sensates de sostenibilitat, des de l’impuls d’un model territorial no consumidor de sol, de més compacitat i garant d’espais lliures, un aprofitament dels recursos hídrics més eficient, l’impuls d’una mobilitat que prima el transport públic, i sobretot d’un pla de l’energia 2006-2015 del qual no es pot demorar el seu desplegament si volem arribar amb els deures fets i complint els terminis i objectius fixats pel la UE.

dimarts, de febrer 06, 2007

Un govern sòlid

Article publicat a El 9 nou el 05/02/07.

El principal partit de l´oposició, CiU, s´ha instal•lat en el soroll i la Gesticulació. En canvi, el Govern de Catalunya, el govern del President Montilla, cada dia que passa genera més confiança.
És un govern que parteix del no res; és un govern que aprofita bé la bona feina feta per l´anterior govern de progrés. Tenim un govern que va per feina. Això es palesa en l´ important volum d´iniciatives legislatives traslladades al Parlament, projectes de llei tan importants i que van en la línia de posar en el mateix pla les qüestions socials i nacionals, que per nosaltres formen part del mateix objectiu, projectes de lleis, com la Llei de Serveis Socials, que ha de garantir la universalització del dret als serveis socials, la llei del dret a l´habitatge, que tracta de forma íntegra tots els aspectes que afecten a l´accés a l´habitatge, una necessitat de gran magnitud per moltes persones, la llei de reforma de l´Institut Català de la Salut, la Llei de Contractes de Conreu, amb l´objectiu de preservar l´actual sòl agrícola, la llei del Consell de la Cultura i les Arts, resultat d´un llarg debat i consens amb el sector cultural, la llei de l´Institut de Seguretat de Catalunya que té com a finalitat construir un sistema coordinat i unitari de seguretat pública, la llei de l´obra pública, la llei de creació del Memorial Democràtic, la llei de creació de l´institut Català Internacional per la pau, la llei de creació de l´Agencia Catalana de turisme, la llei del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, i el projecte de llei pel qual es crea l´Agència Tributària de Catalunya, per cert, aquest darrer projecte de llei serveix per desmuntar l´argument de CiU sobre uns suposats retards en el desplegament estatutari.
La Comissió Mixta d´Afers Econòmics i Fiscals Estat –Generalitat es constituirà el proper dia 6 de febrer, i durant les properes setmanes es constituiran també les altres dues comissions que preveu l´Estatut, la comissió bilateral Estat –Generalitat i la comissió d´infraestructures.
Algunes formacions politiques, les que estan a l´oposició, es sentirien còmodes si el govern no treballés amb rigor i seriositat.
Amb les actituds de cadascú, els ciutadans poden observar amb nitidesa qui treballa per al país i qui pretén enterbolir.El govern del President Montilla i la majoria que li dóna suport, com ja hem pogut notar només en dos mesos, són garantia de bon govern, a més de garantia del bon desplegament del text estatutari.
Seguirem treballant per fer una Catalunya orgullosa del seu projecte, la Catalunya de la igualtat d´oportunitats, del treball estable, de les infraestructures que necessitem, de la integració de la nova immigració, de l´habitatge accessible, de la cultura, del benestar de les persones.Avui, que la situació econòmica del país és clarament satisfactòria, amb un creixement del PIB més elevat que la mitjana europea, amb una taxa d´atur 2 punts per sota també de la mitjana europea, ens cal un govern sòlid, que gestioni eficientment els recursos públics que ens permeti assentar els creixements sobre basses sòlides.Es miri com es miri, tenim un govern i un President a Catalunya que treballa, que no fa renuncies i que té l´ambició d´assolir i posar en primer lloc dels seus objectius les politiques socials.


Obscenitat política

Article de Jordi Terrades, publicat a El 9 Nou"

El PP i el seu líder, Mariano Rajoy, ha estat l´únic en democràcia que ha emprat el terrorisme en la batalla política, i que no ha estat disposat a donar suport al Govern, que és a qui li correspon dirigir la política antiterrorista".
30 de desembre de 2006: ETA trenca de manera brutal, amb una bomba a l´aeroport de Barajas, l´esperança que milions de ciutadans havíem posat en el procés iniciat per acabar amb la violència al País Basc i a Espanya.L´únic responsable del trencament del procés ha estat l´organització terrorista ETA. És per això que aquests dies assistim perplexos a l´estratègia del PP. S´equivoca d´enemic: no és el Govern d´Espanya ni el seu President Rodríguez Zapatero, sinó ETA.La millor manera d´eradicar la violència és la unitat dels demòcrates, però, afirmat això, la majoria de ciutadans sabem que per posar fi a la violència només hi ha un camí, i és el diàleg, però, perquè aquest es produeixi, els violents i els que els hi donen suport, és a dir, Batasuna, han de saber de forma clara i rotunda que amb violència aquest no es pot produir.Tot Govern responsable ha de buscar tots els camins possibles per aconseguir la pau, dins del marc constitucional i democràtic i amb el màxim consens de totes les forces polítiques. Això havia passat sempre fins ara. El PP i el seu líder, Mariano Rajoy, ha estat l´únic en democràcia que ha emprat el terrorisme en la batalla política, i que no ha estat disposat a donar suport al Govern, que és a qui li correspon dirigir la política antiterrorista.El PP no ha acceptat encara la seva derrota electoral del 14 de març de 2004. L´obscenitat política d´aquesta formació política ha anat pujant de to en tot aquest procés de treva que va anunciar ETA, fins a l´espectacle lamentable d´aquests darrers dies. Cal fer memòria. El pacte antiterrorista va ser proposat pel mateix Zapatero quan era líder de l´oposició, la qual cosa demostra que els socialistes sempre havíem donat suport a la política antiterrorista per sobre dels interessos partidistes. S´equivoca el PP anteposant els seus interessos partidistes al tenir només la visió de les properes eleccions generals, quan l´important és Espanya, el País Basc, la vida dels ciutadans i la Pau. Així ho hem entès la resta de partits polítics. El PP es torna a equivocar, perquè la divisió dels demòcrates només beneficia a la banda terrorista.
Els demòcrates hem de dir-li alt i fort a ETA que ha de rectificar, que ha de renunciar a la violència i renunciar a la lluita armada. A Batasuna se li ha d´exigir que condemni la violència, que l´únic camí en democràcia per dirimir les diferències és l´àmbit de la política i les institucions elegides pels ciutadans.El President José Luis Rodriguez Zapatero ha estat el primer president que, després del fracàs del procés de treva, i ja en portem diversos -el darrer el va protagonitzar Aznar- ha comparegut en el Congrés dels Diputats per donar explicacions de la fi d´alto el foc d´ETA, i ha reconegut el seu error d´excessiu optimisme demanant disculpes als ciutadans. Les mateixes que per dignitat política hauria de demanar el PP i Rajoy per les insídies llançades contra el Govern d´Espanya i Rodríguez Zapatero durant tot aquest procés només pels seus interessos partidistes.Amb violència no hi pot haver diàleg. Ara bé, com molt bé va afirmar Zapatero, “cal explorar totes les possibilitats de vies de diàleg per a propiciar la fi de la violència sota la premissa que no hi ha preu polític i que les propostes polítiques han de ser defensades només per procediments democràtics”. Mentrestant, s´ha de lluitar contra el terrorisme amb tots els instruments que dóna l´Estat de Dret, i seguir cercant l´unitat de tots els partits politics, fins i tot el PP.