Sobre energia.

Aquests darrers dies s’està parlant molt d’energia nuclear, sobretot dels residus que es generen, i com els tractem. Però no vull reflexionar sobre això, temps tindrem de fer-ho, segur, durant els propers dies.

Avui una mica més del 50 per cent de la producció bruta d’electricitat de Catalunya, prové de la generada a les centrals nuclears.

El Pla de l’energia de Catalunya, (tot i que, el que fa referència a l’energia nuclear és competència del Govern de l’Estat), indica un horitzó sobre la vida útil de les centrals, remarcant que el que cal fer és baixar de manera substancial la seva aportació en el mix energètic del país, i així poder-nos plantejar prescindir-ne en el futur.

És necessari fer una aposta seriosa per les energies renovables, sobretot d’aquelles que tecnològicament estant més madures.

Els objectius del Pla de l’energia ens diuen que per anar bé, a Catalunya l’any 2015, hauríem de tenir una potència instal•lada de 3.500MW d’energia eòlica.

De l’any 2003 (darrer any de govern de CiU) fins avui hem fet camí, 86MW l’any 2003 i a principis d’aquest any 654MW distribuïts en 24 parcs eòlics en funcionament. Si fem una ullada als parcs que estant ja en construcció, més els que ja tenen autorització administrativa, els que estant en tràmit, tindrem un total de més de 1800MW. Afegint els 834 MW que el Govern de Catalunya, haurà de treure a concurs les properes setmanes a través de l’ordre que ha de desenvolupar les zones de desenvolupament prioritari, que hauran de complir tots els requisits: que hi hagi vent, que no estiguin dins d’espais protegits i que tinguin a prop xarxes per evacuar l’energia que es genera. La suma de tots ells ens indica que és factible arribar a l’objectiu fitxat.

Ara bé la ubicació dels parcs eòlics tampoc està exempta de polèmiques, perquè malauradament, i a diferència d’altres països, a Catalunya per la seva horografia les zones de vent susceptibles d’aprofitament energètic estant a on estan, al Nord i al Sud del país.

La reflexió que ens hem de fer, i que alguns s’han de fer, és si només volem fer discursos ambientalment correctes, o volem avançar veritablement cap un model energètic a on el pes de les renovables tingui un gruix fonamental, que ens permeti superar altres models energètics.