Article publicat al 9 Nou 27/01/2006
Finalment, el President d’Espanya José Luis Rodriguez Zapatero, amb el suport dels dos principals partits que li donem suport, PSC i PSOE, va arribar a un acord polític global sobre l’Estatut amb Artur Mas, és a dir, CiU, un acord al qual és evident que desitjo que, en el tràmit que ens portarà a la seva aprovació final, se sumin la resta de partits polítics que el vàrem votar en el Parlament de Catalunya, perquè aquest no serà l’Estatut de cap partit, sinó el de tots, per molt que CiU se n’intenti apropiar, en una maniobra d’esgarrapar vots.
Anem a pams. No és casualitat que ara hi hagi nou Estatut. Perquè Rodríguez Zapatero, president d’Espanya, compleix la seva paraula i no és la primera ni la darrera vegada que ho demostra, i hi ha un govern de tres partits d’esquerres a Catalunya, que en el seu programa volien la reforma estatutària i que l’han impulsat.
El president de Catalunya, Pasqual Maragall, ha fet bandera del nou Estatut de Catalunya. Ho posava en el seu programa electoral, i ha estat l’impulsor del procés de reforma i ha treballat de valent per aconseguir arribar a un acord, fins i tot sacrificant alguna foto, que alguns han buscat insistentment. El president i el seu partit, el PSC, han treballat amb discreció, defugint protagonismes, propiciant els acords entre tots els partits, perquè enteníem que el més important era tenir un nou Estatut per a Catalunya.
Aquest nou Estatut de Catalunya ens donarà més autogovern, més competències, més finançament. És l’Estatut de les persones, la qual cosa permetrà el sentiment de pertinença des de la proximitat, perquè li donarà més eines al Govern de Catalunya per fer les polítiques que milloren la qualitat de vida de les persones, als pobles, als barris i a les ciutats.
Aquest Estatut em referma en la idea que des del Govern de Catalunya s’està fent un gran treball, i que amb la signatura del pacte del Tinell que va permetre un govern d’esquerres a Catalunya s’ha avançat més en competències i finançament en dos anys que en vint-i-tres de govern nacionalista i de dretes.
Com ja hem explicat moltes vegades els socialistes catalans, aquest serà sens dubte el millor Estatut que haurà tingut mai Catalunya. Disposarem de més recursos econòmics amb un sistema transparent, just i al mateix temps solidari amb altres territoris d’Espanya; tindrem una agència tributària catalana per als tributs i impostos que ens són propis i que en el termini de dos anys formarà un consorci amb la de l’Estat, un consorci que podrà esdevenir l’administració tributària de Catalunya.
Tindrem més competències, com ara en ports i aeroports, en els ferrocarrils de rodalia, en la inspecció de treball, en els permisos de treball dels immigrants, en les beques de l’ensenyament obligatori. El Tribunal de Justícia de Catalunya serà la darrera instància judicial a Catalunya, la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya s’equipararà a la participació del PIB de Catalunya en relació al de l’Estat; la llengua i la cultura catalana tindran la màxima protecció.
Malgrat que el PP s’ha instal·lat en mentides constants, tindrem Estatut, i els seus arguments es demostraran falsos. Ni és una reforma encoberta de la Constitució, ni és inconstitucional, ni trencarà Espanya; i es mantenen els mecanismes de solidaritat amb altres comunitats autònomes de l’Estat. En definitiva, han perdut, com a tantes altres coses, els papers, la qual cosa els mantindrà per molts anys a l’oposició.
Aquest serà l’Estatut de tots, però és just reconèixer el coratge polític de tots els que han fet el pas endavant, en especial de l’impuls decidit del president Maragall i la valentia del president Zapatero amb el seu compromís per l’Espanya plural, l’autogovern de Catalunya i el seu millor finançament.
Jordi Terrades i Santacreu
Diputat socialista al Parlament de Catalunya
i membre de l’Executiva Nacional del PSC
Anem a pams. No és casualitat que ara hi hagi nou Estatut. Perquè Rodríguez Zapatero, president d’Espanya, compleix la seva paraula i no és la primera ni la darrera vegada que ho demostra, i hi ha un govern de tres partits d’esquerres a Catalunya, que en el seu programa volien la reforma estatutària i que l’han impulsat.
El president de Catalunya, Pasqual Maragall, ha fet bandera del nou Estatut de Catalunya. Ho posava en el seu programa electoral, i ha estat l’impulsor del procés de reforma i ha treballat de valent per aconseguir arribar a un acord, fins i tot sacrificant alguna foto, que alguns han buscat insistentment. El president i el seu partit, el PSC, han treballat amb discreció, defugint protagonismes, propiciant els acords entre tots els partits, perquè enteníem que el més important era tenir un nou Estatut per a Catalunya.
Aquest nou Estatut de Catalunya ens donarà més autogovern, més competències, més finançament. És l’Estatut de les persones, la qual cosa permetrà el sentiment de pertinença des de la proximitat, perquè li donarà més eines al Govern de Catalunya per fer les polítiques que milloren la qualitat de vida de les persones, als pobles, als barris i a les ciutats.
Aquest Estatut em referma en la idea que des del Govern de Catalunya s’està fent un gran treball, i que amb la signatura del pacte del Tinell que va permetre un govern d’esquerres a Catalunya s’ha avançat més en competències i finançament en dos anys que en vint-i-tres de govern nacionalista i de dretes.
Com ja hem explicat moltes vegades els socialistes catalans, aquest serà sens dubte el millor Estatut que haurà tingut mai Catalunya. Disposarem de més recursos econòmics amb un sistema transparent, just i al mateix temps solidari amb altres territoris d’Espanya; tindrem una agència tributària catalana per als tributs i impostos que ens són propis i que en el termini de dos anys formarà un consorci amb la de l’Estat, un consorci que podrà esdevenir l’administració tributària de Catalunya.
Tindrem més competències, com ara en ports i aeroports, en els ferrocarrils de rodalia, en la inspecció de treball, en els permisos de treball dels immigrants, en les beques de l’ensenyament obligatori. El Tribunal de Justícia de Catalunya serà la darrera instància judicial a Catalunya, la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya s’equipararà a la participació del PIB de Catalunya en relació al de l’Estat; la llengua i la cultura catalana tindran la màxima protecció.
Malgrat que el PP s’ha instal·lat en mentides constants, tindrem Estatut, i els seus arguments es demostraran falsos. Ni és una reforma encoberta de la Constitució, ni és inconstitucional, ni trencarà Espanya; i es mantenen els mecanismes de solidaritat amb altres comunitats autònomes de l’Estat. En definitiva, han perdut, com a tantes altres coses, els papers, la qual cosa els mantindrà per molts anys a l’oposició.
Aquest serà l’Estatut de tots, però és just reconèixer el coratge polític de tots els que han fet el pas endavant, en especial de l’impuls decidit del president Maragall i la valentia del president Zapatero amb el seu compromís per l’Espanya plural, l’autogovern de Catalunya i el seu millor finançament.
Jordi Terrades i Santacreu
Diputat socialista al Parlament de Catalunya
i membre de l’Executiva Nacional del PSC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada