SÍ A FAVOR DE LA GENT.
Catalunya necessita més competències i un millor finançament per fer front als reptes de futur, reptes que afectaran de manera substancial la qualitat de vida de les persones que vivim en aquest país. El nou Estatut que es sotmetrà a aprovació de tots els ciutadans i ciutadanes el proper diumenge dia 18 de juny és una eina poderosa per al Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya per tal de poder desenvolupar polítiques socials a favor de les persones.
L’Estatut del 2006 és l’Estatut de les persones, la qual cosa permetrà arrelar el sentiment de pertinença des de la proximitat, perquè ens donarà més eines com a país per fer les polítiques que milloren la qualitat de vida de les persones, als pobles, als barris i a les ciutats. Ara és l’hora de seguir avançant en més drets per als ciutadans i en més recursos per a les polítiques socials, també per als més desafavorits. El 18 de juny, quan anem a votar, també haurem de pensar sobretot en el que més convé als catalans i a les catalanes; haurem de posar en primer lloc les persones.
El nou Estatut estableix, a diferència del vigent, un capítol de drets i deures, és a dir, hi ha un compromís clar amb la gent de Catalunya en proclamar la voluntat dels poders públics de garantir la plena integració social i l’exercici en condicions d’igualtat de tots els drets de ciutadania en els àmbits de l’educació, la sanitat, els serveis socials, el món laboral, l’habitatge o el medi ambient.
El Nou Estatut s’ocupa de les persones i es compromet amb determinats col·lectius. L’Estatut reconeix, tal com reclamen els membres del col·lectiu de persones amb discapacitats (350.000 catalans i catalanes), la necessitat de treballar per donar suport a les seves mancances i aspiracions, aposta decididament per la seva integració econòmica i social (per exemple: amb el nou Estatut, Catalunya tindrà competències sobre el servei de rodalia de Renfe i podrà actuar per eliminar les barreres arquitectòniques en les estacions). Pel que fa a la gent gran, el nou Estatut vol evitar que l’edat sigui un factor d’exclusió social. El nou Estatut vol que els joves accedeixin a la plena ciutadania i aposta per la seva emancipació, promou l’accés al món laboral i a l’habitatge. L’Estatut de 2006 estableix també el compromís de protegir els infants de situacions de maltractament, abandonament i pobresa, assumint la competència exclusiva en protecció de menors. L’Estatut instaura un sistema de protecció social que conjuntament amb la salut, l’educació i les pensions, ha de garantir el benestar dels catalans i catalanes.
El nou Estatut suposa un aprofundiment en la qualitat democràtica, establint criteris de paritat entre homes i dones.
El nou Estatut, al meu entendre, s’ocupa dels problemes que més preocupen la ciutadania, com ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers, incorpora noves competències i millora les que ja tenim, per fer possible treballar més i millor pel benestar i el progrés del país.
El sí ens fa avançar, el no ens deixa en un carreró sense sortida. El no serà utilitzat pel PP per anar contra Catalunya i el president Zapatero, perquè a la dreta no li agraden les reformes, ni les territorials ni les socials. El PP, fent un lleig a la decisió futura dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, per boca del seu president Mariano Rajoy, ja ha anunciat que està preparant un recurs per portar-lo al Tribunal Constitucional.
En favor de les persones que vivim a Catalunya, ara sí que toca, ara toca un sí.
(article publicat el 9 de Juny al 9Nou)
UN SÍ CONVENÇUT.
El nou Estatut d’Autonomia de Catalunya posa al dia l’autogovern, el finançament i el reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya. L’any 2006 la realitat catalana, les necessitats de la nostra societat, han canviat. L’actual marc estatutari que ha permès el desenvolupament del país fins avui se’ns ha quedat curt. Catalunya necessita més competències i millor finançament per encarar als reptes de futur, dels que dependrà la millora del benestar de les persones que hi vivim.
L’Estatut, per ell mateix, no resoldrà les necessitats socials i en infraestructures que tenim, però és el marc, l’instrument jurídic potent que li cal a la Generalitat de Catalunya per donar respostes en forma de polítiques als problemes que més preocupen a les persones, com ara la salut, l’educació, l’ocupació, l’habitatge, la gestió del territori, la protecció del medi ambient, els drets lingüístics, la construcció d’infraestructures, la protecció i la cohesió social, la justícia, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers.
L’Estatut de 2006 es compromet amb els valors del segle XXI, que permetrà construir una Catalunya de benestar, que asseguri la competitivitat i el suport als emprenedors, que impulsi la societat del coneixement i les noves tecnologies, que reconegui la riquesa de la diversitat i que impulsi la nostra cultura i la nostra llengua, dins i fora de Catalunya i també internacionalment.
El nou Estatut incorpora un sistema de finançament transparent, just i solidari, que ens aporta els recursos necessaris per construir una societat més pròspera i cohesionada i incorpora un sistema imprescindible per garantir el progrés econòmic del país. Només amb un finançament adequat podrem tenir l’educació, la sanitat, les infraestructures, la formació, les noves tecnologies i els estímuls que necessitem per fer una Catalunya econòmicament competitiva i amb una polítiques socials potents. A més, el model garanteix els necessaris mecanismes de solidaritat entre els diversos territoris d’Espanya, equiparant els recursos per habitant de què han de disposar totes les Comunitats Autònomes en matèria de serveis bàsics, educació, sanitat i serveis socials, fet que és molt important per a Catalunya, on la taxa d’immigració és molt superior a la mitjana. Amb aquest nou sistema de finançament, Catalunya no perdrà impuls econòmic per ser solidària.
Ara és hora de fer un pas decisiu. El SÍ ens fa avançar, el NO ens deixa com estàvem, ens deixa sense projecte de futur, mentre altres comunitats, que ens copiaran el model, avançaran. El NO, com ja podem veure i escoltar, serà utilitzat pel PP per anar contra Catalunya i el president Zapatero, perquè la dreta no vol que hi hagi cap canvi.
El nou Estatut d’Autonomia de Catalunya posa al dia l’autogovern, el finançament i el reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya. L’any 2006 la realitat catalana, les necessitats de la nostra societat, han canviat. L’actual marc estatutari que ha permès el desenvolupament del país fins avui se’ns ha quedat curt. Catalunya necessita més competències i millor finançament per encarar als reptes de futur, dels que dependrà la millora del benestar de les persones que hi vivim.
L’Estatut, per ell mateix, no resoldrà les necessitats socials i en infraestructures que tenim, però és el marc, l’instrument jurídic potent que li cal a la Generalitat de Catalunya per donar respostes en forma de polítiques als problemes que més preocupen a les persones, com ara la salut, l’educació, l’ocupació, l’habitatge, la gestió del territori, la protecció del medi ambient, els drets lingüístics, la construcció d’infraestructures, la protecció i la cohesió social, la justícia, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers.
L’Estatut de 2006 es compromet amb els valors del segle XXI, que permetrà construir una Catalunya de benestar, que asseguri la competitivitat i el suport als emprenedors, que impulsi la societat del coneixement i les noves tecnologies, que reconegui la riquesa de la diversitat i que impulsi la nostra cultura i la nostra llengua, dins i fora de Catalunya i també internacionalment.
El nou Estatut incorpora un sistema de finançament transparent, just i solidari, que ens aporta els recursos necessaris per construir una societat més pròspera i cohesionada i incorpora un sistema imprescindible per garantir el progrés econòmic del país. Només amb un finançament adequat podrem tenir l’educació, la sanitat, les infraestructures, la formació, les noves tecnologies i els estímuls que necessitem per fer una Catalunya econòmicament competitiva i amb una polítiques socials potents. A més, el model garanteix els necessaris mecanismes de solidaritat entre els diversos territoris d’Espanya, equiparant els recursos per habitant de què han de disposar totes les Comunitats Autònomes en matèria de serveis bàsics, educació, sanitat i serveis socials, fet que és molt important per a Catalunya, on la taxa d’immigració és molt superior a la mitjana. Amb aquest nou sistema de finançament, Catalunya no perdrà impuls econòmic per ser solidària.
Ara és hora de fer un pas decisiu. El SÍ ens fa avançar, el NO ens deixa com estàvem, ens deixa sense projecte de futur, mentre altres comunitats, que ens copiaran el model, avançaran. El NO, com ja podem veure i escoltar, serà utilitzat pel PP per anar contra Catalunya i el president Zapatero, perquè la dreta no vol que hi hagi cap canvi.
(article publicat a la Revista del Vallès el 9 de Juny)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada