Sí a l´Estatut. Ha guanyat Catalunya

Article publicat a El 9 Nou (3 d'octubre de 2005)

Trenta de setembre de 2005. Un dia que passarà a la història. El Parlament de Catalunya aprova el nou Estatut amb els vots de totes les diputades i de tots els diputats, excepte els del Partit Popular. Han estat uns mesos intensos, però tots els esforços, totes les hores invertides, han valgut la pena. Catalunya ja té nou Estatut, el tercer i més ambiciós de la seva història.

Crec, sincerament, i no podia ser d'altra manera, que hem cobert les espectatives que havien dipositat els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que esperaven unitat, voluntat, entesa, ambició i responsabilitat, dels seus respresentants polítics, perquè, tot i reconèixer que durant tot aquest procés, en què he parlat amb moltes persones, he percebut un cert allunyament d´una part de la ciutadania envers aquest debat, que han viscut des de la distància, i des d'una certa confusió, tothom ha entès que ens hi jugàvem molt, el nostre futur com a país, que condicionarà el nostre futur com a persones, la nostra qualitat de vida, les coses que veritablement ens importen en el nostre dia a dia.

Estic convençut que una gran majoria de catalans i catalanes no dubta de l´important esforç que hem fet el Partit dels Socialistes de Catalunya i el nostre president Pasqual Maragall, juntament amb el nostre portaveu al Parlament, Miquel Iceta, perquè això hagi estat possible. I junt amb nosaltres la resta de partits polítics, perqué aquest nou Estatut, no és l´Estatut d´un partit, és l´Estatut de tots.

Els socialistes hem tingut clar des del principi que no podíem desaprofitar l´oportunitat d´aprovar un Estatut ambiciós i a la vegada realista. Per això la nostra fermesa envers aquelles posicions polítiques que s´entestaven en intentar incloure un sistema de finançament clarament inconstitucional i l´apel•lació a drets històrics per blindar i ampliar competències, i que podien fer perillar aquest procés de forma inconcebible.

Finalment, l´acord ha estat possible i el model de finançament aprovat és al nostre entrendre plenament constitucional. Aquest model estableix l´aportació a l´Estat en base a la participació automàtica en els tributs, i no pas en el cupo del concert que pretenia CiU; estableix la col•laboració entre les dues administracions tributàries, respecta les competències de l´Estat en la fixació dels tipus impositius i altres elements dels tributs cedits, i estableix clarament els criteris de solidaritat per tal que les diferents comunitats autònomes assoleixin un nivell de serveis similar però sempre que tinguin un esforç fiscal també similar.

Per tant, no es tracta del sistema de concert, sinó d´un model de concepció federal que pot ser generalitzable al conjunt de totes les comunitats autònomes. CiU ha hagut d´acceptar les posicions del Govern de la Generalitat. Perquè els socialistes hem tingut clar des del principi que volíem un Estatut ambiciós però realista, que es poguès aprovar al Congrés dels Diputats. Perquè els ciutadans i ciutadanes haurien vist com una irresponsabilitat el presentar un Estatut impossible.

Estic convençut que ningú dubta de la bona predisposició demostrada pel president del Govern espanyol i alhora secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, en tot el procés i segur també, en el que començarà ara al Congrés de Diputats.

Mai Espanya ha tingut un president del Govern tan obert, dialogant, sensible a les nostres reivindicacions, que defensi amb serenitat i convicció l´Espanya plural, que vegi com una riquessa i no una amenaça aquesta pluralitat. No podíem desaprofitar aquest potencial polític i humà. No podíem desaprofitar aquest valuós moment històric. Ara ho hem aconseguit. Units com un sol bloc, la majoria de forces polítiques de Catalunya presentem aquest Estatut, amb orgull, amb serenitat, amb rigor. I ens hem de felicitar tot plegats per haver-ho aconseguit.

Hem fet història. L´Estatut del segle XXI ens ha de portar més benestar, més igualtat, més llibertat i més justícia social.