Un any de Fukushima.

Es compleix un any de l’accident de la central nuclear de Fukushima, després del terratrèmol i posterior tsunami que va patir el Japó l’11 de març.

Aquest accident va palesar la impossibilitat de garantir la seguretat absoluta de les centrals nuclears.

També va posar en evidencia, que el risc residual que tota activitat comporta, en el cas d’una central nuclear és exponencial. El que es considerava es va donar, després de l’accident van entrar en fusió els nuclis dels reactors, fet que ha originat la segona fuita radioactiva més important conjuntament amb la de Txernòbil (1986) i que tindrà efectes severs sobre el medi i la salut de les persones.

La pròpia reflexió sobre l’energia d’origen nuclear, ens ha de portar a un altre debat, el de l’actual model energètic molt basat en aquesta energia i la provinent de combustibles fòssils. Model insostenible, no per apriorismes ideològics –que hem podríem parlar- senzillament per l’esgotament de les reserves de petroli.

Faríem bé de preparar la substitució de l’actual model, per un que s’haurà de basar cada cop més en les energies renovables.

Un nou model energètic, que ha d’anar acompanyat necessàriament d’un nou model productiu, d’un nou model de mobilitat, d’un nou model de consum.

Aquestes són les darreres propostes que els socialistes catalans hem presentat i defensat al Parlament de Catalunya.

I mentre a la resta del món, si més no la majoria de països, les seves organitzacions polítiques, socials, econòmiques rectifica i obre el debat d’aquesta transició energètica, a casa nostra Catalunya i Espanya, PP i CiU decideixen fer el camí al reves i suprimeixen el regim especial de preus regulats a les energies renovables i la cogeneració, i el PP des del govern es planteja allargar la vida de la central de Garoña que ja ha arribat al final de la seva vida útil de disseny i que a més aporta poca cosa al mix energètic del país.