article que m'han publicat en el diari el 9Nou edició Vallès Oriental.
La darrera manifestació de la diada va congregar milers de ciutadans i
ciutadanes. Va ser una manifestació cívica que mostrà clarament un malestar pel
què fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, un malestar que també va
quedar palès amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut que
havia estat referendat pels catalans, i que s’ha vist agreujat per la crisi
econòmica i pels reiterats incompliments per part del Govern de l’Estat.
L’actual Govern de l’Estat, lluny d’abordar políticament aquesta creixent
desafecció, ha iniciat una ofensiva recentralitzadora que vulnera les
competències de la Generalitat de Catalunya i també els drets dels ciutadans i
de les ciutadanes.
És en aquest context que som molts els que creiem, que cal una revisió en
profunditat de les relacions entre Catalunya i Espanya en el marc europeu. En
aquest sentit els socialistes creiem que és necessari impulsar la reforma de la
Constitució per tal d’assolir un Estat federal que garanteixi el màxim
autogovern per Catalunya, asseguri un tracte fiscal just i reconegui la nostra
identitat i cultura nacionals en el marc de l’Estat Espanyol i la Unió Europea,
conscients, com som, que en una economia globalitzada cal gestionar el millor
possible les interdependències existents.
La reforma de la Constitució en el sentit federal que propugnem, per a
nosaltres l’òptima a on Catalunya pugui resoldre des de la bilateralitat les
seves propostes, no és l’única resposta que tenim en el debat polític, hi ha
partits i ciutadans que proposen la independència i d’altres que apunten a
fórmules confederals. Caldrà abordar la discussió dels pros i contres de cada
solució, sempre des del convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya
són la clau per a decidir lliurement qualsevol proposta de canvi substancial de
les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions
catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc
de la legalitat, i amb una pregunta clara e inequívoca que accepti o rebutgi el
projecte sotmès a consulta.
Les eleccions del 25 de Novembre, però, no són aquest moment plebiscitari o
de consulta, malgrat algunes formacions polítiques que hi concorreran així ho
presentin, en especial CiU i Artur Mas. Aquestes eleccions se celebraran en un
context de greu crisi econòmica després de dos anys de govern de CiU que han
situat Catalunya en pitjors condicions que l’any 2010: molt més atur, menys
prestacions bàsiques (ni sanitàries ni educatives), sense cap mena de política
econòmica (ni industrial, ni de comerç ni de serveis). Ens trobem en un país en
profunda crisi i sense cap perspectiva d’un model de desenvolupament present i
futur de l’economia .
I en aquesta greu situació de manca de propostes i d’incapacitat de gestió
durant els dos anys de govern de CiU, Artur Mas parla i intenta abanderar un
procés, que precisament per la seva importància vital ha de quedar fora de les
eleccions del dia 25, per amagar o passar de puntetes per l’actual realitat
econòmica de Catalunya. Intentar vincular un i un altre tema vol dir que CiU no
assumeix la seva responsabilitat com a govern durant aquests dos anys, i que
opta per l’oportunisme polític, per treure profit partidista d’una situació que,
sens dubte, s’ha d’abordar, però des del dret a decidir dels ciutadans, des de
la legalitat, i des de la normalitat.
Un govern de la Generalitat que en la seva deriva ideològica neoliberal, que
els iguala al Govern Merkel i al govern Rajoy, amb l’excusa de les polítiques
d’austeritat està acabant amb l’estat del benestar. Les retallades,
modificacions i canvis que s’estan produint a la sanitat pública, l’educació,
les reformes laborals i del sistema de pensions acabaran canviant les nostres
vides. Un estat del benestar que ha costat generacions construir i que si no
canviem els esdeveniments, en el sentit que les forces polítiques que en podem
garantir millor el seu manteniment tinguem força parlamentària suficient, serà
desmantellat ràpidament i difícil de tornar a recuperar en la seva plenitud.
Amb el debat nacional al centre del debat polític, el govern de CiU
vol tapar amb banderes i estelades el fracàs de les seves polítiques
que no ha aconseguit cap dels objectius amb els que es van presentar a les
eleccions i sobretot vol amagar la magnitud de les seves decisions (aquí en
perfecte comunió amb el govern del PP) sobre l’estat del benestar i els serveis
públics que no són altre cosa que una part del patrimoni de les classes mitjanes
i treballadores de Catalunya.
En el nou període que s’obrirà el 25 de Novembre, no es tractarà
exclusivament de defensar la sanitat, tot el sector educatiu en voluntat de
servei públic, els drets civils i socials ..., s’haurà de plantejar en paral•lel
a d’altres debats com avancem en acotar els privilegis econòmics d’una minoria
que tant influeixen en la presa de decisions que ens acaben afectant a tots i a
totes, en un marc que indubtablement passa per una Europa amb més instruments
polítics i fiscals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada