EL PP VOL CANVIAR EL MODEL DEL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT.
Estic astorat. El RD Llei 16/2012 de reforma del sistema sanitari que impulsa el Govern de l’Estat del president Rajoy, imposa un canvi de model en la sanitat pública. Desmantella el sistema públic de salut 26 anys després de l’aprovació de la Llei General de Sanitat que va impulsar Ernest Lluch, ministre de sanitat del govern de Felipe González, un sistema sanitari de caràcter universal com a dret bàsic dels ciutadans i ciutadanes.
La proposta que fa el PP introdueix canvis tan profunds en el model que podem parlar que s’ha iniciat el camí d’una contrareforma del sistema públic de salut que ens fa retrocedir a etapes pre-constitucionals. Es pretén canviar l’actual sistema d’universalitat de les cobertures sanitàries que garanteixen la protecció de la salut per igual de tots els ciutadans i ciutadanes, per un altre, on existeixin models d’assegurances sanitàries diferenciades en funció del nivell de renda. És a dir les persones amb més recursos econòmics es podran acollir a sistemes privats –que amb el temps veurem subvencionats per via fiscal- i un sistema públic cada vegada més descapitalitzat, amb menys qualitat dels serveis d’atenció.
El PP ha volgut emmascarar aquesta contrareforma, amagant-se al darrera de la immigració no comunitària que no està regularitzada. Al marge de les consideracions humanitàries i de caràcter xenòfob, s’acabaran col•lapsant els sistemes d’urgències ja que seran l’única opció d’aquestes persones per tenir una mínima atenció sanitària.
Però el problema d’un sistema dual, com el que pretén introduir el PP, afectarà a milers de ciutadans espanyols i catalans. Quedaran fora de cobertura les persones no cotitzants o aturades, joves majors de 26 anys que no hagin accedit al seu primer treball, discapacitats que no treballin, persones que no hagin cotitzat mai (persones grans pensionistes, i sobretot dones mestresses de casa en situació de divorci).
Els progressistes hem de defensar un model de reconegut èxit, solidari, de qualitat i eficaç, de base universal i que es finança en base als impostos dels ciutadans no de la cartera particular de cadascú.
Si la proposta del PP tira endavant –el Tribunal constitucional s’haurà de pronunciar, perquè els socialistes li portarem- els catalans i les catalanes en sortirem doblament perjudicats. Catalunya, amb el govern de CiU del president Mas, és al capdavant de les retallades pressupostàries en matèria de salut de tot l’Estat. Un 14% menys de pressupost en dos anys ha posat al límit la qualitat i la seguretat dels usuaris: retards en els diagnòstics, increment de les llistes d’espera, tancament de plantes hospitalàries i de quiròfans, pèrdua de llocs de treball i més precarització, reducció dels salaris dels professionals...
A Catalunya pagarem tres cops pels medicaments: a través dels nostres impostos, de l’euro sanitari que ha aprovat la Generalitat i del nou copagament que ha aprovat el govern de l’Estat que significarà un augment entre el 10% i el 60% del preu del fàrmac.
Amb aquesta reforma els usuaris hauran de pagar pel aparells ortopèdics, els productes dietètics de diabètics i celíacs i una part del transport sanitari no urgent.
En nom de la crisi econòmica i la necessitat de ésser més austers, els governs de CiU i el PP (que els fets ens demostren dia si i dia també que comparteixen un mateix model social), retallen serveis socials i tenen l’excusa per anar introduint la privatització i el copagament en el nostre sistema sanitari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada