El programa electoral del PSC per a les eleccions de 2003 fixava com una de les màximes prioritats la millora de l´Educació a Catalunya. D´això fa més de dos anys, i les darreres setmanes estem tenint proves claríssimes que el Govern de Pasqual Maragall està complint el seu compromís, després d´anys d´abandonament de l´escola pública sota els governs de Convergència i Unió.
La llista de millores és llarga, i ha culminat aquesta mateixa setmana amb l´anunci que aquest any es destinaran 76 milions d´euros a crear noves places d´escola bressol per complir així el compromís de doblar en una sola legislatura les que havia creat CiU en 23 anys de govern. Tot just hem passat l´equador del mandat i estem a punt de convertir la promesa en realitat, de manera que Catalunya tindrà aviat 60.000 places públiques de llars d´infants. Concretament, al Vallès Oriental hi ha previst crear-ne 2.370 de noves, de les quals ja n´hi ha 1.636 de comprometes per part dels ajuntaments.
Convé recordar que aquest és un tema que s´arrossega des de fa anys, perquè fa molt de temps que els ciutadans ens demanen més escoles bressol públiques. Són una necessitat social inqüestionable. De fet, l´any 1999, a les portes de les eleccions autonòmiques, el llavors conseller d´Ensenyament, Francesc Xavier Hernández, va prometre davant el Parlament de Catalunya fer 30.000 places d´escola bressol. Pocs mesos després va matisar: no totes serien públiques; en aquestes xifres s´incloïen també iniciatives privades. Després, va fer més rebaixes i va deixar en mans dels ajuntaments l´opció de promoure escoles bressol públiques, però sense cap suport econòmic per part de la Generalitat. El resultat final d´aquell anunci tan electoralista és que aquelles places encara les estem esperant.
I ara, en els darrers dos anys, sembla que s´han trobat els diners que CiU no trobava mai quan es tractava de fer escoles bressol. El govern de Pasqual Maragall s´ha posat les piles, i està complint el seu compromís fil per randa. Quan acabi la legislatura tindrem el doble de places públiques. El doble de les places que va crear CiU en 23 anys! Potser és que no era qüestió que faltessin diners, sinó que faltava voluntat política. Qüestió de prioritats.
Encara més simptomàtic és que l´actual Govern de la Generalitat ha estat capaç de començar a resoldre altres problemes relacionats amb l´ensenyament, i que ni Pujol ni cap dels seus consellers d´educació van intentar arreglar mai. Per exemple, la precarietat laboral dels professors: en el curs 2004 se´n van contractar 2.200, i a més s´han convocat ja oposicions per a gairebé 3.700 places a primària i secundària. Està clar que el govern de Maragall vol que els mestres tinguin l´estabilitat laboral necessària per desenvolupar la seva tasca, aplicar programes pedagògics a mig i llarg termini i a més poder tenir més seguretat en la vida personal, i no haver de patir a cada final de curs.
A més, s´estan construint 63 noves escoles, i un centenar més s´amplien i es renoven. Això, de retruc, ha permès eliminar de moment 112 barracons. Uns barracons, recordem-ho, que CiU justificava per la impossibilitat de fer inversions en edificis i dient que eren solucions transitòries… que duraven deu anys –en ocasions, deu hiverns sense calefacció a les aules.
La famosa sisena hora de classe diària, que pot semblar una simple ampliació de l´horari lectiu, és un canvi importantíssim, perquè sumant aquestes hores de més, quan els alumnes acabin l´ESO hauran tingut tantes hores de classe com si haguessin fet un curs sencer més. No cal dir que aquest esforç distribuït de manera uniforme i pràcticament inapreciable al llarg d´alguns anys tindrà una repercussió molt i molt destacable en la formació dels estudiants.Queda clar, una vegada més: no era qüestió de diners, sinó de prioritats. De voluntat política, que CiU tenia posada en un altre lloc. Potser a pagar amb diners públics enquestes partidistes i estudis sobre l´orientació política dels periodistes que no beneficiaven ni els estudiants, ni els mestres, ni les famílies, ni la llibertat d´expressió, ni ningú que no fos militant de CiU.
Article publicat al 9Nou el dilluns 27 de febrer de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada