divendres, de juny 28, 2013

Volem viure amb dignitat.


L'agreujament de la situació de crisi que viu el nostre país, conseqüència directa de les polítiques d’austeritat a ultrança que han seguit els governs de dretes, s'expressa amb el drama de centenars de milers de catalans i catalanes.
La situació d’emergència que estan vivint moltes famílies exigeix situar al centre de la política del país accions decidides, per pal·liar aquest drama social, i un debat en profunditat sobre les garanties que ha de prestar l’Estat del Benestar. CAL REDISTRIBUIR PER CRÉIXER, i no a l’inrevés; és urgent plantejar una alternativa que generi ocupació i redistribueixi la riquesa.  

A Catalunya, la majoria de Govern CiU i ERC és incapaç de presentar uns pressupostos quan toca, i així segueixen les retallades. Els ciutadans no volen caritat sinó la garantia del dret a subsistir.  

NINGÚ SENSE ALIMENTS. L’augment de l’activitat dels bancs d’aliments demostren la cruesa de la crisi, però també la paràlisi i la insensibilitat social d’un Govern, més amoïnat en defensar el seu projecte independentista que no pas en donar resposta a aquells que pitjor ho estan passant. 

NINGÚ SENSE LLAR. Les famílies són la part més vulnerable del contracte hipotecari i ara, més que mai, són indispensables polítiques que atorguin garanties reals als afectats per una situació d’insolvència de forma immediata i el reconeixement de l’habitatge com a dret social. 

NINGÚ SENSE CAP INGRÉS. La plena ocupació és la millor manera de proporcionar a les persones els mitjans suficients, però en moments de greu crisi, l’Estat del Benestar és qui ha de protegir i ajudar a les persones a accedir a una feina segura i estable. Avui hi ha 40.000 persones fora de la RMI, degut a les retallades de la Generalitat, i 113.300 llars catalans no tenen cap ingrés. 

L’aprovació de la reforma laboral també és una agressió als drets dels treballadors i treballadores, i ha contribuït a destruir ocupació i precaritzar encara més el mercat laboral. Es prioritària la seva derogació i reprendre el Diàleg Social que PP i CiU van avortar. 

Cal un acord per la dignitat que vagi més enllà de les posicions de cadascú. Cal un gran compromís amb totes les forces polítiques, institucions i agents socials contra l’atur i contra la pobresa.
 
Article publicat al Granollers Informa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada