Els socialistes sempre hem defensat valors que donen sentit als nostres projectes personals i col·lectius: la llibertat, la igualtat d'oportunitats i la solidaritat, que s'han expressat en el que s'ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials amb igualtat d'oportunitats per a tothom.
Amb aquestes garanties, en les darreres dècades ens vàrem adonar que no n'hi havia prou, perquè el desenvolupament industrial que tants avantatges va comportar també va anar acompanyat d'un deteriorament de l'aire, el sòl, l'aigua i la diversitat biològica; s'han transformat i destruït ecosistemes i l'ús de recursos naturals –sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits– supera els recursos de què el mateix planeta disposa o els que pot generar. Així, la crisi actual no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar si volem sobreviure. Afegim-hi que el consum desordenat i excessiu de sòl i d'aigua, la proliferació de residus de tot tipus sense tractar i la fabricació d'aliments sense suficients garanties requereixen una nova concepció de la vida i de l'organització social.
Tots aquests problemes encara no estan resolts. Més encara, les polítiques neoliberals que els han menystingut en el passat, i ara que aquest pensament domina bona part del món, continuen avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.
És per això que el PSC, que ha defensat aquests principis, els ha d'assumir ara de forma més decidida. Som molts els que confiem en un PSC ambientalment ambiciós i responsable alhora que incorpori en tota la seva política el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica, els valors de la responsabilitat, l'equilibri en les relacions amb la natura, l'estalvi, la mesura i l'eficiència en l'ús dels recursos, un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles, especialment energies renovables, la recerca de noves formes de consum, producció i transport, la reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i encaminada a substituir les activitats insostenibles, i la investigació en nous productes sense impacte en la salut i en la conservació del planeta.
En aquest context, l'energia ha esdevingut una de les necessitats indispensables perquè les persones gaudeixin d‘unes condicions de vida digna. Per això creiem que cal situar la política energètica al màxim nivell estratègic. Hem de defensar un model energètic sostenible que pugui convertir-se en un vector d'innovació, ocupació, riquesa i sostenibilitat per al conjunt de la societat, i com a dinamitzador de la competitivitat d'una nova indústria de l'estalvi i l'eficiència energètica i les energies renovables, però també de transformació d'altres sectors de l'economia. I en aquest punt hem d'abordar el debat sobre l'energia nuclear amb rigor, serietat i responsabilitat. Després del desastre a Fukushima i de les seves conseqüències avui encara no del tot previsibles, hem de repensar el paper de l'energia nuclear. Fins i tot caldrà tornar a avaluar els riscos residuals que tota activitat nuclear comporta i que en aquest cas és molt important, com s'ha demostrat, i no els podem minimitzar. Avui hem de plantejar que cal un calendari de tancament de les centrals nuclears ubicades a Espanya i a Catalunya. Hem de definir un gran acord social pel seu tancament abans de l'any 2027, implantant mentrestant les millores de seguretat, renovant les llicències d'operació per períodes no superiors als cinc anys, i resoldre la gestió dels residus nuclears d'alta activitat, que nosaltres creiem que s'ha de fer en magatzems i no a les piscines de les centrals actuals, que, com s'ha demostrat en l'accident de Fukushima, pot esdevenir un problema.
La planificació territorial i urbanística que ha de garantir un sistema territorial més sostenible, la mobilitat per incorporar nous models de transport per disminuir de forma efectiva les emissions de gasos d'efecte hivernacle, promoure edificis eficients i utilitzar nous materials en l'edificació que permetin la seva conversió en embornals de contaminació, l'impuls de les mesures per garantir la qualitat de l'aire en especial en zones urbanes d'alt trànsit, aturar la pèrdua de biodiversitat, la gestió de l'aigua i dels residus, són sens dubte temes que també com a país hem d'afrontar. Avui hem d'afirmar que les polítiques de sostenibilitat no són un fre per al país, més aviat són ja un factor de competitivitat econòmica i generadores d'ocupació.
El PSC té molts reptes al davant, el proper congrés servirà per triar nous equips, per posar al dia les nostres polítiques, per reafirmar la defensa d'un model social just, la nostra visió i la nostra voluntat de treballar per una Espanya federal, però tan importants són aquests temes com adonar-nos de les noves realitats, del reptes de present i de futur que passen per un principi que no ens és aliè, la solidaritat amb les generacions actuals i amb les que ens seguiran.
Article publicat El Punt Avui 9-12-2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada