Ahir vaig assistir a un debat que organitzava l’Ajuntament de Cardedeu, en el qual es va parlar de l’agricultura en entorns periurbans, sobre si calien o no figures de protecció especial per preservar els espais rurals de les planes vallesanes.
A la taula hi van participar en Pere Rosàs, gerent de la cooperativa agrària comarcal del Vallès i en Joan Barniol, director dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, i al final va haver-hi un col·loqui prou animat, amb intervencions a tenir en compte per part de pagesos i representants d’entitats ecologistes.
La meva aportació va anar en el sentit que cal afrontar el repte que l’agricultura periurbana esdevingui un sistema metropolità, conservant, però, alhora, la seva identitat, és a dir, que es considerin els espais agraris com a singulars i productius i no mers connectors entre espais naturals, falques verdes, façanes paisatgístiques o espais d’oci urbà.
Cal avançar, però, cap a nous models de gestió, com “empresa rural”, i posar en marxa aquelles polítiques específiques de suport per a què no perilli el seu ús agrari. En tot cas, vaig remarcar que en els espais agraris metropolitans no n’hi ha prou amb la implantació de figures de protecció, sinó que aquestes s’han de fer efectives a través de veritables plans de gestió o dinamització de l’activitat i de l’espai.
En aquests moments tenim sobre la taula, propostes d’actuació que afecten els espais agraris, que privilegien els objectius paisatgístics i mediambientals, ignorant la valorització econòmica dels productes agrícoles.
Per a mi és un error, si al final el que predomina en el debat són els plantejaments proteccionistes en el conjunt del territori vallesà, perquè farà molt difícil la continuïtat de l’activitat agrària que, a més, és la que ha format el paisatge característic del Vallès.
Finalment, vaig manifestar que cal promoure una agricultura econòmicament forta, ecològicament responsable i socialment dinàmica com a millor garantia de la preservació de l’espai.
A la taula hi van participar en Pere Rosàs, gerent de la cooperativa agrària comarcal del Vallès i en Joan Barniol, director dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, i al final va haver-hi un col·loqui prou animat, amb intervencions a tenir en compte per part de pagesos i representants d’entitats ecologistes.
La meva aportació va anar en el sentit que cal afrontar el repte que l’agricultura periurbana esdevingui un sistema metropolità, conservant, però, alhora, la seva identitat, és a dir, que es considerin els espais agraris com a singulars i productius i no mers connectors entre espais naturals, falques verdes, façanes paisatgístiques o espais d’oci urbà.
Cal avançar, però, cap a nous models de gestió, com “empresa rural”, i posar en marxa aquelles polítiques específiques de suport per a què no perilli el seu ús agrari. En tot cas, vaig remarcar que en els espais agraris metropolitans no n’hi ha prou amb la implantació de figures de protecció, sinó que aquestes s’han de fer efectives a través de veritables plans de gestió o dinamització de l’activitat i de l’espai.
En aquests moments tenim sobre la taula, propostes d’actuació que afecten els espais agraris, que privilegien els objectius paisatgístics i mediambientals, ignorant la valorització econòmica dels productes agrícoles.
Per a mi és un error, si al final el que predomina en el debat són els plantejaments proteccionistes en el conjunt del territori vallesà, perquè farà molt difícil la continuïtat de l’activitat agrària que, a més, és la que ha format el paisatge característic del Vallès.
Finalment, vaig manifestar que cal promoure una agricultura econòmicament forta, ecològicament responsable i socialment dinàmica com a millor garantia de la preservació de l’espai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada