dilluns, de novembre 08, 2010

NI DE DRETES NI INDEPENDENTISTES.



D’aquí tres setmanes, el 28 de Novembre, els ciutadans i els ciutadans, amb el nostre vot lliure, secret i democràtic, elegirem el nou Parlament de Catalunya, del qual en sortirà la majoria parlamentaria a qui li tocarà dirigir el país en els propers 4 anys. Diputades i Diputats que en representació de la ciutadania elegiran el president/a de la Generalitat de Catalunya.

Les propostes electorals del PSC giren al voltant de tres elements fonamentals: la gestió realitzada, el nou programa electoral i el candidat a la Presidència.

Avui tenim un país millor preparat per afrontar el reptes del present i del futur que no pas teníem l’any 2003. Això s’ha aconseguit amb un gran esforç inversor, per la priorització de les polítiques socials, per l’acord amb els sectors econòmics i socials i el treball per l’equilibri territorial. Destacar també el desplegament estatutari a través de l’acord de finançament –el millor de la nostra historia- o el traspàs de competències importants, com la inspecció de treball o la gestió del servei de rodalies ferroviàries i, a partit del proper 1 de gener, també els regionals.

Diguem‐ho clar: Catalunya avui és molt millor que el 2006, i encara molt més respecte el 2003. Hem canviat realment Catalunya, a tall d’exemple: més de 400 nous equipaments educatius entre escoles, llars d'infants, instituts o escoles d'idiomes; més de 150 nous equipaments de salut, alguns de tan esperats com l'Hospital de Mollet del Vallès o les noves consultes externes i l’ampliació d’urgències de l’Hospital de Granollers; 140 barris que han tingut un projecte propi de recuperació urbana, amb més infraestructures de l'aigua, amb la dessaladora del Prat al capdavant que ens assegura aquest bé essencial en cas de sequera; més d’un centenar d'equipaments culturals com noves biblioteques, auditoris, arxius i museus; la nova terminal T‐1 de l'Aeroport de Barcelona, el nou aeroport de Lleida‐Alguaire i els aeroports de Girona i Reus, més grans i actius que mai; els més de quinze mil nous investigadors a temps complet, catalans que ja no han de marxar fora, i alhora atraient els millors talents d'Europa i del món que han volgut venir aquí; els més de deu mil nous professionals d'atenció a la dependència, disset mil nou cents mestres i quatre mil sis cents metges més, així com set mil sis cents mossos nous.

Fer una Catalunya més forta i una societat més justa –que forma part indestriable del nostre adn- és l’objectiu del nostre programa polític, un projecte catalanista i federalista de prosperitat econòmica i justícia social basat en el treball i l’esforç, capaç d’aprofitar al màxim les potencialitats del país, cercant la màxima unitat civil i la màxima cohesió social.

Les nostres principals prioritats passen per la defensa de la integritat de l’Estatut que és el millor instrument que tenim per a desplegar l’autogovern de Catalunya al servei de la ciutadania. No estem per falses dreceres ni per quatre anys d’embolics identitàris. Passen també per l’impuls de l’Espanya plural i l’estat federal.

Volem seguir fent un país modern i competitiu en infraestructures, en educació i universitats, en recerca i desenvolupament, en la gestió de l’aigua, de l’energia i els residus. Catalunya té futur, i pot reprendre de manera relativament ràpida el camí del creixement i de la creació d'ocupació. Els socialistes n’estem convençuts. Perquè hi ha dades que ho corroboren. Perquè creiem en les nostres capacitats, en allò què som, en les nostres virtuts col∙lectives, que ens permetran refer la nostra economia. I perquè observem que el país ja ha començat a posar‐se en marxa per superar la situació.

Seguirem treballant per una societat més justa en salut, en dependència, en polítiques socials, en escoles bressol i suport a les famílies, en immigració regulada i integrada amb igualtat de drets i deures. I tot això, en un context en que l’Estat del Benestar està avui sota amenaça per l’ofensiva ideològica conservadora, que a Catalunya expressa CiU i que requereix del PSC una defensa nítida i ferma del paper indispensable de les polítiques redistributives.

Finalment el president Montilla ha demostrat al llarg de quatre anys que és persona digna de confiança, home de paraula que compleix els seus compromisos, treballador, tenaç, que ha fugit de la gesticulació i de la teatralitat de la política espectacle. En temps difícils com els que encara ens toca viure, persones serioses. Ara toca PSC.


Publicat al periòdic el 9Nou el 8 de novembre de 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada