divendres, de juliol 29, 2011

Els 1ers pressupostos del President Mas de la mà del PP.


Article publicat al 9Nou el 29 de juliol.
El NO als pressupostos de la Generalitat.

Els diputats socialistes al Parlament de Catalunya hem votat no als pressupostos de la Generalitat que el govern de CiU ha presentat, i que ha tirat endavant gràcies al PP i el diputat Laporta. No ens semblen uns bons pressupostos perquè són uns pressupostos merament comptables, resignats, que no serviran per la sortida de la crisi.

També són insolidaris i consoliden un model del que discrepem: retallades d’impostos, com el de successions, a les classes més benestants del país, que tant sols beneficiarà a poc més de 500 famílies del país. I retallada de serveis públics que afecten al conjunt de ciutadanes i ciutadans, també en els que avui passen més dificultats justament per la situació de crisi econòmica. Tot plegat, retallades en despesa social i rebaixes fiscals, posa en evidència un model econòmic i social del Govern del que discrepem.

Ho hem dit més d’una vegada i ho hem practicat quan hem tingut responsabilitats de govern, entre d’altres coses per què la crisi econòmica no va començar el desembre de 2010. Cal ajustar la despesa i els ingressos, però la feina per reduir el dèficit no és només un acte comptable, és un exercici també de definir prioritats com a govern.

Han passat els primers sis mesos del govern del president Mas com si res fos amb ells,i hem vist com fugien d’estudi dient que la responsabilitat era o del tripartit o de Madrid. Però els pressupostos indiquen ja la orientació del govern de CiU. Una orientació que no s’escapa de les receptes de la més clàssica ortodòxia liberal conservadora: retallar prestacions socials, aprimar els serveis públics, aplicar polítiques de privatització. Aquests són uns pressupostos que amb l’excusa de la crisi i de la contenció del dèficit, posen en qüestió la qualitat d’alguns dels nostres serveis públics de salut o d’educació o de la xarxa social que ajuda a mantenir la cohesió social.

Davant d’aquests pressupostos, els socialistes hem actuat com un partit d’oposició responsable i constructiu, perquè volem tornar a ser govern quan els catalans i catalanes ho decideixin. No hem demanat la lluna. Som plenament conscients de la complexitat econòmica en la que ens trobem, de les dificultats.

Però uns altres pressupostos eren possibles. Vàrem posar sobre la taula propostes de reforma de rectificació d’algunes actuacions que desmantellaran serveis bàsics de l’Estat del Benestar que costarà anys redreçar, vam formular propostes per la reactivació econòmica en el benentès que la nostra primera prioritat és la sortida de la crisi i el manteniment de la cohesió social.

Propostes com l’hospital lleuger a Granollers, el palau de justícia a Mollet del Vallès o l’apertura d’un centre de dia per a gent gran a la mateixa ciutat, l’escola 4 vents a Canovelles o el Calderí a Caldes de Montbui, o a la millora de la llera del riu Tenes a Santa Eulalia de Ronçana, entre d’altres no han estat recollits en els pressupostos.

Priorització, contenció i austeritat en la despesa, però també priorització de polítiques en els ingressos, en la política fiscal. El grup socialista defensem que no podem renunciar a ingressos, que hem d’exercir les nostres competències estatutàries. Nosaltres haguéssim mantingut l’impost de successions tal com estava i que en aquests moments ja només afectava a les persones amb més patrimoni i recursos econòmics de Catalunya, però també hem defensat propostes d’ingressos extraordinaris gravant per exemple els beneficis de les empreses elèctriques obtinguts en la generació d’energia d’origen nuclear a Catalunya, i hem parlat de taxes als consumidors de béns i serveis turístics.

Per tant, no és cert que els socialistes no volguéssim parlar dels comptes públics. La realitat és que el govern de CiU ha escollit com a soci el PP, ha escollit baixar impostos als més rics, això sí, generalitzant una puja d’un 8,5% en el cànon de l’aigua per a tots i totes, ha escollit retallar serveis públics essencials als hospitals, als centres d’assistència, en el sistema educatiu, a les famílies, a les rendes mínimes d’inserció, a la internacionalització de les nostres empreses.

Per a nosaltres, la contenció i la reducció del dèficit no passa exclusivament per la reducció de la despesa com aplica la dreta liberal conservadora. Ha de ser una barreja de menys despesa però també de més ingressos, posant en el centre de les prioritats polítiques el manteniment de l’Estat del Benestar que al cap i a la fi evita la dualització de la nostra societat.

CiU ha triat soci, és legítim, faltaria més, el PP, però també és legítim mostrar la nostra perplexitat pels pactes del partit del govern a Catalunya que fa de la retòrica nacionalista sobiranista la seva manera de fer i no té cap mania en pactar amb un partit que va portar la Llei troncal de Catalunya, l’Estatut, al tribunal constitucional.

Aquests pressupostos no serveixen a l’economia de Catalunya ni tampoc a la cohesió social, perquè no pensen en el benestar dels ciutadans i ciutadanes, i per això no els hem votat favorablement, perquè ens importa Catalunya.

dijous, de juliol 07, 2011

Sobre les "corrides de toros"


Ahir al Parlament de Catalunya, vam tornar a parlar de les corrides de toros a Catalunya, se que és una mica llarg, però aquí teniu les intervencions que vaig fer en nom del grup socialista.

Intervenció en resposta a la proposició presentada pel PP.

Senyora presidenta, senyores i senyors diputats, ara fa un any aquest Parlament va votar una iniciativa legislativa popular, de modificació de l’article 6 de la Llei de protecció dels animals que tenia com a objecte abolir les curses de braus a Catalunya, en atenció que la competència sobre aquesta decisió està residenciada en aquesta cambra.

Abans d’arribar a aquesta decisió, les diputades i diputats que van votar abolir les corrides de toros a partir de l’1 de gener del 2012 a Catalunya, aquesta qüestió va ser debatuda a consciència en comissió, amb múltiples compareixences a favor i en contra de l’abolició.

Les senyores diputades i senyors diputats saben que quan es va produir aquest debat, el Grup Parlamentari Socialista va donar llibertat de vot als seus diputats. En el Grup Socialista hi convivien, hi conviuen diputats antitaurins, diputats protaurins i un bon gruix de diputats que no sent protaurins, en aquell moment no tenien clar que fos necessari prohibir tot allò que no t’agrada. Aquesta va ser la posició que vam mantenir ara fa un any.

Dit això, i en aquest ocasió, en aquesta proposició de llei que es debat en aquests moments, i la que es debatrà amb posterioritat, el sentit de vot de tot el grup parlamentari serà el mateix.

Ha canviat la situació? Jo sóc dels que estic convençut que les percepcions segurament no han canviat, que les persones que consideren les corrides de toros quelcom més que un espectacle, que les segueixen considerant també una part del patrimoni cultural i tradicional de Catalunya, estic convençut que no han canviat la seva opinió.

Com tampoc s’ha modificat el que jo entenc una posició majoritària de rebuig dels ciutadans i ciutadanes del nostre país envers aquest espectacle, sobretot si atenem al començament del que serà la darrera temporada taurina a la Monumental de Barcelona, última i única plaça de braus en actiu a Catalunya.

Fins i tot aquests dies s’ha escrit que sembla una temporada més aviat “clandestina”. No desperta moltes passions, perquè hi ha poc públic, pocs aficionats que vagin a les corrides de toros.

No tornarem a reproduir els debats, el debat que es va produir en aquesta cambra, que probablement ha estat dels debats més apassionants, més passionals i existencialistes que hem tingut al Parlament de Catalunya en els darrers temps. Considerem, el Grup Socialista, que avui no estem en el mateix punt del debat d’ara fa un any.

Amb el màxim respecte que ens mereixen les opinions de totes les diputades i de tots els diputats, com no podia ser d’altra manera, però sobretot de els ciutadans i dels ciutadans del nostre país, el Grup Parlamentari Socialista no contribuirà a reobrir permanentment aquest debat com pretenen ara primer el Grup Parlamentari Popular i després el Subgrup Parlamentari de Ciutadans.

Reobrir aquest debat en funció de l’oportunisme del moment, oportunismes que des del nostre punt de vista són oportunismes polítics electorals.

Tenim la impressió, tenim la sensació que en nom de mots tan extraordinaris com «la llibertat» i alguns altres que s’han expressat en el transcurs d’aquest debat, al final tot aquest debat..., fa un any ja va passar, i ara, per un moment, també ha passat des del meu punt de vista, se’ns estan acabant colant debats identitaris, i en aquesta qüestió el que li sobra, precisament, són debats nacionals, en termes de Catalunya o en termes d’Espanya.

Perquè, senyores diputades i senyors diputats, almenys aquesta és la meva posició: el subjecte d’aquest debat no és altre que el toro.

El PSC, el Grup Socialista, considera que aquest és un tema que va quedar sancionat el juliol de l’any 2010, ara fa un any, amb l’aprovació per part del Parlament de l’abolició de les corrides de toros a partir del gener del proper any. Per tant, els estic manifestant que no donarem suport a revisar la Llei de protecció dels animals que ens presenta Ciutadans en el punt següent, en parlarem després, ni tampoc en la forma que ho planteja el Grup Parlamentari del Partido Popular, una fórmula molt més sibil•lina, molt més fina en termes de moratòria, per tal de no fer front, segons ens explica, a indemnitzacions milionàries.

Estic d’acord en una cosa amb el senyor Luna: que seria una greu irresponsabilitat, des d’un punt de vista polític i ètic, pagar indemnitzacions multimilionàries per a l’acabament d’aquesta activitat.

M’ha emocionat, sentir com ho posa amb relació a la contenció que s’ha hagut de fer en la despesa de polítiques socials en aquest país, bastant contradictòria amb algunes de les posicions que vostès han mantingut a l’hora, justament, de suprimir impostos en el país que podien ajudar a mitigar algunes de les polítiques de contenció que el Govern actual està fent en polítiques socials.

De fet, el recurs que vostès han presentat davant del Tribunal Constitucional no feia referència a totes aquestes qüestions que avui el senyor Luna ens ha explicat des del faristol.

El Grup Socialista, que també ha demanat els seus informes jurídics per tal d’abordar aquesta primera proposició de llei, considera que no existeix cap base legal que estableixi aquests suposats noranta-nou anys per al còmput de la indemnització, de la possible indemnització, derivada de l’anul•lació d’una llicència d’activitat en caràcter indefinit a Catalunya. No sabem trobar-ho, ni en el dret civil català, ni en el codi civil del conjunt de l’Estat espanyol, ni en l’antic reglament de serveis de les corporacions locals.

A vegades algunes persones, i no em refereixo al grup proposant, que, en qualsevol cas fa de caixa de ressonància d’aquestes persones, confonen la realitat en somnis o en expectatives que no s’acaben complint.

Vostès saben perfectament que la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes fixen que els arguments a l’hora de demanar indemnitzacions, a l’hora de reclamar indemnitzacions, han de ser sòlids i que no han de basar-se només en meres expectatives, que no es poden valorar supòsits que no estiguin degudament acreditades o que siguin dubtoses i no tinguin base suficient. Arguments se n’han donat, sentències del Tribunal Suprem i dels tribunals superiors de justícia les que vulguin.

Mirin, en aquesta qüestió, un cop tancat el debat de curses de braus sí o curses de braus no, farem costat al Govern, nosaltres volíem escoltar el diputat, evidentment, a tots els diputats que han intervingut en aquesta sessió, però, sobretot, el diputat que representa el grup majoritari d’aquesta cambra, el Grup del Govern, en definitiva, escoltar les seves argumentacions.

I, per tant, els torno a dir, farem costat al Govern, és el Govern qui té la responsabilitat de conduir el tema de la negociació de les possibles indemnitzacions en la línia que marca la llei que vam aprovar ara fa un any en el Parlament.

Ara, sí que li diem al Govern, després d’escoltar els seus arguments, també al president del país, el senyor Artur Mas, que en temps de retallades a l’estat del benestar, de les tisorades que s’estan practicant, el Grup Socialista, i jo crec que el conjunt de ciutadans i ciutadanes del nostre país, no entendria segons quines xifres indemnitzatòries es puguin acabar acordant.

El Govern, senyores diputades i senyors diputats, ha de ser, en aquest cas, part activa de la solució.

Aquesta, per tant, és la posició del Grup Socialista, donarem suport a les esmenes de rebuig i, per tant, com ja els he manifestat, no donarem suport a aquesta, ni a la moratòria, ni a la posterior de modificació de la Llei de prohibició de les corrides de toros en el nostre país.

Gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, senyores diputades.



Intervenció en resposta a la proposta presentada per Ciutadans.

Gràcies, presidenta. Des de l’escó estant, per reiterar alguns arguments que ja hem donat en la proposició de llei anterior que havia presentat el Grup del Partit Popular.

Miri, el Grup Parlamentari Socialista el que no farà un cop aquest tema es va debatre a bastament ara fa un any és contribuir a mantenir permanentment obert aquest tema.

El debat de les curses de braus, de sí o de si no, ja es va produir a bastament en aquest Parlament a finals l’anterior legislatura, entenem que tots els col•lectius, tots els partits polítics es van expressar lliurement en aquell moment.

També sóc conscient que en aquest Parlament, a vegades, som molt aficionats a donar voltes sobre els mateixos afers. Nosaltres pensem que aquest és un tema que ja es va discutir, que no cal seguir-li donant voltes eternament.

L’opinió pública, que no oblidem conformen tots els ciutadans i totes les ciutadanes del nostre país, ens indica que, més enllà de les posicions animalistes, la majoria de ciutadans, ho diuen les enquestes, aquest espectacle, aquest espectacle que es produeix la mort d’un animal, la mort del toro és un espectacle que no agrada, per això crec que si no hagués estat d’aquesta manera, no sé si aquí s’hagués presentat una iniciativa legislativa popular amb més de cent mil signatures per tal que aquesta cambra debatés aquest tema a l’anterior legislatura, més enllà de les legítimes posicions animalistes.

Per tant, jo crec que, i el meu grup així ho entén, que el que cal és mirar endavant, que no podem discutir sempre sobre les mateixes qüestions.

A vegades, i tinc la impressió que ara estem en aquest moment, per estrictes raons d’oportunisme polític i electoral. Vull recordar-los que aquestes dues propostes que hem discutit, la que ha sortit derrotada abans i la que previsiblement sortirà derrotada en aquests moments, es presenta abans de les eleccions municipals que hem celebrat fa poques setmanes, i a pocs mesos d’unes eleccions generals en el conjunt de l'Estat espanyol.

Jo, de vegades tinc els dubtes de si aquestes qüestions es presenten pensant en tots els arguments que s’han donat aquí, o picant l’ullet a altres estratègies que van més enllà de Catalunya.

Bé, el nostre sistema, i senyor diputat, senyor Rivera, jo crec que ens n’hem d’alegrar, almenys el Grup Parlamentari Socialista així ho constata i així ho afirma, és un sistema garantista i, per tant, si amb l’aplicació d’aquesta llei hi ha algú que se sent perjudicat en els seus interessos econòmics, i no s’arriba a un acord amb l'Administració, amb el Govern, hem escoltat atentament la intervenció del diputat senyor Rull, que suposo que fixava la posició del Govern, entenc que també s’han fet anàlisis, estudis econòmics, jurídics, que els han portat en aquesta conclusió, si no s’arriba a un acord entre les parts, el nostre sistema, que és un sistema garantista, tothom pot acudir als tribunals de justícia per tal que acabin configurant i fixant aquesta posició.

Senyor Rivera, el Parlament va prohibir, amb un debat, torno a repetir, passional, amb molta intensitat, que va durar pràcticament mig any, amb treballs intensos en comissió, on hi va participar moltíssima gent, defensant una posició, defensant-ne una altra, aquest Parlament va prohibir a Catalunya les corrides de toros, i per nosaltres, en aquests moments, aquest és un debat tancat.

Per tant, reiterem la nostra posició, votarem a favor de les esmenes que s’han presentat de devolució, i, per tant, no donarem suport a la seva Proposta de Llei.

Gràcies, senyora presidenta.





Granollers, renovem el compromís.


Volem expressar una profunda gratitud als granollerins i granollerines. Els vam demanar que ens tornessin a fer confiança i ho han fet. Exercirem la majoria amb humilitat, amb modèstia i com sempre hem fet, amb diàleg.

Per nosaltres, Granollers és més que un simple conjunt d’edificis, units per carrers per on circulen vianants i vehicles. Granollers, com totes les ciutats, és la seva història, dit d’una altra manera, és el producte més evident de la civilització, que amb el seu patrimoni, reflecteix el nostre caràcter. Granollers és l’èxit de moltes generacions. És avui, l’èxit del treball de moltes persones, de tota mena i condició, de pensaments diferents, de tonalitats de pell que no són iguals.

Ho fem cada dia de l’any, però aquestes darreres setmanes, hem parlat amb moltíssimes persones de la ciutat. Sabem les seves inquietuds, els seus problemes, sabem que hi ha ciutadans enfadats amb l’actual situació, persones que han perdut la feina, que tenen dificultats per pagar la hipoteca o que han perdut el seu habitatge. Ni l’Ajuntament ni l’alcalde són responsables d'aquests problemes, però també són els nostres problemes. Per això, sortir de la crisi és la nostra prioritat, no a qualsevol preu, no ens trobaran en retallades en serveis públics essencials. Però en la mesura de les nostres possibilitats i de les nostres competències, ens hi deixarem la pell.

Som conscients també de la complexitat del temps present, però també de les oportunitats que s’obren. Seguirem treballant per tenir més oportunitats educatives, culturals i esportives. Seguirem treballant per una ciutat més amable, accessible, cuidant els petits detalls que també fan ciutat. Volem continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

Ens dedicarem a explicar que aquí és un bon lloc per invertir, per crear empresa, per generar riquesa. Que hi ha gent preparada i amb empenta. Que tenim bones infraestructures i que les volem millors.

Mots com: diàleg, compromís, participació, passió, proximitat, emoció, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió impregnaran el programa de govern.

publicat al butlletí Granollers informa.