Jordi Terrades

Els valors dels serveis públics

2012-01-29T19:41:00.000+01:00

Hem parlat moltes vegades, des d’aquestes pàgines, de la greu crisi econòmica, de la situació d’atur que pateixen moltes persones. També d’una certa desil•lusió perquè alguns sectors socials i econòmics conservadors potencien els valors de l’individualisme per reduir l’esfera pública.

En el fons ens estant dient que sigui l’economia i els mercats (que, per cert, mai tenen cara) els que acabin decidint. Tot al revés del que alguns pensem.

És cert que les societats canvien i les coses ni són ni es poden fer com vint anys enrere. Ara bé, reformular l’estat del benestar i els serveis públics no vol dir, ni ha de passar de cap manera, desmantellar-los amb l’excusa de les dificultats econòmiques, per passar d’un estat de drets a un d’assistencial. Hem de treballar perquè la competitivitat sigui compatible amb la cohesió social i amb la sostenibilitat, que també és un dels grans reptes d’aquest segle.

Malauradament també veiem com les desigualtats augmenten i les expectatives de molts ciutadans/es no milloren. Treballar per la igualtat d’oportunitats és, per al PSC, la nostra màxima prioritat.

Quan parlem dels valors dels serveis públics, no parlem exclusivament d’aquells que millor poden identificar l’estat del benestar: salut i educació. Algú s’imagina que no s’arrangessin les voreres, no es recollissin les escombraries, no vetlléssim per la seguretat dels conciutadans o no garantíssim l’accés a l’activitat cultural, per exemple? Doncs parlem, entre d’altres, d’aquestes qüestions.

La no prestació de serveis públics té conseqüències sobre la ciutadania. I és en la seva defensa que ens sembla especialment greu que el govern de la Generalitat de Catalunya no compleixi els compromisos adquirits amb els ajuntaments, també amb el de Granollers.

Una mica més de 10.000.000 d’€ és el deute que el govern de Catalunya manté amb l’Ajuntament de Granollers, i que l’administració municipal ja ha avançat a les empreses proveïdores.

Cal demanar lleialtat institucional i no jugar amb el col•lapse de la hisenda local que posa en risc el trencament de la cohesió social, la competitivitat del territori i la tensió dels serveis públics.

Avui, més que mai, cal donar solucions òptimes als problemes de la ciutadania.

Article publicat Granollers informa

Pressupost auster i social

2012-01-02T09:30:00.000+01:00

L’Ajuntament ha aprovat els pressupostos de l’any 2012. Són unes comptes que decreixen en referència al darrer any, de fet si fem una comparació dels pressupostos consolidats (despesa corrent, inversions, patronats i empreses públiques) dels últims 3 anys ens adonarem que els valors absoluts de disminució estan situats al voltant de 21 milions d’euros.

I malgrat això i perquè hem fet un exercici d’austeritat i sobretot de priorització de polítiques, podem afirmar que els serveis que prestarem mantindran els estàndards de qualitat què estan acostumats els veïns i les veïnes de Granollers.

Temps d’incerteses, temps de complexitats, nous temps també a l’Ajuntament, menors recursos econòmics, de fet encara no tenim del tot clar els recursos que transferiran ni la Generalitat de Catalunya, ni l’Estat. Però també diguem que són temps de prioritats clares, de fet les magnituds econòmiques amb què hem fet el pressupost parteixen de les previsions més dolentes d’aportacions d’altres administracions i no per això comprometrem els serveis i programes que estem prestant al conjunt de la ciutat.

Els darrers anys han estat anys d’una forta inversió en carrers, places, infraestructures viàries, en equipaments educatius, socials, culturals, esportius, en habitatge públic. Ara el que toca en aquesta etapa de priorització és justament una clara aposta pressupostària pel manteniment de l’espai públic i dels equipaments construïts des d’una visió de la qualitat a la que no volem renunciar.

Però aquests pressupostos tenen una altra característica, per a nosaltres fonamental, la despesa social, la que ens permet acompanyar els ciutadans i ciutadanes amb més problemes derivats d’aquesta dura situació de crisi econòmica. Fa dos anys, ja en el primer ajustament dels comptes municipals, Granollers va pujar més d’un 7 % els recursos en aquest camp d’actuació. Aquest esforç s’ha mantingut, de fet l’any 2012 són les úniques partides que no baixen.

Posarem també els esforços i els recursos per sortir millor de la crisi econòmica amb l’objectiu de generar noves oportunitats i nova ocupació.

Finalment, tot això també ho farem sense pujar la pressió fiscal a la nostra ciutat més enllà de l’increment de l’IPC.

article publicat al Granollers Informa.

RESOLUCIÓ DEL XIIè CONGRÉS, SOSTENIBILITAT.

2011-12-22T23:30:00.000+01:00

La fotografia mostra el prototip de l’aerogenerador SWT-6.0 instal·lat a terra a Høvsøre
© Siemens

EL PSC AMB NOUS VALORS:

SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT A les darreres dècades s’ha produït un deteriorament del Planeta en detriment de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica i l’ús de recursos naturals – sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits - supera els que el propi Planeta disposa o pot generar . Ha estat una cursa per un desenvolupament basat només en el mercantilisme i l’obtenció de beneficis ràpids, sense control i oblidant els valors i drets humans principals a tenir una vida sana i en condicions dignes per a les generacions actuals i futures. Això i cap altra cosa ha provocat la crisi actual que no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar.

Mentrestant, les polítiques neoliberals continuen avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que el PSC es declara ecològicament ambiciós i responsable.

Canvi climàtic i energia.

El canvi climàtic i la crisi energètica ens han posat davant d’una realitat de la qual ja no es pot defugir. Les polítiques de sostenibilitat no són un fre sinó un factor de competitivitat econòmica i generadores d’ocupació.La lluita contra el canvi climàtic no és una qüestió en si mateixa sinó de la nostra pròpia salut i, encara més, de l’ordre global del segle XXI i és el principal motor de transformació dels models econòmics i productius amb capacitat per generar nous àmbits d’activitat econòmica i llocs de treball. El PSC ho assumeix com un eix bàsic de les polítiques econòmiques, territorials, energètiques, industrials i comercials i de noves polítiques de fiscalitat ecològica i social que permetin gravar activitats que tenen efectes negatius sobre el medi i motivar la seva transformació sostenible.

L’energia

Els socialistes defensem un model energètic sostenible que pugui convertir-se en un vector d’innovació, ocupació, riquesa i sostenibilitat i com a dinamitzador de la competitivitat d’una nova indústria de l’estalvi i l’eficiència i les energies renovables, però també de transformació d’altres sectors de l’economia.

Manifestem que tota política energètica ha d’anar acompanyada d’una veritable política industrial, tecnològica i d’innovació pel sector energètic per aprofitar les enormes oportunitats econòmiques associades al sector.

Volem garantir la seguretat de subministrament que és possible abandonant de forma progressiva la dependència del petroli i de l’energia nuclear i avançant decididament i massiva en les energies renovables a partir d’un model regulatori transparent, sòlid, estable i predictible en el futur. Plantegem la substitució dels reactors nuclears un cop acompleixin els 40 anys de vida útil – el darrer l’any 2027 - pel que varen ser dissenyats vetllant per l’estricta aplicació de les mesures de seguretat que resultin de les proves d’estrès en curs.

La competitivitat de la nostra economia exigeix disposar d’una xarxa d’energia elèctrica moderna, amb capacitat per adaptar-se a la demanda canviant. Exigirem que les xarxes de transport, distribució i comercialització d’energia siguin més intel·ligents i permetin la generació distribuïda i l’optimització de la gestió de la mateixa mitjançant la gestió integrada de la demanda .

Mobilitat.

La mobilitat és un dret, i s’ha de planificar per tal d’assegurar la igualtat en el seu exercici.

Els socialistes apostem per un model de mobilitat sostenible i segura, basat en la promoció del transport públic, en especial del foment de l’oferta de serveis ferroviaris, promovent una nova cultura social de reducció progressiva de l’ús del transport privat, per tal de preservar el medi ambient, mitjançant la reducció estratègica de les emissions de CO2, i de la construcció continuada d’un sistema eficaç i eficient de comunicació dels municipis i territoris del país.

A les àrees urbanes advoquem per fomentar les xarxes de vianants, així com els vehicles elèctrics o híbrids donant un fort impuls a aquest sector que a més suposarà un instrument per al desenvolupament de les energies renovables.

Territori

Cal fer una defensa del nostre territori com a un bé no renovable, essencial i limitat que conté valors ecològics, culturals i patrimonials que no es poden reduir al valor del preu del sòl. Un territori que ben gestionat des de la sostenibilitat ambiental, l’eficiència econòmica i l’equitat social ha d’esdevenir un actiu econòmic en sí mateix, que ens diferenciï com a país dintre del món global. En aquest sentit, cal fer una defensa ferma del planejament territorial i urbanístic com a instrument essencial per a l’actuació dels poders públics al territori que ha de compatibilitzar la millora dels espais existents a l’ocupació de nous i la promoció d’un model territorial equilibrat. També es fa imprescindible prioritzar la transformació del territori a l’ocupació del nou sòl millorant qualitativament els seus usos i funcions. Cal promoure un model territorial policèntric que involucri a diferents nivells a totes les parts del territori que han de ser autosuficients en la resolució de les seves necessitats econòmiques i

problemàtiques ambientals.La planificació territorial ha de garantir un sistema territorial més sostenible per abordar d’una manera efectiva la lluita contra el canvi climàtic i redreçar les tendències ambientals negatives, la fragmentació territorial, el consum energètic desproporcionat, la contaminació i els residus i la segregació social .

El medi natural segueix patint pèrdua de biodiversitat al nostre país i cal gestionar la protecció territorial com a infraestructura verda amb una visió integral d’acord amb l’establert en el planejament.

La gestió responsable de l’aigua i dels residus.

L’aigua és un bé escàs i essencial per la nostra vida que cal gestionar de forma eficient. Per garantir la solidesa del progrés econòmic i social, Catalunya necessita una seguretat en el subministrament d’aigua que de vegades resulta difícil disposar.

Cal una gestió integrada i solidària dels recursos hídrics que permeti la sostenibilitat a llarg termini en termes socials, ambientals, energètics i econòmics, especialment en relació amb l’agricultura; que compti amb consens social, territorial, polític i institucional necessari. Cal potenciar l’ús eficient de l’aigua desplegant les actuacions planificades, recuperació d’aqüífers, dessalinització, reutilització d’aigües depurades i pluvials, interconnexions de les xarxes en alta i millora de les xarxes de distribució optimitzant els recursos de què disposem.

La gestió dels residus s’ha convertit en un dels reptes ambientals més urgents. Suposen també una oportunitat en la recerca de noves tecnologies i la creació de noves economies.

Cal doncs, insistir en les polítiques que facin augmentar l’aprofitament dels residus, amb una veritable aposta per la prevenció i la recollida selectiva en origen, reciclatge, recuperació en plantes de tractament i reutilització creant un mercat eficient d’aprofitament de reciclats i altres formes de valorització.

Però sabem que aquest plantejament, bo i necessari, té un sostre. Entenem que l’opció de valoritzar energèticament no menysté el reciclatge i la recuperació, ans al contrari s’orienta a tractar els materials residuals actualment no recuperables i n’extreu el seu valor energètic.

Actuar pensant en el present i en el futur.

El PSC adopta les polítiques mediambientals i contra el canvi climàtic com una necessitat vital i una oportunitat econòmica conscients d’una nova realitat que alhora és un repte de present i de futur i que passa per un principi que no ens es aliè: la solidaritat entre la generació actual i amb les que vindran.

Per això incorporarem en totes la nostra política: - el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica, - els valors de la responsabilitat , l’equilibri en les relacions amb la natura, l’estalvi, la mesura i l’eficiència en l’ús dels recursos. - Un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles especialment energies renovables. Perquè en bona mesura la sostenibilitat ha d’impregnar la política industrial del segle XXI. - La investigació en nous productes sense impacte en la salut i per la conservació del nostre país i del Planeta. Perquè la innovació tecnològica basada en recursos renovables ens ha de servir per redefinir la modernització, la prosperitat i solidaritat global. - La recerca de noves formes de consum i transport. - La reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i la substitució de les activitats insostenibles.

Un PSC també amb nous valors.

2011-12-09T16:41:00.000+01:00

Els socialistes sempre hem defensat valors que donen sentit als nostres projectes personals i col·lectius: la llibertat, la igualtat d'oportunitats i la solidaritat, que s'han expressat en el que s'ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials amb igualtat d'oportunitats per a tothom.

Amb aquestes garanties, en les darreres dècades ens vàrem adonar que no n'hi havia prou, perquè el desenvolupament industrial que tants avantatges va comportar també va anar acompanyat d'un deteriorament de l'aire, el sòl, l'aigua i la diversitat biològica; s'han transformat i destruït ecosistemes i l'ús de recursos naturals –sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits– supera els recursos de què el mateix planeta disposa o els que pot generar. Així, la crisi actual no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar si volem sobreviure. Afegim-hi que el consum desordenat i excessiu de sòl i d'aigua, la proliferació de residus de tot tipus sense tractar i la fabricació d'aliments sense suficients garanties requereixen una nova concepció de la vida i de l'organització social.

Tots aquests problemes encara no estan resolts. Més encara, les polítiques neoliberals que els han menystingut en el passat, i ara que aquest pensament domina bona part del món, continuen avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que el PSC, que ha defensat aquests principis, els ha d'assumir ara de forma més decidida. Som molts els que confiem en un PSC ambientalment ambiciós i responsable alhora que incorpori en tota la seva política el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica, els valors de la responsabilitat, l'equilibri en les relacions amb la natura, l'estalvi, la mesura i l'eficiència en l'ús dels recursos, un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles, especialment energies renovables, la recerca de noves formes de consum, producció i transport, la reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i encaminada a substituir les activitats insostenibles, i la investigació en nous productes sense impacte en la salut i en la conservació del planeta.

En aquest context, l'energia ha esdevingut una de les necessitats indispensables perquè les persones gaudeixin d‘unes condicions de vida digna. Per això creiem que cal situar la política energètica al màxim nivell estratègic. Hem de defensar un model energètic sostenible que pugui convertir-se en un vector d'innovació, ocupació, riquesa i sostenibilitat per al conjunt de la societat, i com a dinamitzador de la competitivitat d'una nova indústria de l'estalvi i l'eficiència energètica i les energies renovables, però també de transformació d'altres sectors de l'economia. I en aquest punt hem d'abordar el debat sobre l'energia nuclear amb rigor, serietat i responsabilitat. Després del desastre a Fukushima i de les seves conseqüències avui encara no del tot previsibles, hem de repensar el paper de l'energia nuclear. Fins i tot caldrà tornar a avaluar els riscos residuals que tota activitat nuclear comporta i que en aquest cas és molt important, com s'ha demostrat, i no els podem minimitzar. Avui hem de plantejar que cal un calendari de tancament de les centrals nuclears ubicades a Espanya i a Catalunya. Hem de definir un gran acord social pel seu tancament abans de l'any 2027, implantant mentrestant les millores de seguretat, renovant les llicències d'operació per períodes no superiors als cinc anys, i resoldre la gestió dels residus nuclears d'alta activitat, que nosaltres creiem que s'ha de fer en magatzems i no a les piscines de les centrals actuals, que, com s'ha demostrat en l'accident de Fukushima, pot esdevenir un problema.

La planificació territorial i urbanística que ha de garantir un sistema territorial més sostenible, la mobilitat per incorporar nous models de transport per disminuir de forma efectiva les emissions de gasos d'efecte hivernacle, promoure edificis eficients i utilitzar nous materials en l'edificació que permetin la seva conversió en embornals de contaminació, l'impuls de les mesures per garantir la qualitat de l'aire en especial en zones urbanes d'alt trànsit, aturar la pèrdua de biodiversitat, la gestió de l'aigua i dels residus, són sens dubte temes que també com a país hem d'afrontar. Avui hem d'afirmar que les polítiques de sostenibilitat no són un fre per al país, més aviat són ja un factor de competitivitat econòmica i generadores d'ocupació.

El PSC té molts reptes al davant, el proper congrés servirà per triar nous equips, per posar al dia les nostres polítiques, per reafirmar la defensa d'un model social just, la nostra visió i la nostra voluntat de treballar per una Espanya federal, però tan importants són aquests temes com adonar-nos de les noves realitats, del reptes de present i de futur que passen per un principi que no ens és aliè, la solidaritat amb les generacions actuals i amb les que ens seguiran.

Article publicat El Punt Avui 9-12-2011

Qualitat i proximitat

2011-12-04T19:12:00.000+01:00

No és cap novetat, les administracions com les famílies i les empreses, passem moments de dificultats econòmiques per la situació de crisi econòmica que d’una o altra manera ens acaba afectant a tots. És hora d’austeritat: si; ens hem d’estar d’algunes coses: també. Tanmateix, és hora de les prioritats i no tots tenim les mateixes.

Pel que fa a la nostra ciutat, el manteniment de l’estat del benestar i l’acompanyament a les persones més febles estan al centre de les nostres polítiques, bé sigui per aplicació de les competències directes de l’Ajuntament, bé sigui perquè ens oposarem a que les retallades del govern de la Generalitat discriminin negativament als veïns i veïnes de Granollers.

La nostra ciutat, des del nostre punt de vista, està ben dotada d’equipaments públics gràcies a l’acció inversora dels darrers anys. Ara, el que cal, en aquests moments, és preservar la qualitat de l’espai públic que és part de l’essència i l’ànima de la nostra ciutat. Granollers comença en allò que compartim, en el que ens és comú. L’espai públic és l’escenari on exercim els drets de ciutadania.

Continuar transformant la ciutat és un objectiu, però també és l’hora de prioritzar els projectes que comportin una millora de l’espai públic.

Aquesta aposta per un espai públic de qualitat ha de començar a implicar també una aposta per la tecnologia per a millorar la qualitat de vida dels granollerins i granollerines. Alhora hem de ser més eficients, no només en termes econòmics, es tracta del temps dels ciutadans, del medi ambient, de la salut. D’un nou concepte de l’urbanisme i de la ciutat educadora que hem anat conreant en els darrers anys.

publicat al Granollers informa mes de desembre.

No tot s‘hi val

2011-11-07T10:15:00.000+01:00

El principal partit de l’oposició a la nostra ciutat, CiU, comença l’actual mandat igual com va acabar l’anterior, no amb discrepàncies sobre les polítiques de l’alcalde i el seu govern, polítiques recolzades democràticament per una àmplia majoria de granollerines i granollerins ara fa pocs mesos a les eleccions municipals, sinó amb atacs a persones que van més enllà de l’erosió política.

Vam acabar amb bronca sobre la funció del cap de la Policia Local i comencem amb el mateix to, amb la petició de destitució i estenent l’ombra de dubte. Ens preocupa que amb aquestes accions es pugui qüestionar l’acció de les polítiques de seguretat ciutadana.

Ho diem clar les prioritats i la gestió dels responsables polítics, com en totes les àrees de govern també en aquesta, han d’estar subjectes al control, però fora bo deixar al marge de les picabaralles permanents al cos de la Policia Local i els seus comandaments.

I parlant de seguretat, el PSC a Granollers defensa una concepció de la seguretat com a factor de llibertat i de progrés. Entenem la seguretat com a garantia de la protecció individual així com de les llibertats col•lectives.

Promovem una seguretat per a tothom perquè les polítiques de seguretat són part indestriable de l’estat de benestar. A Granollers tothom s’ha de sentir segur.

L’espai públic de la nostra ciutat és i ha de continuar sent un factor generador de benestar social. El disseny de l’espai públic condiciona les dinàmiques de convivència i de seguretat. Per això, entenem que hem d’aplicar polítiques efectives, no només contra els actes delictius, sinó amb qualsevol pràctica que vulneri el dret a gaudir del seu entorn amb seguretat.

Per això, entre d’altres actuacions, volem continuar millorant la coordinació entre cossos i altres forces de seguretat, la proximitat amb la ciutadania i una política de transparència en tots els seus nivells. Duplicar els efectius actuals de policia de proximitat. Adquirir mitjans tècnics per millorar la capacitat policial d'influir en la disciplina viària amb l'ús de noves tecnologies que garanteixin poder circular amb fluïdesa i seguretat.

Creiem en una política de seguretat basada en dos pilars: autoritat i responsabilitat de la ciutadania.

article publicat en el Granollers informa

Corredor del Mediterrani, oportunitat de futur.

2011-10-20T12:56:00.000+02:00

Ens hem de felicitar per la confirmació que el corredor ferroviari del Mediterrani serà prioritari per a la Unió Europea i per a l'Estat espanyol. S’obren noves perspectives de creixement i competitivitat de la nostra economia, que sens dubte han d’ajudar a crear riquesa i ocupació al nostre país.

Aquesta decisió és positiva, es just reconèixer el paper de tots els sectors socials, econòmics i polítics que han ajudat a que la Unió Europea l’adoptes, i destacar el paper i la bona feina ben feta dels Governs d’esquerres a Catalunya i Espanya, corregint errors del passat, cal recordar en aquest sentit que la dreta va prioritzar en tot moment el corredor Central.

Els Governs de José Maria Aznar van apostar en tot moment i de forma exclusiva pel Corredor Central, l’any 2003 quan calia proposar el Corredor Mediterrani com a eix prioritari europeu, per tal que fos inclòs en el mapa d’infraestructures europees de 2005, no ho va fer.

Govern que et tot moment comptava amb el suport parlamentari de CiU.

La importància d’aquesta decisió comporta el fet que una part dels recursos per tirar endavant les infraestructures les paga Europa, tanmateix fins a l’any 2010 el govern socialista ha executat inversions en el corredor per 8.400 milions d’euros.

Ara el que toca, és no perdre el tren, i que el corredor sigui una realitat el més aviat possible, necessitem dons el treball conjunt de totes les administracions per prioritzar les inversions i potenciar els sectors econòmics i industrials que han de crear noves oportunitats i el que és important en aquests moments de incerteses i de crisi, la creació de nous llocs de treball.

La salut, un dret de tothom

2011-10-14T16:05:00.000+02:00

Els socialistes defensem valors que penso, des del meu punt de vista donen sentit als projectes personals i col•lectius: la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat que s’han expressat en el que s’ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials per a tothom. Serveis amb una presència potent de les polítiques públiques com a garantia d’accés als mateixos de tots els ciutadans sigui quina sigui la seva condició econòmica i social. De fet la consideració de drets universals no arriba al nostre país fins al primer govern de Felipe González, no estem parlant de tants anys.

Les polítiques neoliberals que avui estant presents a bona part dels governs europeus, han vingut menystenint-los en el passat, i continuen avantposant, en masses ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

El desenvolupament industrial que tants avantatges ha comportat també ha anat acompanyat d’un deteriorament de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica, i de recursos naturals, així, la crisi actual no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar si volem sobreviure.

Tanmateix en aquest escenari d’incerteses, la seguretat en les polítiques de salut esdevé també un element central i clau en el progrés econòmic i social, i no com algú podria pensar una política sectorial més de govern. Nosaltres creiem que el sector salut, al igual que el vinculat a l’economia verda o la del coneixement i la recerca, crea economia local, nacional i global, en la que haurem de recolzar una part important de la nostra sortida de la crisi.

Justament aquesta situació de crisi econòmica, ens ha portat un endeutament col•lectiu important, (no només ni majoritàriament de les administracions públiques ) que serà necessari disminuir en els propers anys. Ara bé, la temptació fàcil en situació de dificultats, i ho estem veien en la dreta governant, és posar en qüestió el sistema existent i retallar linealment les partides pressupostàries dedicades a la salut.

Això és el que han fet el govern de CiU a Catalunya, els governs del PP a d’altres comunitats autònomes, i tot que no coneixem el programa del PP (perquè per poc que puguin l’amagaran fins el 21 de novembre), farà el PP si guanya a Espanya, les properes eleccions generals.

Necessitem seguir afinant les polítiques en salut per a garantir una millor gestió i així poder oferir una millor atenció sanitària a tots els ciutadans que garanteixi la qualitat, l’accessibilitat i l’equitat.

Els socialistes entenem que la salut és un instrument de cohesió social d’ un país, i les actuacions en aquest àmbit han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans, i per tant el fet de mantenir i incrementar els recursos en salut i també en educació constitueixen els eixos fonamentals bàsics de les polítiques públiques.

El governs neoliberals entre els que es troba en aquests moments el de CiU, que està abandonant ràpidament plantejaments més socials que encarnava en anteriors etapes de govern, entén les polítiques de salut només com l’acció de donar serveis sanitaris als ciutadans, i si per tan si poden traspassar aquesta funció a la iniciativa privada millor, però això pot acabar comportant falta d’igualtat d’oportunitats d’accés en condicions d’equitat a la salut.

Amb l’excusa de la crisi, el govern de CiU esta impulsat un canvi del model sanitari a Catalunya. Tots som conscients de les dificultats econòmiques per les que travessa el país, ara la justificació pressupostària no avala, de cap manera, la reorientació de les prioritats en salut. La lletania de que el sistema està mal finançat apuntant cap al govern central, no cola, hem d’explicar amb claredat que qui marca la prioritat en la despesa i cap on la dirigeix és el govern de la Generalitat de Catalunya.

Els socialistes hem estat els garants del sistema públic de salut. Hem universalitzat com deia abans l’assistència sanitària en termes d’equitat.

En 10 mesos, el govern de CiU a més de retallar i paralitzar les inversions i els projectes en curs, tancar llits i quiròfans d’hospitals, allargar les llistes d’espera, limitar les urgències a molts centres d’assistència primària, han aconseguit confondre als professionals i desconcertar a la ciutadania i ens porta a un deteriorament general en la qualitat dels serveis. La descapitalització del sistema públic de salut si s’ha arriba a consumar –nosaltres ens hi oposarem-, te com a resultat un creixement ja anunciat del sistema de salut privat, ja ens ho recorda tot sovint el conseller de sanitat invitant a tots a fer-nos d’una Mutua.

Si governar és prioritzar, que ho es, no hi ha dubte que a l’hora de triar d’on cal retallar despeses, la sanitat no és precisament una bona opció per tirar el país endavant.

article publicat al 9Nou el 14 d'octubre.

Energia i sostenibilitat ambiental

2011-10-08T16:06:00.000+02:00

El programa electoral del PSC per les properes eleccions generals ha estat aprovat aquest migdia pels membres del Consell Nacional. El manifest destaca que els socialistes “ens comprometem a lluitar per una Catalunya cohesionada socialment i ambiciosa nacionalment en el marc d’una Espanya federal”.

Hi ha un paquet important de mesures en matèria d'energia i sostenibilitat ambiental, aquestes són algunes de les propostes:

Els socialistes sempre hem defensat valors que donen sentit als nostres projectes personals i col•lectius: la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat que s’han expressat en el que s’ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials per a tothom.

Amb aquestes garanties, a les darreres dècades ens vàrem adonar que no n’hi havia prou, perquè el desenvolupament industrial que tants avantatges ha comportat també va anar acompanyat d’un deteriorament de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica. S’han transformat i destruït ecosistemes i l’ús de recursos naturals –sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits– supera els que el propi planeta disposa o pot generar. Així, la crisi actual no és tan sols financera, sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar. Afegim el consum desordenat i excessiu de sòl i d’aigua, la proliferació de residus de tot tipus sense tractar i la fabricació d’aliments sense suficients garanties que requereixen una nova concepció de la vida i de l’organització social.

Tots aquests problemes encara no estan resolts. Més encara, les polítiques neoliberals que han vingut menystenint-los en el passat continuen ara avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que cal avançar, com hem fet des de l’any 2004, en una política ambientalment ambiciosa i alhora responsable, que incorpori el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica; els valors de la responsabilitat; l’equilibri en les relacions amb la natura; l’estalvi, la mesura i l’eficiència en l’ús dels recursos; un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles; la recerca de noves formes de consum, producció i transport; una reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i encaminada a substituir les activitats insostenibles i la investigació en nous productes sense impacte en la salut i en la conservació del planeta.

Per tot això, proposem:

• Encoratjar l’augment de les energies renovables promovent la creació d’un teixit industrial competitiu al voltant de l’anomenada economia verda, amb un important potencial d’exportació, internacionalització i creació d’ocupació. Impulsar una política industrial encaminada al desenvolupament de totes les tecnologies vinculades a les energies renovables. Una política encaminada a fomentar nous productes i que aposti per un nou model de negoci en el sector energètic que aprofiti les oportunitats dels nous mercats. Ens comprometem a crear un fons públic del clima i l’energia per finançar aquest canvi de model.

• Establir un objectiu d’un 33% d’energies renovables per al 2020.

• Establir un model regulatori transparent, sòlid, estable i predictible en el futur que garanteixi el preu de venda sense modificacions en un període llarg de temps que doni seguretat a les inversions a llarg termini que requereix el sistema energètic.

• Reformar l’actual llei d’energia per adequar els models energètics als nous reptes i objectius del segle XXI (reduir la dependència energètica, equilibris de balances comercials -els cost de importació d’energia, la aposta per les tecnologies a partir de fons renovables).

• Establir indicadors de preus transparents i previsibles per tal que el sector privat afronti les inversions d’un canvi de model energètic.

• Mantenir dels objectius de reducció de les emissions de CO2 per no perdre la cursa de les noves tecnologies.

• Completar una xarxa de transport que connecti el sud del mediterrani i el nord d’Europa. Ampliar la capacitat REE d’integrar més renovables. Crear innovació en la gestió de xarxes. Abordar el desenvolupament de eòlica marina i altres tecnologies a partir de programes que faciliti la obtenció de llicències.

• Substituir progressivament l’energia nuclear, amb el compromís que les centrals nuclears ubicades a Catalunya deixin d’operar no més enllà de l’any 2027, el que implica el tancament esglaonat dels reactors un cop compleixin els 40 anys de vida útil pel que varen ser dissenyats.

• Aplicar estrictament els resultat de les proves d’estrès a les centrals nuclears en la implementació de les mesures de seguretat, de forma que la renovació de les llicències d’operació per part del Govern, tenint en compte l’edat del parc nuclear espanyol, sigui per a cinc anys.

• Establir un impost a la energia nuclear de 0,0037 euros Kwh.

• Resoldre definitivament l’emmagatzematge dels residus d’alta activitat.

• Racionalització i eficiència energètica: fer que les xarxes de transport, distribució i comercialització d’energia siguin més intel•ligents i permetin la generació distribuïda i l’optimització de la gestió de la mateixa mitjançant la gestió integrada de la demanda, eficiència energètica, gestió i acumulació (vehicles elèctrics, generació elèctrica en els propis edificis, etc.).

• Revisar i establir sistemes de fiscalitat ecològica i social que permetin gravar activitats que tenen efectes negatius sobre el medi ambient, incentivant les externalitats positives, socials i ambientals.

• Gestió de l’aigua: treballarem per una gestió sostenible que es fonamenti en el principi que l’aigua és un bé limitat i en la gestió de l’aigua amb polítiques de control de la demanda i no d’augment de l’oferta.

Continuar amb les polítiques d’impuls d’un consum responsable i estalviador, la reutilització i la dessalinització i farem una gestió integrada dels recursos de les pròpies conques, sense recórrer a transvasaments entre conques hidrogràfiques, seguint així els principis del que s’ha vingut en anomenar la Nova Cultura de l’Aigua i complint estrictament la directiva europea 2.000/60/CE per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en la política d’aigües i la llei 11/2005 de 22 de juny, per la qual es modifica la llei 10/2001 de 5 de juliol, del Plan Hidrológico Nacional. En aquesta línia, remarquem la nostra oposició a qualsevol nou transvasament de la conca de l’Ebre. També apostem per reduir la pressió sobre els aqüífers subterranis, tot evitant la sobreexplotació dels seus recursos. També reforçarem els controls dels abocaments contaminants, alhora que continuarem millorant els processos de depuració de les aigües residuals tant d’origen industrial com urbà.

el programa sencer el podeu consultar a www.socialistes.cat

Nous temps, principis renovats

2011-09-30T16:15:00.000+02:00

Temps de turbulències, temps d’incerteses, temps de complexitats. Fills de la crisi econòmica financera, que amenaça l’economia productiva i l’estat del benestar.

Algú pot pensar que si la globalització ens ha portat fins aquí, el que tocaria ara és tancar-nos, res més lluny de la realitat. Globalització i proximitat són ja avui dues cares de la moneda, que caldrà utilitzar amb mà destra. Ara és el moment de debats, de construir solucions i alternatives.

El neoliberalisme i els grans lobbies corporatius, que estant en l’origen de tot aquest enrenou, frenen qualsevol intent de regular les finances globals, atacant l’estat del benestar en defensa d’una suposada llibertat personal. Amb l’avidesa de guanys especulatius enormes posen en perill fins i tot el capitalisme productiu: les empreses, el teixit productiu que crea ocupació.

És el moment de fixar línies que molts i moltes no volem traspassar, la defensa de les polítiques públiques en educació i salut que garanteixin igualtat d’oportunitats. Una nova fiscalitat que ajudi a l’economia productiva i el desemmascarament constant del neoliberalisme rampant que intenta precaritzar la vida de tots nosaltres.

Nous temps també a l’Ajuntament: menors recursos econòmics, temps de prioritats clares, no renunciem a res però tenim molt clar què és allò que cal abordar, el govern de la ciutat de Granollers té en l’educació i la salut els eixos prioritaris de la seva acció. Aquest no serà un mandat de grans inversions. És el mandat de la qualitat del espai públic i dels equipaments al servei de tots nosaltres.

La transformació de la ciutat és un apreciat bé col•lectiu que sense cap mena de dubte ajuda a la cohesió social. Ara toca mantenir i mimar-ho per no malmetre aquest esforç conjunt que plegats hem fet els darrers anys i que és patrimoni de tots els veïns i veïnes.

Però, és temps també de posar els esforços i els recursos en el coneixement i en la planificació per dotar-nos d’eines per sortir millor i enfortits de la crisi econòmica amb l’objectiu de generar noves oportunitats i nova ocupació.

Article butlletí Granollers informa mes d’octubre

Al servei de la cohesió

2011-09-04T19:21:00.000+02:00

Granollers és l’èxit de moltes generacions. Una ciutat que cerca l’equilibri social, econòmic i demogràfic, que combina els usos residencials, industrials i comercials, amb els espais lliures, amb una ocupació de sòl sense congestió. Una ciutat a mida de les persones amb serveis adequats per tenir una vida digna i de qualitat.

Les polítiques són cada dia més transversals i lligades a aspectes que van més enllà de l’àmbit de Granollers. El desenvolupament territorial sostenible serà la clau de volta del tractament que fem de l’espai públic i dels recursos de la ciutat. Parlar de territori és parlar d’urbanisme, de mobilitat, d’habitatge, d'usos residencials, d’activitats econòmiques i per a les infraestructures; és parlar de convivència i de cohesió social. També és treballar i decidir conjuntament polítiques amb les ciutats del nostre entorn, des de la concertació amb tots els governs i cercant la complicitat amb la ciutadania. La nostra proposta d’ordenació de l’entorn passa per una òptica de treball en xarxa.

Pels socialistes les actuacions en matèria d’urbanisme han d’evolucionar cap a actuacions que responguin a la realitat actual, i que continuïn garantint una ciutat amable, accessible, que no segregui els espais i no excessivament especialitzada. Seguirem defensant un model de ciutat mediterrània, amb usos mixtes, sostenible i avançada.

Volem que Granollers sigui una ciutat per a la trobada i la interrelació de les persones que afavoreixi el civisme, la convivència i el respecte.

Quins són els nostres objectius pels propers quatre anys:

• Seguir impulsant el desenvolupament de la ciutat de manera equilibrada i respectuosa amb el nostre medi

• Desenvolupar un urbanisme en què els trets fonamentals estiguin definits per la qualitat de l’espai públic i l’accessibilitat

• Diversificar l’oferta d’habitatge assequible en funció de les necessitats de la demanda

• Promoure una ciutat que treballa contra el canvi climàtic, fomentant l’estalvi energètic, d’aigua, la reducció de residus i millora de la mobilitat

• Mantenir una ciutat amb serveis de qualitat

• Una atenció especial al manteniment dels espais públics

• Seguir impulsant el paper de l’àrea de Granollers a l’àmbit metropolità.

Article publicat en el butlletí municipal del mes de setembre

Els 1ers pressupostos del President Mas de la mà del PP.

2011-07-29T16:40:00.000+02:00

Article publicat al 9Nou el 29 de juliol.

El NO als pressupostos de la Generalitat.

Els diputats socialistes al Parlament de Catalunya hem votat no als pressupostos de la Generalitat que el govern de CiU ha presentat, i que ha tirat endavant gràcies al PP i el diputat Laporta. No ens semblen uns bons pressupostos perquè són uns pressupostos merament comptables, resignats, que no serviran per la sortida de la crisi.

També són insolidaris i consoliden un model del que discrepem: retallades d’impostos, com el de successions, a les classes més benestants del país, que tant sols beneficiarà a poc més de 500 famílies del país. I retallada de serveis públics que afecten al conjunt de ciutadanes i ciutadans, també en els que avui passen més dificultats justament per la situació de crisi econòmica. Tot plegat, retallades en despesa social i rebaixes fiscals, posa en evidència un model econòmic i social del Govern del que discrepem.

Ho hem dit més d’una vegada i ho hem practicat quan hem tingut responsabilitats de govern, entre d’altres coses per què la crisi econòmica no va començar el desembre de 2010. Cal ajustar la despesa i els ingressos, però la feina per reduir el dèficit no és només un acte comptable, és un exercici també de definir prioritats com a govern.

Han passat els primers sis mesos del govern del president Mas com si res fos amb ells,i hem vist com fugien d’estudi dient que la responsabilitat era o del tripartit o de Madrid. Però els pressupostos indiquen ja la orientació del govern de CiU. Una orientació que no s’escapa de les receptes de la més clàssica ortodòxia liberal conservadora: retallar prestacions socials, aprimar els serveis públics, aplicar polítiques de privatització. Aquests són uns pressupostos que amb l’excusa de la crisi i de la contenció del dèficit, posen en qüestió la qualitat d’alguns dels nostres serveis públics de salut o d’educació o de la xarxa social que ajuda a mantenir la cohesió social.

Davant d’aquests pressupostos, els socialistes hem actuat com un partit d’oposició responsable i constructiu, perquè volem tornar a ser govern quan els catalans i catalanes ho decideixin. No hem demanat la lluna. Som plenament conscients de la complexitat econòmica en la que ens trobem, de les dificultats.

Però uns altres pressupostos eren possibles. Vàrem posar sobre la taula propostes de reforma de rectificació d’algunes actuacions que desmantellaran serveis bàsics de l’Estat del Benestar que costarà anys redreçar, vam formular propostes per la reactivació econòmica en el benentès que la nostra primera prioritat és la sortida de la crisi i el manteniment de la cohesió social.

Propostes com l’hospital lleuger a Granollers, el palau de justícia a Mollet del Vallès o l’apertura d’un centre de dia per a gent gran a la mateixa ciutat, l’escola 4 vents a Canovelles o el Calderí a Caldes de Montbui, o a la millora de la llera del riu Tenes a Santa Eulalia de Ronçana, entre d’altres no han estat recollits en els pressupostos.

Priorització, contenció i austeritat en la despesa, però també priorització de polítiques en els ingressos, en la política fiscal. El grup socialista defensem que no podem renunciar a ingressos, que hem d’exercir les nostres competències estatutàries. Nosaltres haguéssim mantingut l’impost de successions tal com estava i que en aquests moments ja només afectava a les persones amb més patrimoni i recursos econòmics de Catalunya, però també hem defensat propostes d’ingressos extraordinaris gravant per exemple els beneficis de les empreses elèctriques obtinguts en la generació d’energia d’origen nuclear a Catalunya, i hem parlat de taxes als consumidors de béns i serveis turístics.

Per tant, no és cert que els socialistes no volguéssim parlar dels comptes públics. La realitat és que el govern de CiU ha escollit com a soci el PP, ha escollit baixar impostos als més rics, això sí, generalitzant una puja d’un 8,5% en el cànon de l’aigua per a tots i totes, ha escollit retallar serveis públics essencials als hospitals, als centres d’assistència, en el sistema educatiu, a les famílies, a les rendes mínimes d’inserció, a la internacionalització de les nostres empreses.

Per a nosaltres, la contenció i la reducció del dèficit no passa exclusivament per la reducció de la despesa com aplica la dreta liberal conservadora. Ha de ser una barreja de menys despesa però també de més ingressos, posant en el centre de les prioritats polítiques el manteniment de l’Estat del Benestar que al cap i a la fi evita la dualització de la nostra societat.

CiU ha triat soci, és legítim, faltaria més, el PP, però també és legítim mostrar la nostra perplexitat pels pactes del partit del govern a Catalunya que fa de la retòrica nacionalista sobiranista la seva manera de fer i no té cap mania en pactar amb un partit que va portar la Llei troncal de Catalunya, l’Estatut, al tribunal constitucional.

Aquests pressupostos no serveixen a l’economia de Catalunya ni tampoc a la cohesió social, perquè no pensen en el benestar dels ciutadans i ciutadanes, i per això no els hem votat favorablement, perquè ens importa Catalunya.

Sobre les "corrides de toros"

2011-07-07T18:06:00.000+02:00

Ahir al Parlament de Catalunya, vam tornar a parlar de les corrides de toros a Catalunya, se que és una mica llarg, però aquí teniu les intervencions que vaig fer en nom del grup socialista.

Intervenció en resposta a la proposició presentada pel PP.

Senyora presidenta, senyores i senyors diputats, ara fa un any aquest Parlament va votar una iniciativa legislativa popular, de modificació de l’article 6 de la Llei de protecció dels animals que tenia com a objecte abolir les curses de braus a Catalunya, en atenció que la competència sobre aquesta decisió està residenciada en aquesta cambra.

Abans d’arribar a aquesta decisió, les diputades i diputats que van votar abolir les corrides de toros a partir de l’1 de gener del 2012 a Catalunya, aquesta qüestió va ser debatuda a consciència en comissió, amb múltiples compareixences a favor i en contra de l’abolició.

Les senyores diputades i senyors diputats saben que quan es va produir aquest debat, el Grup Parlamentari Socialista va donar llibertat de vot als seus diputats. En el Grup Socialista hi convivien, hi conviuen diputats antitaurins, diputats protaurins i un bon gruix de diputats que no sent protaurins, en aquell moment no tenien clar que fos necessari prohibir tot allò que no t’agrada. Aquesta va ser la posició que vam mantenir ara fa un any.

Dit això, i en aquest ocasió, en aquesta proposició de llei que es debat en aquests moments, i la que es debatrà amb posterioritat, el sentit de vot de tot el grup parlamentari serà el mateix.

Ha canviat la situació? Jo sóc dels que estic convençut que les percepcions segurament no han canviat, que les persones que consideren les corrides de toros quelcom més que un espectacle, que les segueixen considerant també una part del patrimoni cultural i tradicional de Catalunya, estic convençut que no han canviat la seva opinió.

Com tampoc s’ha modificat el que jo entenc una posició majoritària de rebuig dels ciutadans i ciutadanes del nostre país envers aquest espectacle, sobretot si atenem al començament del que serà la darrera temporada taurina a la Monumental de Barcelona, última i única plaça de braus en actiu a Catalunya.

Fins i tot aquests dies s’ha escrit que sembla una temporada més aviat “clandestina”. No desperta moltes passions, perquè hi ha poc públic, pocs aficionats que vagin a les corrides de toros.

No tornarem a reproduir els debats, el debat que es va produir en aquesta cambra, que probablement ha estat dels debats més apassionants, més passionals i existencialistes que hem tingut al Parlament de Catalunya en els darrers temps. Considerem, el Grup Socialista, que avui no estem en el mateix punt del debat d’ara fa un any.

Amb el màxim respecte que ens mereixen les opinions de totes les diputades i de tots els diputats, com no podia ser d’altra manera, però sobretot de els ciutadans i dels ciutadans del nostre país, el Grup Parlamentari Socialista no contribuirà a reobrir permanentment aquest debat com pretenen ara primer el Grup Parlamentari Popular i després el Subgrup Parlamentari de Ciutadans.

Reobrir aquest debat en funció de l’oportunisme del moment, oportunismes que des del nostre punt de vista són oportunismes polítics electorals.

Tenim la impressió, tenim la sensació que en nom de mots tan extraordinaris com «la llibertat» i alguns altres que s’han expressat en el transcurs d’aquest debat, al final tot aquest debat..., fa un any ja va passar, i ara, per un moment, també ha passat des del meu punt de vista, se’ns estan acabant colant debats identitaris, i en aquesta qüestió el que li sobra, precisament, són debats nacionals, en termes de Catalunya o en termes d’Espanya.

Perquè, senyores diputades i senyors diputats, almenys aquesta és la meva posició: el subjecte d’aquest debat no és altre que el toro.

El PSC, el Grup Socialista, considera que aquest és un tema que va quedar sancionat el juliol de l’any 2010, ara fa un any, amb l’aprovació per part del Parlament de l’abolició de les corrides de toros a partir del gener del proper any. Per tant, els estic manifestant que no donarem suport a revisar la Llei de protecció dels animals que ens presenta Ciutadans en el punt següent, en parlarem després, ni tampoc en la forma que ho planteja el Grup Parlamentari del Partido Popular, una fórmula molt més sibil•lina, molt més fina en termes de moratòria, per tal de no fer front, segons ens explica, a indemnitzacions milionàries.

Estic d’acord en una cosa amb el senyor Luna: que seria una greu irresponsabilitat, des d’un punt de vista polític i ètic, pagar indemnitzacions multimilionàries per a l’acabament d’aquesta activitat.

M’ha emocionat, sentir com ho posa amb relació a la contenció que s’ha hagut de fer en la despesa de polítiques socials en aquest país, bastant contradictòria amb algunes de les posicions que vostès han mantingut a l’hora, justament, de suprimir impostos en el país que podien ajudar a mitigar algunes de les polítiques de contenció que el Govern actual està fent en polítiques socials.

De fet, el recurs que vostès han presentat davant del Tribunal Constitucional no feia referència a totes aquestes qüestions que avui el senyor Luna ens ha explicat des del faristol.

El Grup Socialista, que també ha demanat els seus informes jurídics per tal d’abordar aquesta primera proposició de llei, considera que no existeix cap base legal que estableixi aquests suposats noranta-nou anys per al còmput de la indemnització, de la possible indemnització, derivada de l’anul•lació d’una llicència d’activitat en caràcter indefinit a Catalunya. No sabem trobar-ho, ni en el dret civil català, ni en el codi civil del conjunt de l’Estat espanyol, ni en l’antic reglament de serveis de les corporacions locals.

A vegades algunes persones, i no em refereixo al grup proposant, que, en qualsevol cas fa de caixa de ressonància d’aquestes persones, confonen la realitat en somnis o en expectatives que no s’acaben complint.

Vostès saben perfectament que la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes fixen que els arguments a l’hora de demanar indemnitzacions, a l’hora de reclamar indemnitzacions, han de ser sòlids i que no han de basar-se només en meres expectatives, que no es poden valorar supòsits que no estiguin degudament acreditades o que siguin dubtoses i no tinguin base suficient. Arguments se n’han donat, sentències del Tribunal Suprem i dels tribunals superiors de justícia les que vulguin.

Mirin, en aquesta qüestió, un cop tancat el debat de curses de braus sí o curses de braus no, farem costat al Govern, nosaltres volíem escoltar el diputat, evidentment, a tots els diputats que han intervingut en aquesta sessió, però, sobretot, el diputat que representa el grup majoritari d’aquesta cambra, el Grup del Govern, en definitiva, escoltar les seves argumentacions.

I, per tant, els torno a dir, farem costat al Govern, és el Govern qui té la responsabilitat de conduir el tema de la negociació de les possibles indemnitzacions en la línia que marca la llei que vam aprovar ara fa un any en el Parlament.

Ara, sí que li diem al Govern, després d’escoltar els seus arguments, també al president del país, el senyor Artur Mas, que en temps de retallades a l’estat del benestar, de les tisorades que s’estan practicant, el Grup Socialista, i jo crec que el conjunt de ciutadans i ciutadanes del nostre país, no entendria segons quines xifres indemnitzatòries es puguin acabar acordant.

El Govern, senyores diputades i senyors diputats, ha de ser, en aquest cas, part activa de la solució.

Aquesta, per tant, és la posició del Grup Socialista, donarem suport a les esmenes de rebuig i, per tant, com ja els he manifestat, no donarem suport a aquesta, ni a la moratòria, ni a la posterior de modificació de la Llei de prohibició de les corrides de toros en el nostre país.

Gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, senyores diputades.

Intervenció en resposta a la proposta presentada per Ciutadans.

Gràcies, presidenta. Des de l’escó estant, per reiterar alguns arguments que ja hem donat en la proposició de llei anterior que havia presentat el Grup del Partit Popular.

Miri, el Grup Parlamentari Socialista el que no farà un cop aquest tema es va debatre a bastament ara fa un any és contribuir a mantenir permanentment obert aquest tema.

El debat de les curses de braus, de sí o de si no, ja es va produir a bastament en aquest Parlament a finals l’anterior legislatura, entenem que tots els col•lectius, tots els partits polítics es van expressar lliurement en aquell moment.

També sóc conscient que en aquest Parlament, a vegades, som molt aficionats a donar voltes sobre els mateixos afers. Nosaltres pensem que aquest és un tema que ja es va discutir, que no cal seguir-li donant voltes eternament.

L’opinió pública, que no oblidem conformen tots els ciutadans i totes les ciutadanes del nostre país, ens indica que, més enllà de les posicions animalistes, la majoria de ciutadans, ho diuen les enquestes, aquest espectacle, aquest espectacle que es produeix la mort d’un animal, la mort del toro és un espectacle que no agrada, per això crec que si no hagués estat d’aquesta manera, no sé si aquí s’hagués presentat una iniciativa legislativa popular amb més de cent mil signatures per tal que aquesta cambra debatés aquest tema a l’anterior legislatura, més enllà de les legítimes posicions animalistes.

Per tant, jo crec que, i el meu grup així ho entén, que el que cal és mirar endavant, que no podem discutir sempre sobre les mateixes qüestions.

A vegades, i tinc la impressió que ara estem en aquest moment, per estrictes raons d’oportunisme polític i electoral. Vull recordar-los que aquestes dues propostes que hem discutit, la que ha sortit derrotada abans i la que previsiblement sortirà derrotada en aquests moments, es presenta abans de les eleccions municipals que hem celebrat fa poques setmanes, i a pocs mesos d’unes eleccions generals en el conjunt de l'Estat espanyol.

Jo, de vegades tinc els dubtes de si aquestes qüestions es presenten pensant en tots els arguments que s’han donat aquí, o picant l’ullet a altres estratègies que van més enllà de Catalunya.

Bé, el nostre sistema, i senyor diputat, senyor Rivera, jo crec que ens n’hem d’alegrar, almenys el Grup Parlamentari Socialista així ho constata i així ho afirma, és un sistema garantista i, per tant, si amb l’aplicació d’aquesta llei hi ha algú que se sent perjudicat en els seus interessos econòmics, i no s’arriba a un acord amb l'Administració, amb el Govern, hem escoltat atentament la intervenció del diputat senyor Rull, que suposo que fixava la posició del Govern, entenc que també s’han fet anàlisis, estudis econòmics, jurídics, que els han portat en aquesta conclusió, si no s’arriba a un acord entre les parts, el nostre sistema, que és un sistema garantista, tothom pot acudir als tribunals de justícia per tal que acabin configurant i fixant aquesta posició.

Senyor Rivera, el Parlament va prohibir, amb un debat, torno a repetir, passional, amb molta intensitat, que va durar pràcticament mig any, amb treballs intensos en comissió, on hi va participar moltíssima gent, defensant una posició, defensant-ne una altra, aquest Parlament va prohibir a Catalunya les corrides de toros, i per nosaltres, en aquests moments, aquest és un debat tancat.

Per tant, reiterem la nostra posició, votarem a favor de les esmenes que s’han presentat de devolució, i, per tant, no donarem suport a la seva Proposta de Llei.

Gràcies, senyora presidenta.

Granollers, renovem el compromís.

2011-07-07T12:29:00.000+02:00

Volem expressar una profunda gratitud als granollerins i granollerines. Els vam demanar que ens tornessin a fer confiança i ho han fet. Exercirem la majoria amb humilitat, amb modèstia i com sempre hem fet, amb diàleg.

Per nosaltres, Granollers és més que un simple conjunt d’edificis, units per carrers per on circulen vianants i vehicles. Granollers, com totes les ciutats, és la seva història, dit d’una altra manera, és el producte més evident de la civilització, que amb el seu patrimoni, reflecteix el nostre caràcter. Granollers és l’èxit de moltes generacions. És avui, l’èxit del treball de moltes persones, de tota mena i condició, de pensaments diferents, de tonalitats de pell que no són iguals.

Ho fem cada dia de l’any, però aquestes darreres setmanes, hem parlat amb moltíssimes persones de la ciutat. Sabem les seves inquietuds, els seus problemes, sabem que hi ha ciutadans enfadats amb l’actual situació, persones que han perdut la feina, que tenen dificultats per pagar la hipoteca o que han perdut el seu habitatge. Ni l’Ajuntament ni l’alcalde són responsables d'aquests problemes, però també són els nostres problemes. Per això, sortir de la crisi és la nostra prioritat, no a qualsevol preu, no ens trobaran en retallades en serveis públics essencials. Però en la mesura de les nostres possibilitats i de les nostres competències, ens hi deixarem la pell.

Som conscients també de la complexitat del temps present, però també de les oportunitats que s’obren. Seguirem treballant per tenir més oportunitats educatives, culturals i esportives. Seguirem treballant per una ciutat més amable, accessible, cuidant els petits detalls que també fan ciutat. Volem continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

Ens dedicarem a explicar que aquí és un bon lloc per invertir, per crear empresa, per generar riquesa. Que hi ha gent preparada i amb empenta. Que tenim bones infraestructures i que les volem millors.

Mots com: diàleg, compromís, participació, passió, proximitat, emoció, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió impregnaran el programa de govern.

publicat al butlletí Granollers informa.

Constitució de l'Ajuntament de Granollers, mandat 2011/2015

2011-06-13T19:43:00.000+02:00

Discurs com a portaveu del Grup Socialista a la investidura de Josep Mayoral com a alcalde de Granollers.

Les meves primeres paraules, en el ple de l’inici d’aquest nou mandat municipal de 4 anys, ha d’esser necessàriament, per agrair en primer lloc a totes les granollerines i granollerins, que després d’escoltar les diferents propostes, de mesurar els programes, de valorar els candidats i candidates, d’aturar-se per imaginar el futur, ens han atorgat la confiança per seguir governant Granollers.

També agrair la confiança que s’ha fet a altres opcions polítiques, perquè la democràcia, la construïm dia a dia, amb la participació de tothom.

Els socialistes, vam demanar a les ciutadanes i ciutadans, que ens tornessin a fer confiança.

Ho han fet, i democràticament ens han atorgat una majoria clara i suficient.

Deia un portaveu, que les majories absolutes no donen la raó, és cert, la tenen i la donen les ciutadanes i els ciutadans.

En nom del meu grup, vull expressar-los una profunda gratitud. Exercirem aquesta majoria amb humilitat, amb modèstia, amb prudència i com sempre hem fet amb diàleg.

Deixi’m dir-los que per a nosaltres, Granollers es més que un simple conjunt d’edificis, units per carrers per on circulen vianants i vehicles. Granollers, com a totes les ciutats, és la seva història, dit d’una altra manera, és el producte més evident de la civilització, que amb els seus edificis i el seu patrimoni, reflecteix el caràcter dels granollerins i les granollerines.

Granollers representa la memòria col•lectiva de tota una societat. És l’èxit de moltes generacions. És avui, també l’èxit del treball, de l’esforç de moltes persones, de tota mena i condició, de pensaments diferents, de tonalitats en la seva pell que no són iguals.

Des del grup socialista, en els propers anys, seguirem treballant per una ciutat que cerqui l’equilibri social, econòmic i demogràfic, que combini els usos residencials, industrials i comercials, amb els espais lliures, amb una ocupació de sòl sense congestió. Una ciutat a mida de les persones amb serveis adequats per tenir una vida digna i de qualitat.

Granollers és una ciutat en què s’hi viu bé, i de la qual volem que ningú pugui quedar-ne al marge.

És una ciutat en renovació constant, que té com a objectiu satisfer les necessitats i les ambicions de totes les persones que ens l’hem feta nostra, en què es mesclen els usos, les relacions i interaccions entre les persones, que incentiva la mobilitat social, la permeabilitat entre sectors i grups, i amb un urbanisme que actua decisivament en la millora de tots els barris de la ciutat.

Ho fem cada dia de l’any, però aquestes darreres setmanes que han estat intenses, hem parlat amb moltes, moltíssimes persones de la ciutat.

Sabem de les seves inquietuds, dels seus neguits, dels seus problemes, sabem que hi ha molts ciutadans enfadats amb l’actual situació de crisi econòmica, persones que han perdut la feina, persones que tenen dificultats per pagar la hipoteca, sino han perdut el seu habitatge.

Problemes que l’Ajuntament ni l’Alcalde en són responsables, però que no li càpiga cap dubte a ningú, també són els nostres problemes. Per això, sortir de la crisi econòmica, és la nostra prioritat principal, no a qualsevol preu, no ens trobaran en retallades en serveis públics essencials per a garantir la igualtat d’oportunitats. Però en la mesura de les nostres possibilitats i de les nostres competències, ens hi deixarem la pell.

Sabem també de les noves il•lusions de la gent de la nostra Ciutat.

Som conscients també de les complexitats dels temps presents, però també de les oportunitats que s’obren.

Per això aquest grup seguirà treballant, per tenir a la nostra ciutat, més oportunitats educatives, culturals i esportives.

Per això seguirem treballant per una ciutat més amable, accessible, a mida de les persones, cuidant els petits detalls que també fan ciutat.

Granollers ha de continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

Ens dedicarem a explicar que aquesta Ciutat, aquest territori, es un bon lloc per invertir, per crear empreses, per generar riquesa.

Que hi ha gent preparada i amb empenta.

Que tenim bones infraestructures i que les volem millors.

Granollers ha canviat a millor, ho deia fa uns moments, tots i totes els que estem en aquest hemicicle, sectors socials i econòmics, entitats culturals veïnals, esportives, tothom ha fet la seva contribució, és just reconeixeu-ho, com ho es també, el paper que al llarg d’aquests anys ha tingut el Partit Socialista en aquesta millora.

Paper de síntesi, paper d’impuls, exercint el govern. Ara toca parlar clar, ara toca explicar els nous projectes, els nous objectius de ciutat.

Mots com diàleg, compromís, participació, passió, proximitat, emocions, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió impregnaran el programa de govern fruit de les 1055 propostes electorals que vam oferir com a compromís a les granollerines i granollerins.

Tenim la responsabilitat de govern i l’exercirem, però també volem consensuar amb vostès representants de la ciutadania, el programa de govern.

També amb els ciutadans, és la nostra manera de fer les coses.

Un govern que fa de la transparència la seva manera d’actuar.

Perquè la ciutat la fem tots i és de tothom.

És l’hora de consolidar aquest model de ciutat basat en els valors de la governança democràtica, que impulsa la creativitat, la convivència, el compromís cívic, la competitivitat, el coneixement i la cohesió social, territorial i sostenible.

L’horitzó més immediat ens diu que haurem de continuar fent de l’austeritat la nostra bandera. L’Ajuntament de Granollers s’ha gestionat, i amb nosaltres es continuarà gestionant, des de la responsabilitat, amb prudència, sense estirar més el braç que la màniga, cercant l’equilibri entre els ingressos i les despeses, mantenint-nos en unes taxes d’endeutament raonables, mantenint la nostra credibilitat.

Malgrat tot, el grup socialista, no ha perdut ambició ni ha perdut empenta.

Vostès saben, que soc persona més de prosa, que de vers, probablement és la primera vegada que acabaré en aquesta sala un discurs, amb uns versos que emmarquen perfectament aquests dies intensos i un futur perquè no ple d’emocions i oportunitat positives.

Bufa el vent, suau de primavera

que se’n duu les paraules i les guarda,

per sempre,

amb les imatges d’allò que diem.

El sol reneix cada dia,

amb força fins arribar la nit.

Senyores regidores, senyors regidors, senyores i senyors sapiguem que Granollers segueix sent el nostre compromís.

11 de juny de 2011.

El problema és una pancarta, o les retallades de CiU?

2011-05-20T07:57:00.000+02:00

Hi ha una pancarta que cínicament diu “Policlínica la primera retallada de Mayoral”. S’ha de tenir poca memòria, memòria selectiva, o no voler-ne tenir, per dir-ho sense posar cap adjectiu qualificatiu.

L’Ajuntament de Granollers no va decidir el tancament de Policlínica, primer perquè no en té la facultat. En segon lloc, quan a finals dels anys 90 i principis del 2000, la Policlínica, que recordem tenia voluntat de centre privat, era un centre privat, estava passant per moltes dificultats econòmiques; per ésser exactes estava en fallida. La posició de l’Ajuntament, a petició dels treballadors i treballadores, era salvar els llocs de treball. Veient i escoltant les opinions al llarg d’aquest darrer període, la posició d’alguns era salvar el negoci a costa dels recursos públics.

Comparteixo la decisió de la consellera Geli, que va decidir no renovar el concert. Amb aquella decisió encertada es va salvar, per un costat, els recursos del concert que es van distribuir entre els tres hospitals de la comarca (8M d’euors), per un altre, les altes hospitalàries concertades amb Policlínica per part del Servei Català de la Salut que equivalia a uns 25 llits (la resta de llits no estaven a disposició del sistema públic) es van cobrir amb molt d’esforç per l’Hospital de Granollers i la resta dels centres hospitalaris del Vallès Oriental, així com les urgències, amb el nou edifici a la plaça Barangé. l el que es més important es van salvar tots els llocs de treball que es van distribuir entre Granollers, Mollet del Vallès i Sant Celoni.

Una altra dada que en aquest debat cal posar sobre la taula: l’any 2003 (govern de CiU) els recursos que el Departament de Salut destinava a l’Hospital de Granollers pel seu funcionament era de 41.555.757 milions d’euros, l’any 2010 (govern de les esquerres) 102.491.246 milions d’euros.

Es nota la diferencia de prioritats. Què ha passat en quatre mesos amb l’actual govern? Primera retallada de 2 milions d’euros que ja comença a afectar a determinats serveis de l’hospital. Què passarà després de les eleccions municipals?

El que és clar, és que nosaltres defensarem el sistema públic de salut, perquè la salut és l’aspecte de la vida de les persones més preuat. La política de salut, és un instrument de primer ordre per a la justícia social i el benestar de la ciutadania. No volem un estat assistencial, nosaltres apostem per un estat que garanteixi els drets socials i econòmics, a través d’uns serveis públics de qualitat accessibles a tothom, independentment del nivell de renda.

Per tant, el problema és una pancarta, que a més faltava a la veritat, o les retallades del govern de CiU en salut?

I deixeu-me dir, el Juanma Segovia prou que ha aguantat estoicament –cosa que l’honora- al llarg de tota la legislatura els atacs sistemàtics de CiU.

Un darrer esforç.

2011-05-18T23:26:00.000+02:00

Ahir vam celebrar un acte electoral a la plaça de la Porxada. Com va dir l’alcalde Mayoral, el PSC, com sempre ha fet en les eleccions municipals, ha fet acte de presència a la plaça de la nostra ciutat, a la plaça de les alegries, a la plaça en què també hem sentit dolor o que ha marcat algun moment de les nostres vides passejant amb els fills o amb la persona estimada.

Sempre hem donat la cara, explicant la feina feta i el què volem fer. La Porxada sempre és el lloc escollit, com també ho són les places i els carrers, i aquests dies fent el porta a porta, ja hem trucat més de 10.300 timbres. Hem parlat amb les persones de la ciutat, sabem de les seves inquietuds, dels seus neguits, dels seus problemes, també de les seves il·lusions, sabem que hi ha ciutadans enfadats amb l’actual situació de crisi econòmica, per això, sortir-ne és la nostra prioritat principal, ens hi deixarem la pell.

També hem notat el caliu, l’escalf de la gent. Però com diu el poeta “res no està fet”, encara que ens ho diguin sovint i que es percebi un ambient positiu cap la candidatura d’en Josep Mayoral.

Hem de treballar aquests 5 dies per aconseguir una gran mobilització a favor d’en Josep Majoral, dels granollerins i granollerines que estan encara indecisos, dels que, com us deia, estan enfadats, i, sobretot, de les persones dels que ja donen per feta la victòria electoral.

Tot, per estalviar-nos sorpreses. Escolteu el candidat de CiU, en Pius Canal, ja ho diu que “està disposat a sumar amb qui sigui”. I a més, jo crec, al preu que sigui.

PODEM GUANYAR. VOLEM GUANYAR AMB UNA MAJORIA SÒLIDA, SUFICIENT.

I per què?, aquesta és la pregunta ? Perquè Granollers ha de continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

Perquè volem seguir treballant, per tenir més oportunitats educatives, culturals i esportives.

Perquè seguirem treballant per una ciutat més amable, accessible, a mida de les persones, cuidant els petits detalls que també fan ciutat.

Perquè hem de seguir dedicant tots els esforços, tota l’energia a la sortida de la crisi econòmica, crisi que no hem creat nosaltres, i tothom sap qui en són els responsables.

Nosaltres ajudarem a sortir-ne, però no de qualsevol manera, que no ens esperi el govern per retallar en salut, ni en educació ni en serveis socials.

La majoria que demanem, la sabrem administrar amb modèstia, amb prudència, amb diàleg, amb els veïns i veïnes com hem fet sempre fins avui.

El nostre projecte de Granollers, va més enllà del PSC, la gent ho sap i per això ens vota.

Volem i podem guanyar!

2011-05-16T23:53:00.000+02:00

Entrem a la darrera setmana de la campanya electoral, diumenge que ve, tots i totes, cadascú de nosaltres, decidirem qui ha de governar la nostra ciutat els propers quatre anys.

Els vots no són de cap partit polític, no són de l’alcalde, no són del President, són dels ciutadans i de les ciutadanes que lliurement confirmen o no governs.

Després de 10 dies de campanya electoral, de parlar amb molts granollerins i granollerines, de tocar moltes portes, d’acompanyar a l’alcalde Josep Majoral, tinc la sensació que si, en les eleccions del proper diumenge, els ciutadans i les ciutadanes escollissin directament l’alcalde, en Mayo tindria moltes probabilitats de seguir sent l’alcalde de la nostra ciutat. Es nota l’escalf de les persones de Granollers.

Ara bé, tots i totes sabem que el que triem són els regidors i regidores de l’Ajuntament, que, al mateix temps, en funció de les majories o de les aliances, designen l’alcalde de la ciutat.

Ja ho he escrit en aquestes reflexions de campanya electoral, crec sincerament que a Granollers li ha anat bé, sobretot aquests darrers 4 anys, un govern de majoria sòlida, de majoria absoluta, que ha permès afrontar amb decisió els greus moments econòmics pels quals està passant el país i també la nostra ciutat des de fa més de dos anys.

Els granollerins i granollerines que vulguin que Josep Mayoral sigui l’alcalde de Granollers, que el votin directament, que no es confiïn dels possibles intermediaris d’altres partits polítics. De fet, ens podríem trobar amb una victòria amplia però insuficient del PSC que no li permetés formar govern.

Aquest cap de setmana, Josep Majoral i la seva candidatura han estat a diversos barris de la ciutat, a Can Bassa, a Pla de Baix, a Congost, a Can Gili..., on ha explicat els seus 25 compromisos que sintetitzen les 1055 propostes del programa electoral del PSC. La gent ens dèia: ho teniu guanyat. La meva resposta: atenció res està fet, les urnes el diumenge 22 a les 9 del matí estan buides per a tothom.

Hem de treballar aquesta setmana per aconseguir una gran mobilització en favor d’en Josep Majoral per estalviar-nos sorpreses. El candidat de CiU, en Pius Canal, ja ho diu “estic disposat a sumar amb qui sigui”.

El projecte de ciutat, que hem impulsat des del govern d’en Mayoral, va molt més enllà del que és el PSC. Hem volgut, conscientment i ho seguirem fent si renovem la confiança, treballar en un model de Granollers en què s'hi pugui reconèixer molta gent.

Granollers ha de continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

El patrimoni públic de qui no té patrimoni privat

2011-05-11T16:02:00.000+02:00

En la campanya electoral hi ha entrat el debat sobre les polítiques sanitàries a impulsar a la nostra ciutat. Algunes consideracions des del meu punt de vista: la crisi no pot justificar cap pas enrere en polítiques socials i hem de continuar tenint un sistema sanitari dels millors del món. No es pot consentir cap pas enrere en polítiques socials.

La justificació pressupostària no avala, de cap manera, la reorientació de les prioritats en salut. Tothom és conscient de les dificultats econòmiques que travessa el país i l’ajuntament de Granollers també n’és partícip d’aquesta i, malgrat això, segueix mantenint en els pressupostos les prioritats per a les polítiques socials.

El creixement del pressupost del departament de Salut ha estat pel període 2003-2010 d’ un 65% 4.260 M€, mentre que el pressupost total de la Generalitat creixia amb un 113%, això vol dir eficiència i no malbaratament com ens vol fer creure el govern actual.

A Granollers i al Vallès Oriental, en aquests darrers s’ha anat reparant un greuge històric tant en atenció primària com hospitalària.

Hem apreciat un creixement tant en equipaments, amb nous edificis, amb més metges i metgesses, amb més personal (el creixement ha estat d’un 43%, de 2711 a 3877 persones de l’any 2003 a l’any 2009), amb més recursos en despesa corrent (de 606€ per habitant a 816€ és a dir de 224 milions d’euros a l’any 2003 a 322 milions d’euros l’any 2009, un creixement del 43%) tot plegat per millorar l’oferta i la seva qualitat

Tretze ampliacions i nous centres d’assistència primària acabats, la millora i l’ampliació de l’hospital de Granollers (nou edifici de consultes externes, reforma i ampliació d’urgències, ampliació de 16 llits a l’hospital l’any 2006 i dos equips d’hospitalització a domicili -16 llits virtuals-) i urgències centre, el nou Hospital de Mollet del Vallès.

En els pocs més de 100 dies, a més de retallar i paralitzar les inversions i els projectes en curs, el govern de la Generalitat ha aconseguit confondre als professionals i desconcertar a la ciutadania.

El dèficit que el govern de les esquerres es va trobar al 2003 fou de 1850 M€, i les factures al calaix sumaven 300M€ més, i ara se’ns parla de deslleialtat per deixar 850 milions de dèficit quan els hi viàrem deixar documentat i les solucions apuntades, per no perdre qualitat ni accessibilitat. I tot això, quan hi ha molta més activitat.

La descapitalització anunciada del sistema públic de salut té com a resultat un creixement ja anunciat del sistema de salut privat.

L’efecte de destrucció de l’ocupació serà molt fort, si es pretén reduir el pressupost de salut públic en les magnituds econòmiques com vol fer el govern de CiU, això suposaria la destrucció de 18.000 llocs de treball directes i indirectes a tot Catalunya.

No és creïble que es pugui reduir l’assignació dels centres de salut un 10% respecte a l’any anterior sense que això suposi un fort augment de les llistes d’espera, un deteriorament general en la qualitat dels serveis, i en conseqüència, un canvi a pitjor pels pacients.

I és justament en aquest context que cal ser amatent en els esforços de defensa i millora del serveis sanitaris que permetin millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Granollers i el Vallès Oriental.

Vetllarem pel desplegament de nous equipaments, un nou hospital d’aguts de 450 llits en l’actual complex de l’hospital general de Granollers, l’hospital lleuger al centre de la ciutat en els terrenys ocupats per Policlínica i el nou centre polivalent de salut mentals.

Nosaltres no pactarem a la baixa les necessitats sanitàries de la nostra ciutat i de la nostra comarca.

Els socialistes hem estat garants del sistema públic de salut. Hem universalitzat l’assistència (ara celebrem els 25 anys de la llei general de sanitat Llei impulsada pel nostre Ernest Lluch, i a Catalunya el primer any de la llei d’universalització impulsada per la consellera Geli).

S’equivoquen els que creuen que el sistema sanitari és el problema de les finances catalanes. Salut pot formar part de la solució per tirar endavant el país i aconseguir de nou un creixement econòmic. Salut, educació i els serveis socials, són el patrimoni públic de qui no té patrimoni privat.

La força de Granollers, està en la suma.

2011-05-10T00:16:00.000+02:00

Ja hem passat el primer cap de setmana de la campanya electoral. Els primers contactes massius amb la gent de Granollers, per explicar les nostres propostes per al proper mandat que s’obrirà amb la celebració de les eleccions municipals.

Com diu l’alcalde Josep Mayoral “la feina feta, feta està i ja és patrimoni dels ciutadans i ciutadanes” i conseqüentment sent conscients que la ciutat s’ha transformat gràcies a la feina dels i les socialistes, si volem revalidar la confiança, la majoria, ara toca parlar clar, ara toca explicar els nous projectes, els objectius de ciutat.

I quina millor forma de fer-ho que contrastant amb els granollerins i granollerines, carrer a carrer, plaça a plaça i escala a escala, com ens agrada fer-ho a nosaltres, parlant amb la gent, estrenyent les mans, mirant els ulls porta a porta i, si cal, argumentant les crítiques que també n’hi ha.

Tres dies de campanya electoral i l’alcalde, els candidats i candidates i els companys i companyes voluntaris en aquesta campanya, que cerca la reelecció del nostre alcalde, ja hem parlat directament amb centenars de persones de la ciutat.

També ha estat el moment de la trobada aquest dissabte amb 250 dones, que han expressat el seu compromís amb la igualtat que avui passa sens dubte per la defensa d’uns serveis públics de qualitat, i que han mostrat el seu suport a Josep Mayoral.

Ha estat una trobada plena de sentit, conceptes com: diàleg, compromís, participació, carinyo, passió, proximitat, emocions, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió han surat en els discursos de les candidates.

Josep Mayoral ha remarcat la importància i voluntat dels socialistes d’avançar cap a la igualtat: “la igualtat només és possible defensant i apostant per polítiques públiques que facin més fàcils les coses, amb una atenció especial a les polítiques educatives, de sanitat i d’atenció a les famílies”, ha dit Mayoral. “No assistirem com a espectadors a cap retallada ni en sanitat ni en educació, defensarem els drets socials”.

Aquesta campanya també té el seu espai a les xarxes socials. He vist una certa polèmica al voltant de les decisions que van portar al govern de la Generalitat al tancament del centre privat sanitari de Policlínica. Ja us dic que aquest tema, i els que giren al voltant de la sanitat pública a Granollers i a la nostra comarca, mereixen una reflexió, que també en els propers dies vull fer veient com observo astorat les retallades que es pretenen fer i que s’intueixen després de les eleccions municipals per part del govern amb les excuses de la situació de crisi econòmica.

Aquest diumenge, també he participat en un acte a Vilanova del Vallès, donant suport a la nostra candidata la Maria Lluïsa Ferré, que serà sens dubte una magnifica alcaldessa, ella i la seva candidatura tenen les coses molt clares.

Ens seguirem arremangant per Granollers

2011-05-06T16:47:00.000+02:00

Ha començat la campanya de les eleccions municipals que ens portaran al diumenge 22 de maig, dia en què les granollerines i granollerins lliurement decidiran amb el seu vot la majoria que permetrà elegir l’alcalde de la nostra ciutat.

No som autocomplaents, però ens ho hem de dir, a Granollers ens ha anat bé amb els governs del PSC. I, que consti, sempre ha estat per voluntat dels veïns i veïnes, ho recordo en funció de les opinions negatives que altres candidats formulen sobre el govern de majoria que fins avui governa a Granollers. Hem de respectar tots, faltaria més, l’opinió dels ciutadans i ciutadanes que s’expressa en forma de vots, encara que la suma de tots ells atorgui majories absolutes.

Aquestes eleccions i aquesta campanya són importants. Els ciutadans i les ciutadanes saben que estem elegint l’alcalde, el govern de la ciutat, que estem decidint per Granollers, no estem parlant ni de Madrid ni de Catalunya. Sí parlant de les polítiques, però no decidint ni sobre el govern d’Espanya ni el de Catalunya.

Parlem de Granollers, de les propostes del programa, de les nostres i les de la resta de candidatures –quan les coneguem-, la dels socialistes són conegudes, són públiques, han estat presentades, es poden trobar a la pàgina web del nostre candidat www.josepmayoral.cat, es poden seguir a la xarxa social.

Propostes per guanyar de nou la confiança dels nostres veïns i veïnes, per seguir fent de Granollers, una ciutat amb empenta, amb futur, treballant per la cohesió social, per espais de qualitat, amb renovades oportunitats pels emprenedors, per crear ocupació, per fer de la creativitat i de l’educació un factor principal de les nostres polítiques.

Nosaltres no donarem suport a les retallades, en els camps de l’educació, dels serveis socials, de la sanitat, que ens atorguen igualtat d’oportunitats com a persones.

Alguns candidats callen i justifiquen el govern de Catalunya.

Just i digne

2011-05-03T23:47:00.000+02:00

Els 42 candidats i candidates del PSC als pobles i ciutats del Vallès Oriental, han presentat un manifest electoral amb la vista posada a la feina que ens espera després de les properes eleccions municipals.

El compromís del PSC passa per tirar endavant projectes que sumin, que ajudin a tirar endavant i superar les dificultats de la situació actual i a guanyar un futur basat en la cohesió social i el progrés, amb una combinació de propostes econòmiques, socials, culturals i ambientals i de defensa com mai i en majúscules de l’Estat del benestar, d’uns serveis públics de qualitat.

Defensa sobretot de les polítiques en matèria d’educació i sanitat, davant de les retallades que està impulsant el govern de CiU. Retallades que, ara se’ns ha anunciat, queden posposades, que no eliminades, fins després del 22 de maig, en el que probablement serà la retallada en serveis públics més important vista fins ara a Catalunya.

Al govern d’Artur Mas, li sobren en el calendari immediat les eleccions municipals per impulsar la seva agenda política, que és una aposta per donar preeminència al sector privat en els sectors sanitaris i educatius. Ajornar les retallades fins l’endemà de les eleccions municipals és un exercici de cinisme i no presentar els pressupostos d’aquest any fins passada aquesta data és premonitori del què ens trobarem en els mateixos.

L’alcalde Josep Mayoral i la regidora Alba Barnusell, acompanyats pel director i actor Òscar Molina, l’activista Montserrat Ponsa o l’artista Pep Bou, han presentat a Roca Umbert el programa electoral dels socialistes de Granollers en matèria cultural.

Mayoral ha fet unes afirmacions contundents “la política també és un espai d’emocions” , “la creativitat serà un eix i un vector de cohesió a la ciutat”, “volem definir la cultura a Granollers des de la seva accessibilitat social i generacional”, “el projecte cultural és un projecte obert a totes les persones que tenen iniciatives”, “l’activisme cultural ha de ser protagonitzat per les entitats i els creadors”, “a Roca Umbert, els propers 4 anys, serà el mandat dels continguts”.

M’ha agradat la definició que l’Òscar Molina ha fet de Josep Mayoral, fent servir unes paraules de l’obra de teatre de Shakespeare “Enric V” ha dit que Mayoral és un home just i digne.

Il·lusió i passió per Granollers

2011-05-02T16:56:00.000+02:00

Dissabte es va presentar la candidatura del PSC de Granollers per a les properes eleccions municipals. Va ser un acte amb molt de caliu. Totes les candidates i candidats van dir la seva. Es va destil·lar il·lusió i passió per Granollers, des d’un projecte que no és ni més bo ni pitjor que els altres, però que, jo crec, té una visió diferent de la ciutat: un model i uns valors que a la ciutat, que és tant com dir que als ciutadans i a les ciutadanes que hi vivim, ens ha anat bé. Granollers ha avançat quan el PSC ha estat al govern de la ciutat, en governs de coalició o governant en solitari.

Aquests darrers 4 anys, que hem gaudit del suport ampli dels granollerins que ens van confiar el govern en solitari de la ciutat, han estat un èxit. Malgrat la complicada situació econòmica, hem avançat com mai, amb la major inversió pública feta, també al costat dels més febles, dels que tenen més dificultats i dels emprenedors.

Hem acompanyat l’ànima de la ciutat, del seu ample i ric teixit social i cultural, no des del dirigisme, sinó sempre des de la complicitat, des de la corresponsabilitat i confiança que ha estat la base de treball d’aquests darrers anys i ho ha de seguir essent per avançar i construir el futur.

Volem i podem guanyar les eleccions, i treballarem per tornar a gaudir de la confiança majoritària dels granollerins i granollerines. Perquè nosaltres no som el govern de les retallades, no volem renunciar a res del que ens ha costat desenes d’anys aconseguir, molts esforços com a país. No volem renunciar a res de tot allò que ens atorga igualtat d’oportunitats.

Treballarem per seguir fent de Granollers un espai d’oportunitats. Encararem el futur, que és prou complicat, amb optimisme. Sabem que ens en sortirem.

Aquests anys de govern amb l’alcalde Josep Mayoral a la ciutat li han anat bé. La gent ens ho manifesta, fins i tot aquelles persones que en altres eleccions no ens donen el seu suport; potser és perquè el nostre projecte, el nostre candidat, l’alcalde de Granollers, viu intensament el batec d’aquesta ciutat.

Junts fem Granollers. No renunciem a res.

2011-04-28T23:35:00.000+02:00

Ahir l’alcalde Josep Mayoral, acompanyat de l’Aroa Ortego i de l’Albert Camps (que n’han coordinat els treballs) van presentar el programa electoral del PSC a Granollers per a les properes eleccions municipals.

La ciutat la fem tots i és de tothom. A Granollers, hem anat bastint una ciutat per a les persones, cohesionada socialment i amb igualtat d’oportunitats. En els darrers anys Granollers ha viscut una important transformació: mai s’havia invertit tant a la ciutat com en aquests darrers quatre anys. Hem sabut aprofitar els moments de bonança econòmica per dotar Granollers de més serveis, més equipaments, per transformar els nostres carrers i places, en definitiva per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes.

Però la feina feta, feta està, tot i que alguns polítics locals no se’n alegrin dels èxits del govern de la ciutat. En definitiva són èxits de Granollers en benefici de tots els ciutadans i ciutadanes. Poca generositat, però sobretot poca visió de futur.

Josep Mayoral ha explicat que, al nostre parer, per continuar avançant en el model de ciutat que volem per Granollers, hem d’actuar en els següents vuit eixos:

•Reactivar l’economia. Impulsar l’ocupació.

•Al costat de les persones més febles.

•Governar des de la proximitat.

•Per una ciutat equilibrada i de qualitat.

•L’educació i cultura. Factors de cohesió i convivència.

•Una ciutat segura, compromesa amb els valors del civisme.

•Defensem els drets socials.

•Granollers capital.

I que hem de seguir fent les coses que fem, fent-les millor. Hem de continuar pensant la ciutat, definint el seu futur com s’ha fet amb el nou Pla estratègic que dibuixa el Granollers de les dècades properes.

També claríssim: per GRANOLLERS NO RENUNCIEM A RES. Què vol dir amb això? doncs que no renunciem, per exemple, a l’ampliació de l’Hospital General de Granollers, a la construcció del nou hospital lleuger a l’antic solar de Policlínica, a la cobertura del ferrocarril en el tram comprès entre Agustí Vinyamata i Francesc Ribas i que les obres siguin finançades per l’Estat a compte de l’addicional 3ª de l’Estatut amb el vist i plau del govern de la Generalitat, a la construcció de la residència per gent gran al carrer Tetuan, a la creació de noves places públiques d’escola bressol. Vol dir que defensarem els drets socials que conformen l’estat del benestar, i que ens ha costat com a país desenes d’anys de treball i esforços.

Com diem en el programa electoral, estem vivint temps difícils plens d’interrogants, amb la certesa que res serà igual. Ens trobem davant de moments de canvis que tenen les seves arrels a la societat i al model de creixement de les dècades darreres. Estem convençuts, tanmateix, que ens en sortirem perquè el futur no està escrit, l’escrivim nosaltres. Justament per això aquest és un programa que té la mirada de moltes persones, totes les que han participat d’una o altra manera en la seva redacció. Prop de 500 persones, al llarg dels darrers mesos ens han fet arribar les seves opinions, les seves propostes. Les hem avaluat, les hem discutit. Un programa que aspira a tornar ha ser un projecte de govern, un projecte que va més enllà del marc estricte del PSC.

A Granollers, temps de compromís i d'il•lusió

2011-03-25T16:41:00.000+01:00

Vivim temps difícils, prou que ho sabem; a la ciutat hi ha gent que s’ho passa malament. Però ara no és temps de melangies, ara és temps de compromís i de noves il•lusions, per crear noves oportunitats que generin ocupació, que generin creixement.

Segurament no som els millors, però estem aquí perquè pensem en Granollers i treballem per la seva gent. Les nostres senyes d’identitat les podem definir per treball, compromís, il•lusió, esforç, responsabilitat, complicitat, proximitat, capacitat de sumar, honestedat i lideratge.

Hem de sortir de la crisi SI, però NO a costa de desballestar la sanitat o l’educació pública, o les ajudes a les famílies, que són fonamentals en la construcció d’una societat amb més igualtat d’oportunitats per a tothom, més solidària, més equitativa. I precisament, perquè estem en temps de crisi, amb les polítiques que impulsem des de l’Ajuntament, no permetrem que es posi en risc la cohesió social, no donarem cap xec en blanc a polítiques antisocials ni a retallades a tort i a dret.

Granollers és una ciutat madura, acollidora, plena d’optimisme i d’iniciatives. Granollers és l’èxit de moltes generacions, a les que no volem defraudar, per això el nostre compromís és seguir treballant per fer una ciutat a mida de les persones amb serveis adequats per tenir una vida digna i de qualitat, i també amb oportunitats per crear ocupació.

En els darrers anys, hem transformat la pell de la ciutat, el seu aspecte, i s’ha fet a partir de projectes i actuacions en tots els seus barris. Podem caminar per la ciutat i veure dues escoles bressol noves, camps de futbol de gespa artificial, la transformació de la carretera, la passera del riu Congost, un pavelló al pla de baix o al congost, l’ampliació de moltes voreres dels nostres carrers, el carrer Tarafa...

Però com diu l’alcalde Josep Mayoral, la feina feta, feta està i és patrimoni de tots i totes, de la ciutat. Ara és moment de nous projectes vitals. Nosaltres creiem que cal fer una aposta per un espai públic de qualitat, per projectes que facin emergir tot el potencial creatiu de la ciutat, apostant també per l’educació com a motor de canvi i de progrés, per la cultura com a factor d’estímul, per les polítiques socials que evitin situacions de risc i d’exclusió. Una aposta per estimular les potencialitats que volen fer de la innovació empresarial i comercial una de les claus del nostre progrés econòmic.

Nosaltres no renunciem a res, a cap dels projectes estratègics per la ciutat, els farem pas a pas, però no en deixarem cap per fer. Treballarem per un govern fort i sòlid que afronti els propers quatre anys des d’un sentiment, que crec, majoritari a la ciutat, el sentiment compartit que tenim les eines per construir un futur millor, un futur d’il•lusió, però també, un futur d’esforç.

Junts fem Granollers

2011-02-26T20:18:00.000+01:00

És moment de fer balanç de 4 anys del govern de l’alcalde Josep Mayoral. Vull reivindicar l’esforç i l’avenç que hem fet a Granollers, impulsant polítiques de cohesió social i de major qualitat de vida, reafirmant el caràcter de ciutat oberta. Una acció de govern desplegada amb rigor, transparència i coresponsabilitat amb els granollerins i granollerines.

Per a nosaltres, ha estat prioritari consolidar l’espai públic com un lloc de convivència d’un model urbà de ciutat inclusiva.

En 4 anys, hem passat d’un cicle econòmic expansiu a una crisi econòmica sense precedents. Tanmateix, el Programa d'Actuació Municipal (PAM), que en el seu dia va presentar el govern del PSC i que incloïa prop d’un miler de projectes, s'ha acomplert satisfactòriament.

Com diu l’alcalde Mayoral tenim molt present que hi ha més gent que ho passa malament a la nostra ciutat i més necessitats socials per atendre. Per aquest motiu es va crear el Consell Econòmic i Social que ha establert més de 135 mesures per fer front a la crisi, i s’han dotat noves partides pressupostàries per tal de poder fer front a contingències socials.

La inversió pública ha estat el motor econòmic de la ciutat en aquest període amb 244,9 milions d'euros, aportats entre diferents administracions (169,4 M €), l'Ajuntament (56,2 M €) i l'obra pública promoguda per privats (19,3 M €). Vull destacar i reconèixer la bona entesa amb el govern de la Generalitat i el d’Espanya. Inversions en nous equipaments i renovació de l’espai urbà que s’han pogut apreciar arreu de la ciutat, durant aquests quatre anys s'ha actuat en tots i cadascun dels barris de la ciutat.

Tinc la percepció que la majoria dels granollerins pensem que la nostra ciutat ha millorat en aquests anys i que malgrat la situació de crisi segueix una tendència ascendent. També estic segur que tots tenim la nostra pròpia valoració de les grans o petites coses que s’han fet. Jo en voldria destacar tres que em semblen importants. La construcció del nou edifici d'atenció ambulatòria, i que ha suposat un gran canvi per a l'Hospital de Granollers. La gran utilització de les instal•lacions esportives, 250.000 usuaris en els darrers quatre anys. I uns indicadors culturals molt rellevants: les 48.632 persones que han passat pel Teatre Auditori el 2010, els més de 50.000 espectadors del Centre Cultural o les 1.100 persones que diàriament utilitzen les biblioteques.

Com ha afirmat l'alcalde, Josep Mayoral, “tota aquesta obra i aquestes accions no són patrimoni d'un equip de govern, el que està fet, fet està i és patrimoni de la ciutadania”.

Ara toca tornar a guanyar la confiança de les persones de Granollers, sabeu que som de fiar, que ens deixarem la pell per seguir fent de la ciutat un espai millor, volem i podem fer de nou, junts, aquest camí.

Rumb confús

2011-02-04T17:11:00.000+01:00

Després de set anys preparant-se, les primeres setmanes del govern del President Artur Mas són confuses, sense un rumb definit, desorientat en les actuacions de govern del que ara en són responsables.

Poques setmanes i cortines de fum quan les coses no van, fins i tot entrant en escena l’ex-president Jordi Pujol. Que si involució autonòmica, intentant fer veure que les polítiques en matèria territorial del PP i el PSOE són el mateix quan ha quedat clar que la realitat és clarament oposada, que si la caixa està buida, etc....

És a aquesta darrera qüestió a la qual em vull referir. El President Mas demana responsabilitat. Recordar-li que és president, entre d’altres coses, perquè essent CiU el grup majoritari, el PSC en va facilitar l’elecció amb la seva abstenció, i ara li toca prendre decisions.

Caixa buida? Aquesta és una expressió en termes econòmics inexacte. Sembla que CiU descobreixi que estem en una crisi profunda. La crisi no és d’ara. Des de fa tres anys, tots els governs, també el de Catalunya, estant gestionant aquesta complexa situació, marcant prioritats, fent polítiques de més austeritat (vull recordar que les més dures que hem hagut de fer, la baixada de sous als treballadors públics i la congelació de moltes pensions, les hem fet governs d’esquerres). Això forma part també de la gestió de la política, fixar el rumb, marcar prioritats, no tant sols fer soflames.

Hi ha dèficit, sí; i s’explica per l’impacte de la crisi, que ha tingut una gran incidència des de l’any 2007 en la caiguda de la recaptació dels tributs de la Generalitat. De fet el dèficit és la diferència entre ingressos i despeses en un exercici, i en aquest cas es justifica perquè l’anterior govern va fer polítiques de reactivació econòmica i polítiques socials perquè ningú no es quedés enrere. És a dir, no es va malgastar com ara es vol simplificar, vam gastar en allò que és essencial per a nosaltres: les infraestructures i els pilars bàsics de l’estat del benestar, salut i educació. I l’actuació està aquí en forma de carreteres, depuradores, dessaladores, aeroports, escoles, hospitals, mestres, metges i mossos.

L’increment de la despesa pública social ha augmentat significativament a Catalunya i a Espanya des de l’any 2004. Despesa que ha crescut no com ha resultat d’un increment de la càrrega impositiva, sinó del creixement econòmic; i aquí hi ha d’haver un dels debats oberts: mantindrem l’estat del benestar si tenim una de les pressions fiscals més baixes de l’UE en relació al PIB, o bé cal mantenir una càrrega impositiva progressiva.

Ja se sap que els ingressos a les administracions, també a la Generalitat, són variables. I ara, més ben dit des de l’any 2007, estem en una etapa de menys entrades. Cal ser austers, evident, però també prioritzar les polítiques que ara li toca definir al Govern del president Mas, és la seva responsabilitat. I vagi per endavant que, en tot allò que signifiqui posar en perill l’estat del benestar en matèria de salut i educació, no hi podrà trobar la nostra complicitat. I és que a banda de la diferent concepció del servei públic, CiU està disposada a renunciar immediatament a uns ingressos d’uns 400 milions d’euros eliminant en aquest precís moment l’impost de successions, impost que després de la seva modificació avui ja només afecta a les rendes més elevades.

No és creant i generant alarmismes i desconfiança que sortirem de la crisi, ni cobrirem les necessitats de finançament de la Generalitat. És generant acords i consensos, com als quals ha arribat el govern de l’Estat amb patronal i sindicats, com treballarem en la línia correcta per superar aquesta situació. Ja se sap que, en moments de crisi, les cortines de fum a vegades funcionen, però ,si les coses no acaben d’anar, la responsabilitat no és de Madrid ni del tripartit.

Article publicat al diari digital Aravallès. 4/02/2011

Governar des de la proximitat.

2011-01-31T23:11:00.000+01:00

A poques setmanes de les properes eleccions municipals que se celebraran el 22 de maig, comença a ser moment dels balanços. Vàrem iniciar aquest mandat l’any 2007 en ple cicle econòmic expansiu, i l’acabarem al bell mig d’una crisi econòmica mai coneguda, per les seves implicacions mundials, però que, com tots i totes sabem, ens ha acabat implicant, ja sigui perquè ens ha afectat a la feina, a les nostres expectatives de futur o per les reformes que d’una o altre manera ens tocarà fer.

Els granollerins i les granollerines, el maig de l’any 2007 ens van fer confiança i també a l’alcalde Josep Mayoral. Què hem fet? Hem treballat per fer de Granollers, una ciutat per conviure. Una ciutat que dia a dia s’ha anat transformant per donar un millor servei a les persones que hi vivim: amb voreres més amples, amb jardins i barris amb llum i aire, amb més i millors equipaments i serveis.

Els socialistes sempre veiem Granollers, pensant en les persones, a fi d’atendre les seves dificultats quotidianes i concretes, i amb l’objectiu de millorar permanentment la qualitat de vida de la ciutadania. Per això, ha estat i és tan important construir una ciutat amable i respectuosa amb les persones, unes persones que estimen la seva ciutat.

Hem avançat fent una ciutat més per a les persones, més equilibrada, respectuosa amb el medi ambient; hem treballat en la millora de tots i cadascun dels barris de la ciutat, hem fet de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats per a tothom una de les fites de les nostres polítiques, la millora de la seguretat dels nostres conciutadans ha estat essencial per nosaltres, hem treballat i treballem per ampliar l’oferta educativa de Granollers amb més centres i nous projectes educatius, i al llarg d’aquests anys hem millorat l’oferta sanitària.

A tots plegats ens ha tocat viure nous temps que indubtablement no estant exempts de problemes que, sovint, no tenen una solució ni fàcil ni immediata; ara bé, el nostre és un compromís pel bon govern, que implica una aposta decidida per una democràcia de qualitat, i que també es fonamenta en criteris d’eficàcia i eficiència dels recursos públics.

Ho haurem aconseguit o no, segurament en alguns casos en més encert que en d’altres, però hem governat des de la proximitat, això requereix una actitud, i l’alcalde Mayoral, n’és exemple, d’escolta activa, de sensibilitat propera, de diàleg intens. En aquest sentit, dialogar i concertar accions amb els ciutadans i les xarxes socials és avui per nosaltres imprescindible.

Article publicat al butlletí de l'Ajuntament de Granollers/febrer 2011

Granollers: rigor, contenció i qualitat en el pressupostos

2011-01-10T16:42:00.000+01:00

La ciutat la fem entre totes les ciutadanes i els ciutadans. Estem en un moment complex, no tan sols per la situació econòmica mundial, sinó perquè la societat, els valors i les necessitats canvien ràpidament, i cal, un cop identificades, de manera compartida, buscar sortides als reptes plantejats.

A Granollers, cal seguir treballant per fer una ciutat a mida de les persones, equilibrada, fer de la ciutat un espai urbà de qualitat que afavoreixi la convivència i la cohesió social. Una ciutat que, per projectar-se al futur i tenir una base econòmica sòlida, aposti, no només per disposar d’infraestructures de transport i comunicacions modernes i suficients, sinó també, per la qualitat del capital humà i la seva capacitat d’innovació.

Amb els pressupostos municipals de l’any 2011, l’alcalde Mayoral, i el seu govern, han mostrat, una vegada més, que la ciutat té un govern sòlid, amb prioritats clares i un rumb precís i clar. Uns pressupostos solvents, fets des del rigor i la contenció, que generen confiança i que garanteixen de manera clara el funcionament del dia a dia de la ciutat (l’enllumenat, el clavegueram, la recollida d’escombraries, la seguretat, el manteniment, les activitats dels equipaments esportius, educatius, culturals...). Un esforç de reducció sense minvar la qualitat essencial dels serveis públics.

Som conscients de la situació econòmica actual i de les dificultats que això comporta per a les famílies i empreses. En uns moments difícils hem tingut especial cura de consolidar la despesa social, en aquelles partides que tenen un destinatari clar: les persones. Sabem que hi ha granollerines i granollerins que passen dificultats. Per tant, hi ha hagut una excepció en la reducció de despeses: les de caràcter social que mantenen les seves partides i consoliden els creixements dels darrers anys.

Les inversions sempre ajuden a transformar l’entorn de la ciutat, de tots els seus barris. Aquest mandat, des de l’any 2007, ha estat el període més gran d’inversions que mai s’ha realitzat a Granollers: 104 milions d’euros. 155 obres que, si fem una passejada per tota la ciutat ens mostren la transformació d’aquest entorn de qualitat que volem. Durant el 2011 seguirem invertint: 15 milions d'euros.

Qualitat a favor de la cohesió social, de les persones, de la igualtat d’oportunitats en una societat canviant amb noves prioritats, a les quals també volem i hem de donar resposta des del món local.

Article publicat al butlletí de l'Ajuntament.

20.000 LLOCS DE TREBALL EN EL SECTOR DE LES ENERGIES NETES.

2010-11-12T18:31:00.000+01:00

A la propera legislatura cal seguir treballant en la línia de definir les directrius del model energètic de Catalunya, les bases estant dissenyades en el Pla de l’Energia 2006-2015. Una de les premisses més importants és aconseguir un nou model més sostenible gràcies a l’estalvi i l’eficiència energètica.

Els principals objectius pel que fa al foment de l’estalvi i l’eficiència energètica és obtenir un estalvi final d’energia l’any 2015 del 10,6% respecte al consum previst si no es fes res. Pel que fa a la intensitat energètica final, es preveu una millora de l’1,74% fins al 2015.

I pel que fa a la promoció de les fonts energètiques renovables. A l’any 2015, el percentatge de participació de les energies renovables en el consum d’energia primària a Catalunya ha de ser de l’11%, de l’ordre de tres vegades més que en l’actualitat, per tal d’assolir un 20% l’any 2020.

En aquesta línia la PROPOSTA feta pel President Montilla en les seves propostes per Catalunya, de crear un fons d’eficiència energètica dotat en 2.000 milions d’euros per a finançar projectes d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables ha de permetre assolir aquests objectius i impulsar l’activitat econòmica, crear llocs de treball i avançar cap un model més sostenible.

Aquests fons es promourà amb recursos que provinguin tant d’institucions europees com el Banc Europeu d’Inversions com sobretot del sistema financer. A través de l’Institut Català d’Energia en la vessant energètica, i de l’ICF en la vessant econòmica i financera, la Generalitat facilitarà que es posi aquest fons a disposició dels municipis, de les empreses i dels ciutadans.

La tipologia de projectes serà àmplia, des de projectes de gran volum fins al finançament de projectes a petita escala. Per exemple:

• Projectes realitzats per les empreses de serveis energètics per realitzar les inversions i el manteniment d‘edificis públics i privats.

• Ajuntaments que vulguin millorar l’eficiència del seu enllumenat públic, de la xarxa semafòrica i de senyalització, i en general de la gestió eficient dels seus edificis públics.

• Empreses que vulguin fer inversions per fer més eficients els seus processos productius.

• Empreses que vulguin elaborar productes i processos innovadors que puguin ser patentats i venuts.

• Promocions privades que vulguin realitzar actuacions en matèria d’eficiència energètica o instal•lacions d’energia renovable.

• Suport a projectes en instal•lacions particulars per la màxima eficiència energètica i a projectes de pimes per promoure processos, instal•lacions i il•luminació més eficient.

La mesura tindrà un gran impacte positiu sobre l’economia, el consum energètic i el medi ambient. El volum d’inversió mobilitzada serà un autèntic impuls per a l’economia. La inversió canalitzada a través del fons tindrà un impacte multiplicador en inversió privada afegida.

Generarà fins a 20.000 nous llocs de treball (fent un càlcul prudent de 10 llocs de treball per milió d’euros d’inversió). Molts d’aquests llocs de feina serien qualificats, a nivell d’enginyeria, i tindran estabilitat en el temps, ja que caldria donar resposta a les necessitats de manteniment futures. Però també es generaran llocs de feina d’instal•ladors i es podrà recol•locar una part de l’excedent de treballadors de la construcció.

Es reduiran les emissions de CO2, permetent així fer front als compromisos ambientals marcats per la UE. o Es generarà un important estalvi en la factura energètica, a mig i llarg termini, que revertirà en els municipi, les empreses i els usuaris beneficiats pels projectes. Es reduirà la dependència energètica de l’exterior. Dinamitzarà les empreses vinculades al clúster d’eficiència energètica.

En definitiva, es vol fer un salt endavant i definitiu en l’estalvi i l’eficiència energètica a nivell social i econòmic. El volum d’inversió actuarà com a motor inicial d’uns projectes i activitats que tenen un llarg recorregut a les properes dècades i ajudarà a consolidar una indústria d’alt valor afegit, en la que Catalunya ja té un gran nombre de pimes i grans empreses que aposten pel sector.

NI DE DRETES NI INDEPENDENTISTES.

2010-11-08T16:20:00.000+01:00

D’aquí tres setmanes, el 28 de Novembre, els ciutadans i els ciutadans, amb el nostre vot lliure, secret i democràtic, elegirem el nou Parlament de Catalunya, del qual en sortirà la majoria parlamentaria a qui li tocarà dirigir el país en els propers 4 anys. Diputades i Diputats que en representació de la ciutadania elegiran el president/a de la Generalitat de Catalunya.

Les propostes electorals del PSC giren al voltant de tres elements fonamentals: la gestió realitzada, el nou programa electoral i el candidat a la Presidència.

Avui tenim un país millor preparat per afrontar el reptes del present i del futur que no pas teníem l’any 2003. Això s’ha aconseguit amb un gran esforç inversor, per la priorització de les polítiques socials, per l’acord amb els sectors econòmics i socials i el treball per l’equilibri territorial. Destacar també el desplegament estatutari a través de l’acord de finançament –el millor de la nostra historia- o el traspàs de competències importants, com la inspecció de treball o la gestió del servei de rodalies ferroviàries i, a partit del proper 1 de gener, també els regionals.

Diguem‐ho clar: Catalunya avui és molt millor que el 2006, i encara molt més respecte el 2003. Hem canviat realment Catalunya, a tall d’exemple: més de 400 nous equipaments educatius entre escoles, llars d'infants, instituts o escoles d'idiomes; més de 150 nous equipaments de salut, alguns de tan esperats com l'Hospital de Mollet del Vallès o les noves consultes externes i l’ampliació d’urgències de l’Hospital de Granollers; 140 barris que han tingut un projecte propi de recuperació urbana, amb més infraestructures de l'aigua, amb la dessaladora del Prat al capdavant que ens assegura aquest bé essencial en cas de sequera; més d’un centenar d'equipaments culturals com noves biblioteques, auditoris, arxius i museus; la nova terminal T‐1 de l'Aeroport de Barcelona, el nou aeroport de Lleida‐Alguaire i els aeroports de Girona i Reus, més grans i actius que mai; els més de quinze mil nous investigadors a temps complet, catalans que ja no han de marxar fora, i alhora atraient els millors talents d'Europa i del món que han volgut venir aquí; els més de deu mil nous professionals d'atenció a la dependència, disset mil nou cents mestres i quatre mil sis cents metges més, així com set mil sis cents mossos nous.

Fer una Catalunya més forta i una societat més justa –que forma part indestriable del nostre adn- és l’objectiu del nostre programa polític, un projecte catalanista i federalista de prosperitat econòmica i justícia social basat en el treball i l’esforç, capaç d’aprofitar al màxim les potencialitats del país, cercant la màxima unitat civil i la màxima cohesió social.

Les nostres principals prioritats passen per la defensa de la integritat de l’Estatut que és el millor instrument que tenim per a desplegar l’autogovern de Catalunya al servei de la ciutadania. No estem per falses dreceres ni per quatre anys d’embolics identitàris. Passen també per l’impuls de l’Espanya plural i l’estat federal.

Volem seguir fent un país modern i competitiu en infraestructures, en educació i universitats, en recerca i desenvolupament, en la gestió de l’aigua, de l’energia i els residus. Catalunya té futur, i pot reprendre de manera relativament ràpida el camí del creixement i de la creació d'ocupació. Els socialistes n’estem convençuts. Perquè hi ha dades que ho corroboren. Perquè creiem en les nostres capacitats, en allò què som, en les nostres virtuts col∙lectives, que ens permetran refer la nostra economia. I perquè observem que el país ja ha començat a posar‐se en marxa per superar la situació.

Seguirem treballant per una societat més justa en salut, en dependència, en polítiques socials, en escoles bressol i suport a les famílies, en immigració regulada i integrada amb igualtat de drets i deures. I tot això, en un context en que l’Estat del Benestar està avui sota amenaça per l’ofensiva ideològica conservadora, que a Catalunya expressa CiU i que requereix del PSC una defensa nítida i ferma del paper indispensable de les polítiques redistributives.

Finalment el president Montilla ha demostrat al llarg de quatre anys que és persona digna de confiança, home de paraula que compleix els seus compromisos, treballador, tenaç, que ha fugit de la gesticulació i de la teatralitat de la política espectacle. En temps difícils com els que encara ens toca viure, persones serioses. Ara toca PSC.

Publicat al periòdic el 9Nou el 8 de novembre de 2010.

Ara punt i a part.

2010-11-05T18:08:00.000+01:00

Set anys de governs d’esquerres i progressistes, han servit per travar un programa de transformacions socials, desplegant l’Estatut, com mai ha tingut i s’ha fet a Catalunya. Més mestres, més mossos, més metges. Millor finançament i més inversions. Aquest govern deixa Catalunya, des de la meva opinió, en millors condicions per afrontar la sortida de la crisi econòmica que es comença a albirar. Amb la nostra acció de govern, hem posat Catalunya al dia.

La gent del PSC, diem que cal un punt i apart, perquè tenim clar el què som i cap a on volem anar. Tenim clars els valors que inspiren el nostre projecte i donen sentit a la nostra acció política. Tenim clar el què defensem com a projecte polític: el catalanisme social. El catalanisme que s’articula de la suma del progrés col∙lectiu de la nostra societat, i el reconeixement de la nació catalana dins un Estat plural i federal. Aquestes són les nostres dues ànimes, indestriables.I és amb la força de la suma dels fets, dels valors i del projecte que presentem la nostra proposta per Catalunya. Una proposta realista però ambiciosa, innovadora però conseqüent.

Amb el nou Estatut gaudirem dels nivells d’autogovern més grans de la nostra història. Ara hem de seguir defensant la nostra ambició nacional. Els socialistes varem liderar el procés d’elaboració de l’Estatut, i hem liderat i continuarem liderant la seva defensa i el seu desplegament íntegre. L’Estatut és el millor instrument que tenim per desplegar l’autogovern de Catalunya al servei de la ciutadania.

No estem per falses dreceres ni per quatre anys d’embolics, quan tenim al davant sortir de la crisi i preservar l’estat del benestar, front les propostes d’aprimament de les corrents polítiques neo-liberals.

Amb l’acció davant la crisi, hem evitat la fractura social. Ara hem de donar-li la volta i convertir la crisi en oportunitat. Amb les polítiques socials, hem garantit el benestar. Ara hem de reformar-lo per a preservar-lo, justament perquè és el que més ens importa.

Retornarem el creixement als sectors més característics de la nostra economia. Reforçarem sectors incipients però d’alt potencial en llocs de treball, i lligarem estretament aquestes estratègies amb la formació ocupacional. Proposarem als joves aturats que retornin a la Formació Professional amb una beca o crèdit salari. L’eficiència energètica és un repte per a la sostenibilitat que cal convertir en riquesa i ocupació.

L’empresari modern estarà en el centre de les polítiques econòmiques socialistes. La nova llei d’educació començarà a donar fruits, un servei públic més extens i amb millors resultats. Traurem tot el partit econòmic i social de les noves infraestructures i seguirem millorant el nostre capital físic.

A Catalunya, no ens podem estar mirant el melic tot el dia, cal afrontar els reptes, impulsar les reformes i liderar els canvis necessaris perquè el nostre país i la nostra societat guanyin el futur.

Volem guanyar les properes eleccions, per seguir governant el país des de la socialdemocràcia, una esquerra pràctica sense lligadures, per millorar la vida dels homes i dones que viuen a Catalunya.

Publicat a la revista digital Aravallès.

SET ANYS DE GOVERN D’ESQUERRES. LA POLÍTICA DE L’AIGUA.

2010-09-26T21:16:00.001+02:00

Les esquerres estem governant Catalunya, des de finals de l’any 2003 amb el President Maragall i el President Montilla des de l’any 2006, en que va prendre el relleu.

El PSC n’ha estat el partit central de la coalició de govern. Molt ha canviat al país en aquest anys, s’ha fet un gir evident en polítiques socials, en la millora de l’autogovern –estatut i nou model de finançament- i en inversió en les infraestructures necessàries per tenir una Catalunya equilibrada territorialment i sobretot competitiva per sortir millor i més ràpid de la crisi.

El Govern del President Montilla, es va fitxar diversos objectius: polítiques socials, vertebrar i cohesionar el territori, marcar un full de ruta clar en matèria econòmica que garanteixi el progrés, garantir la seguretat i desenvolupar en tots els seus aspectes l’autogovern.

La feina del govern ha donat bons resultats, el país ha millorat, els serveis de l’estat del benestar s’han ampliat i s’han dut a terme inversions que la dreta nacionalista havia bandejat durant 23 anys.

Després d’anys de treball intens, ara toca fer balanç. Voldria parlar d’aigua, durant aquesta legislatura, s’ha realitzat la major inversió en matèria hídrica que ha fet mai un govern de Catalunya. La darrera sequera ha posat damunt la taula, quelcom que tots sabíem, que l’aigua és un recurs escàs i fràgil en un país com el nostre, però també hi ha posat de manisfest la manca de planificació i de inversions dels governs anteriors de CiU.

L’objectiu ha estat i és donar plenes garanties de subministrament en quantitat i qualitat, fins i tot en períodes de sequera severa. En aquests moments s’han fet i s’estan fent obres per valor de 1.700M€ que permetran la disponibilitat de 389Hm3 nous en l’horitzó 2015.

El paradigma d’aquestes inversions són la dessalinitzadora del Llobregat –ja en funcionament- l’ampliació de La Tordera i la que s’ha de fer al Foix, la recuperació i descontaminació d’aqüífers, la reutilització d’aigües, la millora de les xarxes de transport que permet estalviar aigua i millorar-ne l’eficiència.

S’ha treballat en garantir la qualitat ambiental de rius i lleres, s’han invertit més de 800 milions d’euros en sanejament d’aigües residuals.

Tot això s’ha fet seguint les indicacions de la nova directiva d’aigua europea, és a dir que la gestió de l’aigua no només ha de satisfer la demanda, sinó que també ha de garantir-ne la funció social i ambiental.

Avui podem afirmar que gràcies a les polítiques en matèria d’aigua del govern Montilla, tenim més garantia de subministrament per a tots els usos de l’aigua. Que el nombre de depuradores ha crescut fins a les 404 front a les 297 que hi havia en funcionament l’any 2003.

He vist que en el programa de CiU, es segueix insistint en el transvasament del Roine, no se a quines raons i lògiques econòmiques obeeix la proposta. Des del meu punt de vista avui per avui aquesta obra hidràulica faraònica no està justificada atès les garanties de subministrament en l’horitzó 2015 amb les actuacions avui en marxa. A més poden comprometrà seriosament i impedir projectes de l’ús de l’aigua en la línia que proposa “compromís per Lleida” per citar-ne algun.

Compliment de les actuacions previstes (pla de Govern 2007-2009)

Construir infraestructures de millora de la disponibilitat i qualitat de l’aigua.
• Dessalinitzadora del Llobregat. Finalitzada. Juliol 2009.
• Ampliació i millora del tractament d’aigües de l’estació potabilitzadora d’Abrera.
Finalitzada. Febrer 2009.
• Ampliació dessalinitzadora de la Tordera. Finalitzada, en fase de proves.
• Connexió Fontsanta-Trinitat. En execució (prevista pel 4art trimestre 2010).
• Desdoblament de l’artèria Cardedeu-Trinitat. En servei des d’octubre 2010.
• Perllongament de la conducció Abrera-Fontsanta fins al Prat de Llobregat.
Finalitzada al juny 2007.
• Interconnexió de les xarxes del Maresme Nord i ATLL. En execució (prevista
pel segon semestre de 2010).
• Potabilitzadora de la Ratera. Acabada al juliol 2008.
• Conducció des de l’embassament de la Llosa del Cavall per a l’abastament
en alta de les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. En execució.
• Conducció Anoia-centre fins al futur dipòsit d’Igualada. Finalitzada, excepte
els dipòsits.

Aprovar el Pla d’Abastament Sectorial d’aigua de Catalunya.
L’ara anomenat Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC)
està previst que s’aprovi abans de finalitzar la legislatura. El consell de l'ACA ja l'ha
aprovat.
L’aprovació comportarà la creació dels Consells de Conca.

Aprovar el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Industrials(PSARI) 2009.
Elaborat. Està inclòs en el Programa de Gestió, i entrarà en vigència amb
l’aprovació del PGDCFC.

Aprovar el Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (PRAC).
En tramitació. Té per objecte reutilitzar el 32% dels cabals depurats, a l’horitzó
2015. (209 Hm3/any).

Fer la concentració parcel•lària de 55.000 ha, especialment a la

zona Segarra-Garrigues, Peramola, Balaguer i Conca de Tremp
De 2007 a mitjans del 2010 s’han concentrat 12.284 ha de conreu, principalment
a les zones del nou regadiu Segarra-Garrigues, i actualment s’està treballant en la
concentració parcel•lària de 44.785 ha addicionals. A finals del 2010 es preveu
arribar a les 18.256 ha concentrades.

Desenvolupar el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes

(PSARU) 2005.
Executat en un 90% amb una inversió de 869 M€ i un total de 736 actuacions.

Articular ajuts als ens locals per a actuacions d’abastament en alta.
Des del maig de 2006 s’han resolt diverses ordres d’ajuts per import de 101M€.

Protegir, millorar i regenerar les masses d’aigües subterrànies.
• En redacció el projecte constructiu d’activació de les basses de recàrrega
a l’aqüífer del Baix Llobregat.

La socialdemocràcia més necessària en temps de crisi.

2010-09-06T21:53:00.000+02:00

Estic convençut que pel PSC la política no és un joc de poder o ambició, és una forma de manifestar el nostre compromís social que ens impulsa a treballar pels valors i principis que conformen el socialisme democràtic.

La dreta (PP i CiU) sempre que pot desacredita tot el que té a veure amb les polítiques públiques.

Ara bé, si hi pensem una mica, només cal observar que en tota l’etapa de governs democràtics a Espanya, més de dues terceres parts de la governació ha estat responsabilitat del partit socialista. Tots hem estat en alguna mesura beneficiaris de les polítiques socialdemòcrates que han afavorit les llibertats individuals però sobretot, la igualtat i la justícia social.

Només ens cal fer un petit exercici de memòria, com era i com estava el país fa 30 anys i com és ara, quan portem els nostres fills i filles a l’escola, o van a la universitat, quan fem ús dels serveis mèdics, o per exemple quan fem ús de les grans infraestructures de transport –carreteres, autopistes, ferrocarrils- o de serveis –abastament i sanejament d’aigua, per citar-ne un-. Tot això no hagués estat possible sense les grans inversions de diner públic.

Mai abans tantes persones tenen tantes oportunitats a la vida, i això en bona part es deu a la contribució dels socialistes a la política de casa nostre.

Pel PSC, el sector públic i les polítiques públiques són una eina fonamental per la millora de la societat i de les condicions de vida dels homes i les dones. Considerem que el bon funcionament del sector públic és essencial per a garantir els valors fonamentals i el respecte als drets de les persones i que són, també, una peça primordial per fer real els principis de llibertat, igualtat, solidaritat i justícia social.

Avui la dreta espanyola i catalana (PP i CiU) fan front comú, aprofiten la situació de crisi econòmica per proposar menys despesa pública i menys despesa social, els socialistes justament, volem potenciar-los i prestigiar-los.

D’aquí a poques setmanes, tots els ciutadans i les ciutadanes serem cridats per renovar el Parlament de Catalunya, del que sortirà el nou President de la Generalitat. A diferència de CiU i d’altres partits independentistes, el PSC no farà bandera de les diferències identitàries.

El nostre és un compromís amb Catalunya, sí, però sobretot amb els ciutadans i les ciutadanes que hi viuen. Les persones son el nostre punt de referència, i per tant l’objectiu de les polítiques públiques.

El nostre és un compromís amb la justícia social, volem i aquest és uns dels nostres reptes per demà, millorar la qualitat, modernitzar i fer més eficaços els serveis públics, perquè segueixin arribant a tothom. Cal reformar per mantenir no per eliminar, com voldria la dreta en cas de governar.

El govern catalanista i d’esquerres del President Montilla, ha demostrat amb escreix i amb fets, quins han estat els objectius d’una política progressista, augmentar les inversions en polítiques públiques –mai en tant poc temps s’han fet a Catalunya tantes escoles, tants centres d’assistència primària, hospitals o km de carreteres- i aixecar el sostre de l’autogovern de Catalunya. El nou Estatut és fruit de l’acció de l’actual govern i això, precisament, és el que sap greu a CiU i a molts sobiranistes.

Estatut que com tots sabem va ser recorregut al Tribunal Constitucional pel PP, antic soci de CiU i d’Artur Mas.

Avui, més que mai, per ser un temps de dificultats econòmiques, fa falta posar en primer terme les polítiques públiques com a defensa de la majoria de la ciutadania.

En temps de dificultats, gent seriosa, gent compromesa amb el país, gent compromesa amb la justícia social.

Article publicat a la revista OPINIONS
de l'agrupació del PSC de Vilanova del Vallès.

Polítiques d’esquerres. Sí, perquè no.

2010-09-02T22:25:00.000+02:00

CiU fa dies, setmanes, que fa afirmacions en el sentit que a Catalunya es necessita un canvi en la governabilitat, i que són ells els que encarnen i representen aquest canvi. Després de set anys de governs d'esquerres, hem posat el país al dia; Catalunya està més preparada que mai pel futur. El canvi real, que és perceptible a traves de l'acció de govern, és el què s'ha produït en els darrers anys amb governs progressistes, i en els quals el PSC ha tingut un paper central. El president Montilla i el seu govern han fet front als grans reptes de Catalunya, com abans ho va fer el govern presidit per Pasqual Maragall.

Hem fet que els serveis socials siguin un dret per a tothom, amb la Llei de serveis socials i la Llei de la dependència completem l'estat del benestar. Avui, 100.000 persones reben un ajut o prestació gràcies a la Llei de la dependència i 63.000 familiars han vist reconeguda la seva tasca com a cuidadors. Durant l'any 2009, 260.714 persones s'han beneficiat de la Llei de prestacions socials econòmiques, que complementa les rendes més baixes. Els serveis socials estan sent una xarxa de protecció eficaç durant la crisi.

Estem construint l'escola que li pertoca al segle XXI, modernitzant el sistema educatiu des de la llar d'infants fins el batxillerat i la FP. Durant aquests anys s'hauran inaugurat 2 escoles de mitjana per setmana -noves o grans reformes. Hem introduït de manera decidida l'ordinador a l'aula, i s'han incrementat un 186 per cent els ajuts d'escolarització perquè tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats. Tenim més professors i professores: l'any 2003, 49.160; 66.570 l'any 2010.

El govern d'esquerres està fent la major inversió en obra pública i infraestructures dels darrers 30 anys a Catalunya, per sortir enfortits de la crisi i per recuperar anys de moltes arengues i poques concrecions. La inversió de la Generalitat, l'Estat i els ajuntaments representa més de 14.000 milions d'euros. Gràcies a les mesures preses pel govern, Catalunya està en millors condicions per lluitar contra la crisi -que sabem que angoixa a moltes persones i famílies- i sortir-ne més aviat i en millor situació.

Despleguem amb determinació l'Estatut -que el volem tot sense les retallades del Tribunal Constitucional-, gràcies al qual s'ha negociat i acordat el millor sistema de finançament que hem tingut mai -disposarem de 4.000 milions d'euros anuals més- i durant 7 anys l'Estat està obligat ha invertir 34.750 milions en infraestructures. Catalunya ha assumit 19 noves competències, entre elles les rodalies ferroviàries o la inspecció de treball. De fet, el nou Estatut i el nou finançament van ser sempre menystinguts per CiU, que va preferir pactar amb el PP d'Aznar, i pel que sembla ara està preparant el terreny a Rajoy.

Catalunya ha canviat, ha anat endavant, s'ha transformat de la mà dels governs d'esquerres, dels socialistes i del president Montilla. El canvi real s'està produint i molts i moltes no volem que s'aturi.

Article publicat al diari digital "Aravallès".

Que s’ho facin mirar.

2010-07-20T23:27:00.000+02:00

El Congrés dels Diputats no ha pogut aprovar cap resolució a favor de l’Estatut de Catalunya, per un excés de tacticisme electoral dels partits de l’oposició.

Tot perquè la resolució presentada pel grup parlamentari socialista, era una proposta ambiciosa que demostra el compromís dels socialistes per treballar en la recuperació i el desenvolupament d’allò que el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional.

A la vista del text aprovat el divendres passat pel Parlament de Catalunya, i el text presentat al Congrés dels Diputats, no entenc perquè CiU han preferit votar amb el PP –que recordem és qui va presentar el recurs d’inconstitucionalitat- i a més fer campanya perquè altres partits tampoc hi votessin a favor.

Un altre vegada han posat per davant els seus interessos i no els de Catalunya.

En el fons no volen admetre la fermesa del President de Catalunya, José Montilla en defensa de l’Estatut de Catalunya.

RESOLUCIÓ PARLAMENT

PSC / CiU/ ERC / ICV – EUiA

- Mostra la disconformitat amb el contingut de la sentència

- Tot respectant les institucions en què s’organitza l’Estat de dret

- En reivindicació de l’Estatut i per manifestar el compromís de les institucions catalanes de defensar-lo íntegrament i d’extreure’n tot el potencial d’autogovern que conté.

- Preàmbul de l’Estatut (es reprodueix tot el preàmbul).

RESOLUCIÓ ACORDADA

ENTRE EL PSC I EL PSOE

(que no s’ha pogut aprovar)

- Constata el malestar creado en Catalunya por la sentencia

- Desde el acatamiento de las sentencias del TC .

- Reconoce la necesidad de desarrollar una fuerte acción política para preservar y garantizar plenamente el anhelo de autogobierno de los ciudadanos catalanes en el marco de la España plural.

- Insta al gobierno de España a desarrollar a través de todos los mecanismos políticos, jurídicos, legislativos y de cooperación institucional, el potencial de autogobierno contenido en el acuerdo estatutario entre las instituciones catalanas y españolas que fue refrendado por los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya.

- Reitera que la realidad nacional catalana, tal y como se expresa en el preámbulo del Estatut (*), el autogobierno de Catalunya, la dignidad de sus símbolos e instituciones, la lengua y la cultura catalanas, el derecho civil y la tradición jurídica catalana y una financiación justa, tienen perfecta cabida en el marco jurídico y político definido por la Constitución de 1978.

(*) Cal recordar que el Preàmbul ja va ser votat pel Congrés dels Diputats el 2006.

Salut, balanç positiu.

2010-07-15T13:40:00.000+02:00

Ahir en el Parlament, li vaig preguntar a la consellera de Salut de Catalunya, Marina Geli, pel balanç de l’actuació del Departament de Salut al Vallès Oriental.

Nosaltres creiem que la salut és un dels elements més preuats pels ciutadans, nosaltres també creiem que els poders públics tenen un paper essencial en la garantia d’accés a l’assistència sanitària. La justícia social pren forma, des del nostre punt de vista, també amb el finançament de l’atenció sanitària via els pressupostos públics.

El Govern del President Montilla, entre altres coses, ha destacat pel seu compromís per garantir a tota la ciutadania l’accés a una assistència sanitària integral. El Vallès Oriental, des del meu punt de vista, va ser una comarca oblidada pels anteriors governs de CiU en salut en un moment especialment delicat: el creixement rapidíssim de la població en un primer moment per moviments de canvi de residència de la primera a la segona corona metropolitana i després pels fenòmens migratoris de països tercers, tot plegat tensionant a vegades el sistema.

En aquests darrers set anys s’ha anat reparant un greuge històric tant en atenció primària com hospitalària. Hem apreciat un creixement tant en equipaments, amb nous edificis, amb més metges i metgesses, amb més personal, (el creixement ha estat d’un 43 per cent de 2711 a 3877 persones de l’any 2003 a l’any 2009) amb més recursos en despesa corrent (de 606€ per habitant a 816€ és a dir de 224 milions d’euros a l’any 2003 a 322 milions d’euros l’any 2009, un creixement del 43 per cent), tot plegat per millorar l’oferta i la seva qualitat. Tretze ampliacions i nous centres d’assistència primària acabats, la millora i l’ampliació de l’hospital de Granollers (nou edifici de consultes externes, reforma i ampliació d’urgències, ampliació de 16 llits a l’hospital l’any 2006 i dos equips d’hospitalització a domicili -16 llits virtuals-) i urgències centre o els vuit centres d’assistència primària que en aquests moments estan en procés de construcció.

El proper diumenge el president de Catalunya, el senyor José Montilla, inaugurarà un nou hospital, el de Mollet del Vallès. Un d’aquests nous hospitals que el líder de CiU Artur Mas ha criticat tot dient que es fan massa hospitals a Catalunya, que després s’hauran de mantenir. Aquesta no és la nostra opinió, aquesta no és l’opinió de les 150.000 persones dels dos vallesos que atendrà aquest nou hospital, que veuran millorada la qualitat de la prestació del servei assistencial sanitari.

Vivim temps difícils. Però ens en sortirem

2010-07-01T13:56:00.000+02:00

Vivim temps difícils. Hi ha molts ciutadans i ciutadanes que s’ho passen malament, s’han quedat sense feina i molts no en troben, i moltes empreses tenen dificultats per tirar endavant. Davant d’aquesta situació, que no és exclusiva d’Espanya ni de Catalunya, i que la estant patint en gran mesura aquells que no l'hem provocat, es necessari adoptar mesures que ens ajudin a disminuir el dèficit i fer més competitiu el nostre model productiu. Els governs van aprovar una sèrie de mesures de reducció del dèficit. Mesures que comporten demanar al conjunt dels ciutadans alguns sacrificis, que sabem que no han complagut a una part important de la gent que confia en el PSC. Però si sempre és bo encarar els problemes de cara, ara té més sentit que mai. Els ciutadans, que ja tenen clar que estem en temps difícils, volen claredat sobre els problemes que pateix la nostra economia. No hi ha receptes màgiques per afrontar la crisi. Per nosaltres, els drets socials que hem guanyat als darrers trenta anys són irrenunciables, però si volem que l’Estat els pugui seguir oferint de manera equitativa al conjunt de ciutadans, hem de fer reformes per poder tornar a créixer, hem de treballar més i millor per ser més competitius, i hem de ser més eficients que altres economies. Per això s’han hagut d’acordar mesures per reduir el dèficit i l’endeutament del conjunt del país, el públic –dels menors dels estats europeus– i del privat.

Hem vist però, que algunes formacions polítiques bàsicament PP i CiU, per intentar no perdre ni un vot, estant disposats a dir que les reformes que estem fent tots els governs d’Europa no són les correctes ni són necessàries. Ara el que no els hem escoltat és cap proposta alternativa.

El model econòmic i social a Espanya, en els darrers 30 anys, ha estat un model positiu. Dues terceres parts de tot aquest període han estat governs presidits per socialistes. Ens ha tocat gestionar totes les crisis econòmiques que ha patit el país i ens n'hem sortit de totes, fent que les estructures productives fossin més modernes, que l’economia generés més riquesa per poder distribuir-la equitativament.

Aquest segueix sent el nostre objectiu i el nostre compromís, encara que pel camí i a curt termini puguem perdre algun vot, perquè sabem que tenim un país que té moltes potencialitats, perquè estem fent els deures, perquè la nostra economia està diversificada i sortirem de la crisi més capacitats del que hem entrat. Perquè volem crear riquesa per mantenir l’estat del benestar que tant d’esforç ha costat a moltes generacions –el sistema de salut pública, l’educació finançada amb recursos públics, els serveis socials a l’abast de tothom que els necessiti–.

Article publicat al butlletí municipal.

La despesa en pensions i altres consideracions.

2010-06-03T10:05:00.000+02:00

La crisi econòmica global, que té les seves arrels en la mala gestió del sistema financer a escala mundial, està generant a tot Europa una situació de la qual no es pot lliurar cap govern. Una situació en què cal aplicar mesures de contenció per no augmentar el fort dèficit públic, que s’ha produït com a conseqüència de la crisi. Tots sabem, i aquí hi ha una part de la contradicció, que els principals responsables d'aquesta situació no són precisament aquells qui més la pateixen, com ara les famílies i les empreses productives.

Les retallades anunciades en algunes partides pressupostàries, per tal d'ajustar els comptes públics, són necessàries fins que la recuperació de l'economia estigui consolidada. Estem en un període preelectoral, i alguns partits polítics, en particular el PP i CiU, tot i perjudicar els interessos generals, no dubten a seguir amb el tacticisme de negar el seu recolzament a unes mesures que estan impulsant tots els governs europeus.

Hi ha una mesura sobre la qual s'està fent molta demagògia, i és la despesa en pensions. No me'n puc estar d'explicar que és precisament amb el darrer govern socialista, presidit per Rodríguez Zapatero, que les pensions han augmentat de manera important. De fet, la despesa en pensions ha crescut un 51,2% entre l'any 2004 i 2010. Les pensions mínimes en un 49%, i han guanyat en poder adquisitiu un 25%. Una pensió de jubilació amb cònjuge a càrrec ha passat de 6.788 euros a 10.152. L'any passat les pensions van tenir una revalorització del dos per cent, en tant que la inflació al novembre va ser del 0,3%.

El govern d'Espanya mantindrà aquest any la compensació als pensionistes per la desviació de la previsió d'inflació (1%) que es farà efectiva en una paga al mes de gener de 2011 i que, per tant, es traslladarà cada mes en la quantia de la nòmina de cada pensionista. També al 2011 es revaloritzaran les pensions mínimes, les pensions no contributives i les del SOVI. Més de tres milions de pensionistes veuran com les seves pensions creixen en poder adquisitiu, la resta en la desviació d'inflació que tinguem l'any 2010.

Els plans d'austeritat presentats pels governs de la Generalitat de Catalunya i el d'Espanya són un exercici de responsabilitat entre present i futur, perquè reduir el dèficit avui vol dir també pensar en un futur millor, preservar el conjunt del nostre model econòmic i social, i garantir un futur creixement de l'economia que sigui sòlid i sostingut. Aquests plans d'austeritat afectaran més, i en primer lloc, als càrrecs públics, perquè volem predicar amb l'exemple, als qui tenen la feina més estable, que no veuen perillar la seva feina, i als qui tenen més ingressos, les rendes més altes han de contribuir més a ajudar la resta de la societat.

Més respostes a la crisi.

2010-05-27T18:03:00.000+02:00

La crisi econòmica que té les seves arrels en la mala gestió del sistema financer a escala mundial, està generant a tota Europa una situació de la que no és pot lliurar cap govern, en la que cal aplicar mesures de contenció per no augmentar el fort dèficit públic.

A Espanya la situació també es difícil, mai s’ha negat. En aquesta situació el Govern d’Espanya, ha adoptat un seguit de mesures per contenir les polítiques de dèficit que han estat necessàries durant el darrers dos anys.

Hi ha veus (generalment de dretes) que expressen que aquestes mesures representen la retallada en polítiques socials més gran de l’historia del país.

El món al revés. L’any 2003 a Espanya es destinava a despesa social 114.000 milions d’euros, un 14% del PIB, avui la despesa es de 180.000 milions d’euros, un 17% del PIB.

El Govern de Rodriguez Zapatero en sis anys ha incrementat un 58 % els recursos destinats a despesa social.

Alguns exemples, en pensions la despesa a passat de 71.000 M€ a 108.000M€ un creixement del 51 per cent, s’ha fet un gran esforç. Seguim tenint trams de pensions baixes però en aquests sis anys, han pujat les quantitats de les pensions no contributives i les pensions mínimes que s’han equiparat al salari mínim. En conjunt totes han guanyat en poder adquisitiu respecte al increment de preus al consum.

Ha estat aquest govern el que va impulsar i aprovar la Llei de la Dependència, amb els vots contraris del PP i CiU, com a un nou dret al nostre país, avui més de 500.000 persones tenen drets reconeguts gràcies en aquesta Llei, 1.600M€.

És des de 2004, que el el Salari Mínim Interprofessional ha augmentat un 35%.tots els anys per sobre de l’IPC.

Avui el 83 % de les persones aturades, rep algun tipus de prestació o ajuda, quan governava el PP, aquestes prestacions tant sols arribaven a un 64% de persones.

La despesa en educació s’ha duplicat en aquests sis anys, la meitat destinada a beques de 800 a 1400 milions d’euros.

Quina és la realitat de la que estem parlant, que la contenció de 5.000 milions d’euros que s’aplicarà aquest any, no afecta a cap partida de despesa social. I que el proper any 2011 la repercussió de las mesures adoptades tant sols significarà una disminució del 1,5 per cent de despesa social, davant d’un augment del 58 per cent en sis anys.

Aquest Govern ha fet de les polítiques públiques i socials, un eix central de la seva actuació, cosa que no van fer els anteriors governs de dretes del PP, que no van apujar les pensions per sobre de l’IPC, ni el Salari Mínim Interprofessional, i que tampoc van destinar cap recurs a la Llei de la Dependència.

L’ecologisme conservador? Què?

2010-05-13T16:50:00.000+02:00

El candidat de CiU, Artur Mas, en les sessions que està fent aquests dies per explicar les seves propostes, ha afirmat que els temes de sostenibilitat els han d’abraçar les forces centrals del país perquè, sinó, aquesta bandera queda en mans de formacions polítiques que en fan d’això una “superideologia” amb una visió molt estreta de les altres coses del país. I això li permetia afirmar que s’aturava el país.

Res més lluny de la realitat, segons la seva explicació l’ecologisme conservador diu NO a tot, però el sr. Mas s’oblida que son els Alcaldes de CiU que diuen NO a la MAT, que son Alcaldes de CiU que diuen NO a una gestió racional de l’aigua per a tots i que son Alcaldes de CiU que diuen NO a l’energia eòlica.

És per exemple el govern d’esquerres i catalanista, que modifica la proposta de túnel de bracons de CiU que destrossava la vall de Bianya, perquè finalment el túnel estigui ja en funcionament però perfectament integrat en el paisatge.

També va fer una critica a la poca implicació del Govern en el desenvolupament i a l’aportació en el mix energètic de les energies renovables a Catalunya, de nou aquí el sr. Mas torna a desinformar. A Catalunya hi ha un mixt energètic en la instal•lació i després tota l’energia entra a la xarxa de distribució que es consumeix conjuntament, fent impossible determinar el mixt energètic del consum. Ara bé, el sr. Mas o no sap o està desinformat sobre el Mixt energètic. A Catalunya el 28% de la potència instal•lada és energia renovable, sobretot gràcies a l’energia hidràulica.

Però el 2003, quan CiU va perdre les eleccions, l’energia eòlica i fotovoltaica només representava un 0,90% de la energia instal•lada, i al 2010, ja representa un 7,13%: en 6 anys hem multiplicat per 126 la potència instal•lada a Catalunya d’energia fotovoltaica, de 1,3 MW el 2003 a 164,3 MW el 2009, i en 6 anys hem multiplicat per 7,2 la potència instal•lada a Catalunya d’energia eòlica, de 86 MW el 2003 a 624 el 2009.

Pel que fa a la gestió de residus, l’Artur Mas diu que s’han de prendre decisions valentes. Decisions valentes com les que han pres els governs d’esquerres, perquè al 2003, CiU va deixar una política de residus buida de contingut. Decisions valentes com les que han pres els governs d’esquerres: hem definit quines han de ser les infraestructures de residus pels propers anys. Les hem posat en el mapa, les hem concretat i ens hem compromès a fer-ho. CiU mai es va atrevir a aprovar un pla de residus. CIU va actuar amb por. Por al rebuig, por a perdre vots. Hem posat canons a l’abocament i a la incineració. Hem tancat dipòsits irregulars. Hem estès la recollida selectiva a tots els municipis de Catalunya.

Diu que porten anys amb abocadors saturats, que han acabat la seva vida útil, i que en el país s’hauran de prendre decisions que, agradin o no, s’hauran d’adoptar. Sobretot diu que s’hauran de col•locar plantes de valorització energètica al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però CiU, juntament amb el PP a Girona s’oposen al procés de construcció de la incineradora actual. Hem de ser valents i coherents, sr. Mas.

I pel que fa a l’aigua segueix apostant pel Roine. I el sr. Mas no sap que estem solucionant el problema de l’aigua: gràcies a la política de dessalinitzadores. Ell insisteix en fer una obra faraònica com el trasvassament del Roine, una aigua que qui tindrà l’aixeta serà el Govern francès. Una obra cara, amb un impacte ambiental immens i una inseguretat en el subministrament.

Compromís amb la sostenibilitat.

2010-05-12T13:42:00.000+02:00

En un context energètic com l’actual es posa de manifest la necessitat de continuar una transició cap a un sistema més sostenible, cal fomentar l’estalvi i l’ús eficient de l’energia per part d’empreses i del conjunt de la societat, i cal també potenciar l’ús de les energies renovables.

És per això que el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya fa temps que cooperen en aquesta matèria i han signat un conveni per impulsar les energies renovables, gràcies al qual el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç aportarà 3,1 milions d’euros per impulsar l’ús de les energies renovables a Catalunya.

D’aquesta manera es continua la col•laboració entre l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE).

L’objectiu del conveni és el desenvolupament de les mesures de suport públic corresponents a Catalunya per a l’any 2010, que estan incloses al Pla d’Energies Renovables i també al Pla de l’Energia 2006-2015.

El conveni estableix que l’ICAEN gestionarà aquests fons, que servirà per subvencionar les actuacions en àrees com l’energia solar tèrmica de baixa temperatura o la biomassa tèrmica. L’objectiu és diversificar les fonts energètiques i avançar en la reducció del consum de combustibles d’origen fòssil.

El foment de les energies renovables és un dels eixos del nou model energètic que el Govern propugna per a Catalunya. En aquest sentit, el compliment del Pla de l’Energia 2006-2015 permetrà que les energies renovables, molt menys contaminants, suposin el 10% del consum total d’energia primària l’any 2015 a Catalunya.

Des de l’any 2004 el Govern de Catalunya, ha impulsat de manera clara les energies renovables, passant de menys de 100 MW instal•lats a l’any 2003 a més de 900 MW aquest any. I s’ha invertit com mai en eficiència energètica i renovables 2 Milions d’euros l’any 2003 als 85 Milions d’euros a l’any 2009.

Avui més que mai el foment de les energies renovables i de l’estalvi i eficiència energètica son claus, en el marc de les polítiques de reducció de la nostra dependència energètica exterior, si tenim en compte que el model energètic català i espanyol es caracteritza per l’elevada dependència exterior de fonts d’energia d’origen fòssil, i per tant tota aposta decidida per les energies netes així com per la reducció del consum energètic mitjançant l’estalvi i l’eficiència energètica, s’erigeix com a factor clau per garantir el bon subministrament i el progrés de la nostra societat.

Una resposta adequada.

2010-05-05T16:26:00.001+02:00

El Parlament de Catalunya va aprovar fa uns dies una resolució en defensa de l'Estatut i per la renovació del Tribunal Constitucional (TC) amb els vots de tots els grups menys del PP i del grup mixt (115 a favor i 16 en contra). En aquesta resolució el Parlament mostra el seu convenciment que l'Estatut és plenament legítim, pel fet d'haver estat referendat pels ciutadans, i insta a totes les institucions de l'Estat a respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i a desplegar-lo; també expressa la convicció sobre la seva plena constitucionalitat.

El Parlament s'adreça als presidents del Congrés dels Diputats i del Senat per tal que traslladin als grups parlamentaris d'ambdues cambres la inexcusable necessitat de procedir a la designació dels magistrats desprès de la vacant produïda per la defunció d'un dels membres del TC, i a desbloquejar el procediment de designació de quatre magistrats del Constitucional, pendent des de fa més de dos anys en el Senat. També és constata que, després de cinc intents fallits de dictar sentència, el TC no està en condicions d'exercir les tasques que constitucionalment té assignades i és promouran totes les accions necessàries a fi de que es declari incompetent per dictar sentencia. També es demana que s'impulsi una proposta de reforma de la llei orgànica del TC que impedeixi la prolongació forçosa del mandat dels magistrats que integren el Tribunal en els casos de bloqueig dels corresponents processos de renovació dels seus membres.

El president Montilla ha liderat en tot moment les negociacions per poder arribar a una resposta consensuada de la majoria de forces polítiques de l'arc parlamentari català (sobretot dels partits que varem donar suport a l'Estatut) per fer front a la situació creada per la incapacitat de l'alt tribunal d'emetre sentència.

Ja ho he manifestat en alguna altre ocasió, és possible treballar per un projecte d'una Espanya diferent, que reconegui la pluralitat de territoris des d'una concepció federal; de fet, part del camí recorregut des de l'aprovació de la Constitució va en aquesta direcció. Que està passant doncs? És bo recordar que el PP va votar en contra de l'Estatut després d'haver intentat que ni tant sols fos admès a tràmit; fins i tot va recollir milers de signatures per tota Espanya demanant un referèndum il·legal sobre el text. I a més, el PP bloqueja al Senat la renovació dels membres en mandat caducat del TC. Tot plegat tampoc és tant incongruent si recordem que no van votar una part de la Constitució.

Tot i aquesta situació, el govern de la Generalitat ha anat desplegant l'Estatut. Tenim un nou sistema de finançament (4.000 milions d'euros anuals; per primera vegada en la historia Catalunya se situarà per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes en ingressos per càpita provinents del sistema). La inversió en infraestructures és històrica (34.746 milions fins el 2013). Catalunya rebrà inversions públiques de l'Estat en proporció al seu pes al PIB espanyol al llarg de set anys. I s'han materialitzat traspassos, com la gestió del servei de Rodalies de Renfe, l'expedició del primer permís de treball per als treballadors estrangers i la inspecció de treball o l'Hospital Clínic.

(publicat a la revista digital Aravallès)

Després de 30 anys

2010-04-23T08:09:00.000+02:00

El Pla territorial metropolità de Barcelona.

El Govern de la Generalitat, després de 30 anys d’autogovern de Catalunya, ha aprovat definitivament el Pla territorial metropolità de Barcelona, un territori que aplega el 70% de la població del país. L’àmbit metropolità disposa així per primera vegada, d’un instrument de conjunt per tal d’ordenar el seu territori.

El Pla és fruit de l’esforç i la iniciativa conjunta del Govern de la Generalitat i dels ens locals de l’àmbit metropolità i té com a principals objectius: Evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori i fomentar el desenvolupament urbà de qualitat; potenciar l’activitat econòmica, la competitivitat del territori i satisfer la demanda d’habitatge; preservar el patrimoni natural i agrari del paisatge; potenciar l’ús del transport públic i racionalitzar les infraestructures viàries.

S’ha apostat clarament, per un model de desenvolupament territorial que fomenti les trames urbanes amb unes densitats de població que redueixin tant com sigui possible el consum innecessari de sòl i eviti la proliferació d’urbanitzacions aïllades.

El sistema d’infraestructures de mobilitat, té com a finalitat garantir l’accessibilitat apropiada a cada part del territori amb el mínim impacte sobre el medi. És prioritza les actuacions sobre la xarxa ferroviària, amb la intenció de que aquest mode de transport tingui un paper més rellevant en la mobilitat de la regió metropolitana, (el desdoblament de la línia de Barcelona a Vic o el tren orbital Mataró Vilanova i la Geltrú en son una mostra clara).

També es resolen temes que s’arrossegaven des de fa més de 20 anys com l’antic 4 cinturó, avui transformat en una Ronda del Vallès que connectarà les comarques de la segona corona metropolitana i que s’ha decidit que arribi de Sabadell a Granollers.

Hi ha un esforç clar per garantir la protecció dels espais oberts, basat en la protecció de nous espais interconnectats al voltant dels espais ja protegits i facilitant la permanència de les àrees de valor agrari, no és una dada menor, el 75 per cent del territori serà considerat espai obert, 241.000 hectàrees.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, ha fet els deures, tenim al davant una proposta d’ordenació territorial, clara i coherent, que ha de permetre un desenvolupament urbanístic ordenat i sostenible amb un horitzó temporal establert a l’any 2026.

Si que ho volem.

2010-04-10T21:16:00.000+02:00

He assistit a l’acte en el que el President de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, ha celebrat a Pinós, a on ens ha explicat un grapat de raons de perquè tornarà a presentar-se a les eleccions i ha ratificat la seva voluntat de seguir al capdavant del govern de Catalunya.

Ha fet un discurs solemne, però també ha estat fet des del cor, adreçat als sentiments i a la intel•ligència de les ciutadanes i els ciutadans.

El President ha afirmat que “Segueix creient en una Catalunya de tots i per a tots. Una Catalunya oberta que dóna oportunitats a qui vulgui aprofitar-les, que no discrimina i que no es tanca, que reclama respecte i ofereix una mà estesa als que la respecten. Una Catalunya que vol pesar més a Espanya i a Europa. Una Catalunya que sap que la riquesa està en el contacte amb els altres, que així es fa més forta, imparable”.

També ha dit que “Segueixo creient en el respecte a les idees de tots i en que l’única forma de seguir avançant és aconseguir posar-nos d'acord en els temes importants. Governar a partir del diàleg i l'acord és el que intento des que vaig començar a fer política, i així seguiré, perquè hi segueixo creient”.

“Com segueixo creient en el socialisme, com ideal de justícia social, com a impuls permanent a favor de les reformes que proporcionen més llibertat i més oportunitats a tothom.”

Parlant de Catalunya i Espanya ha afirmat que “Sóc català i catalanista, com la majoria dels nostres conciutadans. Sóc espanyol i federalista, com la majoria de catalans i catalanes. Sóc europeu i europeista, com la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Sóc progressista i de centreesquerra, com la majoria dels treballadors i treballadores, com la majoria de la gent del país.” I ha remarcat “Segueixo creient i crec en l'Estatut i el defensaré sempre allà on calgui i davant de qui calgui, perquè aquest és l'Estatut que van acordar el Parlament de Catalunya i les Corts generals, l'Estatut que va ser referendat majoritàriament pels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya”.

“Segueixo creient que Catalunya no vol ni dreceres, ni invents, ni sorpreses, ni passes enrere. I no tenim, a diferència que altres, més bandera que la senyera, l’Estatut i Catalunya”.

El President Montilla, ens demana la seva confiança perquè vol seguir treballant per transformar el present, per construir un futur millor “Crec en Catalunya i en la seva gent .Crec en el seu caràcter treballador i emprenedor. Crec en el potencial de les dones i els joves, mai no aprofitat del tot. Crec en la generositat i l'empenta dels més grans. Crec en la força del teixit econòmic, social, sindical i associatiu del nostre país”.

Avui a Pinós com a tot Catalunya feia un dia magnífic de primavera, hem començat de nou a fer realitat els nostres somnis que ens portarà a tenir un nou govern catalanista i progressista.

Què fem per sortir de la crisi

2010-04-06T10:41:00.003+02:00

En aquests moments, una de les prioritats fonamentals és sortir de la crisi. Ho és perquè la situació de l’economia, i de retruc les conseqüències que té sobre el dia a dia de tots nosaltres, es situa com una de les principals preocupacions dels ciutadans i ciutadanes.

El govern de Catalunya fa unes propostes des del realisme i des del coneixement dels problemes que ens afecten. Per sortir de la crisi, cal un canvi de model productiu i econòmic que Catalunya ja està fent, i que va començar ara fa cinc anys amb l’Acord Estratègic signat entre el Govern, els Sindicats i els Empresaris. Aquesta transformació s’hauria pogut fer mentre CiU governava, perquè sempre és millor fer les coses quan aquestes van bé, però no ho van fer. És de la mà dels socialistes que s’ha començat a impulsar aquest canvi de model.

Estem fent reformes a l’Administració Pública i duent a terme mesures de simplificació administrativa, que representen un estalvi per a les empreses de més de 900M€; Apostem decididament per la Recerca i el Desenvolupament i, tot i la crisi, enguany s’incrementa un 21% el pressupost en R+D, més de 3.500M€. En el futur, gràcies al Pacte Nacional per a la Recerca, el Govern invertirà fins a 17.500 M€ en els propers 10 anys, i el sector empresarial, 56.000 M€ més, per arribar al 3,5% del PIB en R+D al 2020.

Estem construint l’escola del segle XXI, amb l’aprovació de la primera Llei d’Educació de Catalunya, que s’està desplegant i aplicant progressivament, i hem incrementat un 186% els ajuts a l’escolarització perquè tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats.

A més s’està fent un gran esforç en inversió pública i, en els darrers anys, les administracions han doblat els recursos destinats (al 2003, un 4,4% del PIB i al 2010, un 7,3% del PIB). La Terminal 1 del Prat, l’aeroport de Lleida-Alguaire, l’ampliació dels ports de Barcelona i Tarragona, la posada en servei del canal Segarra-Garrigues, la construcció de la Ronda del Vallès, el 3er carril de l’AP7, la dessalinitzadora del Prat i l’ampliació de la de la Tordera, l’arribada de l’AVE a Barcelona o el Pla de millora de les rodalies ferroviàries, en fase d’execució, en són una bona mostra.

Aquests són fets, però també paraules. El nostre compromís per una Catalunya més cohesionada socialment, més prospera i amb un autogovern fort.

(article publicat al diari digital Aravallès).

Un acte positiu.

2010-03-29T08:05:00.000+02:00

Aquest darrer dissabte 27 de març, durant una hora moltes ciutats a nivell de tot el planeta han fet un acte simbòlic d’apagar la il•luminació dels seus monuments, i també molts ciutadans hem baixat el nostre consum energètic, seguint la invitació de l’organització ecologista WWF. Mitjançant l’apagada de llums s’ha volgut conscienciar sobre la necessitat de prendre mesures, de manera global contra el canvi climàtic i sobre la importància de poder arribar a un acord entre el països industrialitzats i els que estan en vies de desenvolupament, entre empreses i societat civil, per contenir les emissions de CO2.

Iniciatives com aquesta serveixen perquè entre tots augmentem el compromís en defensa del medi ambient. Ha estat un acte positiu en favor de les polítiques de mitigació del canvi climàtic.

Accions con les d’ahir, posen en qualsevol cas de relleu que en el treball contra el canvi climàtic hem de ser constants. Petites actuacions i compromisos individuals poden contribuir molt en aquesta direcció, no tenim perquè deixar-ho tot en mans de les grans decisions polítiques, si be, el repte de la política en aquest cap és enorme.

Ja sabem que en un context energètic com l’actual, més en un país com el nostre d’alta dependència energètica dels recursos exteriors, es necessari definir estrategies per fer una transició cap a un model econòmic més sostenible, fomentant l’estalvi i l’eficiència energètica per part de les empreses i del conjunt de la societat, així com potenciant l’ús de les energies renovables, tot continuant les activitats d'I+D+i en el sector energètic. L’esforç del Govern de la Generalitat en aquest camp es més que notable.

L’anunci de que el IREC (institut de recerca en energia de Catalunya) posarà en marxa un parc eòlic marí que permetrà, a més, disposar d’un laboratori per a millorar el coneixement sobre la producció d’electricitat en el mar, va justament en aquesta direcció.

Sens dubte la política energètica ha de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i a la millora de la qualitat del medi ambient. En aquest sentit i en la línia de la revisió que ha fet el Govern del Pla de l’energia de Catalunya, son prioritàries actuacions per avançar en polítiques en favor de l’estalvi i l’eficiència energètica i el bon ús dels recursos energètics, conscienciació, sensibilització i implicació activa de la societat. El foment de les energies renovables, sent conscients que, avui per avui, per sí soles no poden assegurar el subministrament a la societat.

La tendència clara cap a la descarbonització de les economies serà una realitat més aviat que tard. És per això què l’economia, l’energia i el canvi climàtic plantegen greus i grans reptes de futur per al nostre món i per a la nostra societat.

Els boscos i l’aigua.

2010-03-20T12:16:00.000+01:00

Demà 21 de març amb l’arribada de la primavera a l’hemisferi nord i la tardor a l’hemisferi sud, es celebra des de ja fa més de 4 dècades el Dia Forestal mundial.

Els excessos comesos en el darrer segle per la indústria de la fusta, de la mineria, els incendis forestals, el canvi d’usos en el sòl, la pèrdua també d’activitats tradicionals, el creixement demogràfic, el canvi climàtic, etc., ha provocat que al voltant d’un 78 per cent dels boscos primaris hagin estat destruïts i la resta estiguin amenaçats.

Davant d’aquests riscos, el gran objectiu és aconseguir el manteniment dels ecosistemes forestals i de tota la biodiversitat que emmagatzema. Avui és necessari desenvolupar una gestió forestal sostenible, que aconsegueixi un equilibri entre la productivitat, els aspectes socials, el manteniment de la biodiversitat, la qualitat de l’aigua, el paisatge,, el desenvolupament rural i l’equilibri territorial.

Aconseguir una major eficiència i estalvi en el consum de fusta, fomentant el reciclatge i reutilització del paper i cartró (per cada tona de paper reciclat, evitem la tala d’una dotzena d’arbres). Cal fer polítiques actives per a disminuir el risc d’incendis, fomentat una gestió dels boscos que tingui en compte justament els beneficis socials, econòmics i ambientals que comporta pel conjunt de la societat.

S’ha d’afavorir la producció i consum de productes forestals procedents d’explotacions amb certificat de gestió forestal sostenible, així com productes derivats amb certificació en el seus procés productiu. Hem d’evitar el consum de productes forestals de procedència il•legal.

La restauració d’ecosistemes forestals amb l’objectiu de connectar formacions fragmentades ens ha de servir per millorar la biodiversitat i també augmentar la capacitat d’absorció dels nostres boscos dels gasos efecte hivernacle.

L’Assemblea General de les Nacions Unides, va declarar també el 22 de Març Dia Mundial de l’Aigua, reconeixent així el valor d’aquest recurs i la seva contribució tant a la productivitat econòmica com al benestar social i ambiental. Aquest any està dedicat a la qualitat de l’aigua.

Ara que a Catalunya, estem immersos en el debat per a l’adaptació a la implementació dels principis de la Directiva marc de l’aigua a través d’unes polítiques de l’aigua orientades a la sostenibilitat ambiental, de garantia, econòmica i social, és necessari recordar tots els dies que encara vora 1.500 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable i que quasi el 39 per cent de la població mundial -2.600 milions de persones- no tenen serveis de sanejament millorats.

Hem de compatibilitzar el desenvolupament econòmic i l’equilibri ecològic, assumint la defensa del patrimoni natural i la biodiversitat com una responsabilitat de primera magnitud, l’aigua i la biodiversitat és un element essencial per al manteniment de la vida. Valorant la gestió feta en els darrers anys a Catalunya, cal seguir destinant esforços a la millora de la qualitat ambiental de les nostres masses d’aigua fluvials.

El pla de gestió de l'aigua de Catalunya, ha de reafirmar la necessitat d’un gran pacte basat en la garantia de disponibilitat i qualitat, en una gestió sostenible i eficient, en el foment de la recerca i la incorporació de noves tecnologies per la generació de nous recursos, en la potenciació de formules de regeneració i reutilització i també en la modernització dels regadius.

L’aigua no és nomes un recurs territorial,econòmic o identitàri, és un dret universal. Tots i cadascú de nosaltres hem de fer un ús conscient i responsable de l’aigua.

A una setmana de la nevada.

2010-03-17T11:18:00.000+01:00

El darrer dilluns 8, Catalunya va viure una de les nevades més intenses de les darreres dècades, se’n van veure afectats òbviament, els transports i les principals vies circulatòries i ferroviàries. Les comarques gironines i punts de l’alt maresme van patir talls de llum, al quedar-se sense subministrament elèctric, , hi van haver 139 línees de mitjana tensió i un nombre indeterminat de línees de baixa tensió afectades, per la caiguda indiscriminada d’arbres sobre torres d’alta, mitja i baixa tensió i amb tota probabilitat també per una inversió no suficient de les companyies elèctriques per reforçar les xarxes de distribució per fer arribar amb garanties el subministrament als seus clients.

Talls de llum, que se’n allargat fins el cap de setmana.

Passada una setmana, és hora de veure com ha actuat el Govern de Catalunya. Una conclusió en podem extreure, el serveis públics funcionaven perfectament al cap de 24 hores. La reacció va ser ràpida i eficaç malgrat l’excepcionalitat de la nevada.

Ara bé, és cert que es va tardar massa a restablir el subministrament elèctric a molts pobles. Cal recordar a les companyies elèctriques, en especial a Endesa –que és la principal distribuïdora- que les inversions i el manteniment de la xarxa són responsabilitat seva i cal exigir-los uns compromisos d’inversió-. Arribat aquest punt m’han sorprès les crítiques dels partits de l’oposició, que justament van facilitar a partir de l’any 1998 la privatització de tot el sector, i fins i tot el PP va impedir que Fecsa-Endesa fos participada majoritàriament per una empresa catalana (Algú se’n recorda del senyor Pizarro i la seva abrandada intervenció al Parlament, quan hi va haver l’apagada de Barcelona, per cert molt aplaudida per mitjans conservadors) .

Com ha actuat el Govern de Catalunya? En una situació com la viscuda, és evident que tot és millorable la informació, la coordinació i la capacitat de resposta. Ara a mi em sembla que el Govern es va posar mans a la feina immediatament per reconduir la situació d’emergència.

A diferència d’altres polítics, com Artur Mas –conseller en cap en el govern de Jordi Pujol- que l’any 2001, que en una altre gran nevada, anava de discoteques en lloc d’afrontar les seves responsabilitats, el President de la Generalitat José Montilla va estar des de primera hora de la tarda del dilluns supervisant totes les actuacions que s’havien de prendre, la prioritat era treure les persones que en aquells moments es trobaven atrapades en trens o en vehicles a les vies de comunicació, restablir el subministrament elèctric i tornar a la normalitat a les vies de comunicació.

Jo crec que són molt significatives les dades següents, que ens indicant l’esforç que s’ha fet aquesta setmana:

• Es van habilitar 241 grups electrògens (i se n’estan instal•lant 89 més).

• Més de 1.200 tècnics i 2 helicòpters estan treballant en la reposició del servei.

• S’han creat 4 unitats de reconeixement de la Generalitat per inspeccionar sobre el terreny l’estat de la xarxa i la reposició del servei.

• S’han mobilitzat més de 13.000 efectius (entre Mossos d’Esquadra, bombers, agents forestals, operaris d’obres públiques, personal del Servei d’Emergències Mèdiques, i tècnics de Protecció Civil)

• 20 helicòpters entre Mossos d’Esquadra i Bombers de la Generalitat.

• 6.812 serveis entre Mossos i Bombers

• 84 màquines llevaneus van ajudar a netejar les carreteres (cal sumar els llevaneus dependents de les diputacions provincials i de les concessionàries d’autopistes).

• La Unitat Militar d’Emergències de l’Exèrcit (UME) es va traslladar a Catalunya dos dies a 96 especialistes, amb 5 llevaneus i 36 vehicles.

Ara el que cal es assegurar el consum ordinari d’electricitat durant la Setmana Santa i estiu i així poder mantenir la competitivitat i el lideratge de l’economia de Catalunya.

També recuperar els boscos, la nevada ha afectat aproximadament 120.000 hectàrees. Cal prioritzar les infraestructures de protecció dels boscos, els tallafocs, els camins rurals, el perímetres de protecció prioritària, que garanteixen que tot i la nevada no incideixi en incrementar el perill d’incendis forestal.

Tant de bo, no tinguéssim residus nuclears.

2010-03-13T12:51:00.000+01:00

MTC a Habog, Holanda

Tant de bo, no tinguéssim residus nuclears, però els tenim.

No els podem fer desaparèixer, ni els podem ignorar.

Quan és va decidir en el seu dia que una part del mix energètic, provingués de l’energia nuclear, hi va haver un oblit, o més ben dit una decisió que no es va adoptar: quina seria la solució d’emmagatzematge dels residus nuclears, perquè aquesta energia comporta la generació de residus.

Els residus nuclears que s’ha generat des de la implantació de la primera central nuclear a l’any 1968, fins que finalitzi la vida útil de la darrera (per cert, vull recordar que va ser un govern socialista qui va decretar una moratòria en la construcció de centrals a Espanya) s’han de gestionar de la millor manera possible.

Des del meu punt de vista, amb independència de quin sigui el futur de l’energia nuclear a Espanya, és necessari comptar amb les capacitats adequades per gestionar el combustible gastat i els residus procedents de les centrals nuclears en funcionament i els que tenim en dipòsit a França i el Regne Unit.

Hi ha dues possibles solucions a la gestió d’aquests residus: una de individualitzada, que cada central els gestioni a les seves pròpies piscines, o en magatzems temporals individualitzats en la mesura que aquestes piscines és vagin saturant. Perquè suposo, que més enllà de que és sigui partidari o no de l’energia nuclear, tothom prioritza la seguretat per davant d’altres qüestions, en tant que les centrals estiguin operatives.

L’altre solució disposar d’un magatzem temporal centralitzat, que segueixo pensant, és la resposta més adequada a la gestió dels residus radioactius a Catalunya i a Espanya, des del punt de vista tècnic, estratègic, econòmic i de seguretat.

Tant és així, que el Ple del Congres dels Diputats el passat 23 de febrer va aprovar, amb el vot de tots els grups, sobre la base de dues mocions de ERC i IC-Verds, i amb l’activa intervenció del coordinador dels diputats socialistes a Madrid Francesc Vallès, una proposta en la que el Congrés torna a instar al Govern de l’Estat a ubicar un magatzem centralitzat, sobre la base d’aconseguir el més gran consens social, territorial i institucional, especialment amb les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments.

Aquí radica la qüestió, ja ho varem manifestar el març del 2008, a la comissió d’economia del Parlament, quan entre d’altres consideracions, varem dir, que sobretot s’havia de prioritzar una qüestió per a nosaltres important, consens polític, territorial i social, com a condició imprescindible per a la seva ubicació.

El President Montilla, ha manifestat en seu parlamentària que en una decisió com la d’ubicar el MTC, ha d’haver-hi unió i no divisió, i per tant un requisit bàsic per una instal•lació d’aquestes característiques és que hi hagi consens.

En aquest cas, pel que fa a la seva ubicació a Catalunya, avui no existeix.

Constatat que avui, no hi ha consens, el Parlament de Catalunya ha manifestat que rebutja la ubicació del MTC a Catalunya, i ha aprovat donar suport al Govern i instar-lo a sol•licitar al Govern de l’Estat, que és qui té la competència, que es desestimi de manera definitiva la seva ubicació a Catalunya.

Governant.

2010-03-12T08:05:00.000+01:00

Aquesta setmana el Ple del Parlament de Catalunya, ha estat intens, i ha mostrat la voluntat del Govern de Catalunya d’acabar el pla de mandat.

S’ha aprovat la Llei de consultes populars per via de referèndum, aquesta llei desenvolupa l’Estatut en el marc de la seva normal aplicació, i regula adequadament el dret a participar en la presa de decisions per part de la ciutadania sobre qüestions polítiques en l’àmbit de les competències i de les funcions de la Generalitat i de l’administració municipal. CiU ha votat en contra perquè no s’han recollit els seus plantejaments, criteris que estan fora de la constitució al proposar consultes saltant-se la Constitució. CiU s’està convertint en un partit cada cop més radical.

També s’ha acordat seguir amb la tramitació de la nova Llei de la Sindicatura de Comptes. Després de 25 anys de l’aprovació de la llei que regula la Sindicatura, és feia necessari, actualitzar les funcions de la Sindicatura per adaptar-la a les noves dimensions de l’Administració i del sector Públic. Amb aquest projecte de llei, es vol no solament modernitzar la Sindicatura, sinó dotar-la d’eines més precises, per garantir i reforçar el seu treball de garantia del bon funcionament i la bona gestió dels sector públic a Catalunya. Des del meu punt de vista aquesta és una Llei per fer més transparent l’actuació del sector públic i dels partits polítics.

Al no donar suport a les esmenes a la totalitat presentades per CiU i el Partido Popular, s’ha iniciat el tràmit de la llei de vegueries, que és una garantia d’equilibri territorial, de simplificació administrativa per facilitar els tràmits als ciutadans i una organització territorial més racional i donant una igualtat d’accés als serveis públics a tot el territori, cal posar en valor la valentia i el rigor del Govern del president Montilla d’afrontar la nova divisió territorial que preveu l’Estatut, després de portar trenta anys esperant aquesta llei.

També és seguirà tramitant el projecte de Llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions. Amb aquesta nova regulació, l’impost de successions desapareix per al 94 per cent dels contribuents i passa a ser un tribut que pagaran exclusivament els grans patrimonis. De fet en quedaran exemptes el 99 per cent de les herències entre cònjuges i el 97,5 per cent de les de pares a fills. Als socialistes ens sembla de justícia demanar a les fortunes més importants una contribució superior que a les fortunes mitjanes i petites, doncs això tant senzill, no ho entenen CiU i el Partido Popular, lo seu sempre és baixar els impostos, “si és en els que més tenen molt millor”.

Finalment s’ha acordat, al constatar que avui per avui, no hi ha el consens suficient a nivell territorial, social ni polític, de rebutjar el Magatzem temporal centralitzat de residus nuclears a territori de Catalunya. Tot hi considerar els socialistes que el MTC és la millor de les solucions possibles, perquè un cop estudiades les alternatives ofereix la màxima seguretat, física i tecnològicament parlant. El MTC garanteix la seguretat i miniminitza el risc. Tant de bo, no tinguéssim residus nuclears, però els tenim. No els podem fer desaparèixer, ni els podem ignorar. La seva gestió feta des de un MTC, ofereix importants avantatges des del punt de vista tècnic, estratègic, econòmic i de seguretat.

El Govern de Catalunya, ha constatat que avui no hi ha consens, i tot ser una decisió que correspondrà adoptar al Govern de l’Estat, ha manifestat que rebutja la ubicació del MTC a Catalunya, el Parlament ha donat suport al Govern de Catalunya en aquesta posició.

La salut una prioritat.

2010-03-04T18:36:00.001+01:00

S’inaugura l’ampliació del servei d’urgències de l’hospital general de Granollers.

La consellera de Salut, Marina Geli, acompanyada per l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral han inaugurat l’ampliació del Servei d’Urgències de l’Hospital General de Granollers. El projecte d’ampliació ha comptat amb un pressupost d’1,5 milions d’euros, que han estat finançats pel Servei Català de la Salut.

L’ampliació de les urgències ha comportat la construcció de 22 nous boxes assistencials, sis destinats a l’àrea pediàtrica, amb un espai d’atenció i sala d’espera independent de les urgències d’adults, i amb una nova sala d’observació d’urgències amb 16 nous boxes més amplis i confortables. En total, el Servei d’Urgències de l’Hospital augmenta la seva capacitat a 53 boxes d’atenció urgent, més els set boxes que es troben al dispositiu d’Urgències Centre, situat a l’Avinguda del Parc.

La posada en marxa de l’ampliació del servei d’urgències s’afegeix al funcionament del servei de consultes externes obert recentment que ha significat un salt qualitatiu en l’atenció als ciutadans i ciutadanes.

És una demostració més del compromís del Govern de la Generalitat, per tenir un sistema de salut per atendre a les demandes d’una població creixent i diversa. Hem de tenir present que a principis de l’any 2004 la població a Catalunya era de 6.926.000 persones i a l’any 2009 ja arribàvem a 7.600.000 persones. El Govern és va trobar una manca de previsió i planificació clamorosa.

Segur que queden coses per fer i per millorar, però en aquests 7 anys, s’ha fet un esforç ingent per millorar l’equilibri territorial, per facilitar l’accés i apropar els serveis als ciutadans, per modernitzar els serveis existents, per incrementar la capacitat de resolució de problemes de salut i la qualitat assistencial i de servei.

En aquests 7 anys la despesa pública sanitària ha crescut un 75,2 per cent, tant com dir 9.547 milions d’euros l’any 2010 un 4,5 per cent del PIB, i la inversió en nous i millors equipaments un 190 per cent, aquest any 346 milions d’euros., això ha permès tenir una xarxa assistencial pública que ofereix serveis a tots els territoris del país.

En aquest període s’han fet 94 nous centres d’atenció primària, 49 nous consultoris local i 990 actuacions d’ampliació i millora, s’han construït també 9 nous hospitals d’aguts –entre ells el de Mollet del Vallès, que aquest estiu entrarà en funcionament, o el del Baix Llobregat que va inaugurar el President Montilla dissabte passat-, 2 hospitals nous de proximitat i 279 actuacions d’ampliació i millora –com l’ampliació del servei d’urgències i el nou edifici de consultes externes de l’hospital de Granollers-.Això son fets, el treball per la millora del servei públic de salut, i facilitar el seu accés a les ciutadanes i els ciutadans. Oferir seguretats en temps de crisi.

Nou Hospital de Mollet del Vallès

No son paraules, són fets.

2010-02-27T00:06:00.002+01:00

El Govern del President Montilla treballa per donar el màxim suport a les persones afectades per la crisi, per això ha impulsat l’Acord dels 30 compromisos per front a la crisi i reactivar l’economia.

En el marc d’aquets compromisos, la consellera de Treball Mar Serna impulsa una iniciativa que té per finalitat millorar la situació dels autònoms i mitigar l’impacta de la crisi.

Més de 5.000 persones, es beneficiaran de la Renda per a la Formació de Treballadores i Treballadors Autònoms.

La renda està adreçada als treballadors afiliats al règim especial de treballadors/es autònoms que, havent realitzat una activitat professional o empresarial a Catalunya, hagin cessat la seva activitat econòmica a partir de l’1 de gener de 2009 i no disposin de recursos econòmics ni rebin cap altre prestació, subsidi o ajut públic amb la mateixa finalitat.

Tindran una renda durant sis mesos de 425 euros, vinculada a una formació obligatòria de 180 hores. El Govern destina en aquesta mesura 13 milions d’euros.

Aquesta setmana, també s’ha signat entre els Governs de la Generalitat i el de l’Estat, el traspàs de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a la Generalitat, aquest traspàs es farà efectiu el proper dilluns 1 de març, té un cost efectiu d' 11,91 MEUR i comportarà el traspàs de 249 llocs de treball més 35 places en procés de selecció, a més de la cessió de 7.400 m2 d'oficines.

Aquest acord responent a la voluntat dels dos governs i a l'interès dels agents socials, inclou la creació d'un consorci que garantirà l'eficàcia del servei, evitarà duplicitats i facilitarà totes les gestions a través d'una oficina única d'atenció als ciutadans.

Catalunya és la primera comunitat en assumir aquestes competències, això implica que la Generalitat assumirà les següents tasques: vigilància i exigència del compliment dels convenis col•lectius en els àmbits de la prevenció de riscos laborals; l'ordenació del treball i les relacions sindicals; l'ocupació i les migracions laborals (col•locació, formació ocupacional, agències de col•locació..); arbitratge, mediació i conciliació en vagues i conflictes laborals (sota acceptació o petició de les parts); i assistència tècnica: informació, col•laboració i assistència tècnica a empreses, treballadors i altres administracions.

En el seu dia el Govern va crear l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball que serà la que reunirà tota la inspecció laboral a Catalunya, i garantirà així més eficiència en la lluita contra els accidents laborals. Aquesta Agència disposarà d’uns 400 inspectors i subinspectors de treball, incorporant part dels que ara depenen del Ministerio de Trabajo. Amb aquest traspàs serem més eficaços en la lluita contra els accidents laborals.

El President lidera la sortida de la crisi.

2010-02-25T13:18:00.000+01:00

Jo crec que avui tots coincidim en una cosa, que la crisi econòmica que encara avui travessa el país ha estat d’una dimensió i d’una complexitat sense precedents. Estic convençut que el desig de fons existent en el país és que ens posem d’acord per lluitar contra la crisi. Lluitar contra la crisi ha estat la primera prioritat dels socialistes. Prioritat que coincideix, sens dubte, amb l’objectiu també dels agents econòmics i socials de Catalunya.

Durant el debat que s’ha produït al Parlament, el president de la Generalitat, en totes les seves intervencions ens ha presentat un diagnòstic realista de la situació econòmica que està vivint Catalunya i Espanya. Cal remarcar que el Govern de la Generalitat va ser un dels primers a afrontar la situació de crisi parlant clar a la societat catalana, sense amagar que venien uns temps difícils. Ho demostren els onze plans que des de l’abril del 2008 el Govern de Catalunya ha desplegat, que s’han concentrat en quatre grans eixos: contribuir al sosteniment de l’activitat econòmica, donar suport a l’activitat empresarial i facilitar-ne el finançament, ajudar els sectors socials més desfavorits i adoptar una política d’austeritat pressupostària.

Fets tangibles, amb propostes, actuacions i incentius fiscals que han permès dinamitzar l’economia del país ajudant a mantenir l’activitat en sectors clau de la nostra economia. Aquesta dedicació a pal•liar els efectes econòmics i socials de la crisi han de persistir.

Avui més que mai hem de fer els esforços necessaris per sortir de la crisi i a més hem de recuperar la nostra competitivitat. No només mesures pal•liatives a curt termini, sinó també propostes de reformes estructurals que ens permetin millorar la productivitat i donar passos clars cap a una economia més sostenible.

Mesures que cal abordar-les a Catalunya, però també en el conjunt de l’Estat. Avui com en altres ocasions, Catalunya, per la seva rellevància econòmica, té una gran responsabilitat per fer aportacions i propostes de canvis i de reformes, amb plantejaments i accions compartides. Creiem que hem de fer valer, al conjunt de l’Estat espanyol el model català de relacions econòmiques i socials.

En el Ple monogràfic d’ahir es van aprovar tot un seguit de mesures i reformes que creiem que són necessàries i que cal abordar-les des d’una perspectiva estatal, el Govern de Catalunya a de seguir liderant aquest debat a través dels mecanismes de relació institucional.

Propostes que tenen a veure amb la millora del finançament empresarial i l’accés al crèdit, amb la simplificació administrativa i a millorar la transparència dels mercats, amb la necessitat d’arribar a un consens per al manteniment i millora de l’actual estat del benestar. També amb mesures de control, transparència, i gestió responsable del sector financer. També amb la reforma del sistema i el mercat energètic per fer-lo més eficient i sostenible, també continuar mantenint els compromisos d’inversió pública en infraestructures de mobilitat i per ferrocarril en compliment del que preveu la disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya. I impulsar la inclusió del corredor mediterrani en la xarxa transeuropea del transport.

El Govern ha de seguir orientant les seves polítiques amb mesures a curt termini per pal•liar els efectes de la crisi, però ha de continuar desenvolupant mesures estructurals que ens han de situar en una millor posició de sortida de la crisi, amb una economia i unes empreses més fortes i preparades per afrontar els reptes de l’economia oberta o global en una aposta per la internacionalització de la nostra economia.

S’ha de continuar treballant per millorar el finançament empresarial mitjançant els instruments que la Generalitat ha creat amb aquesta finalitat. Impulsar noves polítiques industrials sectorials en sectors emergents, també en sectors madurs. Impulsar la creació del Consell de Política Industrial de Catalunya. També l’impuls a la reforma educativa i molt en particular el reforç a la formació professional i als cicles formatius i la renovació dels programes d’acceleració formativa al llarg de la vida.

També hem fet una altra cosa. Hem constatat l’esforç realitzat aquests darrers set anys pel Govern de Catalunya pel que fa a la reducció de la morositat de les administracions públiques. En aquest cas de la Generalitat. S’han anat reduint els terminis de pagament a les empreses que contracten amb la Generalitat. I, per tant, li hem dit el Govern segueixi treballant per reduir el termini de pagament amb l’objectiu d’arribar als seixanta dies.

Mesures, en definitiva, per combatre la crisi econòmica i garantir la cohesió social; per millorar l’entorn legal, per injectar liquiditat al sistema econòmic, en especial a les petites i mitjanes empreses; per afavorir el desenvolupament empresarial; per millorar l’ocupabilitat, i per impulsar un model econòmic més sostenible.

En definitiva, avui més que mai és imprescindible prendre decisions complexes. I és en aquest sentit, que cal valorar positivament la proposta del President de la Generalitat, José Montilla, de convocar una cimera entre el consell d’institucions de l’acord estratègic i els representants dels grups parlamentaris, amb l’objectiu d’actualitzar les mesures que conté l’acord, i, si s’escau, ampliar-les i establir prioritats, tenint en compte el context econòmic actual. No es tracta d’ajudar el Govern. No, no, del que es tracta és d’ajudar el país.

Un cop més, el president de la Generalitat i el Govern ha fet a tots els grups parlamentaris una proposta de mà estesa, de continuar amb la política de pactes. És una invitació, per tant, a sumar-se a l’acord estratègic que, per cert, és on dissenya el canvi de model productiu. I és a on, també, es dissenyen polítiques que acaben afectant el 30 per cent del pressupost de la Generalitat.

Treballant per l’acord.

2010-02-21T20:58:00.000+01:00

Com no podia ser d’altre manera, les reflexions i les propostes sobre la situació econòmica són els que preocupen al conjunt de les persones. La crisi econòmica ha afectat, i segueix afectant, de manera dura les empreses i la gent del nostre país.

Aquesta darrera setmana ha monopolitzat els debats al Congres del Diputats, en el que s’ha palesat altre vegada que més enllà del soroll i de la crítica en el que està instal•lat el PP, el seu líder Mariano Rajoy, no té una proposta seriosa per remuntar la situació de crisi que afecta la nostra economia.

El President Zapatero ha ofert una oferta concreta de pacte a totes les forces polítiques, sobre la base de quatre temes concrets: mesures per millorar la competitivitat de l’economia espanyola i fomentar la creació de llocs de treball; política industrial per impulsar la renovació del model productiu; compliment del pla de consolidació fiscal per assegurar la reducció del dèficit públic i un sobre el sistema financer per assegurar-ne l’estabilitat, l’accés al crèdit de les empreses i la morositat.

CiU, per boca de Duran i Lleida, ha mostrat la seva predisposició ha arribar a un acord a Madrid, hi alguns ens preguntem i a Catalunya què passa?, malgrat el Govern de la Generalitat ha estat des del primer dia al davant de les polítiques per fer front a les causes més dures de la crisi, en forma de plans per acompanyar a les persones que ho passen pitjor i per crear les condicions per sortir el més aviat millor de la crisi i començar a crear llocs de treball, CiU i el seu candidat Artur Mas no han estat a l’alçada de les circumstàncies de la conjuntura econòmica actual i que a Catalunya ens afecta d’una manera especial, si atenem que una part important de la nostra activitat és la industrial que no volem que és destrueixi.

Som conscients que estem en un període de transformació profunda a nivell global i que cal treballar estratègicament per trobar l’encaix de Catalunya en el nou ordre internacional, tant en termes econòmics com socials. Això ho han entès govern, empresaris i sindicats, i s’ha concretat en la signatura de 30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya.

Dimecres hi haurà un debat al Parlament sobre la situació de l’economia a Catalunya, veure’m la predisposició de CiU a fer pinya o si pel contrari pensen més en les eleccions de la tardor.

El President Montilla ha recordat que “aquí ja fa molts mesos que estem treballant, dialogant amb els sindicats, les patronals, i els conjunt de sectors de la nostra societat” i que “estem disposats a pactar, dialogar i a concertar amb l’oposició, però no al preu d’acceptar mesures que posin en risc el benestar i la cohesió, o que suposin una retallada de drets socials”.

Tindrem oportunitat de comprovar si CiU i el PP venen amb responsabilitat a aquest debat, quan Catalunya se l’està jugant, o per el contrari vindran amb les receptes de sempre.

Un nou impuls a les energies renovables.

2010-02-18T00:35:00.002+01:00

El Govern de Catalunya ha presentat les zones de desenvolupament prioritari per instal•lar parcs eòlics.
La delimitació de zones de desenvolupament prioritari (ZDP) s’emmarca en el desplegament del Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal•lacions fotovoltaiques a Catalunya.

La voluntat del Govern és impulsar l’energia eòlica ordenant i racionalitzant la instal•lació de parcs eòlics en el territori, optimitzant l’aprofitament dels recursos i també agilitant la tramitació.

L’establiment d’un nou model eòlic permetrà complir l’objectiu de 3.500 MW d’energia eòlica instal•lats l’any 2015, establert al Pla de l’Energia de Catalunya, i afavorirà un salt qualitatiu perquè Catalunya recuperi una posició de referència en el sector.

Exceptuant els parcs eòlics autoritzats o en tràmit abans de l’entrada en vigor del Decret citat, les ZDP seran les úniques àrees on es podran ubicar parcs eòlics, és a dir, instal•lacions de més de 5 aerogeneradors o més de 10 MW.

La proposta de delimitació de les ZDP s’ha fet tenint en compte els següents requisits: recurs eòlic suficient, capacitat d’evacuació a la xarxa elèctrica, viabilitat ambiental, urbanística i paisatgística i la protecció del patrimoni cultural.

L’adjudicació per a la instal•lació de parcs eòlics de cada ZDP es decidirà mitjançant concurs públic, i es tindran en compte tant els factors tècnics com els beneficis territorials associats a cada oferta.

Els municipis tindran veu i vot en la comissió de valoració de les propostes rebudes mitjançant la presència de representants dels consells comarcals.

Els tràmits administratius per obtenir l’autorització es faran amb un interlocutor únic (la Direcció General d’Energia i Mines) i es reduirà la seva durada fins a uns 18 mesos.

Fora de les ZDP es podran fer petites instal•lacions eòliques, miniparcs, de com a màxim 10 MW o 5 aerogeneradors .

Catalunya, tot i que va pionera en la instal•lació d’energia eòlica a Espanya, és avui només la setena comunitat en potència instal•lada, amb 652 MW en servei (n’hi ha 268,3 més en construcció, 973,3 autoritzats i 534,7 en tràmit). La lentitud en la tramitació i la falta de consens amb el territori han retardat la instal•lació de parcs i impedit que es desenvolupés un clúster econòmic i industrial vinculat a les energies renovables.

Aquest nou model no suposarà la massificació d’aerogeneradors en el territori, dons els parcs eòlics s’instal•laran allà on es donen els condicionants tècnics perquè funcionin, aquestes localitzacions estan distribuïdes al llarg del territori i cada una té una potència màxima, de manera que no hi haurà una proliferació, sinó una instal•lació ordenada i racional d’aerogeneradors.

Continuem transformant Granollers.

2010-02-17T00:07:00.000+01:00

L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha presentat les principals accions del govern municipal per el proper any i mig, és el que recull el programa d’actuació municipal 2010-2011. És un document que defineix les estratègies de govern que, compartides amb els ciutadans i ciutadanes, continuaran transformant Granollers.

A l’inici d’aquest mandat, el govern municipal es va comprometre a presentar cada any el programa d’actuacions que en aquesta ocasió, fa especial èmfasi en les polítiques socials, d’atenció a les persones i de reactivació econòmica.

Per fer front a la difícil situació econòmica en que estem vivint, l’Ajuntament de Granollers ha pres el compromís, juntament amb el Consell econòmic i social, de promoure accions que es concreten en l’acord local contra la crisi i pel foment de l’activitat econòmica. Un compromís formalitzat fa mig any i del que ja s’està executant el 94 per cent de les accions. Actuacions que passen per l’increment de la despesa social, l’aposta per la formació i l’orientació laboral i el suport a les empreses i als emprenedors. Unes mesures que tenen la finalitat d’impulsar l’economia local i destinar més recursos municipals en ajudes directes, beques escolars, teleassistències i programes destinats a les persones que busquen feina.

L’Ajuntament pretén dinamitzar l’activitat econòmica i afavorir l’ocupació mitjançant una important inversió en obra pública. El pressupost municipal d’enguany destina més de 27 milions d’euros a inversions. Unes comptes a prop de 100 milions d’euros, en els quals la despesa social torna a augmentar un 7 per cent amb la intenció de donar suport a les persones més necessitades.

La inversió més important del pressupost de 2010 correspon a la construcció de 193 habitatges de promoció pública al barri del Lledoner, als quals es destinaran més de 12,6 milions d’euros. Gairebé 2 milions s’invertiran en equipaments culturals com la sala de concerts i la continuació de les obres del Centre Audiovisual a Roca Umbert, i a l’ampliació del Museu de Ciències Naturals La Tela.

A més Granollers invertirà 6,5 milions d’euros en ocupació i sostenibilitat local, mitjançant el nou Fons Estatal del Govern presidit per José Luis Rodriguez Zapatero, que es destina a promocionar l’activitat econòmica i la innovació. De la mateixa manera que durant el 2009 el Fons Estatal d’inversió local han permès realitzar 34 actuacions, que han ocupat 417 persones,de les quals 107 estaven en atur.

En conjunt del centenar de propostes recollides al Programa d’Actuació Municipal estan encaminades a fer una ciutat amb més espais per al vianant, nous equipaments, noves oportunitats i més qualitat de vida per a la ciutadania. Una Ciutat que treballa activament contra la crisi econòmica i els seus efectes. Tenim nous reptes per assolir i estem convençuts que treballant junts els farem possible.

Parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.

2010-02-11T19:38:00.000+01:00

El projecte de llei que declara el parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, va tenir ahir el recolzament dels grups parlamentaris que donem suport al Govern de Catalunya, per tal de que pugui seguir la seva discussió en la comissió de medi ambient.

La proposta de nou parc natural inclou dues reserves naturals parcials, una de marina a l'entorn de les Medes i una de terrestre al Baix Ter; una reserva natural integral a la zona emergida de les Medes; una zona perifèrica a la reserva natural parcial marina, i un àmbit de protecció d'espais agraris. El projecte preveu un parc natural de 8.192,19 hectàrees, de les quals 2.037 són marines.

La iniciativa significa un pas més per preservar i fer créixer el patrimoni natural i la biodiversitat i és també una oportunitat ambiental i també econòmica i dinamitzadora per al territori.

L’aprovació d'aquesta llei pot ser una oportunitat de futur que posi en valor el medi natural, el patrimoni cultural. Però, també conjuntament amb aquest objectiu, ha de servir per revitalitzar l'agricultura del seu entorn i impulsar l'activitat turística lligada a aquests nous valors que ens ofereix el parc.

Com va dir el diputat del PSC Esteve Pujol, que serà el nostre ponent en aquesta llei, “El text que aprovi definitivament aquest Parlament ha de saber conjugar tots aquests objectius, ha de ser la suma de tots els elements, cap d'ells en detriment de cap altre; els pagesos han preservat durant molts anys el territori, no els ha de quedar cap ombra de dubte de l'equitat del tracte a tots ells, independentment de la ubicació dels seus terrenys i que tindran garantida la seva activitat. El parc ha de servir, d'una vegada per totes, per desencallar un tema històric a les comarques gironines, com és la Platja de Pals i Radio Liberty. Cap de les institucions, cap de les organitzacions, cap de les entitats implicades ha de veure amb recel el parc, ni en la seva definició ni en la seva gestió. Aquesta és la feina que tenim tots i totes a fer a partir del tràmit d'avui, aquesta és la feina realment positiva per al nostre país i per a aquest parc de les comarques gironines, de la Costa Brava.”

CiU i el PP, van presentar esmenes a la totalitat, els arguments en que basen la seva oposició és en que la proposta de parc i el procés s'ha fet d'esquenes al territori i sense diàleg, en el fons els interessa poc una gestió respectuosa d’aquesta part del territori del Baix Empordà, ara el que prima, entra d'altres, són interessos partidistes davant d’un procés electoral proper.

Un govern reformista i seriós.

2010-02-10T21:04:00.001+01:00

El Govern de la Generalitat, ha aprovat el projecte de Llei de reforma de l’impost de successions i donacions, donant compliment als acords de mandat del govern d’entesa.

Amb aquesta reforma dràstica, que ara serà debatuda en el Parlament per la seva aprovació definitiva, Catalunya s’equiparà als països amb una fiscalitat en successions més favorable als hereus.

Gràcies a la nova regulació, l’impost de successions desapareix per al 94 per cent dels contribuents i passa a ser un tribut que pagaran exclusivament els grans patrimonis. De fet en quedaran exemptes el 99 per cent de les herències entre cònjuges i el 97,5 per cent de les de pares a fills.

D’aquesta manera, el Govern corregeix les situacions d’injustícia que es donaven en l’actualitat –quotes excessivament elevades per als patrimonis petits i mitjans– i, a la vegada, manté la funció social d’aquest impost: redistribuir la riquesa i contribuir a la igualtat d’oportunitats.

Aquesta és una reforma justa perquè eximeix les classes mitjanes d’aquest impost però el manté per als grans patrimonis i contribueix així a la redistribució de la riquesa.

Amb la voluntat d’alliberar de l’impost els patrimonis petits i mitjans, el Govern eleva de forma radical els mínims exempts, que passen de 18.000 a 500.000 euros (més un màxim de 150.000 addicionals) per a les herències entre cònjuges i de 18.000 a 275.000 euros (més un màxim de 125.000 addicionals) per a les herències de pares a fills. Es manté la bonificació del 95% per a l’habitatge habitual del difunt, amb un límit de 500.000 euros.

El projecte de llei aprovat també preveu noves reduccions dissenyades per fomentar l’emprenedoria entre els joves i el manteniment de l’activitat empresarial, les donacions als descendents (fills o néts) per a la constitució o adquisició de la primera empresa gaudiran a partir d’ara d’una bonificació del 95%. La companyia haurà de tenir la seva seu fiscal i social a Catalunya i l’emprenedor no podrà ser major de 35 anys. També amb la voluntat de contribuir a mantenir l’activitat empresarial, el Govern ampliarà a les persones sense parentiu però amb vincles laborals o professionals amb l’empresa, la reducció del 95% de què actualment gaudeixen les transmissions d’empreses (via donació o herència).

S’amplia del 95% al 97% la reducció per a les societats laborals, aquelles en què més del 50% del capital està en mans dels treballadors.

Amb aquest projecte que ha presentat el govern del President Montilla i que estava en el Pla de Govern i en les propostes electorals del PSC, és dona un pas substancial en la reforma d’aquest impost. Davant d’això, esperem que CiU i el senyor Mas expliquin alguna proposta, ja que fins ara només els hem sentit criticar, la supressió com ells i el Partido Popular han defensat, tant sols pretén beneficiar els grans patrimonis.

La principal preocupació del President és la lluita contra la crisi, i a CiU tant li fa desplegar l’Estatut.

2010-02-03T23:31:00.000+01:00

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha expressat que en opinió dels partits polítics que representa, no toca abordar ara com s’organitza territorialment l’administració a Catalunya.

Tot el dia els tenim criticant al Govern de la Generalitat, i posant-se la defensa de l’Estatut a la boca, però el que veiem és que es una defensa de “boquilla”. L’avantprojecte de la Llei de Vegueries, que el Govern ha aprovat i ha enviat al Parlament per el seu debat i aprovació, no respon a un caprici. Justament és desplegar l’Estatut que disposa que l’organització territorial bàsica del país s’articula en municipis i vegueries.

Aquest projecte de Llei, el que cerca és un millor i més eficaç funcionament de les entitats supramunicipals i de la seva relació amb els pobles i ciutats de Catalunya i organitzar els nivells de funcionament dels propis serveis de la Generalitat per apropar-los als diferents territoris. Tot això sense incrementar-ne les despeses econòmiques ni el personal al servei de les Administracions.

El Govern del President Montilla afronta, després de 30 anys, la nova divisió territorial de Catalunya desplegant les normatives estatutàries.

CiU i el PP, sempre coincidents en els seus arguments, diuen que aquesta Llei no és prioritària, que tenim una crisi econòmica a la que hi hem de dedicar tota l’atenció. Precisament, el que fa el Govern.

Avui l’acord signat entre la Generalitat i el món local per als Plans d’Ocupació inclosos en el Pla Montilla contra la crisi, demostrant amb claredat que el Govern té com a prioritat la lluita contra la crisi econòmica i els seus efectes. Representa el primer pas per donar llum verda als Plans d'Ocupació Local, si destinaran 100 milions d’euros.

Aquests plans es fan en col•laboració amb ajuntaments i consells comarcals i es generaran uns 25.000 contractes nous. Se’n podran beneficiar les persones aturades sense prestació, treballadors desocupats inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya que hagin exhaurit (o estiguin a un mes de fer-ho) la prestació i/o subsidi de l’atur i no hagin participat en el programa de plans d’ocupació del 2009 i treballadors desocupats que percebin l’ajut del Programa Temporal de Protecció per Desocupació i Inserció (PRODI); de l’Ajut Temporal Extraordinari (ATE) de la Generalitat per a Treballadors Autònoms, i de la Renda Mínima d’Inserció. Aquests contractes tindran una durada de 6 mesos i ocuparan el 70% de la jornada laboral del treballador, que haurà de dedicar el 30% restant del temps a formar-se.

Aquest acord significa abordar una de les mesures de més impacte del Pla Montilla perquè afecta a moltes persones i a tots els municipis.

El President Montilla, ha manifestat: “La lluita contra la crisi és la meva principal preocupació com a president i la del Govern”.

La política dels fets o l'èpica de la inestabilitat.

2010-02-02T17:59:00.000+01:00

És convenient recordar que en els governs s'hi entra i se'n surt per la voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans. És bo que en fem memòria aquells que, en un moment determinat de les nostres vides, ens dediquem activament a la política. En les darreres setmanes, i no és molt aventurat suposar que anirà en augment en la mesura que s'acosti la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, hi ha dirigents polítics que expressen un sentit patrimonial dels governs. Dit d'una altre manera, consideren que si no hi estant ells, res pot funcionar.

Això és el que li està passant a Artur Mas i CiU, amb les seves afirmacions de voler reconstruir Catalunya. Qui està a l'oposició té sens dubte l'obligació de controlar el govern, però aquesta afirmació denota la incapacitat de reconèixer quelcom d'important pel país, i és allò que en la seva llarga etapa de responsabilitat governamental no van saber o no van voler fer: ampliar el marc competencial (el nou Estatut) i dotar de més recursos a la Generalitat (nou model de finançament). Per cert, totes dues qüestions portades al Tribunal Constitucional pels seus antics socis, el Partido Popular.

Tenim prou problemes. El que cal és treballar per un país cada dia millor, i després ja decidiran les ciutadanes i els ciutadans. Un president i un govern seriosos han d'afrontar els reptes del dia a dia, com ara assumir el traspàs del servei de rodalies ferroviàries que diàriament fan servir milers d'usuaris, tot i sent conscients que arribar als nivells de qualitat que volem no serà fàcil, pels problemes de qualitat i manca d'inversions estructurals històriques; som conscients que aquesta situació no s'arranjarà d'avui per demà. El que cal és desplegar les polítiques i les inversions per tenir un transport públic fiable i de qualitat. CiU en 23 anys no en va voler saber res. Aquest traspàs s'ha produït també gràcies a l'acord al qual van arribar els governs de l'Estat i de Catalunya, sobre les inversions que s'havien de produir per millorar les infraestructures ferroviàries en rodalies, 4.000 milions d'euros fins el 2015.

Un altre exemple seriós, en temps de dificultats, és donar seguretat al sistema públic de salut. Al Vallès Oriental es segueixen millorant els equipaments sanitaris, i les darreres setmanes hem pogut veure com s'obria l'ampliació del CAP de l'Ametlla, l'edifici de consultes externes de l'Hospital de Granollers, i com s'estan acabant les obres d'ampliació de les urgències del mateix Hospital; a més, hi ha la constatació que abans de l'estiu entrarà en funcionament el nou Hospital de Mollet del Vallès. S'ha demanat també, per part del Servei Català de la Salut, les llicencies d'enderroc i construcció del nou hospital lleuger de Granollers, situat a l'antic edifici de la Policlínica, una inversió de 13 milions d'euros que permetrà tenir 60 llits nous d'hospitalització, 4 quiròfans i un altre servei d'urgències.

L'agenda mediàtica del país està plena de grans debats. Però dels principals problemes, el primer és l'economia. L'objectiu principal és crear les millors condicions per sortir el més aviat millor de la crisi i començar a crear llocs de treball. Des d'aquest punt de vista és important l'acord impulsat pel govern del president Montilla amb els agents econòmics i socials (sindicats i patronals), que s'ha concretat en la signatura de 30 compromisos per a l'ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya. Estem en un període de transformació profunda a nivell global, i cal treballar estratègicament per trobar l'encaix de Catalunya en el nou ordre internacional. I és en base a un ampli consens de concertació social que podrem afrontar millor els reptes per tirar endavant l'economia catalana.

Davant de la retòrica de l'èpica, que també observem amb inquietud que massa sovint respon a actituds personals i messiàniques, ara és hora -en temps d'incerteses- de polítiques serioses que portin estabilitat al país.

(publicat al diari digital Aravallès).

Les coses de cada dia

2010-01-28T11:46:00.000+01:00

Hi ha dirigents polítics i les seves organitzacions, que tenen un sentit patrimonial dels governs, és a dir, considerant que si no hi estant ells, res pot funcionar.

Això és el que li passa a l’Artur mas, amb les seves declaracions, on afirma que vol reconstruir Catalunya, oblidant que en el govern s’hi entra i se’n surt per la voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans.

Però anem a pams, reconstruir Catalunya?. Per primera vegada la gestió dels trens de rodalies la fa ja el Govern de Catalunya, després que és signes el traspàs entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat, complint fil per randa allò que marca l’article 169 de l’Estatut d’Autonomia.

CiU no va saber o no va voler assumir mai aquesta competència, ells es mouen com peix a l’aigua en la queixa constant. Ja sabem que gestionar un servei com aquest, amb problemes de qualitat i manca d’inversions estructurals històrics, és complicat, i que els problemes no s’arranjaran d’avui per demà. Vaja que no serà senzill arribar els nivells de qualitat que volem.

Però el compromís del President Montilla, és treballar per un país cada dia millor. Son els fets, i un President seriós ha d’afrontar també els reptes del dia a dia, els dels serveis com els trens de rodalies que diàriament fan servir milers d’usuaris.

El traspàs de la gestió de rodalies, s’ha produït també gràcies a l’acord que és va produir entre els Governs de l’Estat i de Catalunya, sobre les inversions que s’havien de produir per millorar les infraestructures ferroviàries, 4.000 milions d’euros fins el 2015.

Aquestes millores per Granollers volen dir: desdoblament de la línia de Barcelona a Vic (650M € d’inversió), iniciar l’estudi informatiu del tren orbital entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, obres de millora de l’estació de Granollers centre (1,4M €) i de l’estació al barri de Bellavista (0,2M€), augment de les places d’aparcament a l’estació de Granollers centre en 348 , i construcció d’un nou aparcament fins a 80 places a l’estació de Granollers – Canovelles. I la proposta d’augmentar els serveis actual de freqüències cada hora.

Aquests son els fets de cada dia, millorar la vida de la gent, es que no és dubti construir la Catalunya de demà.

Sobre energia.

2010-01-24T23:41:00.000+01:00

Aquests darrers dies s’està parlant molt d’energia nuclear, sobretot dels residus que es generen, i com els tractem. Però no vull reflexionar sobre això, temps tindrem de fer-ho, segur, durant els propers dies.

Avui una mica més del 50 per cent de la producció bruta d’electricitat de Catalunya, prové de la generada a les centrals nuclears.

El Pla de l’energia de Catalunya, (tot i que, el que fa referència a l’energia nuclear és competència del Govern de l’Estat), indica un horitzó sobre la vida útil de les centrals, remarcant que el que cal fer és baixar de manera substancial la seva aportació en el mix energètic del país, i així poder-nos plantejar prescindir-ne en el futur.

És necessari fer una aposta seriosa per les energies renovables, sobretot d’aquelles que tecnològicament estant més madures.

Els objectius del Pla de l’energia ens diuen que per anar bé, a Catalunya l’any 2015, hauríem de tenir una potència instal•lada de 3.500MW d’energia eòlica.

De l’any 2003 (darrer any de govern de CiU) fins avui hem fet camí, 86MW l’any 2003 i a principis d’aquest any 654MW distribuïts en 24 parcs eòlics en funcionament. Si fem una ullada als parcs que estant ja en construcció, més els que ja tenen autorització administrativa, els que estant en tràmit, tindrem un total de més de 1800MW. Afegint els 834 MW que el Govern de Catalunya, haurà de treure a concurs les properes setmanes a través de l’ordre que ha de desenvolupar les zones de desenvolupament prioritari, que hauran de complir tots els requisits: que hi hagi vent, que no estiguin dins d’espais protegits i que tinguin a prop xarxes per evacuar l’energia que es genera. La suma de tots ells ens indica que és factible arribar a l’objectiu fitxat.

Ara bé la ubicació dels parcs eòlics tampoc està exempta de polèmiques, perquè malauradament, i a diferència d’altres països, a Catalunya per la seva horografia les zones de vent susceptibles d’aprofitament energètic estant a on estan, al Nord i al Sud del país.

La reflexió que ens hem de fer, i que alguns s’han de fer, és si només volem fer discursos ambientalment correctes, o volem avançar veritablement cap un model energètic a on el pes de les renovables tingui un gruix fonamental, que ens permeti superar altres models energètics.

Com anomenar-ho?

2010-01-22T08:14:00.000+01:00

Aquesta setmana hi ha hagut reunions de la comissió parlamentaria de la Sindicatura de Comptes. S’han debatut diversos informes, en un d’ells, el que feia referència a la gestió de l’any 2006 del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació CTTI, ha fer saltar la llebre.

La Sindicatura per tal de poder entendre que passava en el balanç, ha tingut que analitzar els comptes de l’any 2002 i 2003, i, oh sorpresa!, el projecte de l’Administració Oberta de Catalunya AOC, que va encarregar el darrer govern de CiU, en que era conseller en cap l’Artur Mas, i que en el seu dia van presentar a “bombo i platerets”, com el més modern del món, resulta que la seva adjudicació és va fer de forma digital, és a dir a “DIT”, incomplint els principis de legalitat, transparència, concurrència i publicitat.

No estem parlant de una cosa petiteta, el contracte pujava a 79 milions d’euros, que és va adjudicar a una sola empresa, que a l’hora va subcontractar el 71% del projecte a d’altres empreses informàtiques, un altre cop sense cap concurs, i per acabar-ho d’arrodonir, es van gastar 22 milions d’euros més, en l’adquisició de llicencies que la majoria no s’ha pogut fer servir.

Aquest projecte es coordinava des de Presidència, segur que l’Artur Mas deu saber qui era el responsable. Ara ja no podem demanar responsabilitats polítiques, perquè CiU està a l’oposició, només constatar com gestionaven els recursos públics, sense transparència i sense control.

Això si, han passat 7 anys i segueixen pensant que el Govern de Catalunya, només el poden exercir ells, sinó a que venen les declaracions del darrer diumenge, del candidat –per 3a vegada- Artur Mas, dient que vol reconstruir Catalunya.

Però qui s’han pensat que son? en el Govern del país s’entra i se’n surt per voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans.

Per cert a la mateixa sessió varem votar en contra de dues propostes, una presentada pel PP i l’altre per ERC i IC, en la que és demanava que la Sindicatura fiscalitzes dues empreses participades per dos Ajuntaments – que en aquests moments tenen auditories externes en marxa, encarregades pels propis ens -. La raó d’aquest vot contrari, rau en que no creiem que des del grups parlamentaris s’hagi de polititzar aquesta Institució, dirimint les lògiques diferencies que és puguin tenir en els Ajuntaments. No és tracta de tapar-se les vergonyes com alguns interessadament han volgut fer entendre, justament del que és tracta és de respectar l’autonomia de la Sindicatura de Comptes a l’hora d’establir les seves pautes de treball, tal com diu la llei de la seva creació. Altre cosa és no tenir vergonya d’intentar utilitzar la Sindicatura en benefici d’interessos electoralistes.

Si algú considera que hi havia altres pràctiques, ja sap on anar, que no és precisament a la Sindicatura.

Tenim un projecte clar.

2010-01-13T22:22:00.000+01:00

Aquests darrers dos dies, el grup parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya, ha fet una de les seves trobades de treball per analitzar la situació del país i encarar el treball de l’actual període de sessions parlamentaries. A ningú se li escapa que entrem en la recta final de l’actual legislatura, que ens portarà a la tardor a unes noves eleccions al Parlament de Catalunya.

Queda molta feina per fer, s’hauran d’aprovar lleis importants, haurem de seguir desplegant l’Estatut, i encarar el repte més important que tenim al davant, com és el sortir de la crisi i seguir acompanyant amb polítiques actives a les persones que s’han quedat sense feina.

Aquestes jornades ens han servit, per dir-nos que ha diferencia de la dreta CiU i PP que ja fa dies que han començat la campanya electoral, i fins i tot, malgrat sembli curiós constatar que els arguments de l’Artur Mas i l’Alícia Sánchez Camacho son els mateixos en la crítica al govern. Com deia reafirmar la voluntat de treballar, governant fins el darrer dia, per solucionar els problemes que té el país.

Sense anar més lluny, ahir el govern aprovava mesures per millorar la cobertura d'accés a la Renda Mínima d'Inserció i també el projecte de llei del cinema de Catalunya.

Avui a la cloenda d’aquestes jornades de treball el President de la Generalitat José Montilla, ens deia en la seva intervenció, “el nostre projecte és clar: Autogovern, Estatut, progrés econòmic, lluitar contra la crisi econòmica i benestar social. I a la gent progressista, moderada, responsable i amb ganes d’una Catalunya millor, és a la que hem d’explicar cada dia que aquest és el futur que volem per a Catalunya, i no un altre”.

UNA CORTINA DE FUM.

2010-01-10T20:36:00.000+01:00

EL PP SEMPRE HA ESTAT PER L’ENFRONTAMENT.

El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va agrair a les 201 institucions catalanes, que han manifestat el seu suport a l’editorial conjunt “La dignitat de Catalunya” i a l’Estatut.

Vet aquí que davant d’un fet absolutament normal, el PP ha alçat escandalosament la veu, afirmant que el President i que els socialistes estem pressionant al Tribunal Constitucional. Fins i tot no han tingut cap mena de rubor en afirmar que el President Montilla, vorejava “la insubmissió constitucional”, ells que ni tant sols la van votar a favor.

Despropòsits de declaracions, que l’únic que pretenen son desviar l’atenció, fer emergir una cortina de fum, quan tots sabem que aquesta situació té exclusivament un responsable el Partit Popular i el seu líder Mariano Rajoy, que va ser qui va autoritzar la presentació del recurs davant del Tribunal Constitucional. Recurs que afecta a 140 articles, més del 60 per cent del text estatutari.

El PP, que va pair molt malament la seva derrota electoral l’any 2004, l’únic que ha buscat durant tots aquests anys d’enfrontaments i de crispació entre Espanya i Catalunya, és aconseguir rèdits electorals, tot i que fins ara no se’n ha sortit.

L’Estatut de Catalunya, és una llei vigent aprovada pels Parlaments i referendada per la ciutadania. I gràcies a les disposicions estatutàries, i a l’actuació seriosa, rigorosa i ferma del Govern i del President, avui tenim vigent ja un nou model de finançament més just i equitatiu, s’estan aplicant les inversions en matèria d’infraestructures que defineix la disposició addicional 3ª, s’han fet efectius competències tant importants, com els traspassos de rodalies o de permisos de treball a persones estrangeres, i el proper mes de març la inspecció de treball; a part d’un gruix important de Lleis aprovades pel Parlament que tenen el seu origen en l’Estatut, com la primera Llei d’educació de Catalunya.

Aquest Estatut, com s’està demostrant, és bo per Catalunya i útil pels ciutadans i ciutadanes, per això l’hem de seguir defensant.

I el PP que és deixi de cortines de fum, i retiri el recurs que encara hi és a temps.

Ah, i CiU que el defensi amb més entusiasme.

COMPROMISOS PER FER FRONT A LA CRISI.

2010-01-06T20:49:00.000+01:00

La crisi econòmica ha afectat i segueix afectant, de manera dura les empreses i a la gent del nostre país. En qualsevol situació de recessió econòmica, el més preocupant és l’atur. Espanya va tancar l’any 2009 amb 3.923.603 persones aturades, de les que 561.761 són de Catalunya.

Una de les preocupacions dels governs d’esquerres tant a Espanya com a Catalunya, ha estat i és, garantir al màxim les prestacions i subsidis a les persones que no tenen feina, aquesta serà una de les causes més importants del dèficit, que tindran els comptes públics l’any que acabem de tancar i l’actual. De fet és bo saber, que actualment la taxa de cobertura a les persones aturades arriba al 78,7%, quan a l’any 2003 darrer del govern de José Maria Aznar (PP) aquest percentatge era tant sols del 49,2%, malgrat estàvem en plena expansió econòmica i per tant els ingressos a la hisenda pública, no passaven per les dificultats actuals.

Se que pot semblar simple, de fet els que afirma’n que avui en dia ja no hi ha diferències, així ho pensaran, però vet aquí una de les qüestions que ens separen a les dretes i les esquerres, els primers sempre estant disposats a retallar en polítiques socials, mentre que els segons pensem que les polítiques públiques han d’estar adreçades a les persones, i en temps de dificultats econòmiques en aquelles que ho passen pitjor, encara que això signifiqui augmentar el dèficit dels comptes públics.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, ha estat a l’alçada de les circumstancies, estant sempre al costat de la gent, a vegades amb pocs instruments per solucionar problemes que angoixen a les persones sense feina.

Ara bé no n’hi ha prou amb fer polítiques socials, el primer objectiu és crear les condicions per sortir el més aviat millor de la crisi i començar a crear llocs de treball. Sent conscients que estem en un període de transformació profunda a nivell global i que cal treballar estratègicament per trobar l’encaix de Catalunya en el nou ordre internacional tant en termes econòmics com socials.

És des d’aquest punt de vista que l’acord impulsat pel Govern de Catalunya i el President José Montilla, i que s’ha concretat en la signatura de 30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya, entre govern, empresaris i sindicats, té una gran importància per sortir el més aviat possible de la crisi i per sortir-ne reforçats. És en base a un ampli consens de concertació social, que podrem afrontar millor tots els reptes per tirar endavant l’economia catalana.

L’agenda mediàtica catalana, està farcida de grans debats, però dels principals problemes, el primer és l’economia, per això aquest acord permetrà al Govern de la Generalitat destinar 7.116 milions d’euros en mesures concretes per combatre la crisi.

RODALIES UNA GRAN NOTICIA.

2009-12-30T23:54:00.000+01:00

Ahir és va signar el traspàs de la titularitat del servei de les rodalies ferroviàries a la Generalitat de Catalunya, a partir del 1 de Gener de 2010. És un moment històric, és la demostració palpable que l’Estatut s’aplica i es va desenvolupant, malgrat que en alguns els hi agradaria que tot el procés descarriles, tant és així que algunes veus, CiU per suposat però també sectors propers, el primer que han volgut destacar, és que el traspàs s’ha quedat curt.

Tot el contrari aquest és un traspàs íntegre de les competències en matèria de Rodalies i que repercutirà en el dia a dia dels usuaris del servei de Rodalies.

A partir d’ara, el Govern decidirà horaris i freqüències per millorar la qualitat del servei de Rodalies. El Govern s’ha subrogat en el Contracte - Programa entre Renfe i l’Estat que finalitza el 31 de desembre del 2010. A la finalització del mateix, la Generalitat decidirà si Renfe continua prestant el servei o si li encarrega a una altra empresa. En aquest cas, els trens, el personal i els mitjans mòbils de l’empresa passaran a titularitat de la Generalitat. El contracte programa es prorrogaria un any per poder fer tot el traspàs a una altra empresa de forma correcta i sense afectar el servei. A més l’Estat es compromet a assumir tot el dèficit de Renfe, que pel 2010 es xifra en117’2 M€.

El traspàs de Rodalies demostra que l’Estatut és un instrument vàlid i eficaç. Tanmateix, és bo recordar que la competència en Rodalies ja constava a l'Estatut del 1979, però que CiU en 23 anys de Govern no va voler o no va saber negociar aquesta competència. Encara més, l'abril del 2003 va tenir l'oportunitat d'iniciar la negociació i la va rebutjar.

Ha estat el Govern del president Montilla qui ha entomat aquest repte amb responsabilitat conscient que cal millorar el dia a dia de les ciutadanes i els ciutadans.

L’acord entre el Govern de la Generalitat i l’Estat ha estat possible també, gràcies a les inversions concretades en el Pla de Rodalies de Barcelona, dotat en 4.000 M€ fins l’any 2015.

Les nostres prioritats

2009-12-29T11:34:00.000+01:00

Tuneladora obres L9

Comentaris publicats al butlletí de l'Ajuntament de Granollers.

Hem seguit interessats els debats que al voltant de l’encaix de Catalunya i Espanya s’han anat succeint aquestes darreres setmanes. Nosaltres creiem en l'Estatut, per això el defensem. El nostre model per aprofundir en l'autogovern de Catalunya és la via estatutària, la via constitucional.

Defensem també un projecte d’una Espanya on hi càpiga tothom, que assumeixi sense complexos la seva realitat plural.

Ara bé, tant important com el debat de la situació institucional és el debat de les realitats, que ens toca gestionar. Malgrat que alguns indicadors econòmics apunten que comença a haver-hi signes de recuperació, estem encara en una situació concreta de crisi econòmica, de dificultats importants per a empreses i treballadors. En un mercat de treball a Catalunya, amb més de 600.000 treballadors que no troben feina.

Ara, el més urgent és sortir de la crisi, i sortir-ne reforçats. Però aquesta crisi ens ha de fer veure que estem en un període de transformació profunda, i que moltes coses ja no seran igual que abans.

Els governs, en la línia del que ha fet la Generalitat i el nostre Ajuntament, conjuntament amb empresaris i sindicats, han de tornar a posar Catalunya en el camí del creixement econòmic i social. Buscar nous fonaments per a la nostra economia que substitueixin activitats com la construcció, que havien assolit una importància sobre el conjunt de l’estructura més enllà del que era raonable. Hem d’establir també noves maneres de produir, més competitives i més eficients, preparades per a la configuració actual del mercat internacional. I, malgrat que la cimera de Copenhaguen sobre canvi climàtic no ha sortit com a alguns ens hagués agradat, sens dubte el repte és que aquest nou model econòmic sigui sostenible econòmicament i mediambientalment.

CATALUNYA I ESPANYA

2009-12-27T19:42:00.000+01:00

Article publicat a la revista del Vallès.

Aquestes darreres setmanes, sectors polítics, socials i mediàtics, s’han mobilitzat al voltant de consultes sobre la independència de Catalunya. Des del respecte, als ciutadans i ciutadanes que van decidir prendre-hi part, crec que hem d’afirmar que aquestes consultes (sense valor legal) han estat organitzades per independentistes, i que han mobilitzat, lògicament, ciutadans independentistes i sobiranistes i també d’altres que han volgut manifestar el seu malestar pel retard de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

Des del reconeixement de la realitat nacional de Catalunya, jo també vull manifestar que no en sóc d’independentista. Jo defenso un projecte d’una Espanya on hi cap tothom, que assumeixi sense complexos la seva realitat plural. El que des del PSC volem que esdevingui una Espanya federal, de fet el nou model de finançament aprovat la darrera setmana pel Congrés dels Diputats ja va en aquesta línia.

L’actual Estatut d’Autonomia ens dóna els nivells competencials i d’autogovern, i també de recursos econòmics, més importants de l’historia moderna de Catalunya. Defensar l’Estatut és el millor per fer avançar el país sense excloure ningú, sense confrontacions inútils ni imposicions; és en la línia de desenvolupar l’Estatut que Catalunya avançarà. Aquesta és una llei vigent, que val la pena recordar va ser aprovada pel Parlament de Catalunya. Seguint tots els procediments constitucionals, va ser debatuda i aprovada per les Corts Generals i el que per a mi més important, referendada pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i és justament per aquesta expressió de la voluntat de la societat catalana per la que hem de demanar a tothom el màxim respecte.

També hem de demanar respecte, a aquelles formacions polítiques, com el PP, que han fet del seu enfrontament en contra de l’Estatut de Catalunya, un argument per anar en contra del govern d’Espanya presidit per Rodriguez Zapatero.

No es pot substituir la voluntat democràtica dels catalans i de les catalanes, expressada en les eleccions i en el referèndum estatutari. Per això seguirem treballant per defensar l'Estatut d'Autonomia, la seva plena constitucionalitat i el seu desenvolupament més ambiciós, liderats pel president de la Generalitat.

UN PAÍS FORT I UNA SOCIETAT DE BENESTAR

2009-12-26T00:27:00.000+01:00

Article publicat al diari El 9 Nou.

Tot i la situació excepcional de crisi econòmica, el pressupost de la Generalitat de Catalunya, garanteix la cohesió social i l’estimulació de l’economia. El nostre objectiu és clar, volem un país fort i una societat de benestar. Aquests pressupostos demostren que hi ha una aposta decidida del govern del president José Montilla per desenvolupar unes polítiques progressistes al servei de les persones, malgrat que la crisi econòmica obligui a ser més austers en la gestió dels fons públics, dels 40.000 milions d’€ previstos al 2010, la despesa social representa gairebé un 55% del total, 1.2 punts més que l’exercici anterior.

Les prioritats del pressupost per l’any vinent passen per reforçar la cohesió social, protegint els sectors més vulnerables de la societat, perquè ningú és quedi enrere, un exemple n’és els fons destinats a fomentar l’ocupació que creixen un 23,7%; donar seguretat en les polítiques públiques, per això els departaments que gestionaran mes diners son els de salut, educació i acció social.

I reactivar l’economia, a partir de donar suport a les empreses a traves del Institut Català de Finances, de augmentar els recursos per la investigació i el desenvolupament i sobretot mantenint els nivells la inversió pública amb 6.177 milions d’€ destinats en bona part a les infraestructures, que representa el 6% del PIB de Catalunya, i a la que cal afegir-li els recursos que en compliment de la disposició addicional 3ª de l’Estatut l’Estat ha d’invertir en infraestructures aquí, en concret 4.447 milions d’€ i que constant en els pressupostos de l’Estat.

Vull aturar-me un moment, en un debat que els diputats de CiU, que son veïns al Vallès Oriental Puig, Turull i Cuminal han introduït pel que fa a les inversions destinades en aquest àmbit territorial, tot dient que el Govern menysté la comarca, afirmació desafortunada i que pretén confondré descaradament als ciutadans. Només posaré les dades i que totes les persones en facin la lectura i l’anàlisi. Anys des del 1997 a 2003, (Governs de CiU, President Jordi Pujol, conseller en cap Artur Mas) inversions al Vallès Oriental 330,7 milions d’€. Anys 2004 a 2010 (Governs de PSC, ERC i IC, Presidents Pasqual Maragall i José Montilla) inversions 613,5 milions d’€, destinades essencialment a l’educació, la salut, l’habitatge i la millora de carreteres. És a dir el doble de diners destinats al Vallès Oriental.

Uns pressupostos que inclouen, per primera vegada, els recursos addicionals procedents del nou model de finançament, uns 2.613 milions d’€, que seran mes de 4000 d’aquí dos anys. Nou model molt més equitatiu, just i transparent, que s’ha aconseguit per no haver cedit ni un pam en el desplegament de l’Estatut, i per la tenacitat, la responsabilitat i la fermesa del Govern de Catalunya i el seu President Montilla. Model que ha estat votat en contra pel PP i CiU, quina casualitat.

És en la línia de l’aplicació de l’Estatut d’Autonomia, que Catalunya avançarà. Una llei que val la pena recordar va ser aprovat pel Parlament de Catalunya i desprès de la seva negociació aprovat per les Corts Generals i referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i és justament per aquesta expressió de la voluntat de la societat catalana per la que hem de demanar a tothom el màxim respecte.

Defensar l’Estatut, és el millor per fer avançar el país sense excloure ningú, sense confrontacions inútils ni imposicions, i perquè és la millor manera d’ampliar l’autogovern de Catalunya, amb competències i recursos. Els socialistes, en fem una defensa clara, la defensa de l’Estatut és la nostra via, estem convençuts, i a més a mes perquè és la via majoritària de les catalanes i els catalans, expressada a les urnes.

MÉS SOBRE AIGUA

2008-06-03T23:19:00.000+02:00

Benvinguda la pluja, que ha permès la recuperació dels embassaments i per tant sortir de la situació d’emergència per l’abastament d’aigua a la Regió metropolitana de Barcelona.
Aquesta nova situació ha portat al Govern de la Generalitat, en aplicació del decret de sequera, ha aixecar bona part de les restriccions que hi havia sobre el consum d’aigua i a prescindir d’algunes de les mesures d’urgència adoptades, com la portada d’aigua en vaixells des de Tarragona.
També, al no existir la situació d’emergència, el Decret llei sota el que s’aixoplugava la interconnexió de xarxes CAT/ATLL, pot ser derogat pel Govern d’Espanya.
Tota una lliçó, per aquells que al llarg d’aquestes darreres setmanes, han posat en dubte que en un estat democràtic, com és el nostre, l’ús de les infraestructures i fins tot la construcció de les mateixes, està sotmès a les lleis.
La recuperació dels embassaments de les conques internes de Catalunya –amb l’única excepció de La Muga, que encara no ho ha fet suficientment-, ha ajudat a treure tensió al debat sobre les mesures per superat la sequera, que en realitat s’estava convertint en un debat de fons, sobre les mesures de calat, les estructurals que han de definir la política hidrològica que Catalunya necessita per als propers anys per tal de garantir el subministrament d’aigua.
Recursos d’aigua, que partint de la base que segueix sent un recurs escàs l’haurem de gestionar amb racionalitat, garantint les necessitats de tots els sectors i els usos, el domèstic, l’ industrial, els productors agraris i, sens dubte, els ambientals.
No podem obviar, agradi o no, la realitat del país. Les tendències del model de creixement no es canvien d’un dia per l’altre.
La sequera d’aquests darrers mesos, ha posat també al descobert la manca de previsió dels governs de CiU, que durant 23 anys, no van abordar, més enllà de la retòrica, noves infraestructures que aportessin nous recursos hídrics a les conques internes de Catalunya.
També ha posat sobre la taula, que a les conques internes de Catalunya, ni han algunes que transvasen aigua en quantitats molt significatives, com és el cas de la conca del Ter.

El Parlament de Catalunya, va aprovar la constitució de la taula de l’aigua, és en aquest marc que caldrà analitzar les polítiques d’aigua que el país necessita, per mirar de cercar un ampli consens sobre les infraestructures que aportin nous recursos hídrics, sobre les infraestructures de transport, i també sobre la gestió.

Ara bé, aquesta taula no ha de suplir la responsabilitat del Govern en la definició de les polítiques i en la seva execució, i la del Parlament en l’aprovació de les lleis que aixopluguin les mateixes.

31 de Maig de 1938.

2008-06-02T23:57:00.005+02:00

31 de Maig de 1938.

El dimarts 31 de maig de 1938, a les 9.05 hores del matí, i durant un fatídic minut, cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l'illa de Mallorca i al servei del general Franco, van atacar la ciutat de Granollers. Els avions descarregaren un total de 60 explosius i 750 quilos de metralla. Les bombes caigueren al centre de la població.
Els morts causats pel bombardeig van ser centenars. En quedaren registrats 224.
Ara ha fet 70 anys, Granollers ha recordat com mai, aquells esdeveniments que van quedar marcats per sempre en el record de les persones que els van patir, però també en la memòria de la ciutat. Durant molts anys, no és va poder parlar en veu alta, eren altres temps. Avui tenim el deure de treballar, per no oblidar, perquè un fets com aquells no és tornin a repetir, per canviar bombes per diàleg, aquí i arreu.
No oblidar a les víctimes civils del tràgic bombardeig, és també un deure moral.
Avui tenim noves dades, que han ajudat a saber el perquè del bombardeig, és por consultar la web www.bombardeigdegranollers.info o www.granollers.cat (Granollers vila oberta a la pau) .

APUNTS SOBRE LA INTERCONNEXIÓ CAT ATLL.

2008-05-27T00:27:00.001+02:00

Avui és reunirà per segona vegada la taula nacional per la sequera, les pluges d’aquests darrers dies, ha ocasionat que algunes veus que han tornar a qüestionar la necessitat de la interconnexió de xarxes d’aigua en alta.
Alguns apunts sobre la conveniència de fer-la, com a mesura de prudència i prevenció en un país que massa temps ha estat sense les infraestructures necessàries i sense les xarxes de seguretat, que una societat moderna ha de tenir.
En data d’ahir 26 de maig, l’estat dels embassaments de Conques Internes era el 39%, exactament, 17 punts menys que l’any anterior quan estaven a 56% i es va aprovar el decret de sequera en previsió d’un mal any hidrològic com ha passat efectivament. També es troben uns 200 Hm3 per sota de la mitjana dels darrers 5 i 10 anys.
La previsió de l’ACA, del dia 19 de maig, comptant amb el conjunt de mides d’emergència ( vaixells, regenerades, increment de pous i CONEXIÓ CAT - ATLL ) retardava l’entrada en situació d’emergència fins a l’abril del 2009, moment en que s’espera tenir en marxa una primera línia de producció de la dessaladora de Barcelona.
Ara bé, cal tenir present la disponibilitat que puguin donar aquestes obres d’emergència i altres demandes externes.
És important de dir que, respecte a les aigües subterrànies, es compta pel que fa a l’àmbit ATLL d’una utilització habitual d’uns 2,7 Hm3 al mes. Les obres d’emergència de recuperació de pous, hi afegeixen uns 0,9 m3/s més. Disposaríem de 5 Hm3 al mes però s’està produint una sobreexplotació de l’aqüífer. L’exemple més clar de sobreexplotació, el tenim a la conca del Besos on l’aigua extreta de l’aqüífer a les instal·lacions de TMB a Baró de Viver, ha baixat en un any de 22 a 5 L/s.
Els embassaments que alimenten la conca del Ter – Llobregat, van disminuir en 160 Hm3 d’aigua entre el 29 de juliol del 2007 i el 30 de març del 2008., 8 mesos. Per tant, si no hi haguessin les mesures d’emergència, i si l’any fos meteorològicament igual de dolent, a principis de febrer arribaríem amb els embassaments amb 90 Hm3, el límit de la seva potabilització.
També hi ha altres factors a tenir presents, per exemple la determinació del volum del reg d’emergència per al Baix Ter, que pot variar, entre el marcat pel decret en 19 Hm3 i la petició dels regants de 46 Hm3, xifra que té el seu efecte sobre les previsions realitzades, 1 Hm3 correspon a un dia de demanda dels 5 milions d’habitants.
La interconnexió CAT – ATLL és un instrument necessari, per alimentar Tarragona amb aigua de la futura dessaladora de Cunit i formar part per tant, junt amb la interconnexió en curs, ATLL – dessaladora Tordera, d’un conjunt d’infraestructures que poden permetre millorar l’equilibri global dels recursos hidràulics a tot el litoral de Catalunya.
La interconnexió és també una infraestructura de garantia de subministrament, que ara disposa d’acord entre els governs i té un finançament decidit, i que a més té marcades per Decret Llei unes condicions d’ús, que com se sap, només permetran l’aportació d’aigua cap a la Regió metropolitana, en cas d’emergència per manca de recurs.

Can Jonch

2008-05-25T19:24:00.001+02:00

Granollers, vila oberta a la pau.
Ahir a Granollers, varem inaugurar Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau.
Ara fa setanta anys, el 31 de maig de 1938, a les nou i cinc minuts del matí, Granollers va patir un tràgic bombardeig. En un sol minut moriren centenars de persones, 224 víctimes registrades i 165 ferits greus.
Les ciutats que han patit un bombardeig tenen l’obligació moral de fer memòria i treballar per la pau. Després de molts anys de silenci, Granollers ha treballat per la recuperació de la memòria i per la dignificació de les víctimes.
L’objectiu d’avui és anar un pas més endavant de la commemoració i del record dels fets que han marcat la memòria de la ciutat: construir la pau amb el compromís de treballar per a un futur millor, pel foment de la pau i la convivència. Aquesta tasca comença en primer lloc, a la nostra ciutat.
És per això, que l’Ajuntament, al darrer mandat municipal, va acordar la creació del Centre de Cultura per la Pau a Can Jonch.
Perquè servirà el centre? Per Fomentar la cultura de pau en tots els aspectes de la vida ciutadana: Millorant la convivència ciutadana a l’incidir en la cultura de pau com a mètode de gestió de conflictes i fomentar la participació activa de les persones en la recerca de les solucions més satisfactòries. Facilitant la tasca d’educació per la pau a les escoles i a les famílies. Posant un espai a disposició de la ciutadania i les entitats, que permeti resoldre els conflictes entre les persones.
Però avui, en el món, segueixen havent-hi masses conflictes, moltes vulneracions dels drets de les persones, des de Granollers, també volem treballar per contribuir a la superació de conflictes, donant suport i adherint-se a campanyes que afavoreixin la pau, el desarmament, els drets humans i la superació de la injustícia i l’explotació. Reclamant l’ús de les vies pacífiques en la resolució dels conflictes. Participant activament en les xarxes de municipis europees i mundials que aposten per la defensa dels drets humans i la construcció de la pau. Establint coordinació amb les entitats que afavoreixen la cultura de pau. Col·laborant en el foment de projectes de sensibilització i de cooperació vinculats a la defensa dels drets humans i la superació de les injustícies.

El Centre de Cultura per la Pau, serà un centre actiu que, partint del plantejament que sense igualtat d’oportunitats ni justícia social no pot haver pau ni convivència, esdevindrà un model de relació i treball conjunt en favor de la pau quotidiana i la convivència. Una tasca que es desenvoluparà conjuntament amb les entitats de cooperació i solidaritat de la ciutat

INTERCONNEXIÓ

2008-05-21T20:11:00.001+02:00

L’aigua és important per la vida humana i per l’economia, és necessari tenir aigua de qualitat per l’ús domèstic, és un factor essencial a gairebé tots els processos industrials, i és necessari en el sector agrari per produir aliments. Tanmateix, l’aigua és també bàsica per a la subsistència dels ecosistemes on viuen les persones, en conseqüència els esforços per millorar l’economia i per protegir el medi ambient han d’anar units.
La sequera actual, que és la més greu que pateix Catalunya, des de que tenim registres fiables, ens ha fet veure un cop més, que l’aigua és un recurs escàs, sotmès a una pressió creixent. Que pot arribar a generar nous conflictes.
Per garantir el progrés econòmic i social, Catalunya necessita uns determinats nivells de subministrament d’aigua, cal aplicar polítiques, com ja està fent el Govern de la Generalitat. És necessari apostar per una política de l’aigua innovadora, atrevida i que sigui capaç de garantir el futur del subministrament d’aigua que Catalunya necessita amb mesures com la recuperació d’aqüífers, la dessalinització, la recuperació i reutilització d’aigües depurades, les interconnexions en alta de les xarxes i també la millora de les xarxes de distribució en general.
A banda de que plogui amb més o menys intensitat, que sigui dit de passada, no soluciona l’actual situació de sequera, també Interconnexió de xarxes del CAT i ATLL, com a garantia de subministrament.

sentit comú

2008-05-14T20:55:00.000+02:00

"sentit comú"

El president de la Generalitat, José Montilla, ha manifestat que "té poc sentit" aixecar les mesures de control que el decret de sequera fitxa, per les restriccions per regar jardins i omplir piscines, quan, en cas que no plogui prou, s'haurien de tornar a aplicar, malgrat un cert recupera-me’n dels embassaments del Llobregat i del Ter, gràcies a les pluges d’aquest cap de setmana. "La intenció és no aixecar determinades mesures que d'aquí a tres setmanes es poden tornar a posar en marxa. És aplicar el sentit comú", ha indicat el president.
Per això, la propera setmana el govern estudia modificar el decret de sequera.
Crec que cal defensar que es mantinguin les mesures d’estalvi i d’altres tipus per tal d’evitar les restriccions que encara es podrien produir, cal mantenir les cauteles i l’esforç d’estalvi. També és necessari com a garantia de subministrament, portar a terme totes les actuacions que s’havien programat per part del Govern de la Generalitat.

CiU és capaç de crear tots els problemes del món

2008-05-09T00:09:00.001+02:00

Quan a Catalunya, hi ha un problema, CiU es capaç de crear-ne dos.

Avui al Parlament, hem tornar a parlar d’aigua. Ha tornat ha quedar clar, que el Govern de Catalunya, i al PSC que li donem suport, el primer de tot, és assegurar que totes les ciutadanes i els ciutadans, tindran garantit el subministrament d’aigua, malgrat aquesta sequera que patim.

CiU la setmana passada no va votar a favor del Decret Llei que permet fer les obres de connexió de les xarxes d’alta del CAT amb les de ATLL i garantir, així, l’arribada d’aigua a la regió metropolitana de Barcelona on, com sabem, hi viuen 5,5 milions de persones.
CIU tornat a criticar al Govern de la Generalitat, sembla que ells preferirien, en comptes de solucionar el problema com ha fet el Govern, que s’arribessin a produir talls en l’abastament d’aigua i així poder generar problemes al Govern de la Generalitat. No volen donar-se compte, que els problemes els generaríem a Catalunya.
Després de l’aprovació del Decret Llei, el Govern de Catalunya i el d’Espanya, han signat el conveni que el desenvolupa. Aquest conveni confirma el que nosaltres hem dit repetidament:
Resum del conveni signat ahir dilluns 5 de maig entre el Govern català i el Govern espanyol:
- Regula l’execució de la infraestructura de conducció per garantir l’abastiment domiciliari d’aigua, apta pel consum humà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
- Estableix el pressupost de l’obra en 180.000.000 euros. Aquesta inversió tindrà la consideració d’inversió estatal en infraestructures als efectes de la disposició addicional tercera de l’Estatut.
- La connexió d’aigua es realitzarà amb una canonada de titularitat pública.
- Sempre que sigui possible, passarà per l’autopista AP-7.
- El Govern de l’Estat adjudicarà les obres de la infraestructura i la Generalitat dirigirà les obres i les expropiacions.
- La connexió d’aigua podria ser reversible a partir que comenci a funcionar la dessalinitzadora del Prat, maig de 2009. Podria ser una solució en el cas que es produeixen situacions de dèficit d’aigua al Camp de Tarragona o a l’Ebre.
- L’Administració General de l’Estat cedirà la infraestructura a la Generalitat una vegada que la dessalinitzadora del Prat comenci a funcionar (maig de 2009).
El conveni, estableix la constitució d’una Comissió de Seguiment: que establirà els criteris per seleccionar el contractista de les obres, vetllarà pel compliment dels terminis d’execució, controlarà el procés de les obres, acordarà els mecanismes tècnics per desconnectar la conducció de forma definitiva, analitzarà i proposarà els mecanismes tècnics per utilitzar l’obra en sentit invers, establirà mecanismes de coordinació, impuls i control de les actuacions del conveni i garantirà l’intercanvi d’informació entre les dues administracions.
En aquest sentit, voldria recordar que:
L’obra de conducció és temporal i d’emergència.
La conducció vol donar resposta a la situació de sequera de Catalunya, la pitjor dels últims 60 anys.
El Reial Decret del Govern espanyol que va aprovar l’obra de conducció limita l’aportació d’aigua de la conducció (menys de 4 metres cúbics per segon i un màxim de 50 hectòmetres anuals).

El Govern de Catalunya i el PSC resolem problemes, CiU quan Catalunya té un problema és capaç de crear-ne dos.