Un nou impuls al servei de Catalunya

Article publicat a El 9 Nou (24 d'octubre de 2005)

Després del Debat de Política General, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han pogut sentir dels diferents representants polítics quina és la visió de cadascú sobre la situació política del país.
Aquest debat, no ho negaré, ha estat “una mica” enterbolit pel “debat previ” sobre la necessitat o no de remodelar l’actual Govern. Dir el contrari és negar l’evidència. Ara, tampoc em vull estar de dir una cosa que és ben certa: el Govern que té ara Catalunya és un bon govern, i qualsevol canvi que pugui haver en un futur, el President l’haurà de fer pensant només en donar un nou impuls a l’acció de govern en benefici dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

I això representa una gran diferència respecte a qui està demanant eleccions anticipades, perquè cal recordar que CiU té prou experiència en remodelar governs només en benefici del partit i en alguna ocasió, amb l’únic objectiu de donar cobertura mediàtica a l’actual líder convergent Artur Mas, en detriment del Sr. Antoni Duran i Lleida. I és més, a la darrera legislatura de govern de CiU amb el President Pujol al capdavant, en quatre anys hi van haver-hi 6 canvis de govern.

Per tant, cal tenir memòria i cal reconèixer la feina que estan portant a terme tots i cadascú dels consellers i conselleres del Govern encapçalat per Pasqual Maragall.

No faré una enumeració de les accions de Govern perquè seria massa llarga. Ni tampoc negaré el fet que potser altres temes importants que han ocupat pàgines dels diaris i minuts a les ones, com l’Estatut, el 3 per cent o l’accident del Carmel, hagin pogut deixar en un segon o tercer plànol la tasca del Govern, i aquesta no hagi arribat prou a la ciutadania. Hi ha qui diu que ha fallat la comunicació.

Però m’atreveixo a dir que, tot i que la comunicació és molt important, el més important és allò que percep la ciutadania, independentment del que pugui sentir dir als polítics en els mitjans de comunicació.

El dia a dia és el que importa de veritat i aquesta és la veritable “prova del cotó”. I estic convençut que aquesta prova l’estem superant perquè el que és evident no es pot amagar amb falsos debats. S’han aprovat lleis importants, la d’horaris comercials, la de contractes d’integració, la de millora de barris, la modificació de la llei d’urbanisme, la llei del paisatge. S’ha aprovat un nou règim d’incompatibilitats d’alts càrrecs de l’administració, més rigorós, més exigent, que si l’haguéssim tingut en els anys anteriors, en els governs de CiU, algun disgust ens hauríem estalviat.

Que hi hagi més escoles, més professors, més formació professional, més ajut als estudis universitaris, més hospitals, més centres d’atenció primària, més metges, s’han escurçat les llistes d’espera, ajudes als barris més desfavorits, més ajudes de caire social, més jutjats, més seguretat o més cultura, més ajudes a les famílies amb infants menors, augments dels complements de pensions per a persones vídues amb rendes baixes, per posar alguns exemples, la gent ho percep.

Al PSC el que veritablement l’importa és copsar que la gent viu millor, que el país avança i que els ciutadans i ciutadanes del nostre país així ho senten.

Però, en canvi, l’oposició intenta donar una imatge distorsionada de la realitat i, a sobre, en el debat de Política General, no donen cap alternativa a l’actual govern. Senzillament perquè no la tenen. Peticions de dimissions o d’eleccions anticipades. Cap proposta constructiva. No els agrada el Pacte del Tinell. Enyoren el pacte del Majestic, el que tenien el PP i CiU la passada legislatura, que va impedir entre d’altres coses, la reforma de l’Estatut.

Doncs el que ha quedat clar és la solidesa, la cohesió i l’estabilitat de la majoria parlamentària que sustenta el Govern de Catalunya, perquè els objectius que es van marcar en el Pacte del Tinell es continuïn aplicant, perquè és el que volen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Perquè, a més, cal abordar la negociació del nou Estatut a les Corts espanyoles, els pressupostos Generals de l’Estat per al 2006 i l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2006, de for contingut social.

Compartim la intenció del president Pasqual Maragall de donar un nou impuls a l’acció de govern, impuls que comptarà amb el suport del seu partit, perquè el que ha de quedar clar és que el Govern de Catalunya governa.